Tema 5:
El tema de desenvolupament cognitiu en bebès es un tema en el que s’ha
avaluat i descobert molt a partir dels anys 80. Gracies a les noves tecnologies.
A partir d’aquests descobriments la nostra percepció del bebè ha canviat, avui
en dia sabem que tenen moltes mes capacitats de les que pensàvem.
Desenvolupament cognitiu en bebès:
Les mesures i les tècniques no son el mateix. Les mesures son indicador
conductual que utilitzes. I la tècnica es el procediment experimental.
La mesura mes utilitzada es el temps de fixació visual i els moviments oculars.
Això s’observa amb el electrooculograma i amb registres amb càmera.
Un electrooculograma (EOG) es realitza col·locant petits elèctrodes a prop dels
ulls per registrar i mesurar els moviments d’aquí. D’aquesta tècnica obtenim un
mapa, on s’observa la trajectòria dels ulls que ha fet el nen.
Una altre mesura es estudiant les imatges que es creen en la retina, es a dir
observant les imatges retinianes del nen. Això s’estudia mitjançant el
electrorretinograma.
El electrorretinograma es un examen que mesura la resposta elèctrica produïda
per les cèl·lules de la retina sensibles a la llum: cons i bastons.
També es pot estudiar els potencials visuals evocats, aquí es vol veure
l’activitat. Els potencials visuals evocats son un registre de l’activitat elèctrica al
còrtex occipital provocada per l’estimulació visual.
Altres mesures son:
El ritme cardíac: si el bebè para atenció en alguna cosa, el seu ritme
cardíac canvia, normalment s’accelera).
El ritme de succió: es connecta el objecte de succiona a un maquina i
es presenten estímuls, si es detecta un canvi en el ritme de succió hi ha
anàlisis del estímul.
Canvis en el ritme d’activitat.
Somriure.
, Buscar, tocar i agafar... (s’ha de tenir en conta les habilitat de
manipulació del bebè, ja que no podem utilitzar aquestes mesures si el
nen no te aquestes habilitats de manipulació).
Tècniques per a l’estudi de la percepció en bebès:
Presentació estimular.
Preferència estimular: es quan hi han mes de 1 estímul, i s’observa
quina es la preferència entre estímuls.
Habituació: es una característica de la percepció humana, els nostres
sentits deixen de respondre davant de una estimulació continuada. Si
volem saber si el nen sap diferenciar entre colors, el que fem es posar
sempre un estímul del mateix color. I un cop habituat canviem el color
d’estímul. I mirem la seva reacció, i es veu que el nen reacciona al nou
color, per tant diferencia entre colors.
Condicionament clàssic: un experiment es veure si els nens
discriminen els fonemes que s’assemblen molt (silabicament). A un
estímul inicialment neutre l’associem a un estímul aversiu. Quan s’hagi
establert la relació, cada vegada que diem aquella síl·laba condicionada
el nen reaccionarà aversivament. Mentre que quan diem l’altre síl·laba
neutra el nen no reaccionarà. I per tant sabem que els nens si que
discriminen entre fonemes similars.
Se sap que els nens son capaços de diferenciar entre tots els fonemes
del mon fins al 8 mes.
Condicionament operant: si un comportament rep un reforçador
tendeixes a repetir mes aquell comportament. Es el condicionament de
Skinner.
Per exemple en un dels experiments s’ha vist que el nen prefereix
escoltar la veu de la seva mare (reforç positiu) que no pas la veu de una
persona desconeguda. Això nomes si la mare parla com es parlen als
bebès.
Preferències estimulars dels neonats:
Els bebès que acaben de néixer ja veuen. Òbviament amb certes limitacions.
Des de els primers dies de vida els bebès prefereixen les coses amb color, i
prefereixen el contrast. Altres coses que als nens els hi interessen molt son: la
lluentor, el so, el moviment, la complexitat moderada (hi ha un interès creixent,
, amb l’edat, per la complexitat del estímul) i les discrepàncies estimular
moderades (els nens prefereixen coses noves però que tingui alguna
característica familiar).
El rostre humà es una suma de totes les característiques anteriors. Per aquest
motiu els bebès prefereixen un rostre humà davant de qualsevol altre estímul.
Limitacions de la visió dels neonats:
Els bebès al néixer ja poden veure, però no tenen la claredat ni la precisió que
tenen els adults. Es a dir la visió dels bebès tenen algunes limitacions
comparades amb la visió que tindran quan creixin.
Aquestes limitacions els bebès les presenten fins els 2 mesos de forma mes
marcada, cap els 2 mesos hi ha una millora important. I als 6 mesos la visió es
com la dels adults.
Limitacions:
Moviments exploratoris dels ulls: Es a dir si hi ha un objecte que esta
en moviment i fem un registre del seguiment ocular, en els bebès veiem
que fan un seguiment del objecte bo però tenen unes pauses importants.
Aquestes pauses son mes llargues que les del adult. Això es perquè
encara no controlen el moviment de ull.
Mentre que els adults segueixen el objecte de manera precisa, però hi
han unes pauses (parpelleig) en el qual no percebem el moviment del
objecte.
Principi d’externalitat: els bebès, menors de 2 mesos, quan exploren
una figura d’una complexitat similar a la del rostre humà es fixen sobretot
en la perifèria de la figura i en les zones de contrast. Però no es fixen
molt en les figures del interior. Això s’explica per un procés maduratiu de
la fòvea.
