Nietzsche

ontologia Nietzsche qüestiona l’objectivitat dels conceptes de la metafísica clàssica defensa la filosofia de l’esdevenir

filosofia de l’Ésser realitat: immutable, intemporal, accessible per la raó filosofia de l’esdevenir realitat: canviant, espaciotemporal, accesible pels sentits


procés pel qual s’ha imposat la filosofia de l’Ésser: la realitat es constitueix en perspectiva:
1.​ Sòcrates només considera com a real el que es designa amb conceptes -​ depèn de:
2.​ Plató oblida que els conceptes són una invenció, una il·lusió de la raó i els considera objectius ⇒ els -​ l’individu
converteix en essències
-​ els instints de l’individu
concepció d’una realitat transcendent constituïda per un ésser immutable, intemporal -​ el moment concret
transmon i accessible per la raó -​ les perspectives tenen diferent valor → valor determinat pel fet si porten a una vida plena
per a Nietzsche és una invenció, una il·lusió de la raó

Plató comet 2 errors: l’etern retorn
-​ dualisme ontològic: duplicar la realitat en el món sensible i intel·ligible + infravalorar el concepció tradicional del temps: lineal, dividit en: passat immutable + futur infinit ⇒ fa impossible seguir
món sensible ascendint en plenitud de vida
-​ jerarquitzar les idees: ⬆ generalitat = Idea + real (fins arribar a la idea més general: el Bé)
3.​ el cristianisme (que anomena “platonisme popular”) vulgaritza les idees platòniques perquè puguin eliminació de la transcendència
ser enteses per tothom concepció del temps en què cada instant ja ha passat i tornarà a passar
4.​ la il·lustració (Kant) en fa una versió il·lustrada és un criteri per determinar si tenim una vida plena´0 : acceptar l’etern retorn implica acceptar la vida
5.​ el positivisme en fa una versió científica

teoria del concepció tradicional de l’ésser humà: nova concepció de l’ésser humà:
coneixement home racional (Sòcrates = paradigma de l’home racional) home intuïtiu

la raó controla els instints els instints controlen la raó

es preocupa de sobreviure fins i tot a costa de no viure la vida es preocupa de viure

falta de seguretat instintiva → el porta a: seguretat instintiva, innocència, ingenuïtat
-​ prevenir els mals
-​ preveure les coses que li permeten una vida més segura

no obté plenitud vital i felicitat (el seu coneixement conjura la seva desgràcia) obté plenitud vital i felicitat

eines amb les quals es relaciona amb el món: eines amb les quals es relaciona amb el món:
-​ conceptes -​ intuïcions
-​ abstraccions -​ metàfores

forma d’utilitzar el llenguatge conceptual ⇒ inclou part de la realitat forma d’utilitzar el llenguatge intuïtiva ⇒ inclou tota la realitat

*concepte

procés de construcció d’un concepte:
1.​ abstracció: separar uns trets comuns i descartar els altres en funció dels interessos de l’individu
2.​ generalitzar: inventar una paraula que s’utilitza per representar de manera universal tot allò que té els trets comuns
objectiu: utilitzat per l’home racional per preveure les regularitats i prevenir els mals
característiques (les veritats són conceptes, per tant, això també se’ls aplica):
-​ és ficció
-​ és subjectiu, però els que l’utilitzen s’obliden que és una invenció, una il·lusió de la raó i el consideren objectiu
-​ inclou part de la realitat ⇒ és una expressió pobra de la realitat
-​ té poc valor sensible i el va perdent amb el temps i ús
procés pel qual s’ha arribat a l’engany:
1.​ Sòcrates només considera com a real el que es designa amb conceptes, els trets comuns
2.​ Plató oblida que els conceptes són una invenció, una il·lusió de la raó i els considera objectius ⇒ els converteix en essències