SISTEMA ENDOCRÍ
FUNCIÓ DEL SISTEMA ENDOCRÍ
El sistema endocrí junt amb el sistema nerviós conformen els sistemes de control del organisme.
Per coordinar les diferents funcions corporals els sistemes de control u:litzen sistemes de comunicació.
- Senyals elèctriques (sistema nerviós)
- Senyals químiques : missatgers (sistema nerviós i endocrí)
El sistema endocrí s’encarrega de regular la funció dels teixits, òrgans i sistemes per a :
- Controlar el desenvolupament/creixement i reproducció d’un organisme
- Respondre a fluctuacions del medi intern pel manteniment de la homeòstasis.
COORDINACIÓ DE LES FUNCIONS CORPORALS
Les ac:vitats de les cèl·lules, teixits i òrgans estan coordinades mitjançant la interacció de diversos :pus
de missatgers químics:
Per a que sigui una hormona endocrina ha d’anar al torrent circulatori, i fa viatges de llarga distància.
COM ACTUEN LES HORMONES?
Les hormones endocrines són alliberades per glàndules endocrines a la sang per on viatgen fins unir-se
als receptors específics localitzats a les cèl·lules i teixits diana (pàncrees, glàndules :nuidals) , iniciant
reaccions específiques (el pàncrees secreta insulina) que :ndran conseqüències fisiològiques (si puja la
glucosa al torrent circulatori, això serà la primera senyal per a que el pàncrees secre: insulina).
La insulina té un efecte a nivell del metabolisme dels hidrats de carboni (glucosa o glicogen), i també té
un efecte en el creixement.
Existeix una sinèrgia entre moltes d’aquestes hormones (que s’ajuden entre elles) per crear efectes
semblants.
Altres hormones provoquen
efectes específics en teixits
concrets.
,-Prolac:na (àglàndules mamil·lars)
-Cor:cotropina (ACTH)
CÈL·LULES EXCLUSIVAMENT ENDOCRINES
Alguns òrgans (denominats glàndules) posseeixen una funció únicament
endocrina (producció d’hormones).
- Pineal: secreta la neurohormona melatonina, que està involucrada en els
ritmes circadians i la inducció del son
- Hipòfisi: secreta múl:ples hormones com TSH, ACTH, GSH, LH, GH I
prolac:na, que regulen altres glàndules i funcions corporals.
- Tiroides: secreta les hormones Aroïdals T3 i T4, responsables de la
regulació del metabolisme, i la calcitonina, implicada en el metabolisme
del calci.
- ParaAroides: secreten PTH (hormona paraAroidal), que regula els nivells
de calci i fosfat en sang
- Suprarenals: secreten les hormones esteroïdals (corAsol, aldosterona) i també catecolamines
(adrenalina i noradrenalina) a la medul·La.
PRINCPALS ÒRGANS ENDOCRINS
Diferents teixits i òrgans tenen una important funció endocrina (productores
d’hormones)a més de complir amb altres funcions:
- Hipotàlem: produeix factors alliberadors i inhibidors que regulen
l’ac:vitat de la hipòfisis.
- Pàncreas: regula el metabolisme de l’energia mitjançant la secreció
d’insulina, glucagó i somatosta:na.
- Gònades (ovaris i tesAcles): produeixen hormones sexuals; els ovaris
secreten estrògens i progesterona, i els tes:cles produeixen testosterona.
- Placenta – transitòria. Està present durant la gestació, quan els embrions
creixen dins l’úter de la mare. Secreta hormones com hCG, progesterona
i estrògens, que mantenen l’embaràs i regulen el desenvolupament fetal.
TEIXITS NO ENDOCRINS QUE ALLIBEREN HORMONES
Altres òrgans/teixits contribueixen a la funció endocrina mitjançant la secreció d’hormones
- Pèp:ds Natriurè:cs (ANP i BNP).
