1959-1975
2ª ETAPA (franco obligat a deixar entrar als tecnócratas)
- Transformacions socials i econòmiques → creixement i obertura a mercats
europeus (EUA 1953)
- Propaganda regim → “milagro español” (jsutifiquen amb benestar
economic la falta de llibertats) → la oposició al regim crea crisis, i la
dictadura no sobreviu la mort de franco.
DESENVOLUPAMENT ECONOMIC
- Pla de estabilització 1959 (opus dei: Laureano López Rodó, Vilà Reyes)
- 1957:
- espanya esta a punt de fallida economica (reserves banc
espanya esgotades) → nomenament tecnocrates (canvia al
regim cap a la liberalització)
- Deficit comercial i pressupostari
- Alta inflació (2 cifres)
- Petició ajuda a FMI i OCDE → crèdits vinculats a acceptar
mesures: liquidació autarquia, economia de lliure mercat
(progressivament, gracies a EUA)
- Nova demanda economica:
- 3 eixos
- estabilització economia: reduir inflació, limitant els crèdits
- Liberalització interna economia: eliminació del
intervencionisme, elimina la política del preu fix.
- Liberalització externa economia: eliminació aranzels i restricció
de la inversió estrangera, devaluació de la peseta (per fer més
atractiva la inversió estrangera)
- Canvi en politica (gracies a EUA, bloqueja sancions, inclou
espanya a la ONU) → obtenció de prestecs
- Tecnocrates (impulsat per Carrero Blanco):
- Incorporats al govern de franco 1957 → perfil més tecnic, vinculats
al Opus Dei
- Impuls “desarrollismo económico” → garantía estabilitat social.
- Estabilitat = continuïtat política i no qüestionament de la dictadura
- Reticència dels falangistes als tecnocrates → els falangistes queden
relegats a ministeris socials (treball, habitatge), els importants son
per als nacionalcatolics del Opus Dei.
- Plans desenvolupament: “plan desenvolupamiento economico i social”
- 3 plans quadriennals (planificats a 4 anys vista), controlats per:
- “comisaría plan desarrollo”
- Laureano López Rodó
- 2 linies d’actuació:
- Acció estructural → resoldre mancances de l’industria (manca
competitivitat amb l’estranger)
, - Pols desenvolupament → reduir el desequilibri regional →
industrialització (conseguit a mitges), succeeix a Cadiz…
- Resultats limitats → creació de infraestructures 1960-1970
- Paper de l’estat:
- Increment de recursos → 1ra reforma fiscal (no progressiu) →
insuficient →càrrega en més impostos indirectes (IBA, etc) nous, no
progressius.
- Hisenda → control de la despesa pública i limitar dèficit public per
equilibrar el déficit.
- Creixement pressupost infraestructures i serveis → baixada en
defensa i governació.
CREIXEMENT ECONÒMIC
- Industria (motor expansió eocnomica):
- Millora la produtivitat
- Importació teconologia i maquinaria
- Inversió estrangera
- Baixos constos salarials i baix control sindical (CNS), fan que sigui un lloc
atractiu per invertir.
- Diversificació de la producció → automòbils, electrodomestics,
quimica, alimentació, textil.
- Predomini zones tradició industrial → catalunya, PB
- Industrialització zones noves → ferrol, vigo cadiz, sevvilla, pamplona
- Transformació agricultura (agricultura + productiva, sobra gent)
- Decada 1960 → crisi agrigultura tradicional → abandó de terres poc
productivves
- Augment de la demanda de producció ramadera, i agricultura →
inversió en maquines, adobs, i espècies, i creació de explotacions
ramaderes modernes.
- Millorar la rendibilitat → concentració de parcel·les, promoure
regadiu
- Exode rural → disminució de la població agraria i envelliment
- Modernització:
- Serveis:
- Increment pes serveis en l’economia
- Creixement del comerç internacional
- Construcció
- Creixement unbá per exode rural → augmenta la demanda
d’habitatges i equipaments (pagesos no poden pagar, creen
nous barris de autocreació a la periferia)
- Desenvolupament del sector bancari → credits a empreses i
particulars
- Fragilitat del model → depen del estranger
- Increment renda per càpita 1960-1975 → millora el nivell de vida,
pero espanyols tenen menys que la resta d’europa.
- Feblesa model:
- Depen del estranger, necesita: