Examen biologia: Tema 6
Estímuls receptors
En els animals, les estructures encarregades de rebre els estímuls s’anomenen receptors.
Proporcionen informació de les condicions de l’entorn i de les condicions internes del mateix
animal, i el mantenen informat del seu estat i situació.
Els receptors poden estar constituïts per una o diverses cèl·lules especialitzades. El més
senzills són simples terminacions nervioses o cèl·luled aïllades, especialitzades i en contacte
directe amb neurones. Altres vegades, els receptors es localitzene en estructures mes
complexes que facilitin la recepció dels estímuls i protegeixen els elements que els componen.
En aquests casos constitueixen el que coneixem com a òrgans dels sentits.
1.1-. Tipus de receptors segons la procedència
Exteroreceptors: són aquells que capten informació provinent del medi extern de l’animal.
Interoreceptor: són sensibles a les informacions de l’interior de l’organisme. Es poden
classificar en:
Propioceptor: informen sobre la postura, la tensió muscular, etc. Es distribueixen pels
músculs, els tendons i les articulacions.
Visceroceptor: proporcionen informació sobre l’activitat visceral i els canvis en el medi
intern, com ara variacions de temperatura, pH o concentració de gasos en la sang.
Estan disseminats per tot l’organisme.
1.2-. Tipus de receptors en funció de l’estímul al qual són sensibles
Fotoreceptors: detecten estímuls lluminosos; en són un exemple els receptors de la visió.
Mecanoreceptors: sensibles a variacions de la pressió, el so, etc., com els receptors del
tacte.
Químioreceptors: sensibles a estímuls de naturalesa química, com els receptors olfactius i
gustatius.
Termoreceptors: informen sobre variacions de temperatura, com els que hi ha a la pell dels
vertebrats.
Estímuls efectors
Quan un centre nerviós determinat rep i interpreta la informació, la processa i elabora uns
respost adequada al tipus d’estímul percebut. Encara que alguns estímuls no impliquen cap
resposta per part de l’animal, molts fan que respongui d’alguna manera.
1
, Els centres nerviosos envien un senyal en forma d’impuls nerviós, a traves dels nervis cap als
òrgans efectors. Són els encarregats de dur a terme la resposta, que pot ser de dos tipus:
motora i secretora.
1.3-. Resposta motora
Implica un moviment. Els efectors són els músculs, que es contrauen o relaxen quan reben un
impuls nerviós i es produeix el moviment d’alguna part de l’animal.
1.4-. Resposta secretora
Implica la síntesi i secretació de diferents compostos químics com a resposta a un estímul
determinat. Els efectors poden ser neurones secretores especialitzades o glàndules.
Òrgans dels sentits en els cnidaris
Els cnidaris presenten els òrgans de la visió més senzills coneguts fins ara. Es tracta d’unes
simples taques oculars localitzades a la superfície de l’animal. A més, tenen superfície corporal
i estatocists a la vora de l’ombrel·la i a la base dels tentacles, que els permeten mantenir la
posició correcta. Alguns cnidaris presenten cèl·lules urticants en els tentacles, conegudes com
a cnidoblasts, per defensar l’animal o capturar preses.
2.1-. Els òrgans dels sentits en els platihelmints
Els platihelmints de vida lliure i alguns ectoparàsits presenten com a òrgans de la visió unes
senzilles estructures anomenades copes oculars.
En aquest grup, els estatocists es troben a prop dels ganglis cerebroides. També presenten
quimioreceptors i mecanoreceptors repartits per tot el cos o agrupats en unes expansions
laterals del cap. Alguns platihelmints tenen reoreceptors, unes cèl·lules sensitives gràcies a les
quals l’ànimal és capaç d’orientar-se cap a un corrent d’aigua.
2.2-. Els òrgans dels sentits en els anèl·lids
Els anèl·lids de vida lliure presenten òrgans de la visió una mica més complexos, similars a
ocela, en què els fotoreceptors s’agrupen en una petita cavitat amb un cristal·lí. Tot i així,
encara no tenen estructures annexes. També presenten estatocists, quimioreceptors i
mecanoreceptors, localitzats sobretot a la part anterior del cos.
2.3-. Els òrgans dels sentits en els mol·luscs
En els mol·luscs els òrgans de la visió depenen del grup:
Llevat d’excepcions, els gasteròpodes, com el caragol, presenten estructures de tipus ocel
als tentacles.
