Apunts de Filosofia: Presocràtics, Sofistes, Sòcrates i Plató
Els Presocràtics (Segles VII - V aC)
Context Ideològic i Naixement de la Filosofia
La filosofia occidental va néixer a Jònia, una regió que funcionava com a centre d'intercanvi
cultural i econòmic. Aquest entorn, caracteritzat per ciutats democràtiques, una religió no
autoritària, llibertat de pensament, temps d'oci i l'existència de l'escriptura, va propiciar
l'aparició dels primers filòsofs entre els segles VII i V aC.
El Pas del Mite al Logos
Aquesta època es defineix per un canvi fonamental de mentalitat, passant d'una concepció
mítica del món a una de lògica o racional.
● Pensament Mític: Una visió dogmàtica del cosmos, on la natura està sotmesa als
designis arbitraris i imprevisibles dels déus.
● Pensament Lògic (Logos): Una visió racional del cosmos, on la natura està regida
per lleis necessàries que poden ser conegudes per l'ésser humà.
Aquest canvi es fonamenta en dues actituds clau:
1. Thumàsia (Admiració): La sorpresa davant allò desconegut (l'existència, el canvi, la
permanència) que impulsa el desig de conèixer.
2. Sképsis (Dubte o Investigació): L'actitud de contemplar la veritable realitat, prenent
distància de les aparences i reconeixent la pròpia ignorància.
Mentalitat Mítica Mentalitat Lògica o Racional
La natura està sotmesa a la voluntat Les explicacions es fonamenten en observacions
de les divinitats. empíriques i lleis naturals.
Antropomorfisme: "Plou perquè les Rebutja l'antropomorfisme i cerca lleis universals.
plantes creixin".
Univers arbitrari i imprevisible (caos i Els fenòmens són previsibles perquè predomina
desordre). l'ordre i la necessitat.
Irracional: no cerca la lògica ni la Racional: cerca explicacions lògiques i coherents.
coherència.
, Dogmàtic: No pot ser contrastat ni Crític: Exigeix contrastació i comprovació
posat en dubte. empírica.
Particular i múltiple: canvia entre Universal: Busca explicacions vàlides per a
cultures. tothom.
L'Arkhé: El Principi de la Naturalesa
Els primers filòsofs, mitjançant el pensament racional, van buscar l'arkhé, o principi
fonamental de la naturalesa. Aquest concepte tenia tres sentits principals:
1. Principi Temporal: La realitat original a partir de la qual es va generar tot el que
existeix.
2. Principi Constitutiu: L'element comú o substrat material de totes les coses, que
explica la unitat en la diversitat.
3. Principi Determinant: La llei que regeix els canvis i determina les característiques
pròpies de cada ésser.
La seva investigació, coneguda com a especulació racional, intentava respondre al quan,
el com i el perquè dels canvis i la permanència a la natura.
Escoles i Filòsofs Presocràtics
Monistes (s. VII-VI aC): Defensaven l'existència d'un únic substrat material universal.
● Escola de Milet:
○ Tales: L'aigua és l'arkhé. Ho justificava dient que "tot és aigua" perquè la
vida i la realitat estan intrínsecament lligades a la humitat. La seva frase "tot
està ple de déus" suggereix que els éssers tenen una voluntat pròpia,
determinada per les seves condicions naturals, per créixer i moure's.
○ Anaximandre: Va postular com a arkhé l'àpeiron (allò il·limitat o sense
forma), superant les limitacions de la teoria de Tales, ja que un element
concret com l'aigua no podia explicar el seu contrari (el foc, per exemple).
○ Anaxímenes: Va proposar l'aire com a principi.
Pluralistes (s. V aC): Explicaven la realitat com a resultat de combinacions de diversos
elements i forces.
● Empèdocles: Els quatre elements (terra, aigua, aire, foc) units i separats per les
forces de l'Amor i l'Odi.
● Anaxàgores: Les homeomeries (partícules infinites) ordenades per una ment
còsmica, el Nous.
● Atomistes (Leucip i Demòcrit): La realitat està composta d'àtoms i buit, seguint un
materialisme mecanicista.
Dualisme Pitagòric (s. VI aC):
● Essència de la realitat: Els nombres. Van observar que les harmonies musicals es
podien expressar matemàticament i van estendre aquesta idea a tot el cosmos,
afirmant que "el cosmos és harmonia i nombre".
