1. VIA EXÒGENA:
Ingerim aliments rics en greixos. Gran part d’aquests greixos són triglicèrids i èsters de
colesterol. Nosaltres tenim uns enzims que els divideixen / digereixen:
- Colesterol esterasa → digereix els èsters de colesterol amb colesterols.
- Lipasa pancreàtica → digereix els triglicèrids en àcids grassos i glicerols.
Quan aquests lípids entren en l’intestí prim se secreten les sals biliars que formen la micel·la.
Els lípids entren dins de la micel·la i això els permet, entrar als enteròcits (cèl·lules de
l'intestí prim).
Per enviar els lípids a la circulació els lípids s’han de reconstruir en triglicèrids i èsters de
colesterol. Això ho poden fer mitjançant 2 rutes metabòliques:
- Ruta del monoacilglicerol → 2 enzims (MAG-aciltransferasa i DAG-aciltransferasa).
- Ruta de l’àcid fosfatidic → 2 enzims (aciltransferasa i fosfatasa)
Una vegada es tornen a construir entren dins el quilomicró. Aquest passa al torrent limfàtic i
desemboquen al torrent sanguini.
Els quilomicrons recentment sintetitzats són les lipoproteïnes més grans que existeixen. Al
principi només tenen ApoA-1 i ApoB-48 (és exclusiva dels quilomicrons i serveix com a
marcador).
En el torrent sanguini ens trobaríem l’HDL que li donaria al quilomicró Apo-E i ApoC-2 a
canvi de ApoA-1. La funció de l’ApoC-2 seria activar la lipoproteïna lipasa. Aquesta
lipoproteïna hidrolitza els triglicèrids formant àcids grassos i glicerols, els quals reparteix
pel teixit adipós i muscular. En el teixit adipós serviria com reserva d’energia i en el teixit
muscular servirien com a glucogen.
Seguidament, el quilomicró passarà a ser un quilomicró remenant (amb Apo-E, ApoB-48 i
èsters de colesterol). El quilomicró segueix pel torrent sanguini i arriba al fetge, on gràcies a
la Apo-E i ApoB-48 és reconegut pels hepatòcits (cèl·lules del fetge). Gràcies als èsters de
colesterol i les sals biliars formarien una micel·la nova per la següent ruta (ruta endógena).
A part els èsters de colesterol que no s’han emprat per fer la micel·la segueixen en la via
endògena.
La via exògena es regula per l'hormona insulina, alliberada pel pàncrees després de cada
ingesta. La seva funció és promoure la reserva d’energia.
1. VIA EXÒGENA:
Ingerim aliments rics en greixos. Gran part d’aquests greixos són triglicèrids i èsters de
colesterol. Nosaltres tenim uns enzims que els divideixen / digereixen:
- Colesterol esterasa → digereix els èsters de colesterol amb colesterols.
- Lipasa pancreàtica → digereix els triglicèrids en àcids grassos i glicerols.
Quan aquests lípids entren en l’intestí prim se secreten les sals biliars que formen la micel·la.
Els lípids entren dins de la micel·la i això els permet, entrar als enteròcits (cèl·lules de
l'intestí prim).
Per enviar els lípids a la circulació els lípids s’han de reconstruir en triglicèrids i èsters de
colesterol. Això ho poden fer mitjançant 2 rutes metabòliques:
- Ruta del monoacilglicerol → 2 enzims (MAG-aciltransferasa i DAG-aciltransferasa).
- Ruta de l’àcid fosfatidic → 2 enzims (aciltransferasa i fosfatasa)
Una vegada es tornen a construir entren dins el quilomicró. Aquest passa al torrent limfàtic i
desemboquen al torrent sanguini.
Els quilomicrons recentment sintetitzats són les lipoproteïnes més grans que existeixen. Al
principi només tenen ApoA-1 i ApoB-48 (és exclusiva dels quilomicrons i serveix com a
marcador).
En el torrent sanguini ens trobaríem l’HDL que li donaria al quilomicró Apo-E i ApoC-2 a
canvi de ApoA-1. La funció de l’ApoC-2 seria activar la lipoproteïna lipasa. Aquesta
lipoproteïna hidrolitza els triglicèrids formant àcids grassos i glicerols, els quals reparteix
pel teixit adipós i muscular. En el teixit adipós serviria com reserva d’energia i en el teixit
muscular servirien com a glucogen.
Seguidament, el quilomicró passarà a ser un quilomicró remenant (amb Apo-E, ApoB-48 i
èsters de colesterol). El quilomicró segueix pel torrent sanguini i arriba al fetge, on gràcies a
la Apo-E i ApoB-48 és reconegut pels hepatòcits (cèl·lules del fetge). Gràcies als èsters de
colesterol i les sals biliars formarien una micel·la nova per la següent ruta (ruta endógena).
A part els èsters de colesterol que no s’han emprat per fer la micel·la segueixen en la via
endògena.
La via exògena es regula per l'hormona insulina, alliberada pel pàncrees després de cada
ingesta. La seva funció és promoure la reserva d’energia.
