FISIOLOGIA
La fisiologia és la ciència que estudia el funcionament normal d’un organisme viu, incloent processos
físics i químics.
El cos funciona gràcies a una estabilitat molt complexa, en la que cada cèl·lula (teixits, òrgans) coneixen
el seu paper sabent quan i com actuar en cada moment, adaptant-se a l’entorn canviant i actuant en
sincronía amb tots els altres.
La fisiologia és una ciència integradora que estudia diferents nivells d’organització, des de les molècules
fins l’organisme com un tot.
- Cèl·lules
- Teixits (HISTOLOGIA)
- Òrgans (ORGANOGRAFIA)
- Sistemes/aparells
- Organismes (ANATOMIA)
- Poblacions d’una espècie
La cèl·lula és l'unitat estructural i funcional més petita que duu a terme totes les funcions essencials de
nutrició, relació i reproducció. (El cos humà 35-40 billons de cèl·lules).
Les cèl·lules tenen tots els recursos per poder tenir vida, gràcies a tots els diferents sistemes del cos.
Els organismes han desenvolupat els aparells per assegurar la vida de les cèl·lules i que puguin funcionar
correctament. Les diferents funcions que té el cos són:
- Funció d’aïllament, soport i moviment. El sistema tegumentari (que ens contacta amb
l’exterior) i el sistema locomotor ( que ens permet moure)
- Funció d'intercanvi. Aparell respiratori (02<=>CO2), aparell digestiu (intercanvi de matèria),
aparell urinari, aparell reproductor (gamets).
- Funció de transport i defensa. Aparell circulatori (oxigen) i sistema immunitari.
- Funció de control. Sistema nervios i sistema endocrí.
Cada cèl·lula està protegida per un medi intern. El protegeix del medi extern amb el líquid extracel·lular.
El líquid intracel·lular de les cèl·lules està a dins de cada cèl·lula i es
protegeix del medi etern gràcies al medi intern, que està format de
líquid extracel·lular (líquid intersticial i plasma de la sang).
El líquid extracel·lular serveix de transició entre el medi extern i i el
líquid intracel·lular (LEC), que és la zona regulada per a que el LIC no
s’alteri.
El medi intern, per tant, és tot el que envolta la cèl·lula i la protegeix,
perquè si entra en contacte amb el medi extern, pot morir.
Per mantenir aquest medi intern estable, existeix la HOMEOSTASIS,
que es la capacitat dels organismes vius per mantenir el medi intern de les cèl·lules relativament estable
davant les variacions del medi extern o les possibles alteracions del medi intern.
Els paràmetres que controla l’homeostasi són la temperatura corporal, la freqüència cardíaca, la pressió
arterial, la volemia, el pH sanguini, la glucemia (Ex. La glucemia són els nivells de glucosa en sang, que han de ser
determinants (80-120mg/dL) i l’organisme s’encarrega que aquests nivells es regulin), el volum del líquid extracel·lular,
la composició iònica del LEC, l’osmopolaritat, la pressió parcial de gasos.
, Ex. Si menjes, la glucosa en sang augmenta, l’organisme (pàncrees) ho detecta i allibera insulina que fa que les
cèl·lules musculars i adiposes absorbeixin aquesta glucosa, i també fa que el fetge n’emmagatxemi, i d’aquesta
manrea la glucèmia es regula.
Ex. Si no menjes, la sang en glucosa baixa, el pàncrees allibera glucagó, que estimula al fetge perquè alliberiè glucosa,
que té emmagatzemada a la sang, o que fabriqui nova glucosa i es reguli.
Resum: L’organisme és un cos format per billons de cèl·lules organitzades en diferents estructures
funcionals, algunes de les quals són òrgans. Cada d'aquestes estructures contribueix amb la seva part
de manteniment de les condicions de l’homoestasi del líquid extracel·lular, que s'anomena medi intern.
Mentre es mantinguin les condicions normals al medi intern, les cèl·lules de l'organisme continuaran
vivint i funcionant bé.
Cada cèl·lula es beneficia de l'homeostasis, i a la mateixa vegada, contribueix al seu manteniment.
