Tema 2: perspectives teòriques en psicologia del
desenvolupament.
Les diferencies en la definició de desenvolupament:
Piaget diu que el desenvolupament es la creació d’estructures de pensament i
raonament.
Per a Vygotsky es un procés de culturització. Es el procés en que un nen es
converteix en un membre de una associació cultural concreta.
Segons Piaget el desenvolupament es un procés universal, per tant la
estructura de pensament es igual en tothom. Però segons Vygotsky el
desenvolupament es un procés mes lligat als aspectes socioculturals, es a
dir un procés que sorgeix de la diversitat sociocultural (per tant no es una teoria
universalista).
Piaget parla d’estadis, i per tant entén que hi ha una àrea que es la cognició
(raonament) que es la que canvia substancialment i marca las característiques
de la resta d’aspectes.
Vygotsky dona molt de pes als factors socials, històrics i culturals. Piaget
també li donava importància a aquests factors, però no era lo mes rellevant.
Per ell lo mes rellevant es l’experiència del individu en el mon (l’activitat
exploratòria). I aquesta experiència es universal.
Piaget veu el desenvolupament com canvis qualitatius sobtats, ràpids. En
canvi Vygotsky no es va pronunciar de manera tant clara sobre això, encara
que sembla que penses que els canvis fossin mes graduals i quantitatius.
Principals concepcions del desenvolupament:
La teoria genètica de J. Piaget:
Piaget comparteix alguns principis generals del desenvolupament amb Freud.
Ells formen part de la concepció clàssica es una concepció molt individualista,
molt centrada en el objecte.
Posen l’èmfasi en el processos interns i en l’activitat organitzadora de la
persona sobre la pròpia experiència. Es a dir processos mentals com el
pensament. La persona filtra la informació, hi han jerarquies de importància,
elabora idees... Aquest pensament va ser una revolució en aquella època, ja
que la psicologia estava dominada per el conductisme. Defensar això es ser
constructivisme. Es a dir el nen juga un paper rellevant en el seu procés de
canvi i de desenvolupament.
El constructivisme s’enfronta al determinisme.
, Per ells el desenvolupament te un caràcter universal.
Creuen en l’existència d’estadis universals del desenvolupament.
Parlen de la concepció teleonòmica del desenvolupament: existeix una meta
final que s’assoleix en l’adolescència. En el cas de Piaget aquesta meta final es
el màxim cognitiu. Aquest màxim es el raonament científic o hipotètic-
deductiva. Segons Freud la meta es tenir relacions sexuals heterosexuals.
Atorgar-li un pes secundari a les experiències culturals, socials i educatives no
poden alterar l’ordre dels estadis evolutius ni les seves propietats qualitatives,
sinó exercir únicament un paper modulador, que podria afectar aspectes com el
ritme de les adquisicions o els continguts concrets del pensament.
Aportacions de Piaget:
Una concepció de la persona com a subjecte actiu, organització de la pròpia
experiència. El coneixement com a construcció per part de l’individu.
Destaca la necessitat d’estudiar l’activitat interna de l’individu.
La teoria de Vygotsky i la perspectiva sociocultural:
constructivisme social i la concepció sociocultural.
Ell defineix el desenvolupament com: es un procés de culturització. Es el
procés en que un nen es converteix en un membre d’un grup social i cultural
concret.
Ell planteja que els humans podem assumir un nivell de processos psicològics
basics per l’acció dels factors biològics. El pur fet de ser humans podem arribar
a desenvolupar un nivell basic de processos psicològics. Molt pròxim al que
tenen altres primats superiors.
A partir d’aquí es la cultura o la societat la que transforma aquest nivell
psicològic elemental en un superior. Es a dir a traves de la cultura, socialització
desenvolupem els processos superiors psicològics.
Destaca el paper del llenguatge de signe en aquesta transformació a processos
psicològics superiors. Com per exemple el numèric, llengua de signes, lletres...
Considera que el desenvolupament d’una persona que sap llegir i el d’una que
no en sap es diferent.
Es fixa en una idea de Angles que es la idea de que l’activitat humana esta
lligada a eines e instruments. Es a dir, els humans per fer les coses no actuem
directament sobre la realitat, sinó que actuem directament sobre instruments.
Aquests instruments son els nostres mediadors.
Per tant l’activitat mental interna també requereix d’algun tipus de eina o
instrument. I aquestes eines o instruments son els sistemes de signes. El mes
desenvolupament.
