1. ALTERACIONS DE LA DIGESTIÓ I ABSORCIÓ DELS HC
DIGESTIÓ DEL MIDÓ:
A la boca es digereix el MIDÓ mitjançant un enzim anomenat amilasa salival. El midó que no
s’ha degradat, arriba a l’intestí i ho fa per acció de l’amilasa pancreàtica. Aquesta actua sobre
el midó i el glicogen. Ara bé, no atua sobre la cel·lulosa.
Quan el midó es digereix s’obté maltosa, maltotriosa i α-dextrina.
La α-dextrinasa és un altre enzim de l'intestí que acaba de trencar les α-dextrines i com a
resultat final obtenim glucosa, que és el sucre que el cos absorbeix a la sang i utilitza per
obtenir energia.
Midó → (amilasa salival i pancreàtica) → Maltosa + Maltotriosa + α-dextrines → (α-dextrinasa) → Glucosa
DIGESTIÓ DE LA MALTOSA, SACAROSA I LACTOSA:
L’enzim que digereix la maltosa és la maltasa. Obtenim 2 glucoses.
Maltosa → (maltasa) → Glucosa + Glucosa
L’enzim que digereix la sacarosa és la sacarasa. Obtenim glucosa i fructosa.
Sacarosa → (sacarasa) → Glucosa + Fructosa
L’enzim que digereix la lactosa és la lactasa. Obtenim glucosa i galactosa.
Lactosa → (lactasa) → Glucosa + Galactosa
Tots aquest monosacàrids entraran al cicle de krebs per obtenir energía.
TEST DE L’HIDROGEN ESPIRAT:
Prova que ens ajuda a saber si una persona no digereix correctament els
sucres. Aquesta prova mesura l’hidrogen en l’aire que respirem després
de l’administració de sucre. Si un sucre no es digereix bé, arribara a
l’intestí gruixut on hi ha molts bacteris. Els bacteris de l’intestí
descomponen els sucres i alliberen hidrogen. Aquest hidrogen passa a la
circulació sanguínia i s’excreta a nivell pulmonar.
En aquesta prova li donen a la persona un hidrat de carboni i cada
10/30 minuts durant un període de 3 - 5 hores (depenent de l’HC)
miren com es comporten els seus pulmons.
Resultat és negatiu (gràfica lineal), vol dir que no hi ha excreció de H+.
Resultat és positiu (gràfica en pujada), vol dir que hi ha excreció de H+
i per tant, aquesta persona no metabolitza bé els HC.
, 1.1. HIPOLACTÀSIA:
Deficiència de lactasa.
Lactosa → (lactasa) → Glucosa + Galactosa
Malabsorció de lactosa: incapacitat de digerir completament la lactosa, perquè l'intestí
produeix poca lactasa. Pot provocar: gasos, inflor abdominal, diarrea…
Intolerància a la lactosa: manifestació clínica de la malabsorció de lactosa (una persona pot
tenir malabsorció però no presentar símptomes, quan la malabsorció provoca molèsties
digestives, parlem d'intolerància a la lactosa).
1.1.1. HIPOLACTÀSIA - DÈFICIT PRIMARI CONGÈNIT DE LACTASA:
Malaltia hereditària on hi ha una absència total de lactasa. La seva incidència és de 1:60.000.
Es manifesta al iniciar-se la ingesta de llet (de nadons):
■ Diarrea aquosa greu
■ Deshidratació
■ Acidosi
■ Pèrdua de pes
Als nadons els hi fan una prova. Si veuen que realment té el dèficit primari congènit de
lactasa han d’eliminar la lactosa de la dieta. Com que els nadons no podran beure llet de la
mare o de fórmula normal, hauran de beure un tipus de llet de fórmula especial.
DESENVOLUPAMENT FETAL DE LACTASA:
Durant el desenvolupament del fetus, la lactasa és l'últim dels enzims que digereixen
disacàrids a arribar als nivells normals de funcionament. Per això, els nadons prematurs
durant el primer mes de vida poden tenir menys lactasa i dificultats per digerir la lactosa,
però després se’ls arrenja (per tant, és diferent que el dèficit primari).
Com podem diferenciar aquesta alteració transitòria del dèficit congènit de lactasa?
El desenvolupament fetal de lactasa es dóna majoritàriament en nadons prematurs i és
temporal (al passar el temps a mesura que el seu aparell digestiu va madurant acaben
tinguent una bona digestió). Al contrari, amb el dèficit primari congènit de lactasa no
s’arrenja i solen ser nadons nascuts a temps.
MALABSORCIÓ DE GLUCOSA O GALACTOSA:
Es pot confondre’s amb el dèficit congènit de lactasa, perquè la lactasa romp la lactosa en
glucosa + galactosa.
GEN LCT → gen que conté les instruccions per fabricar la lactasa.
Els pacients que tenen malabsorció de lactosa tenen una mutació en aquest gen.
Posició 2q21 → indica el lloc exacte on es troba aquest gen (cromosoma 2)
Les persones que no són intolerants a la lactosa tenen una T en aquesta posició, per tant,
continuen fabricant lactasa d'adults i poden seguir bevent llet sense problema.
Les persones intolerants a la lactosa tenen una C en aquesta posició, per tant, amb els anys
produeixen cada vegada menys lactasa, la lactosa es digereix de cada vegada pitjor i
apareixen símptomes de malabsorció de lactosa.