Hi ha molts factors, interns o externs, que poden alterar l’homeostasis continuament i altres que poden
provocar malalties (estat patològic). La fisiologia estudia els centenars de mevanismes responsables de
l'homeostasis que permeten retornar a uns valors òptims els diferents paràmetres per a que les cèl·lules
de l'organisme funcionin de manera correcta.
Ex. Si veus molt líquid (canvi extern), pujara la
volemia (canvi intern), per tant pujarà la pressió
arterial (canvi intern causa una pèrdua de
l'homeostasis), l'organisme ho regulara
mmitjançant el sistema nervios o hormonal i
regulara la P arterial. * La volemia és la quantitat
de sang dins el sistema circulatori, s'encarrega de
mantenir la pressió arterial per a que arribi oxigen i
nutrients a tots els teixits.
Si hi ha patologia és trenca l’homeostasi.
L’homeostasi també manté les variables
fisiològiques en un ranf determinat segons les
necessitats de l’organisme en cada moment.
Si el cos està en exercici o repòs, l’oxigen amb
l’homeostasis s’adapta per mantenir-lo.
També s'adequa a l'edat o a l'estat i la fisiologia del
cos (edat, embaràs..).
L’homeostasi sempre canvia en funció de les necessitats, i ho fa mitjançant uns sistemes de control que
s'activen si una variable es desvia dels seus valors òptims i els reestableixen. Els sistemes de control que
té el cos són:
- Sistemes de control local. Afecten a llocs determinats on s’ha trencat l’homeostasi
- Sistemes de control a llarga distància (control reflex). Afecten a tot l’organisme, són canvis
sistemàtics.
Tots dos tenen el mateix funcionament:
Senyal aferent: Qualsevol senyal que va al sistema nerviós. (Veus una columna de fum)
,Centre integrador: Sistema nerviós. (Veus que hi ha foc)
Senyal eferent: Surt del sistema nerviós. (Crides: foc, foc!)
Resposta: Actua (Apagues el foc)
Els sitemes de control reflex, són bucles de resposta. Quan
l’organisme rep un estímulador, aquest provoca una resposta.
Ex. Disminueix pH, l’element ho detecta, les neurones envien un senyal,
hiperventiles, músculs de la ventilació (els pulmons), augmenta la respiració,
disminueix pH.
Els sistemes de control reflex també són bucles de retroalimentació,
el mecanisme pel qual el cos detecta un canvi en algun paràmetre i
activa respostes per ajustar-lo.
*Aferencies: senyals que entren al sistema nerviós.
*Eferencies: senyals que surten del sistema nerviós.
Hi ha dos tipus:
- Bucles de retroalimentació positiva. La variacio d’un
estímulador provoca una resposta on augmenta aquest
estímulador. Són poc freqüents i fisiològics, però no són homoestàtics, perque porten el cos
fora de control (Ex. Un part, la coagulacio o la ovulació).
Com que la resposta del bucle reforça l’estímul (enlloc de disminuir-lo) és necessita un factor
extern al bucle per parar-lo (Ex. Contraccions uterines durant el part)
- Bucles de retroalimentació negativa. La variació d’un estímul provoca una resposta que és la
disminució d’aquest estímul. Són bucles homoestàtics perquè els efectors (òrgans) fan que es
reguli l’estímul.
, Ex. BUCLE DE RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA: La regulacio de la pressió arterial. Alguns estímuls alteren
l’homeostasi per l’augment de la pressió arterial. Els receptors, que en aquest cas són els baroreceptors, de certs
vasos sanguinis, envien les aferencies (impulsos nerviosos) al centre de control, el cervell; que interpreta les
aferències i enviar eferències a l’efector, que és el cor i els vasos sanguinis, que disminuiran la freqüència cardíaca i
per tant, reduirà la pressió arterial.
Hi ha controls reflexs corporals que tenen un paper anticipatori amb la finalitat de preparar a
l’organisme per una variació imminent, per a que sigui més fàcil i ràpidament controlar la variable que
serà alterada, això és el control per anteroalimentació.
Ex. salivació, el reflex de salivació ve desencadenat per la visiónan o olor dels aliments.
Ex. Secrecio d’insulina. Després de la ingesta o la resposta del cos a l’esport.
