APUNTES NIETZSCHE
Nietzsche fa filosofia del cos i del sentiment (emocions per sobre de la raó)
En canvi Plató diu que ha de governar la raó i reprimir les emocions.
Nietzsche creu en afrontar la vida desde la teva propia realitat.
VITALISTA: focus en la vida (allò canviant, material, contradictori) — crítica contra la tradició
(plató i el cristianisme)
La vida no es la raó (filosofia s’ha oblidat). El ésser humà és vida, no és calculable.
Nietchzse busca trobar les raons per les que ens hem oblidat de que l’home és la vida
(=GENEALOGIA)
INMANENCIA: no trascendencia (Nietzsche creu que els valors han de ser creats)
CRÍTICA (FILOSOFÍA DEL MARTELL)
Els humans s’enfronten a la vida desde una realitat creada, deformada (no real). Això es
estar en contra dels valors vitals.
Fa falta valentia per enfrontar -se a la vida desde la teva realitat.
És a dir, si li dones sentit a la teva vida desde la teva realitat ets valent.
● CONEIXEMENT
Desde el inici hi ha una trascendencia (2 realitats), i Nietchzse esta en contra. Ell
creu en la inminencia.
La raó elimina les diferències (matisos), però la vida no és així. La raó crea una nova
realitat.
La raó mata la realitat = la congela i la estandaritza (universaliza). Per tant redueix la
realitat.
Nietchzse es pregunta perquè hem creat els conceptes?
“D’on provenen els conceptes”
- Els conceptes igualen allò no igual
- Unifiquen les diferències
- Es creen els conceptes (arquetips)
Nietchzse és contrari a Plató, ja que el concepte es forma igualant allò no igual.
— Crítica la teoría metafísica de Plató: Plató diu que existeixen 2 realitats,
Nietchzse diu que no, que només hi ha 1 vida (inmanencia) (percebut pels sentits).
Les matemàtiques (ciència moderna) és una realitat inventada.
Nietchzse no nega la utilitat dels conceptes, però no són reals. Nietchzse diu que hi
han més maneres d'acostar-se a la realitat a part de la raó.
1 món: percebut pels sentits, multiple, canviant: filosofia de l'esdevenir.
Per tant, per contemplar la realitat sensible el millor és la intuïció
(coneixement immediat).
La realitat está formada por individuals particulars, per tant cada realitat és diferent
(hi han diferents POV). — Els conceptes ajuden als diferents POV per contenir el
vertigen que produeix el canvi continu i imparable.
, ● METAFÍSICA
Utilitza metàfores per descriure la realitat. Però:
- Si s’usen molt es desgasten i els conceptes es fossilitzen, per tant pensem
que són veritats immutables.
- Si oblidem l’origen poètic estem donant un valor de veritat absoluta als
conceptes, i això és incorrecte.
- Ex: depressió — utilitzat metafòricament es per descriure una
situació, però adaptat universalment perd la metàfora.
Nietchzse es crític del positivisme (allò que redueix el coneixement al coneixement
científic)
- Es una visió reduccionista
- Hi ha més maneres de acostar-se a la realitat, a part de la ciència.
Per exemple, N pensa que l’art és una forma d’acostar-se a la realitat.
Perspectivisme nietzschesià:
Conèixer és una acte de interpretació de la realitat. La veritat és només un punt de
vista sobre la realitat.
Error ontològic (estudi de la realitat) de Plató: comet un error duplicant la realitat,
creant un món ideal (de les idees) = Dualisme i transcendència.
Nietchzse diu que es una mentira, només hi ha 1 món (inmanencia) i que Plató es un
covard per no acceptar això.
● RELIGIÓ
El cristianisme divideix el món en 2 (transcendència). Un món transitori i secundari
(valor inferior i imperfecte), i el cel autèntic i veritable (valor superior i perfecte).
Cristianisme = Platonisme (però més senzill)
Cristianisme:
Menyspreu al valor de la vida (valors vitals – N era vitalista).
Es culpable de la perdua de confianza en la vida i la decadència d’occident.
● MORAL
Dels senyors: a favor dels valors vitals — força, valor, bellesa, orgull, astucia..
Dels esclaus: en contra dels valors vitals (cristianismes) — temperanca, humilitat..
(POR)
Utilitza el mètode genealògic: trobar el origen d’aquests valors i creences.
Les concepcions del bé i del mal són molt diferents abans i ara. Abans era la moral
dels senyors, i ara la dels esclaus.
Es dona una inversió de valors: la moral del ressentiment. La moral dels senyors
pasa a ser la dolenta, i la dels esclaus la bona.
