NEUROFISIOLOGIA
FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS
1. Sistema nerviós
• Coordina i regula diferents aparells del cos
• Permet la relació de l’individu amb l’entorn:
- Conductes involuntàries: resposta al dolor, instint, desig…
- Conductes voluntàries: desplaçament, planificació d’actes…
• Es basa en memoritzar i aprendre per sobreviure i mantenir l’espècie
• Actua rebent informació i enviant respostes mitjançant impulsos elèctrics
2. Organització anatòmica
• Sistema Nerviós Central: encèfal i medul·la espinal
• Sistema Nerviós Perifèric: nervis espinals, parells cranials, nervis del sistema autònom, ganglis
3. Organització funcional
• Sistema nerviós somàtic
• Sistema nerviós autònom/ vegetatiu:
- Sistema nerviós simpàtic
- Sistema nerviós parasimpàtic
- Sistema nerviós entèric
• Receptors sensitius
• Nervis aferents o sensitius
• Neurones aferents o sensitives
• SNC: centre integrador
• Neurones motores o eferents
• Nervis motors o eferents
4. Cèl·lules del sistema nerviós
Neurona: és una cèl·lula excitable amb capacitat de transmetre aquesta excitació. Hi ha
neurones unipolars, bipolars i multipolars segons la seva funció i localització.
Consten de:
- Cos o soma neuronal: centre de control
- Dendrites: múltiples, reben senyals d’entrada o aferents. Permet que la neurona és pugui
comunicar amb moltes cèl·lules nervioses.
- Axó: únic, transporten senyals de sortida, de resposta o eferents. S’origina al conus axonal. La
funció principal és transmetre senyals elèctrics des del conus axonal cap a l’extrem distal de
l’axó, on normalment es converteixen en senyals químics (neurotransmissor) a la sinapsi.
Cèl·lules glials/ glia/ neuroglia
Glia del SNC
- Astròcits: cèl·lules amb prolongacions. Formen part de la barrera hematoencefàlica (BHE) que
regula la composició del líquid intersticial del SNC, limitant el pas de substàncies.
🧠 1 de 6🧠
, Els capil·lars del sistema nerviós estan rodejats per
prolongacions dels astròcits. La BHE aïlla i
protegeix el SNC de l’entrada de substàncies
potencialment patògenes.
- Oligodendròcits: sintetitzen mielina al SNC.
- Microglia: són el macròfags específics o cèl·lules
immunitàries del SNC.
- Cèl·lules ependimàries: entapissen la paret dels
ventricles i l’epèndima. Són font de les cèl·lules
mare nervioses.
Glia del SNP
- Cèl·lules de Schwann: sintetitzen la mielina al SNP
- Cèl·lules satèl·lit: sostenen els cossos cel·lulars de les neurones situades als ganglis. (Els
ganglis són una agrupació de cossos neuronals situats fora del SNC)
5. Concepte de mielina
• Substància que envolta els axons
- Produïda pels oligodendròcits al SNC
- Produïda per les cèl·lules de Schwann al SNP
• Ajuda a la nutrició i manteniment dels axons
• Actua com un important aïllant elèctric augmentant la velocitat de conducció del potencial
d’acció
6. Concepte de substància blanca i substància grisa
• Substància blanca: conté cossos neuronals i dendrites amb sinapsis. Regió del SNC de
processament de la informació. Són els axons de les diferents neurones que comuniquen un
hemisferi amb l’altre, la part superior amb la inferior, part de l’encèfal amb la medul·la
espinal… És blanca per la mielina i dins d’aquesta hi ha els axons.
• Substància grisa: la trobem a l’escorça cerebral de l’encèfal. Conté axons mielínics i amielínics.
Regió de transmissió d’informació. Estructures situades als ganglis basals i a la línea mitja del
sistema límbic. Són grises perquè els cossos de les neurones es troben al seu interior.
7. Senyals elèctriques neuronals
Totes les cèl·lules del nostre organisme tenen un potencial de membrana en repòs relacionat
amb la diferent concentració d’ions i de càrregues elèctriques als dos costats de la membrana
plasmàtica. El LIC té un potencial de -70 / -90 mV i el LEC de 0 mV. Els factors que mantenen
aquesta diferència de potencial són:
- La major permeabilitat al K+ (pels canals de fuga)
- La bomba sodi potassi manté la diferent concentració d’ions Na+ I K+ entre el LEC i el LIC
Les neurones i les cèl·lules o són cèl·lules excitables que responen canviant la polaritat de la
membrana davant determinats estímuls. Aquest fet està relacionat amb la presencia a la
membrana cel·lular de les neurones de múltiples canals iònics de comporta regulats per
voltatge, per lligand o per estímuls mecànics. Si un estímul obre la comporta d’un dels canals
iònics, canviarà la permeabilitat de la membrana a aquest ió i es mourà seguint un gradient
electroquímic.