La fisiologia és la ciència que estudia el funcionament normal d’un organisme viu, incloent processos
físics i químics.
El cos funciona gràcies a una estabilitat molt complexa, en la que cada cèl·lula (teixits, òrgans) coneixen
el seu paper sabent quan i com actuar en cada moment, adaptant-se a l’entorn canviant i actuant en
sincronía amb tots els altres.
La fisiologia és una ciència integradora que estudia diferents nivells d’organització, des de les molècules
fins l’organisme com un tot.
- Cèl·lules
- Teixits (HISTOLOGIA)
- Òrgans (ORGANOGRAFIA)
- Sistemes/aparells
- Organismes (ANATOMIA)
- Poblacions d’una espècie
La cèl·lula és l'unitat estructural i funcional més petita que duu a terme totes les funcions essencials de
nutrició, relació i reproducció. (El cos humà 35-40 billons de cèl·lules).
Les cèl·lules tenen tots els recursos per poder tenir vida, gràcies a tots els diferents sistemes del cos.
Els organismes han desenvolupat els aparells per assegurar la vida de les cèl·lules i que puguin funcionar
correctament. Les diferents funcions que té el cos són:
- Funció d’aïllament, soport i moviment. El sistema tegumentari (que ens contacta amb
l’exterior) i el sistema locomotor ( que ens permet moure)
- Funció d'intercanvi. Aparell respiratori (02<=>CO2), aparell digestiu (intercanvi de matèria),
aparell urinari, aparell reproductor (gamets).
- Funció de transport i defensa. Aparell circulatori (oxigen) i sistema immunitari.
- Funció de control. Sistema nervios i sistema endocrí.
Cada cèl·lula està protegida per un medi intern. El protegeix del medi extern amb el líquid extracel·lular.
El líquid intracel·lular de les cèl·lules està a dins de cada cèl·lula i es
protegeix del medi etern gràcies al medi intern, que està format de
líquid extracel·lular (líquid intersticial i plasma de la sang).
El líquid extracel·lular serveix de transició entre el medi extern i i el
líquid intracel·lular (LEC), que és la zona regulada per a que el LIC no
s’alteri.
El medi intern, per tant, és tot el que envolta la cèl·lula i la protegeix,
perquè si entra en contacte amb el medi extern, pot morir.
Per mantenir aquest medi intern estable, existeix la HOMEOSTASIS,
que es la capacitat dels organismes vius per mantenir el medi intern de les cèl·lules relativament estable
davant les variacions del medi extern o les possibles alteracions del medi intern.
Els paràmetres que controla l’homeostasi són la temperatura corporal, la freqüència cardíaca, la pressió
arterial, la volemia, el pH sanguini, la glucemia (Ex. La glucemia són els nivells de glucosa en sang, que han de ser
determinants (80-120mg/dL) i l’organisme s’encarrega que aquests nivells es regulin), el volum del líquid extracel·lular,
la composició iònica del LEC, l’osmopolaritat, la pressió parcial de gasos.
, Ex. Si menjes, la glucosa en sang augmenta, l’organisme (pàncrees) ho detecta i allibera insulina que fa que les
cèl·lules musculars i adiposes absorbeixin aquesta glucosa, i també fa que el fetge n’emmagatxemi, i d’aquesta
manrea la glucèmia es regula.
Ex. Si no menjes, la sang en glucosa baixa, el pàncrees allibera glucagó, que estimula al fetge perquè alliberiè glucosa,
que té emmagatzemada a la sang, o que fabriqui nova glucosa i es reguli.
Resum: L’organisme és un cos format per billons de cèl·lules organitzades en diferents estructures
funcionals, algunes de les quals són òrgans. Cada d'aquestes estructures contribueix amb la seva part
de manteniment de les condicions de l’homoestasi del líquid extracel·lular, que s'anomena medi intern.
Mentre es mantinguin les condicions normals al medi intern, les cèl·lules de l'organisme continuaran
vivint i funcionant bé.
Cada cèl·lula es beneficia de l'homeostasis, i a la mateixa vegada, contribueix al seu manteniment.