Les diferencies en la definició de desenvolupament:
Piaget diu que el desenvolupament es la creació d’estructures de pensament i
raonament.
Per a Vygotsky es un procés de culturització. Es el procés en que un nen es
converteix en un membre de una associació cultural concreta.
Segons Piaget el desenvolupament es un procés universal, per tant la
estructura de pensament es igual en tothom. Però segons Vygotsky el
desenvolupament es un procés mes lligat als aspectes socioculturals, es a
dir un procés que sorgeix de la diversitat sociocultural (per tant no es una teoria
universalista).
Piaget parla d’estadis, i per tant entén que hi ha una àrea que es la cognició
(raonament) que es la que canvia substancialment i marca las característiques
de la resta d’aspectes.
Vygotsky dona molt de pes als factors socials, històrics i culturals. Piaget
també li donava importància a aquests factors, però no era lo mes rellevant.
Per ell lo mes rellevant es l’experiència del individu en el mon (l’activitat
exploratòria). I aquesta experiència es universal.
Piaget veu el desenvolupament com canvis qualitatius sobtats, ràpids. En
canvi Vygotsky no es va pronunciar de manera tant clara sobre això, encara
que sembla que penses que els canvis fossin mes graduals i quantitatius.
Principals concepcions del desenvolupament:
La teoria genètica de J. Piaget:
Piaget comparteix alguns principis generals del desenvolupament amb Freud.
Ells formen part de la concepció clàssica es una concepció molt individualista,
molt centrada en el objecte.
Posen l’èmfasi en el processos interns i en l’activitat organitzadora de la
persona sobre la pròpia experiència. Es a dir processos mentals com el
pensament. La persona filtra la informació, hi han jerarquies de importància,
elabora idees... Aquest pensament va ser una revolució en aquella època, ja
que la psicologia estava dominada per el conductisme. Defensar això es ser
constructivisme. Es a dir el nen juga un paper rellevant en el seu procés de
canvi i de desenvolupament.
El constructivisme s’enfronta al determinisme.
, Per ells el desenvolupament te un caràcter universal.
Creuen en l’existència d’estadis universals del desenvolupament.
Parlen de la concepció teleonòmica del desenvolupament: existeix una meta
final que s’assoleix en l’adolescència. En el cas de Piaget aquesta meta final es
el màxim cognitiu. Aquest màxim es el raonament científic o hipotètic-
deductiva. Segons Freud la meta es tenir relacions sexuals heterosexuals.
Atorgar-li un pes secundari a les experiències culturals, socials i educatives no
poden alterar l’ordre dels estadis evolutius ni les seves propietats qualitatives,
sinó exercir únicament un paper modulador, que podria afectar aspectes com el
ritme de les adquisicions o els continguts concrets del pensament.
Aportacions de Piaget:
Una concepció de la persona com a subjecte actiu, organització de la pròpia
experiència. El coneixement com a construcció per part de l’individu.
Destaca la necessitat d’estudiar l’activitat interna de l’individu.
La teoria de Vygotsky i la perspectiva sociocultural:
constructivisme social i la concepció sociocultural.
Ell defineix el desenvolupament com: es un procés de culturització. Es el
procés en que un nen es converteix en un membre d’un grup social i cultural
concret.
Ell planteja que els humans podem assumir un nivell de processos psicològics
basics per l’acció dels factors biològics. El pur fet de ser humans podem arribar
a desenvolupar un nivell basic de processos psicològics. Molt pròxim al que
tenen altres primats superiors.
A partir d’aquí es la cultura o la societat la que transforma aquest nivell
psicològic elemental en un superior. Es a dir a traves de la cultura, socialització
desenvolupem els processos superiors psicològics.
Destaca el paper del llenguatge de signe en aquesta transformació a processos
psicològics superiors. Com per exemple el numèric, llengua de signes, lletres...
Considera que el desenvolupament d’una persona que sap llegir i el d’una que
no en sap es diferent.
Es fixa en una idea de Angles que es la idea de que l’activitat humana esta
lligada a eines e instruments. Es a dir, els humans per fer les coses no actuem
directament sobre la realitat, sinó que actuem directament sobre instruments.
Aquests instruments son els nostres mediadors.
Per tant l’activitat mental interna també requereix d’algun tipus de eina o
instrument. I aquestes eines o instruments son els sistemes de signes. El mes
