TEMA 10.- LES PETITES I MITJANES EMPRESES (pimes)
Per a decidir la dimensió de l'empresa ( capacitat de producció), cal tindre en compte una
sèrie de criteris. Malgrat això, podem dir que dins d'aquest grup s'inclouen les empreses petites i
mitjanes segons el nombre de treballadors i el volum de facturació. Considerem petita empresa la
que té menys de 50 treballadors i un volum de vendes entorn dels 5 milions d'euros l'any; les
empreses mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes entre 5 i 10 milions
d'euros l'any.
Aquest grup d'empreses representen el 90% del total de les empreses espanyoles. Per tant, tenen
molta importància, tant socialment com econòmicament, ja que la major part de les famílies
espanoles viven de l'ocupació que aquestes empreses proporcionen. Normalment, el capital de les
pimes és propietat d'una sola persona o de pocs socis.
Les característiques bàsiques de les pimes són les següents ( unes de positives i d'altres de
negatives):
Poca formació empresarial (negativa). L'empresari té pocs coneixements tècnics, que
sovint els ha adquirit a la gestió mateixa de l'empresa. En gestionar-la, es mou més per
impulsos i ganes que per una formació acadèmica adequada. Té pocs departaments
d'assessorament (staff).
Poca capacitat financera ( negativa). Els costa accedir als mercats financers, ja que
normalment s'ha iniciat en empreses familiars i amb pocs recursos de partida, i això fa
que els costi generar autofinançament per a poder créixer.
Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica (negativa).
El reciclatge del personal no avança amb la mateixa rapidesa que la tecnologia de
l'empresa. Això es pot deure a la falta de previsió per la direcció o la falta de mitjans
econòmics per a adaptar-se, la qual cosa implicaria un desfasament tecnològic, que
també pot ser a causa de la poca capacitat financera i econòmica. Aquest fet s'agreuja pel
ràpid desenvolupament tecnològic i els avenços en recerca. Tot això pot significar que
aquestes empreses queden al marge dels mercats, ja que els equips obsolets comporten
més costos i menys qualitat de la producció.
Organització flexible (positiva) i, per tant, facilitat de comunicació entre el personal de
l'empresa, pel fet que el nombre de treballadors és reduït i això permet la comunicació i
la creació d'un bon equip de treball. A més, afavoreix la presa de decisions, és a dir, hi
ha més flexibilitat en aquest sentit. Això es deu també en bona part a l'existència de pocs
nivells de comandament, és a dir, al fet que el poder estiga concentrat al propietari o el
director de l'empresa, la qual cosa implica que les decisions es poden prendre d'una
manera ràpida sense passar per gaires intermediaris.
Integració del personal (positiva). Normalment el personal està integrat a l'empresa,
participa de les responsabilitats i això implica que estiga més motivat en la seva feina.
Desenvolupament en mercats intersticials ( positiva ), és a dir, aprofitament dels
espais buits que deixen les empreses grans als mercats, ja que aquestes s'especialitzen en
un producte i s'interessen per produccions que permeten economies d'escala. Per tant, hi
ha casos on les petites i mitjanes empreses poden actuar com auxiliars de les grans
empreses, com la comercialització del producte, aprofitant un contacte més directe amb
el client. Exemple, Alguna vegada has enviat a reparar el teu ordinador directament al
fabricant? No és probable: els fabricant d'ordinadors són empreses grans, sovint
localitzades en països molt llunyans. Per això no són gaire eficaces a la prestació de
serveis postvenda i de manteniment, que requereixen un tracte pròxim amb el
consumidor final.
Per a decidir la dimensió de l'empresa ( capacitat de producció), cal tindre en compte una
sèrie de criteris. Malgrat això, podem dir que dins d'aquest grup s'inclouen les empreses petites i
mitjanes segons el nombre de treballadors i el volum de facturació. Considerem petita empresa la
que té menys de 50 treballadors i un volum de vendes entorn dels 5 milions d'euros l'any; les
empreses mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes entre 5 i 10 milions
d'euros l'any.
Aquest grup d'empreses representen el 90% del total de les empreses espanyoles. Per tant, tenen
molta importància, tant socialment com econòmicament, ja que la major part de les famílies
espanoles viven de l'ocupació que aquestes empreses proporcionen. Normalment, el capital de les
pimes és propietat d'una sola persona o de pocs socis.
Les característiques bàsiques de les pimes són les següents ( unes de positives i d'altres de
negatives):
Poca formació empresarial (negativa). L'empresari té pocs coneixements tècnics, que
sovint els ha adquirit a la gestió mateixa de l'empresa. En gestionar-la, es mou més per
impulsos i ganes que per una formació acadèmica adequada. Té pocs departaments
d'assessorament (staff).
Poca capacitat financera ( negativa). Els costa accedir als mercats financers, ja que
normalment s'ha iniciat en empreses familiars i amb pocs recursos de partida, i això fa
que els costi generar autofinançament per a poder créixer.
Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica (negativa).
El reciclatge del personal no avança amb la mateixa rapidesa que la tecnologia de
l'empresa. Això es pot deure a la falta de previsió per la direcció o la falta de mitjans
econòmics per a adaptar-se, la qual cosa implicaria un desfasament tecnològic, que
també pot ser a causa de la poca capacitat financera i econòmica. Aquest fet s'agreuja pel
ràpid desenvolupament tecnològic i els avenços en recerca. Tot això pot significar que
aquestes empreses queden al marge dels mercats, ja que els equips obsolets comporten
més costos i menys qualitat de la producció.
Organització flexible (positiva) i, per tant, facilitat de comunicació entre el personal de
l'empresa, pel fet que el nombre de treballadors és reduït i això permet la comunicació i
la creació d'un bon equip de treball. A més, afavoreix la presa de decisions, és a dir, hi
ha més flexibilitat en aquest sentit. Això es deu també en bona part a l'existència de pocs
nivells de comandament, és a dir, al fet que el poder estiga concentrat al propietari o el
director de l'empresa, la qual cosa implica que les decisions es poden prendre d'una
manera ràpida sense passar per gaires intermediaris.
Integració del personal (positiva). Normalment el personal està integrat a l'empresa,
participa de les responsabilitats i això implica que estiga més motivat en la seva feina.
Desenvolupament en mercats intersticials ( positiva ), és a dir, aprofitament dels
espais buits que deixen les empreses grans als mercats, ja que aquestes s'especialitzen en
un producte i s'interessen per produccions que permeten economies d'escala. Per tant, hi
ha casos on les petites i mitjanes empreses poden actuar com auxiliars de les grans
empreses, com la comercialització del producte, aprofitant un contacte més directe amb
el client. Exemple, Alguna vegada has enviat a reparar el teu ordinador directament al
fabricant? No és probable: els fabricant d'ordinadors són empreses grans, sovint
localitzades en països molt llunyans. Per això no són gaire eficaces a la prestació de
serveis postvenda i de manteniment, que requereixen un tracte pròxim amb el
consumidor final.