- IGF-1 (Insulin-like Growth Factor I)
- Gastrina i grelina: secretades per l’estómac. Quan es fa la diges:ó, la gastrina es:mula o potencia
la producció d d’àcid clorhídric. I la grelina, en canvi, es secreta quan no s’està menjant, i fomenta
la sensació de gana.
- Eritropoe:na i renina
- Secre:na i colecistocinina (CCK)
- Adipocines (lep:na, adiponec:na...): es produeixen al teixit adipós i tenen funcions a nivell del
cis. (la lep:na és contraria a la grelina) à la lep:na potencia la saciació (que no :nguem gana)
SINERGISME DE LES ACCIONS HORMONALS
Els sistemes hormonals del cos
intervenen en gairebé totes les funcions
del mateix, inclòs el metabolisme,
creixement i desenvolupament, equilibri
electrolíAc, reproducció i
comportament.
Varies hormones diferents treballen de
manera sinèrgica per realitzar o modular
una mateixa funció.
,EFECTES FUNCIONALS DE LES PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
Certes glàndules que estan modulades per les hormones produïdes a la hipòfisis, però des d’allà van a llocs
diferents.
Hipotàlem hipofisiari gonadal (produïdes a la hipòfisis i van a les gonnoles)
Hipotàlem hipofisiari renal (es dirigeix a les glàndules subarenal)
Hipotàlem hipofisiari :ruideu (es produeix a l’hipotàlem)+
*RH= realising hormona= hormona alliberadora
*SH=sMmulaMng hormona = hormona esMmuladora
*GH à no tenen un únic teixit diana.
*La somatosta:na= controla i regula la quan:tat d’insulina.
ESTRUCTURA QUÍMICA DE LES HORMONES
Existeixen tres classes d’hormones atenent a la seva estructura química:
1. Proteïnes i polipèpAds: hipofisiàries (es produeixen a la hipòfisis), pancreà:ques, para:roides...
a. Són hidrosolubles
2. Esteroidees. Totes derivades del colesterol: escorça suprarenal, ovaris, tes:cles, placenta..
3. Derivades de la Arosina (aminoàcid)à medul·la suprarenal, :roides
a. No es soluble en aigua
No es coneix cap hormona que sigui un polisacàrid o un àcid nucleic.
L’estructura química d’una hormona determinarà la seva:
- Síntesi i emmagatzematge
- Alliberació i transport
- Classe de receptor al soluble
, HORMONES PROTÈIQUES I POLIPPETÍDIQUES
La gran majoria de les hormones humanes són d’aquest :pus. Tenen una mida variable: 3-100 aminoàcids.
Es sinte:tzen al RER com a preprohormones (1). En el REL s’escindeixen en forma de prohormones (2). A
nivell de A. Golgi s’emmagatzemen en vesícules citoplasmà:ques secretores (3)on s’escindeixen de nou
(4) per formar hormona amb ac:vitat biològica + fragments inac:us.
La insulina quan es alliberada per la cèl·lula pancreà:ca, pateix canvis (processos de maduració). Primer
es sinte:tza com a preproinsulina:, després es processa com a proinsulina i , finalment, es transforma en
insulina acAva i pèpAd C, que s’alliberen conjuntament al torrent sanguini.
La seva alliberació al torrent circulatori es dona a través d’un procés d’exocitosis (5)(augment de la
concentració de calci o augment de l’AMP cíclic)
Les hormones pepmdiques són HIDROSOLUBLES. Entren amb facilitat a la circulació (6) i es transporten
lliures fins als teixits.
HORMONES ESTERIODEES
L’estructura química d’aquestes hormones és molt similar a la del colestoral ja que normalment deriven
d’aquest ocmpost.
Gairebé no ‘s’emmagatzemen, i es poden sinte:zar rápidament a par:r d’èsters de colesterol de les
vacuoles desprès d’un esmmul adequat.
Són liposolubles (Hidròfobes). Un cop sinte:tzades difonen a través de la membrana a la sang (unides a
proteïnes transportadores!)
