DICCIONARI PER A OCIOSOS
PREGUNTES D’ANÀLISI
1) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
2) Digues una característica o recurs que presenta l’estil de Fuster en aquest
fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques
d’estil destaquen en Diccionari per a ociosos?
3) És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.
PREGUNTES DE CONTEXTUALITZACIÓ
1) En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
2) Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor i digues algunes
característiques de l’etapa o bloc.
3) Quines característiques generals presenta l’assaig en el context d’escriptura
de l’obra?
4) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra?
Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’aquests altres autors o autores.
5) Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins de
l’assaig) Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què
s’inscriu Diccionari per a ociosos
6) Com evoluciona el gènere (assaig) amb posterioritat al context d’escriptura
d’aquesta obra? Quines característiques presenta?
7) És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de Diccionari
per a ociosos? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres
autores que destaquen en el període que va de la postguerra a l’actualitat (es
demanarà un mínim de 4 autores)
, PREGUNTES D’ANÀLISI
1) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
Els eixos temàtics al voltant dels quals giren els textos que analitzarem a
classe són els següents:
• «Cadira»: concepció de la vida lliure de patiments. Es veu la poca evolución
d’aquest moble i la manca d’innovació de l’èsser humà respecte al confort
• «Covardia»: la por com un element compartit per tots els éssers humans.La
valentia no exclou la por i excés de coratge pot provocar una temeritat
• «Escepticisme»: reivindicació del dubte metòdic.
• «Gent»: relativitat del terme «gent» (tots som «gent»); quan dic «gent» m’
incloc en un grup determinat. Hi ha diferencia entre aquest terme quan
nosaltres no ens identifiquem i quan ens referim a la nostra gent, quan
participem en un col·lectiu.
• «Lectura»: llegir és seguir vivint (passió per la lectura). Ens fa una reflexió
sobre la manera de llegir, cadascú ho fa de forma diferente: però tots troben
en la lectura allò que els manca en la vida
• «Rellotge»: la tecnologia varia la percepció del temps. Ens mostra l’evolució
al llarg de la historia i en paral·lel la nostra percepció del temps- Temporalitat
indefugible
• «Ser» (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.
Reflexiona sobre la naturaleza humana i sobre la concepció que tenim sobre
que podem tenir de nosaltres mateixos ja que sempre ens pensem diferents
• «Xenofòbia»: la identitat d'un grup es construeix contra un altre grup
(tots som estrangers en relació a un altre grup i podem patir la xenofòbia d’un
altre).
PREGUNTES D’ANÀLISI
1) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
2) Digues una característica o recurs que presenta l’estil de Fuster en aquest
fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques
d’estil destaquen en Diccionari per a ociosos?
3) És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.
PREGUNTES DE CONTEXTUALITZACIÓ
1) En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
2) Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor i digues algunes
característiques de l’etapa o bloc.
3) Quines característiques generals presenta l’assaig en el context d’escriptura
de l’obra?
4) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra?
Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’aquests altres autors o autores.
5) Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins de
l’assaig) Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què
s’inscriu Diccionari per a ociosos
6) Com evoluciona el gènere (assaig) amb posterioritat al context d’escriptura
d’aquesta obra? Quines característiques presenta?
7) És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de Diccionari
per a ociosos? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres
autores que destaquen en el període que va de la postguerra a l’actualitat (es
demanarà un mínim de 4 autores)
, PREGUNTES D’ANÀLISI
1) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
Els eixos temàtics al voltant dels quals giren els textos que analitzarem a
classe són els següents:
• «Cadira»: concepció de la vida lliure de patiments. Es veu la poca evolución
d’aquest moble i la manca d’innovació de l’èsser humà respecte al confort
• «Covardia»: la por com un element compartit per tots els éssers humans.La
valentia no exclou la por i excés de coratge pot provocar una temeritat
• «Escepticisme»: reivindicació del dubte metòdic.
• «Gent»: relativitat del terme «gent» (tots som «gent»); quan dic «gent» m’
incloc en un grup determinat. Hi ha diferencia entre aquest terme quan
nosaltres no ens identifiquem i quan ens referim a la nostra gent, quan
participem en un col·lectiu.
• «Lectura»: llegir és seguir vivint (passió per la lectura). Ens fa una reflexió
sobre la manera de llegir, cadascú ho fa de forma diferente: però tots troben
en la lectura allò que els manca en la vida
• «Rellotge»: la tecnologia varia la percepció del temps. Ens mostra l’evolució
al llarg de la historia i en paral·lel la nostra percepció del temps- Temporalitat
indefugible
• «Ser» (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.
Reflexiona sobre la naturaleza humana i sobre la concepció que tenim sobre
que podem tenir de nosaltres mateixos ja que sempre ens pensem diferents
• «Xenofòbia»: la identitat d'un grup es construeix contra un altre grup
(tots som estrangers en relació a un altre grup i podem patir la xenofòbia d’un
altre).