Els Presocràtics (Segles VII - V aC)
Context Ideològic i Naixement de la Filosofia
La filosofia occidental va néixer a Jònia, una regió que funcionava com a centre d'intercanvi
cultural i econòmic. Aquest entorn, caracteritzat per ciutats democràtiques, una religió no
autoritària, llibertat de pensament, temps d'oci i l'existència de l'escriptura, va propiciar
l'aparició dels primers filòsofs entre els segles VII i V aC.
El Pas del Mite al Logos
Aquesta època es defineix per un canvi fonamental de mentalitat, passant d'una concepció
mítica del món a una de lògica o racional.
● Pensament Mític: Una visió dogmàtica del cosmos, on la natura està sotmesa als
designis arbitraris i imprevisibles dels déus.
● Pensament Lògic (Logos): Una visió racional del cosmos, on la natura està regida
per lleis necessàries que poden ser conegudes per l'ésser humà.
Aquest canvi es fonamenta en dues actituds clau:
1. Thumàsia (Admiració): La sorpresa davant allò desconegut (l'existència, el canvi, la
permanència) que impulsa el desig de conèixer.
2. Sképsis (Dubte o Investigació): L'actitud de contemplar la veritable realitat, prenent
distància de les aparences i reconeixent la pròpia ignorància.
Mentalitat Mítica Mentalitat Lògica o Racional
La natura està sotmesa a la voluntat Les explicacions es fonamenten en observacions
de les divinitats. empíriques i lleis naturals.
Antropomorfisme: "Plou perquè les Rebutja l'antropomorfisme i cerca lleis universals.
plantes creixin".
Univers arbitrari i imprevisible (caos i Els fenòmens són previsibles perquè predomina
desordre). l'ordre i la necessitat.
Irracional: no cerca la lògica ni la Racional: cerca explicacions lògiques i coherents.
coherència.
, Dogmàtic: No pot ser contrastat ni Crític: Exigeix contrastació i comprovació
posat en dubte. empírica.
Particular i múltiple: canvia entre Universal: Busca explicacions vàlides per a
cultures. tothom.
L'Arkhé: El Principi de la Naturalesa
Els primers filòsofs, mitjançant el pensament racional, van buscar l'arkhé, o principi
fonamental de la naturalesa. Aquest concepte tenia tres sentits principals:
1. Principi Temporal: La realitat original a partir de la qual es va generar tot el que
existeix.
2. Principi Constitutiu: L'element comú o substrat material de totes les coses, que
explica la unitat en la diversitat.
3. Principi Determinant: La llei que regeix els canvis i determina les característiques
pròpies de cada ésser.
La seva investigació, coneguda com a especulació racional, intentava respondre al quan,
el com i el perquè dels canvis i la permanència a la natura.
Escoles i Filòsofs Presocràtics
Monistes (s. VII-VI aC): Defensaven l'existència d'un únic substrat material universal.
● Escola de Milet:
○ Tales: L'aigua és l'arkhé. Ho justificava dient que "tot és aigua" perquè la
vida i la realitat estan intrínsecament lligades a la humitat. La seva frase "tot
està ple de déus" suggereix que els éssers tenen una voluntat pròpia,
determinada per les seves condicions naturals, per créixer i moure's.
○ Anaximandre: Va postular com a arkhé l'àpeiron (allò il·limitat o sense
forma), superant les limitacions de la teoria de Tales, ja que un element
concret com l'aigua no podia explicar el seu contrari (el foc, per exemple).
○ Anaxímenes: Va proposar l'aire com a principi.
Pluralistes (s. V aC): Explicaven la realitat com a resultat de combinacions de diversos
elements i forces.
● Empèdocles: Els quatre elements (terra, aigua, aire, foc) units i separats per les
forces de l'Amor i l'Odi.
● Anaxàgores: Les homeomeries (partícules infinites) ordenades per una ment
còsmica, el Nous.
● Atomistes (Leucip i Demòcrit): La realitat està composta d'àtoms i buit, seguint un
materialisme mecanicista.
Dualisme Pitagòric (s. VI aC):
● Essència de la realitat: Els nombres. Van observar que les harmonies musicals es
podien expressar matemàticament i van estendre aquesta idea a tot el cosmos,
afirmant que "el cosmos és harmonia i nombre".