FUNCIÓ DEL SISTEMA ENDOCRÍ
El sistema endocrí junt amb el sistema nerviós conformen els sistemes de control del organisme.
Per coordinar les diferents funcions corporals els sistemes de control u:litzen sistemes de comunicació.
- Senyals elèctriques (sistema nerviós)
- Senyals químiques : missatgers (sistema nerviós i endocrí)
El sistema endocrí s’encarrega de regular la funció dels teixits, òrgans i sistemes per a :
- Controlar el desenvolupament/creixement i reproducció d’un organisme
- Respondre a fluctuacions del medi intern pel manteniment de la homeòstasis.
COORDINACIÓ DE LES FUNCIONS CORPORALS
Les ac:vitats de les cèl·lules, teixits i òrgans estan coordinades mitjançant la interacció de diversos :pus
de missatgers químics:
Per a que sigui una hormona endocrina ha d’anar al torrent circulatori, i fa viatges de llarga distància.
COM ACTUEN LES HORMONES?
Les hormones endocrines són alliberades per glàndules endocrines a la sang per on viatgen fins unir-se
als receptors específics localitzats a les cèl·lules i teixits diana (pàncrees, glàndules :nuidals) , iniciant
reaccions específiques (el pàncrees secreta insulina) que :ndran conseqüències fisiològiques (si puja la
glucosa al torrent circulatori, això serà la primera senyal per a que el pàncrees secre: insulina).
La insulina té un efecte a nivell del metabolisme dels hidrats de carboni (glucosa o glicogen), i també té
un efecte en el creixement.
Existeix una sinèrgia entre moltes d’aquestes hormones (que s’ajuden entre elles) per crear efectes
semblants.
Altres hormones provoquen
efectes específics en teixits
concrets.
,-Prolac:na (àglàndules mamil·lars)
-Cor:cotropina (ACTH)
CÈL·LULES EXCLUSIVAMENT ENDOCRINES
Alguns òrgans (denominats glàndules) posseeixen una funció únicament
endocrina (producció d’hormones).
- Pineal: secreta la neurohormona melatonina, que està involucrada en els
ritmes circadians i la inducció del son
- Hipòfisi: secreta múl:ples hormones com TSH, ACTH, GSH, LH, GH I
prolac:na, que regulen altres glàndules i funcions corporals.
- Tiroides: secreta les hormones Aroïdals T3 i T4, responsables de la
regulació del metabolisme, i la calcitonina, implicada en el metabolisme
del calci.
- ParaAroides: secreten PTH (hormona paraAroidal), que regula els nivells
de calci i fosfat en sang
- Suprarenals: secreten les hormones esteroïdals (corAsol, aldosterona) i també catecolamines
(adrenalina i noradrenalina) a la medul·La.
PRINCPALS ÒRGANS ENDOCRINS
Diferents teixits i òrgans tenen una important funció endocrina (productores
d’hormones)a més de complir amb altres funcions:
- Hipotàlem: produeix factors alliberadors i inhibidors que regulen
l’ac:vitat de la hipòfisis.
- Pàncreas: regula el metabolisme de l’energia mitjançant la secreció
d’insulina, glucagó i somatosta:na.
- Gònades (ovaris i tesAcles): produeixen hormones sexuals; els ovaris
secreten estrògens i progesterona, i els tes:cles produeixen testosterona.
- Placenta – transitòria. Està present durant la gestació, quan els embrions
creixen dins l’úter de la mare. Secreta hormones com hCG, progesterona
i estrògens, que mantenen l’embaràs i regulen el desenvolupament fetal.
TEIXITS NO ENDOCRINS QUE ALLIBEREN HORMONES
Altres òrgans/teixits contribueixen a la funció endocrina mitjançant la secreció d’hormones
- Pèp:ds Natriurè:cs (ANP i BNP).
