Mar Cantàbric
Oviedo
REGNE Pirineus
CASTELL
REGNE D’ASTURIES REGNE DE COMTATS
Santiago de
CANTÀBRICA
compostel·la
ADA Lleó ARAGONESOS
RAL
CO TA
R
DE SE
CA
PAMPLONA
M LA
Salamanca
A
TA N
Zamora
TS S
Porto LLEÓ
SI
Porto
ST
Barcelona
EM
Oceà Atlàntic
A
IB
ÈR
IC
d a l us
n
Al -l-Andalus
A A Al-Andalus
SIERRA
MORENA Territori Cristià
Territori Musulm
ÈTICAS
ADAS B
SERRAL
ani
e d iterr
M
Mar
Naixement i expansió dels regnes cristians
( s. VIII - s. XIII )
Principi de la invasió
Amb l'arribada dels musulmans a la península Ibèrica, varen sorgir dos nuclis importants de
resistència. Varen aconseguir una petita franja del nord, on no s’exercia el control andalusí.
Aquests nuclis són:
• A la Serralada Cantàbrica: s’hi refugiaven nobles visigots que escapaven de la invasió.
Allà va néixer el Regne d’Astúries amb capital a Oviedo. L'any 854, la capital es va traslladar a
Lleó, després de l’expansió per les planures deshabitades de la Vall del Duero. Així, va passar a
denominar-se Regne de Lleó. Al segle X, a la frontera oriental, s’hi va crear el Comtat de
Castella.
• Àrea dels Pirineus: l’emperador franc Carlemany hi va crear la Marca Hispànica al segle
VIII, com a frontera entre els seus regnes i al-Àndalus. Estava formada per diferents comtats,
governats per comtes, que eren vassalls del rei franc. Al segle X, després de la mort de
Carlemany, aquests comtats es varen anar desvinculant fins que s’originaren el Regne de
Pamplona, els comtats Aragonesos i els comtats Catalans.
, Arribada de Lleó i Castella fins al riu Duero
Als segles IX i X el Regne de Lleó va reforçar la frontera al Duero i va consolidar el repoblament
al nord del riu. Al segle X, un comte castellà, Ferran González, va aprofitar els conflictes interns
del Regne de Lleó per independitzar-se’n. Després de la victòria a Simancas d’una coalició
cristiana ( 939 ) Lleó i Castella es varen endinsar al sud del Duero, però aquests avanços es van
veure frenats amb la consolidació del califat de Còrdova i les expedicions d’Almansor.
Expansió dels nuclis pirinencs.
• Regne de Pamplona: al segle X varen assolir expandir-se fins a les actuals províncies
d’Àlaba i La Rioja. La seva màxima expansió va ser al segle XI, sota el regnat de Sanç III de
Pamplona, que va reunir amb el seu govern Navarra, Lleó, el comtat de Castella i els comtats
aragonesos.
• Comtats aragonesos ( Aragó, Sobrarb i Ribagorça ): es van independitzar del regne franc al
segle IX, i varen crear vincles amb Pamplona, però no es varen expandir cap a la vall de l’Ebre.
• Comtats catalans: a la fi del segle IX, Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va convertir el
seu càrrec en hereditari, i, posteriorment, Borrell II es va negar a renovar el seu vassallatge al rei
franc ( 987 ).
Oviedo
REGNE Pirineus
CASTELL
REGNE D’ASTURIES REGNE DE COMTATS
Santiago de
CANTÀBRICA
compostel·la
ADA Lleó ARAGONESOS
RAL
CO TA
R
DE SE
CA
PAMPLONA
M LA
Salamanca
A
TA N
Zamora
TS S
Porto LLEÓ
SI
Porto
ST
Barcelona
EM
Oceà Atlàntic
A
IB
ÈR
IC
d a l us
n
Al -l-Andalus
A A Al-Andalus
SIERRA
MORENA Territori Cristià
Territori Musulm
ÈTICAS
ADAS B
SERRAL
ani
e d iterr
M
Mar
Naixement i expansió dels regnes cristians
( s. VIII - s. XIII )
Principi de la invasió
Amb l'arribada dels musulmans a la península Ibèrica, varen sorgir dos nuclis importants de
resistència. Varen aconseguir una petita franja del nord, on no s’exercia el control andalusí.
Aquests nuclis són:
• A la Serralada Cantàbrica: s’hi refugiaven nobles visigots que escapaven de la invasió.
Allà va néixer el Regne d’Astúries amb capital a Oviedo. L'any 854, la capital es va traslladar a
Lleó, després de l’expansió per les planures deshabitades de la Vall del Duero. Així, va passar a
denominar-se Regne de Lleó. Al segle X, a la frontera oriental, s’hi va crear el Comtat de
Castella.
• Àrea dels Pirineus: l’emperador franc Carlemany hi va crear la Marca Hispànica al segle
VIII, com a frontera entre els seus regnes i al-Àndalus. Estava formada per diferents comtats,
governats per comtes, que eren vassalls del rei franc. Al segle X, després de la mort de
Carlemany, aquests comtats es varen anar desvinculant fins que s’originaren el Regne de
Pamplona, els comtats Aragonesos i els comtats Catalans.
, Arribada de Lleó i Castella fins al riu Duero
Als segles IX i X el Regne de Lleó va reforçar la frontera al Duero i va consolidar el repoblament
al nord del riu. Al segle X, un comte castellà, Ferran González, va aprofitar els conflictes interns
del Regne de Lleó per independitzar-se’n. Després de la victòria a Simancas d’una coalició
cristiana ( 939 ) Lleó i Castella es varen endinsar al sud del Duero, però aquests avanços es van
veure frenats amb la consolidació del califat de Còrdova i les expedicions d’Almansor.
Expansió dels nuclis pirinencs.
• Regne de Pamplona: al segle X varen assolir expandir-se fins a les actuals províncies
d’Àlaba i La Rioja. La seva màxima expansió va ser al segle XI, sota el regnat de Sanç III de
Pamplona, que va reunir amb el seu govern Navarra, Lleó, el comtat de Castella i els comtats
aragonesos.
• Comtats aragonesos ( Aragó, Sobrarb i Ribagorça ): es van independitzar del regne franc al
segle IX, i varen crear vincles amb Pamplona, però no es varen expandir cap a la vall de l’Ebre.
• Comtats catalans: a la fi del segle IX, Guifré el Pilós, comte de Barcelona, va convertir el
seu càrrec en hereditari, i, posteriorment, Borrell II es va negar a renovar el seu vassallatge al rei
franc ( 987 ).