🧠 2 de 6🧠
FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS
1. Sistema nerviós
• Coordina i regula diferents aparells del cos
• Permet la relació de l’individu amb l’entorn:
- Conductes involuntàries: resposta al dolor, instint, desig…
- Conductes voluntàries: desplaçament, planificació d’actes…
• Es basa en memoritzar i aprendre per sobreviure i mantenir l’espècie
• Actua rebent informació i enviant respostes mitjançant impulsos elèctrics
2. Organització anatòmica
• Sistema Nerviós Central: encèfal i medul·la espinal
• Sistema Nerviós Perifèric: nervis espinals, parells cranials, nervis del sistema autònom, ganglis
3. Organització funcional
• Sistema nerviós somàtic
• Sistema nerviós autònom/ vegetatiu:
- Sistema nerviós simpàtic
- Sistema nerviós parasimpàtic
- Sistema nerviós entèric
• Receptors sensitius
• Nervis aferents o sensitius
• Neurones aferents o sensitives
• SNC: centre integrador
• Neurones motores o eferents
• Nervis motors o eferents
4. Cèl·lules del sistema nerviós
Neurona: és una cèl·lula excitable amb capacitat de transmetre aquesta excitació. Hi ha
neurones unipolars, bipolars i multipolars segons la seva funció i localització.
Consten de:
- Cos o soma neuronal: centre de control
- Dendrites: múltiples, reben senyals d’entrada o aferents. Permet que la neurona és pugui
comunicar amb moltes cèl·lules nervioses.
- Axó: únic, transporten senyals de sortida, de resposta o eferents. S’origina al conus axonal. La
funció principal és transmetre senyals elèctrics des del conus axonal cap a l’extrem distal de
l’axó, on normalment es converteixen en senyals químics (neurotransmissor) a la sinapsi.
Cèl·lules glials/ glia/ neuroglia
Glia del SNC
- Astròcits: cèl·lules amb prolongacions. Formen part de la barrera hematoencefàlica (BHE) que
regula la composició del líquid intersticial del SNC, limitant el pas de substàncies.
🧠 1 de 6🧠
, Els capil·lars del sistema nerviós estan rodejats per
prolongacions dels astròcits. La BHE aïlla i
protegeix el SNC de l’entrada de substàncies
potencialment patògenes.
- Oligodendròcits: sintetitzen mielina al SNC.
- Microglia: són el macròfags específics o cèl·lules
immunitàries del SNC.
- Cèl·lules ependimàries: entapissen la paret dels
ventricles i l’epèndima. Són font de les cèl·lules
mare nervioses.
Glia del SNP
- Cèl·lules de Schwann: sintetitzen la mielina al SNP
- Cèl·lules satèl·lit: sostenen els cossos cel·lulars de les neurones situades als ganglis. (Els
ganglis són una agrupació de cossos neuronals situats fora del SNC)
5. Concepte de mielina
• Substància que envolta els axons
- Produïda pels oligodendròcits al SNC
- Produïda per les cèl·lules de Schwann al SNP
• Ajuda a la nutrició i manteniment dels axons
• Actua com un important aïllant elèctric augmentant la velocitat de conducció del potencial
d’acció
6. Concepte de substància blanca i substància grisa
• Substància blanca: conté cossos neuronals i dendrites amb sinapsis. Regió del SNC de
processament de la informació. Són els axons de les diferents neurones que comuniquen un
hemisferi amb l’altre, la part superior amb la inferior, part de l’encèfal amb la medul·la
espinal… És blanca per la mielina i dins d’aquesta hi ha els axons.
• Substància grisa: la trobem a l’escorça cerebral de l’encèfal. Conté axons mielínics i amielínics.
Regió de transmissió d’informació. Estructures situades als ganglis basals i a la línea mitja del
sistema límbic. Són grises perquè els cossos de les neurones es troben al seu interior.
7. Senyals elèctriques neuronals
Totes les cèl·lules del nostre organisme tenen un potencial de membrana en repòs relacionat
amb la diferent concentració d’ions i de càrregues elèctriques als dos costats de la membrana
plasmàtica. El LIC té un potencial de -70 / -90 mV i el LEC de 0 mV. Els factors que mantenen
aquesta diferència de potencial són:
- La major permeabilitat al K+ (pels canals de fuga)
- La bomba sodi potassi manté la diferent concentració d’ions Na+ I K+ entre el LEC i el LIC
Les neurones i les cèl·lules o són cèl·lules excitables que responen canviant la polaritat de la
membrana davant determinats estímuls. Aquest fet està relacionat amb la presencia a la
membrana cel·lular de les neurones de múltiples canals iònics de comporta regulats per
voltatge, per lligand o per estímuls mecànics. Si un estímul obre la comporta d’un dels canals
iònics, canviarà la permeabilitat de la membrana a aquest ió i es mourà seguint un gradient
electroquímic.
🧠 2 de 6🧠