- IGF-1 (Insulin-like Growth Factor I)
- Gastrina i grelina: secretades per l’estómac. Quan es fa la diges:ó, la gastrina es:mula o potencia
la producció d d’àcid clorhídric. I la grelina, en canvi, es secreta quan no s’està menjant, i fomenta
la sensació de gana.
- Eritropoe:na i renina
- Secre:na i colecistocinina (CCK)
- Adipocines (lep:na, adiponec:na...): es produeixen al teixit adipós i tenen funcions a nivell del
cis. (la lep:na és contraria a la grelina) à la lep:na potencia la saciació (que no :nguem gana)
SINERGISME DE LES ACCIONS HORMONALS
Els sistemes hormonals del cos
intervenen en gairebé totes les funcions
del mateix, inclòs el metabolisme,
creixement i desenvolupament, equilibri
electrolíAc, reproducció i
comportament.
Varies hormones diferents treballen de
manera sinèrgica per realitzar o modular
una mateixa funció.
,EFECTES FUNCIONALS DE LES PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
Certes glàndules que estan modulades per les hormones produïdes a la hipòfisis, però des d’allà van a llocs
diferents.
Hipotàlem hipofisiari gonadal (produïdes a la hipòfisis i van a les gonnoles)
Hipotàlem hipofisiari renal (es dirigeix a les glàndules subarenal)
Hipotàlem hipofisiari :ruideu (es produeix a l’hipotàlem)+
*RH= realising hormona= hormona alliberadora
*SH=sMmulaMng hormona = hormona esMmuladora
*GH à no tenen un únic teixit diana.
*La somatosta:na= controla i regula la quan:tat d’insulina.
ESTRUCTURA QUÍMICA DE LES HORMONES
Existeixen tres classes d’hormones atenent a la seva estructura química:
1. Proteïnes i polipèpAds: hipofisiàries (es produeixen a la hipòfisis), pancreà:ques, para:roides...
a. Són hidrosolubles
2. Esteroidees. Totes derivades del colesterol: escorça suprarenal, ovaris, tes:cles, placenta..
3. Derivades de la Arosina (aminoàcid)à medul·la suprarenal, :roides
a. No es soluble en aigua
No es coneix cap hormona que sigui un polisacàrid o un àcid nucleic.
L’estructura química d’una hormona determinarà la seva:
- Síntesi i emmagatzematge
- Alliberació i transport
- Classe de receptor al soluble
, HORMONES PROTÈIQUES I POLIPPETÍDIQUES
La gran majoria de les hormones humanes són d’aquest :pus. Tenen una mida variable: 3-100 aminoàcids.
Es sinte:tzen al RER com a preprohormones (1). En el REL s’escindeixen en forma de prohormones (2). A
nivell de A. Golgi s’emmagatzemen en vesícules citoplasmà:ques secretores (3)on s’escindeixen de nou
(4) per formar hormona amb ac:vitat biològica + fragments inac:us.
La insulina quan es alliberada per la cèl·lula pancreà:ca, pateix canvis (processos de maduració). Primer
es sinte:tza com a preproinsulina:, després es processa com a proinsulina i , finalment, es transforma en
insulina acAva i pèpAd C, que s’alliberen conjuntament al torrent sanguini.
La seva alliberació al torrent circulatori es dona a través d’un procés d’exocitosis (5)(augment de la
concentració de calci o augment de l’AMP cíclic)
Les hormones pepmdiques són HIDROSOLUBLES. Entren amb facilitat a la circulació (6) i es transporten
lliures fins als teixits.
HORMONES ESTERIODEES
L’estructura química d’aquestes hormones és molt similar a la del colestoral ja que normalment deriven
d’aquest ocmpost.
Gairebé no ‘s’emmagatzemen, i es poden sinte:zar rápidament a par:r d’èsters de colesterol de les
vacuoles desprès d’un esmmul adequat.
Són liposolubles (Hidròfobes). Un cop sinte:tzades difonen a través de la membrana a la sang (unides a
proteïnes transportadores!)