DIGESTIÓ DEL MIDÓ:
A la boca es digereix el MIDÓ mitjançant un enzim anomenat amilasa salival. El midó que no
s’ha degradat, arriba a l’intestí i ho fa per acció de l’amilasa pancreàtica. Aquesta actua sobre
el midó i el glicogen. Ara bé, no atua sobre la cel·lulosa.
Quan el midó es digereix s’obté maltosa, maltotriosa i α-dextrina.
La α-dextrinasa és un altre enzim de l'intestí que acaba de trencar les α-dextrines i com a
resultat final obtenim glucosa, que és el sucre que el cos absorbeix a la sang i utilitza per
obtenir energia.
Midó → (amilasa salival i pancreàtica) → Maltosa + Maltotriosa + α-dextrines → (α-dextrinasa) → Glucosa
DIGESTIÓ DE LA MALTOSA, SACAROSA I LACTOSA:
L’enzim que digereix la maltosa és la maltasa. Obtenim 2 glucoses.
Maltosa → (maltasa) → Glucosa + Glucosa
L’enzim que digereix la sacarosa és la sacarasa. Obtenim glucosa i fructosa.
Sacarosa → (sacarasa) → Glucosa + Fructosa
L’enzim que digereix la lactosa és la lactasa. Obtenim glucosa i galactosa.
Lactosa → (lactasa) → Glucosa + Galactosa
Tots aquest monosacàrids entraran al cicle de krebs per obtenir energía.
TEST DE L’HIDROGEN ESPIRAT:
Prova que ens ajuda a saber si una persona no digereix correctament els
sucres. Aquesta prova mesura l’hidrogen en l’aire que respirem després
de l’administració de sucre. Si un sucre no es digereix bé, arribara a
l’intestí gruixut on hi ha molts bacteris. Els bacteris de l’intestí
descomponen els sucres i alliberen hidrogen. Aquest hidrogen passa a la
circulació sanguínia i s’excreta a nivell pulmonar.
En aquesta prova li donen a la persona un hidrat de carboni i cada
10/30 minuts durant un període de 3 - 5 hores (depenent de l’HC)
miren com es comporten els seus pulmons.
Resultat és negatiu (gràfica lineal), vol dir que no hi ha excreció de H+.
Resultat és positiu (gràfica en pujada), vol dir que hi ha excreció de H+
i per tant, aquesta persona no metabolitza bé els HC.
, 1.1. HIPOLACTÀSIA:
Deficiència de lactasa.
Lactosa → (lactasa) → Glucosa + Galactosa
Malabsorció de lactosa: incapacitat de digerir completament la lactosa, perquè l'intestí
produeix poca lactasa. Pot provocar: gasos, inflor abdominal, diarrea…
Intolerància a la lactosa: manifestació clínica de la malabsorció de lactosa (una persona pot
tenir malabsorció però no presentar símptomes, quan la malabsorció provoca molèsties
digestives, parlem d'intolerància a la lactosa).
1.1.1. HIPOLACTÀSIA - DÈFICIT PRIMARI CONGÈNIT DE LACTASA:
Malaltia hereditària on hi ha una absència total de lactasa. La seva incidència és de 1:60.000.
Es manifesta al iniciar-se la ingesta de llet (de nadons):
■ Diarrea aquosa greu
■ Deshidratació
■ Acidosi
■ Pèrdua de pes
Als nadons els hi fan una prova. Si veuen que realment té el dèficit primari congènit de
lactasa han d’eliminar la lactosa de la dieta. Com que els nadons no podran beure llet de la
mare o de fórmula normal, hauran de beure un tipus de llet de fórmula especial.
DESENVOLUPAMENT FETAL DE LACTASA:
Durant el desenvolupament del fetus, la lactasa és l'últim dels enzims que digereixen
disacàrids a arribar als nivells normals de funcionament. Per això, els nadons prematurs
durant el primer mes de vida poden tenir menys lactasa i dificultats per digerir la lactosa,
però després se’ls arrenja (per tant, és diferent que el dèficit primari).
Com podem diferenciar aquesta alteració transitòria del dèficit congènit de lactasa?
El desenvolupament fetal de lactasa es dóna majoritàriament en nadons prematurs i és
temporal (al passar el temps a mesura que el seu aparell digestiu va madurant acaben
tinguent una bona digestió). Al contrari, amb el dèficit primari congènit de lactasa no
s’arrenja i solen ser nadons nascuts a temps.
MALABSORCIÓ DE GLUCOSA O GALACTOSA:
Es pot confondre’s amb el dèficit congènit de lactasa, perquè la lactasa romp la lactosa en
glucosa + galactosa.
GEN LCT → gen que conté les instruccions per fabricar la lactasa.
Els pacients que tenen malabsorció de lactosa tenen una mutació en aquest gen.
Posició 2q21 → indica el lloc exacte on es troba aquest gen (cromosoma 2)
Les persones que no són intolerants a la lactosa tenen una T en aquesta posició, per tant,
continuen fabricant lactasa d'adults i poden seguir bevent llet sense problema.
Les persones intolerants a la lactosa tenen una C en aquesta posició, per tant, amb els anys
produeixen cada vegada menys lactasa, la lactosa es digereix de cada vegada pitjor i
apareixen símptomes de malabsorció de lactosa.
