Written by students who passed Immediately available after payment Read online or as PDF Wrong document? Swap it for free 4.6 TrustPilot
logo-home
Document preview thumbnail
Preview 2 out of 5 pages
Class notes

Apuntes de Nietzsche - Català

Document preview thumbnail
Preview 2 out of 5 pages

Apuntes de la teoria filosofica de Nietzsche. Explicación, ejemplificación, etc. Saqué un 10 con estos apuntes en el examen. Perfecto para estudiantes de bachillerato, sobretodo los que van a hacer selectividad. En catalan.

Content preview

APUNTES NIETZSCHE
Nietzsche fa filosofia del cos i del sentiment (emocions per sobre de la raó)
En canvi Plató diu que ha de governar la raó i reprimir les emocions.
Nietzsche creu en afrontar la vida desde la teva propia realitat.

VITALISTA: focus en la vida (allò canviant, material, contradictori) — crítica contra la tradició
(plató i el cristianisme)
La vida no es la raó (filosofia s’ha oblidat). El ésser humà és vida, no és calculable.
Nietchzse busca trobar les raons per les que ens hem oblidat de que l’home és la vida
(=GENEALOGIA)

INMANENCIA: no trascendencia (Nietzsche creu que els valors han de ser creats)

CRÍTICA (FILOSOFÍA DEL MARTELL)
Els humans s’enfronten a la vida desde una realitat creada, deformada (no real). Això es
estar en contra dels valors vitals.
Fa falta valentia per enfrontar -se a la vida desde la teva realitat.
És a dir, si li dones sentit a la teva vida desde la teva realitat ets valent.

● CONEIXEMENT
Desde el inici hi ha una trascendencia (2 realitats), i Nietchzse esta en contra. Ell
creu en la inminencia.
La raó elimina les diferències (matisos), però la vida no és així. La raó crea una nova
realitat.
La raó mata la realitat = la congela i la estandaritza (universaliza). Per tant redueix la
realitat.

Nietchzse es pregunta perquè hem creat els conceptes?
“D’on provenen els conceptes”
- Els conceptes igualen allò no igual
- Unifiquen les diferències
- Es creen els conceptes (arquetips)

Nietchzse és contrari a Plató, ja que el concepte es forma igualant allò no igual.
— Crítica la teoría metafísica de Plató: Plató diu que existeixen 2 realitats,
Nietchzse diu que no, que només hi ha 1 vida (inmanencia) (percebut pels sentits).

Les matemàtiques (ciència moderna) és una realitat inventada.
Nietchzse no nega la utilitat dels conceptes, però no són reals. Nietchzse diu que hi
han més maneres d'acostar-se a la realitat a part de la raó.
1 món: percebut pels sentits, multiple, canviant: filosofia de l'esdevenir.
Per tant, per contemplar la realitat sensible el millor és la intuïció
(coneixement immediat).

La realitat está formada por individuals particulars, per tant cada realitat és diferent
(hi han diferents POV). — Els conceptes ajuden als diferents POV per contenir el
vertigen que produeix el canvi continu i imparable.

, ● METAFÍSICA
Utilitza metàfores per descriure la realitat. Però:
- Si s’usen molt es desgasten i els conceptes es fossilitzen, per tant pensem
que són veritats immutables.
- Si oblidem l’origen poètic estem donant un valor de veritat absoluta als
conceptes, i això és incorrecte.
- Ex: depressió — utilitzat metafòricament es per descriure una
situació, però adaptat universalment perd la metàfora.
Nietchzse es crític del positivisme (allò que redueix el coneixement al coneixement
científic)
- Es una visió reduccionista
- Hi ha més maneres de acostar-se a la realitat, a part de la ciència.
Per exemple, N pensa que l’art és una forma d’acostar-se a la realitat.

Perspectivisme nietzschesià:
Conèixer és una acte de interpretació de la realitat. La veritat és només un punt de
vista sobre la realitat.

Error ontològic (estudi de la realitat) de Plató: comet un error duplicant la realitat,
creant un món ideal (de les idees) = Dualisme i transcendència.
Nietchzse diu que es una mentira, només hi ha 1 món (inmanencia) i que Plató es un
covard per no acceptar això.

● RELIGIÓ
El cristianisme divideix el món en 2 (transcendència). Un món transitori i secundari
(valor inferior i imperfecte), i el cel autèntic i veritable (valor superior i perfecte).

Cristianisme = Platonisme (però més senzill)

Cristianisme:
Menyspreu al valor de la vida (valors vitals – N era vitalista).
Es culpable de la perdua de confianza en la vida i la decadència d’occident.


● MORAL
Dels senyors: a favor dels valors vitals — força, valor, bellesa, orgull, astucia..

Dels esclaus: en contra dels valors vitals (cristianismes) — temperanca, humilitat..
(POR)

Utilitza el mètode genealògic: trobar el origen d’aquests valors i creences.
Les concepcions del bé i del mal són molt diferents abans i ara. Abans era la moral
dels senyors, i ara la dels esclaus.

Es dona una inversió de valors: la moral del ressentiment. La moral dels senyors
pasa a ser la dolenta, i la dels esclaus la bona.

Document information

Study
Bachillerato
School year
2
Uploaded on
August 12, 2026
Number of pages
5
Written in
2026/2027
Type
Class notes
Professor(s)
Gill
Contains
All classes
$11.56

Wrong document? Swap it for free Within 14 days of purchase and before downloading, you can choose a different document. You can simply spend the amount again.
Written by students who passed
Immediately available after payment
Read online or as PDF

Sold
0
Followers
0
Items
41
Last sold
-




Why students choose Stuvia

Created by fellow students, verified by reviews

Quality you can trust: written by students who passed their tests and reviewed by others who've used these notes.

Didn't get what you expected? Choose another document

No worries! You can instantly pick a different document that better fits what you're looking for.

Pay as you like, start learning right away

No subscription, no commitments. Pay the way you're used to via credit card and download your PDF document instantly.

Student with book image

“Bought, downloaded, and aced it. It really can be that simple.”

Alisha Student

Working on your references?

Create accurate citations in APA, MLA and Harvard with our free citation generator.

Working on your references?

Frequently asked questions