Summary PAU COMUNIDAD VALENCIANA - Literatura valenciano: La plaça del diamant

LA PLAÇA DEL DIAMANT
PREGUNTES D’ANÀLISI

1)​ Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? Tenen
relació amb el marc espaciotemporal de l’obra?
2)​ Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra.
3)​ Quines característiques presenta el personatge X? Evoluciona aquest
personatge al llarg de l’obra?
4)​ Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres
temàtiques són característiques d’aquesta obra?
5)​ Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant.
Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.
6)​ Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels
símbols en La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols
de l’obra.
7)​ En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les
característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.



PREGUNTES DE CONTEXTUALITZACIÓ

1)​ En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
2)​ Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora i digues algunes
característiques de l’etapa o bloc.
3)​ Quines característiques generals presenta la novel·la en el context
d’escriptura de l’obra?
4)​ Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra?
Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’aquests altres autors o autores.
5)​ Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins de la
narrativa) Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què
s’inscriu La plaça del Diamant
6)​ Com evoluciona el gènere (narrativa) amb posterioritat al context d’escriptura
d’aquesta obra? Quines característiques presenta?
7)​ Quins autors o autores destaquen en el gènere ( narrativa) amb posterioritat
al context d’escriptura d’aquesta obra? (mínim 2) Quines semblances,
novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors respecte a
l’autora del fragment?
8)​ És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de La plaça del
Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores
que destaquen en el període que va de la postguerra a l’actualitat (es
demanarà un mínim de 4 autores)

, PREGUNTES D’ANÀLISI
1)​ Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? Tenen
relació amb el marc espaciotemporal de l’obra?
-​ Persones: els personatges de l’obra, la seua evolució o relació.
-​ Llocs/Topònims: la plaça del Diamant, el parc Güell, Montjuïc, Rambla,
jardinets…
-​ Esdeveniments: II República, Guerra Civil, postguerra…
-​ Objectes: flors, llaços, embuts, ganivets, balances, coloms, tocadiscs.
Formen part de la quotidianitat i tenen una forta simbologia dins l’obra.

Cal relacionar-los amb l’època que viuen els personatges (República, Guerra
Civil, postguerra i amb la ciutat de Barcelona, en un barri obrer)



2)​ Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra.
-​ Explicar la divisió de l’obra:
-​ Primera etapa: és una dona independent i té la seua vida pròpia amb
Pere.
-​ Segona etapa: quan està casada amb Quimet (ara és Colometa i la
seua petita vida personal, plena de maldecaps, es barrejarà amb els
esdeveniments que sacsegen la societat catalana del primer terç del
segle XX).
-​ Tercera etapa: quan mor Quimet i conec Antoni (ara és Senyora
Natàlia i recupera part de la seua pròpia identitat)
-​ Dir a quina etapa pertany el fragment amb CITES DEL TEXT

ESTO NO Resum: La vida de Natàlia, la protagonista i narradora de La plaça
del Diamant, es capgira quan coneix Quimet: el seu nom canviarà i passarà a
dir-se Colometa, i la seua petita vida personal, plena de maldecaps, es
barrejarà amb els grans esdeveniments col·lectius que sacsegen la societat
catalana del primer terç del segle XX: la República, la Guerra Civil, la
postguerra. Colometa en viu les conseqüències, sola i amb els seus dos fills,
fins que, a la fi, en un procés d’alliberament del passat i de reconciliació amb
un present ple de mancances, recupera la seua pròpia identitat. Així, La plaça
del Diamant es converteix en una crònica (testimoni) Fidel i intencionada de
la vida popular de la ciutat de Barcelona.