Nietzsche fa filosofia del cos i del sentiment (emocions per sobre de la raó)
En canvi Plató diu que ha de governar la raó i reprimir les emocions.
Nietzsche creu en afrontar la vida desde la teva propia realitat.
VITALISTA: focus en la vida (allò canviant, material, contradictori) — crítica contra la tradició
(plató i el cristianisme)
La vida no es la raó (filosofia s’ha oblidat). El ésser humà és vida, no és calculable.
Nietchzse busca trobar les raons per les que ens hem oblidat de que l’home és la vida
(=GENEALOGIA)
INMANENCIA: no trascendencia (Nietzsche creu que els valors han de ser creats)
CRÍTICA (FILOSOFÍA DEL MARTELL)
Els humans s’enfronten a la vida desde una realitat creada, deformada (no real). Això es
estar en contra dels valors vitals.
Fa falta valentia per enfrontar -se a la vida desde la teva realitat.
És a dir, si li dones sentit a la teva vida desde la teva realitat ets valent.
● CONEIXEMENT
Desde el inici hi ha una trascendencia (2 realitats), i Nietchzse esta en contra. Ell
creu en la inminencia.
La raó elimina les diferències (matisos), però la vida no és així. La raó crea una nova
realitat.
La raó mata la realitat = la congela i la estandaritza (universaliza). Per tant redueix la
realitat.
Nietchzse es pregunta perquè hem creat els conceptes?
“D’on provenen els conceptes”
- Els conceptes igualen allò no igual
- Unifiquen les diferències
- Es creen els conceptes (arquetips)
Nietchzse és contrari a Plató, ja que el concepte es forma igualant allò no igual.
— Crítica la teoría metafísica de Plató: Plató diu que existeixen 2 realitats,
Nietchzse diu que no, que només hi ha 1 vida (inmanencia) (percebut pels sentits).
Les matemàtiques (ciència moderna) és una realitat inventada.
Nietchzse no nega la utilitat dels conceptes, però no són reals. Nietchzse diu que hi
han més maneres d'acostar-se a la realitat a part de la raó.
1 món: percebut pels sentits, multiple, canviant: filosofia de l'esdevenir.
Per tant, per contemplar la realitat sensible el millor és la intuïció
(coneixement immediat).
La realitat está formada por individuals particulars, per tant cada realitat és diferent
(hi han diferents POV). — Els conceptes ajuden als diferents POV per contenir el
vertigen que produeix el canvi continu i imparable.
, ● METAFÍSICA
Utilitza metàfores per descriure la realitat. Però:
- Si s’usen molt es desgasten i els conceptes es fossilitzen, per tant pensem
que són veritats immutables.
- Si oblidem l’origen poètic estem donant un valor de veritat absoluta als
conceptes, i això és incorrecte.
- Ex: depressió — utilitzat metafòricament es per descriure una
situació, però adaptat universalment perd la metàfora.
Nietchzse es crític del positivisme (allò que redueix el coneixement al coneixement
científic)
- Es una visió reduccionista
- Hi ha més maneres de acostar-se a la realitat, a part de la ciència.
Per exemple, N pensa que l’art és una forma d’acostar-se a la realitat.
Perspectivisme nietzschesià:
Conèixer és una acte de interpretació de la realitat. La veritat és només un punt de
vista sobre la realitat.
Error ontològic (estudi de la realitat) de Plató: comet un error duplicant la realitat,
creant un món ideal (de les idees) = Dualisme i transcendència.
Nietchzse diu que es una mentira, només hi ha 1 món (inmanencia) i que Plató es un
covard per no acceptar això.
● RELIGIÓ
El cristianisme divideix el món en 2 (transcendència). Un món transitori i secundari
(valor inferior i imperfecte), i el cel autèntic i veritable (valor superior i perfecte).
Cristianisme = Platonisme (però més senzill)
Cristianisme:
Menyspreu al valor de la vida (valors vitals – N era vitalista).
Es culpable de la perdua de confianza en la vida i la decadència d’occident.
● MORAL
Dels senyors: a favor dels valors vitals — força, valor, bellesa, orgull, astucia..
Dels esclaus: en contra dels valors vitals (cristianismes) — temperanca, humilitat..
(POR)
Utilitza el mètode genealògic: trobar el origen d’aquests valors i creences.
Les concepcions del bé i del mal són molt diferents abans i ara. Abans era la moral
dels senyors, i ara la dels esclaus.
Es dona una inversió de valors: la moral del ressentiment. La moral dels senyors
pasa a ser la dolenta, i la dels esclaus la bona.