Hi ha molts factors, interns o externs, que poden alterar l’homeostasis continuament i altres que poden
provocar malalties (estat patològic). La fisiologia estudia els centenars de mevanismes responsables de
l'homeostasis que permeten retornar a uns valors òptims els diferents paràmetres per a que les cèl·lules
de l'organisme funcionin de manera correcta.
Ex. Si veus molt líquid (canvi extern), pujara la
volemia (canvi intern), per tant pujarà la pressió
arterial (canvi intern causa una pèrdua de
l'homeostasis), l'organisme ho regulara
mmitjançant el sistema nervios o hormonal i
regulara la P arterial. * La volemia és la quantitat
de sang dins el sistema circulatori, s'encarrega de
mantenir la pressió arterial per a que arribi oxigen i
nutrients a tots els teixits.
Si hi ha patologia és trenca l’homeostasi.
L’homeostasi també manté les variables
fisiològiques en un ranf determinat segons les
necessitats de l’organisme en cada moment.
Si el cos està en exercici o repòs, l’oxigen amb
l’homeostasis s’adapta per mantenir-lo.
També s'adequa a l'edat o a l'estat i la fisiologia del
cos (edat, embaràs..).
L’homeostasi sempre canvia en funció de les necessitats, i ho fa mitjançant uns sistemes de control que
s'activen si una variable es desvia dels seus valors òptims i els reestableixen. Els sistemes de control que
té el cos són:
- Sistemes de control local. Afecten a llocs determinats on s’ha trencat l’homeostasi
- Sistemes de control a llarga distància (control reflex). Afecten a tot l’organisme, són canvis
sistemàtics.
Tots dos tenen el mateix funcionament:
Senyal aferent: Qualsevol senyal que va al sistema nerviós. (Veus una columna de fum)
,Centre integrador: Sistema nerviós. (Veus que hi ha foc)
Senyal eferent: Surt del sistema nerviós. (Crides: foc, foc!)
Resposta: Actua (Apagues el foc)
Els sitemes de control reflex, són bucles de resposta. Quan
l’organisme rep un estímulador, aquest provoca una resposta.
Ex. Disminueix pH, l’element ho detecta, les neurones envien un senyal,
hiperventiles, músculs de la ventilació (els pulmons), augmenta la respiració,
disminueix pH.
Els sistemes de control reflex també són bucles de retroalimentació,
el mecanisme pel qual el cos detecta un canvi en algun paràmetre i
activa respostes per ajustar-lo.
*Aferencies: senyals que entren al sistema nerviós.
*Eferencies: senyals que surten del sistema nerviós.
Hi ha dos tipus:
- Bucles de retroalimentació positiva. La variacio d’un
estímulador provoca una resposta on augmenta aquest
estímulador. Són poc freqüents i fisiològics, però no són homoestàtics, perque porten el cos
fora de control (Ex. Un part, la coagulacio o la ovulació).
Com que la resposta del bucle reforça l’estímul (enlloc de disminuir-lo) és necessita un factor
extern al bucle per parar-lo (Ex. Contraccions uterines durant el part)
- Bucles de retroalimentació negativa. La variació d’un estímul provoca una resposta que és la
disminució d’aquest estímul. Són bucles homoestàtics perquè els efectors (òrgans) fan que es
reguli l’estímul.
, Ex. BUCLE DE RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA: La regulacio de la pressió arterial. Alguns estímuls alteren
l’homeostasi per l’augment de la pressió arterial. Els receptors, que en aquest cas són els baroreceptors, de certs
vasos sanguinis, envien les aferencies (impulsos nerviosos) al centre de control, el cervell; que interpreta les
aferències i enviar eferències a l’efector, que és el cor i els vasos sanguinis, que disminuiran la freqüència cardíaca i
per tant, reduirà la pressió arterial.
Hi ha controls reflexs corporals que tenen un paper anticipatori amb la finalitat de preparar a
l’organisme per una variació imminent, per a que sigui més fàcil i ràpidament controlar la variable que
serà alterada, això és el control per anteroalimentació.
Ex. salivació, el reflex de salivació ve desencadenat per la visiónan o olor dels aliments.
Ex. Secrecio d’insulina. Després de la ingesta o la resposta del cos a l’esport.