2
Estímuls receptors
En els animals, les estructures encarregades de rebre els estímuls s’anomenen receptors.
Proporcionen informació de les condicions de l’entorn i de les condicions internes del mateix
animal, i el mantenen informat del seu estat i situació.
Els receptors poden estar constituïts per una o diverses cèl·lules especialitzades. El més
senzills són simples terminacions nervioses o cèl·luled aïllades, especialitzades i en contacte
directe amb neurones. Altres vegades, els receptors es localitzene en estructures mes
complexes que facilitin la recepció dels estímuls i protegeixen els elements que els componen.
En aquests casos constitueixen el que coneixem com a òrgans dels sentits.
1.1-. Tipus de receptors segons la procedència
Exteroreceptors: són aquells que capten informació provinent del medi extern de l’animal.
Interoreceptor: són sensibles a les informacions de l’interior de l’organisme. Es poden
classificar en:
Propioceptor: informen sobre la postura, la tensió muscular, etc. Es distribueixen pels
músculs, els tendons i les articulacions.
Visceroceptor: proporcionen informació sobre l’activitat visceral i els canvis en el medi
intern, com ara variacions de temperatura, pH o concentració de gasos en la sang.
Estan disseminats per tot l’organisme.
1.2-. Tipus de receptors en funció de l’estímul al qual són sensibles
Fotoreceptors: detecten estímuls lluminosos; en són un exemple els receptors de la visió.
Mecanoreceptors: sensibles a variacions de la pressió, el so, etc., com els receptors del
tacte.
Químioreceptors: sensibles a estímuls de naturalesa química, com els receptors olfactius i
gustatius.
Termoreceptors: informen sobre variacions de temperatura, com els que hi ha a la pell dels
vertebrats.
Estímuls efectors
Quan un centre nerviós determinat rep i interpreta la informació, la processa i elabora uns
respost adequada al tipus d’estímul percebut. Encara que alguns estímuls no impliquen cap
resposta per part de l’animal, molts fan que respongui d’alguna manera.
1
, Els centres nerviosos envien un senyal en forma d’impuls nerviós, a traves dels nervis cap als
òrgans efectors. Són els encarregats de dur a terme la resposta, que pot ser de dos tipus:
motora i secretora.
1.3-. Resposta motora
Implica un moviment. Els efectors són els músculs, que es contrauen o relaxen quan reben un
impuls nerviós i es produeix el moviment d’alguna part de l’animal.
1.4-. Resposta secretora
Implica la síntesi i secretació de diferents compostos químics com a resposta a un estímul
determinat. Els efectors poden ser neurones secretores especialitzades o glàndules.
Òrgans dels sentits en els cnidaris
Els cnidaris presenten els òrgans de la visió més senzills coneguts fins ara. Es tracta d’unes
simples taques oculars localitzades a la superfície de l’animal. A més, tenen superfície corporal
i estatocists a la vora de l’ombrel·la i a la base dels tentacles, que els permeten mantenir la
posició correcta. Alguns cnidaris presenten cèl·lules urticants en els tentacles, conegudes com
a cnidoblasts, per defensar l’animal o capturar preses.
2.1-. Els òrgans dels sentits en els platihelmints
Els platihelmints de vida lliure i alguns ectoparàsits presenten com a òrgans de la visió unes
senzilles estructures anomenades copes oculars.
En aquest grup, els estatocists es troben a prop dels ganglis cerebroides. També presenten
quimioreceptors i mecanoreceptors repartits per tot el cos o agrupats en unes expansions
laterals del cap. Alguns platihelmints tenen reoreceptors, unes cèl·lules sensitives gràcies a les
quals l’ànimal és capaç d’orientar-se cap a un corrent d’aigua.
2.2-. Els òrgans dels sentits en els anèl·lids
Els anèl·lids de vida lliure presenten òrgans de la visió una mica més complexos, similars a
ocela, en què els fotoreceptors s’agrupen en una petita cavitat amb un cristal·lí. Tot i així,
encara no tenen estructures annexes. També presenten estatocists, quimioreceptors i
mecanoreceptors, localitzats sobretot a la part anterior del cos.
2.3-. Els òrgans dels sentits en els mol·luscs
En els mol·luscs els òrgans de la visió depenen del grup:
Llevat d’excepcions, els gasteròpodes, com el caragol, presenten estructures de tipus ocel
als tentacles.
2