El tema de desenvolupament cognitiu en bebès es un tema en el que s’ha
avaluat i descobert molt a partir dels anys 80. Gracies a les noves tecnologies.
A partir d’aquests descobriments la nostra percepció del bebè ha canviat, avui
en dia sabem que tenen moltes mes capacitats de les que pensàvem.
Desenvolupament cognitiu en bebès:
Les mesures i les tècniques no son el mateix. Les mesures son indicador
conductual que utilitzes. I la tècnica es el procediment experimental.
La mesura mes utilitzada es el temps de fixació visual i els moviments oculars.
Això s’observa amb el electrooculograma i amb registres amb càmera.
Un electrooculograma (EOG) es realitza col·locant petits elèctrodes a prop dels
ulls per registrar i mesurar els moviments d’aquí. D’aquesta tècnica obtenim un
mapa, on s’observa la trajectòria dels ulls que ha fet el nen.
Una altre mesura es estudiant les imatges que es creen en la retina, es a dir
observant les imatges retinianes del nen. Això s’estudia mitjançant el
electrorretinograma.
El electrorretinograma es un examen que mesura la resposta elèctrica produïda
per les cèl·lules de la retina sensibles a la llum: cons i bastons.
També es pot estudiar els potencials visuals evocats, aquí es vol veure
l’activitat. Els potencials visuals evocats son un registre de l’activitat elèctrica al
còrtex occipital provocada per l’estimulació visual.
Altres mesures son:
El ritme cardíac: si el bebè para atenció en alguna cosa, el seu ritme
cardíac canvia, normalment s’accelera).
El ritme de succió: es connecta el objecte de succiona a un maquina i
es presenten estímuls, si es detecta un canvi en el ritme de succió hi ha
anàlisis del estímul.
Canvis en el ritme d’activitat.
Somriure.
, Buscar, tocar i agafar... (s’ha de tenir en conta les habilitat de
manipulació del bebè, ja que no podem utilitzar aquestes mesures si el
nen no te aquestes habilitats de manipulació).
Tècniques per a l’estudi de la percepció en bebès:
Presentació estimular.
Preferència estimular: es quan hi han mes de 1 estímul, i s’observa
quina es la preferència entre estímuls.
Habituació: es una característica de la percepció humana, els nostres
sentits deixen de respondre davant de una estimulació continuada. Si
volem saber si el nen sap diferenciar entre colors, el que fem es posar
sempre un estímul del mateix color. I un cop habituat canviem el color
d’estímul. I mirem la seva reacció, i es veu que el nen reacciona al nou
color, per tant diferencia entre colors.
Condicionament clàssic: un experiment es veure si els nens
discriminen els fonemes que s’assemblen molt (silabicament). A un
estímul inicialment neutre l’associem a un estímul aversiu. Quan s’hagi
establert la relació, cada vegada que diem aquella síl·laba condicionada
el nen reaccionarà aversivament. Mentre que quan diem l’altre síl·laba
neutra el nen no reaccionarà. I per tant sabem que els nens si que
discriminen entre fonemes similars.
Se sap que els nens son capaços de diferenciar entre tots els fonemes
del mon fins al 8 mes.
Condicionament operant: si un comportament rep un reforçador
tendeixes a repetir mes aquell comportament. Es el condicionament de
Skinner.
Per exemple en un dels experiments s’ha vist que el nen prefereix
escoltar la veu de la seva mare (reforç positiu) que no pas la veu de una
persona desconeguda. Això nomes si la mare parla com es parlen als
bebès.
Preferències estimulars dels neonats:
Els bebès que acaben de néixer ja veuen. Òbviament amb certes limitacions.
Des de els primers dies de vida els bebès prefereixen les coses amb color, i
prefereixen el contrast. Altres coses que als nens els hi interessen molt son: la
lluentor, el so, el moviment, la complexitat moderada (hi ha un interès creixent,
, amb l’edat, per la complexitat del estímul) i les discrepàncies estimular
moderades (els nens prefereixen coses noves però que tingui alguna
característica familiar).
El rostre humà es una suma de totes les característiques anteriors. Per aquest
motiu els bebès prefereixen un rostre humà davant de qualsevol altre estímul.
Limitacions de la visió dels neonats:
Els bebès al néixer ja poden veure, però no tenen la claredat ni la precisió que
tenen els adults. Es a dir la visió dels bebès tenen algunes limitacions
comparades amb la visió que tindran quan creixin.
Aquestes limitacions els bebès les presenten fins els 2 mesos de forma mes
marcada, cap els 2 mesos hi ha una millora important. I als 6 mesos la visió es
com la dels adults.
Limitacions:
Moviments exploratoris dels ulls: Es a dir si hi ha un objecte que esta
en moviment i fem un registre del seguiment ocular, en els bebès veiem
que fan un seguiment del objecte bo però tenen unes pauses importants.
Aquestes pauses son mes llargues que les del adult. Això es perquè
encara no controlen el moviment de ull.
Mentre que els adults segueixen el objecte de manera precisa, però hi
han unes pauses (parpelleig) en el qual no percebem el moviment del
objecte.
Principi d’externalitat: els bebès, menors de 2 mesos, quan exploren
una figura d’una complexitat similar a la del rostre humà es fixen sobretot
en la perifèria de la figura i en les zones de contrast. Però no es fixen
molt en les figures del interior. Això s’explica per un procés maduratiu de
la fòvea.
