FRANQUISME (1939-1975)
1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA
Un règim dictatorial
Franco pretenia construir un nou ordre polític “regenerador d'Espanya” que acabés amb les
idees de democràcia liberal. El nou Estat franquista presentava aquestes característiques:
● La concentració de poders en la persona de Franco que va adoptar el títol de
caudillo. Franco era cap d'Estat i durant molts anys també va ser president del govern,
generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic FET i de las JONS.
● Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en el nacionalsocialista alemany. Es
va suprimir la Constitució del 1931 i, per tant, les llibertats i els drets democràtics. Es van
prohibir els partits polítics i els sindicats i només van ser permesos el partit i el sindicat
oficials.
● El caràcter unitari i centralista de l'Estat. Es van abolir els estatuts d'autonomia
republicans i es va fomentar la marginació de la llengua i la cultura pròpies de Catalunya,
País Basc i Galícia.
● La repressió constant dels vençuts i de l'oposició.
● El control dels mitjans de comunicació, sotmesos a una censura rígida. També les
publicacions i els espectacles havien de sotmetre's al control de la censura oficial.
Suport del bàndol franquista
● L'exèrcit va ser el suport més destacat de règim. Es va configurar com a instrument de
la repressió política i va participar activament en el poder.
● La Falange Española y de las JONS va esdevenir el partit únic i va integrar els
participants més actius del franquisme. També va ser el gran instrument de difusió del
discurs oficial del règim i va exercir el control dels mitjans de comunicació i de
propaganda.
● L'Església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i defensa del règim
franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. A canvi, l'Església va obtenir
beneficis econòmics, una gran influència en el sistema educatiu i la imposició dels valors
i de la moral catòlic a la societat.
● També van rebre suport dels grans terratinents, la burgesia industrial i financera i de
les classes mitjanes urbanes, que van recuperar influència política, econòmica i social
que van perdre durant la Segona República.
Passivitat
Les classes mitjanes constituïen un sector políticament de confusió, perquè durant la Guerra
Civil s'havien vist clarament sobrepassades per la revolució social. Així, malgrat el rebuig que la
dictadura inspirava en els sectors de més tradició democràtica, el trauma de la guerra va
atemorir la classe mitjana, que va desenvolupar una actitud majoritàriament passiva davant la
dictadura.
Repressió als vençuts
, La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que
havien defensat la causa republicana durant la Guerra civil. Els vencedors planificaven una
política repressiva molt severa que només pretenia castigar els vençuts, sinó també que el
càstig fos exemple per prevenir i evitar tota actuació opositora.
Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. També es va
incitar a la població a denunciar les persones sospitoses de desafecció al règim. Es tractava
difondre el terror entre la població. Va ser un “temps de por i de silenci”, en el qual les
persones amagaven el seu passat i no parlaven de política. L'exèrcit va ser el principal executor
de la repressió.
Context social
Per a les dones va significar la pèrdua de tots els drets aconseguits durant la Segona
República i la consolidació d'un sistema de valors masclista que les tornava a la llar i les
considerava inferiors. S'afirmava que les capacitats físiques i intel·lectuals de l'home eren
superiors, i que la funció social de la dona era complementària: mentre que l'home s'ocupava
dels afers públics, la dona havia d'ocupar-se de l'àmbit domèstic.
El Codi Civil va retirar a les dones la capacitat legal i el marit va esdevenir l'administrador de
les seves propietats i el representant legal, fins al punt que la dona no podia comporar ni vendre
béns sense la seva autorització.
L'educació va esdevenir un mitjà important d'adocrinament polític i religiós. L'ensenyament
primari i mitjà van quedar en mans de l'Ésglesia, i es va imposar l'obligatorietat de la religió i de
la Formación del Espiritu Nacional, assignatura que ensenyava els principis bàscis de la
doctrina falangista i era impartida per membres del Movimiento.
Context polític
En acabar la guerra, els partits i sindicats opositors (partits republicans, PCE, PSUC, PSOE,
UGT...) havien quedat desmantellats.
La reconstrucció va ser lenta i difícil i es va haver de fer en la clandestinitat, degut a la repressió
política. Els comunistes del PSUC i del PCE van ser la força més rellevants i els que se'n van
sortir més bé en la tasca de refer la seva estructura i de mantenir una activitat clandestina més
estable.
Es pot dividir l'actuació de l'oposició durant el primer franquisme:
● Des del 1939 fins a la primeria del 1944, l'actuació de la resistència interior va ser molt
limitada, i el més significatiu va ser la persistència d'una petita activitat guerrillera
(maquis).
El seu objectiu era desestabilitzar el franquisme i provocar l’entrada de les tropes aliades
per derrocar el règim de Franco.
L’acció més important va ser la invasió de la Vall d’Aran (octubre del 1944) dirigida per
guerrilles comunistes.
El 1948 tant anarquistes com comunistes van abandonar la lluita armada. La manca
d’ajuda exterior va contribuir al seu fracàs.
2. EL FRANQUISME A CATALUNYA
1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA
Un règim dictatorial
Franco pretenia construir un nou ordre polític “regenerador d'Espanya” que acabés amb les
idees de democràcia liberal. El nou Estat franquista presentava aquestes característiques:
● La concentració de poders en la persona de Franco que va adoptar el títol de
caudillo. Franco era cap d'Estat i durant molts anys també va ser president del govern,
generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic FET i de las JONS.
● Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en el nacionalsocialista alemany. Es
va suprimir la Constitució del 1931 i, per tant, les llibertats i els drets democràtics. Es van
prohibir els partits polítics i els sindicats i només van ser permesos el partit i el sindicat
oficials.
● El caràcter unitari i centralista de l'Estat. Es van abolir els estatuts d'autonomia
republicans i es va fomentar la marginació de la llengua i la cultura pròpies de Catalunya,
País Basc i Galícia.
● La repressió constant dels vençuts i de l'oposició.
● El control dels mitjans de comunicació, sotmesos a una censura rígida. També les
publicacions i els espectacles havien de sotmetre's al control de la censura oficial.
Suport del bàndol franquista
● L'exèrcit va ser el suport més destacat de règim. Es va configurar com a instrument de
la repressió política i va participar activament en el poder.
● La Falange Española y de las JONS va esdevenir el partit únic i va integrar els
participants més actius del franquisme. També va ser el gran instrument de difusió del
discurs oficial del règim i va exercir el control dels mitjans de comunicació i de
propaganda.
● L'Església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i defensa del règim
franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. A canvi, l'Església va obtenir
beneficis econòmics, una gran influència en el sistema educatiu i la imposició dels valors
i de la moral catòlic a la societat.
● També van rebre suport dels grans terratinents, la burgesia industrial i financera i de
les classes mitjanes urbanes, que van recuperar influència política, econòmica i social
que van perdre durant la Segona República.
Passivitat
Les classes mitjanes constituïen un sector políticament de confusió, perquè durant la Guerra
Civil s'havien vist clarament sobrepassades per la revolució social. Així, malgrat el rebuig que la
dictadura inspirava en els sectors de més tradició democràtica, el trauma de la guerra va
atemorir la classe mitjana, que va desenvolupar una actitud majoritàriament passiva davant la
dictadura.
Repressió als vençuts
, La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que
havien defensat la causa republicana durant la Guerra civil. Els vencedors planificaven una
política repressiva molt severa que només pretenia castigar els vençuts, sinó també que el
càstig fos exemple per prevenir i evitar tota actuació opositora.
Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. També es va
incitar a la població a denunciar les persones sospitoses de desafecció al règim. Es tractava
difondre el terror entre la població. Va ser un “temps de por i de silenci”, en el qual les
persones amagaven el seu passat i no parlaven de política. L'exèrcit va ser el principal executor
de la repressió.
Context social
Per a les dones va significar la pèrdua de tots els drets aconseguits durant la Segona
República i la consolidació d'un sistema de valors masclista que les tornava a la llar i les
considerava inferiors. S'afirmava que les capacitats físiques i intel·lectuals de l'home eren
superiors, i que la funció social de la dona era complementària: mentre que l'home s'ocupava
dels afers públics, la dona havia d'ocupar-se de l'àmbit domèstic.
El Codi Civil va retirar a les dones la capacitat legal i el marit va esdevenir l'administrador de
les seves propietats i el representant legal, fins al punt que la dona no podia comporar ni vendre
béns sense la seva autorització.
L'educació va esdevenir un mitjà important d'adocrinament polític i religiós. L'ensenyament
primari i mitjà van quedar en mans de l'Ésglesia, i es va imposar l'obligatorietat de la religió i de
la Formación del Espiritu Nacional, assignatura que ensenyava els principis bàscis de la
doctrina falangista i era impartida per membres del Movimiento.
Context polític
En acabar la guerra, els partits i sindicats opositors (partits republicans, PCE, PSUC, PSOE,
UGT...) havien quedat desmantellats.
La reconstrucció va ser lenta i difícil i es va haver de fer en la clandestinitat, degut a la repressió
política. Els comunistes del PSUC i del PCE van ser la força més rellevants i els que se'n van
sortir més bé en la tasca de refer la seva estructura i de mantenir una activitat clandestina més
estable.
Es pot dividir l'actuació de l'oposició durant el primer franquisme:
● Des del 1939 fins a la primeria del 1944, l'actuació de la resistència interior va ser molt
limitada, i el més significatiu va ser la persistència d'una petita activitat guerrillera
(maquis).
El seu objectiu era desestabilitzar el franquisme i provocar l’entrada de les tropes aliades
per derrocar el règim de Franco.
L’acció més important va ser la invasió de la Vall d’Aran (octubre del 1944) dirigida per
guerrilles comunistes.
El 1948 tant anarquistes com comunistes van abandonar la lluita armada. La manca
d’ajuda exterior va contribuir al seu fracàs.
2. EL FRANQUISME A CATALUNYA
