TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA (1975 - 1982)
1a etapa del 1975 al 1978 (Des de la mort de Franco fins a la Constitució de 1978)
- Primer govern (Arias Navarro) del 1975 al 1976
- Segon govern (Adolfo Suarez) del 1976 al 1978
2a etapa del 1978 al 1982 (fins a l’arriba al poder de PSOE; partido socialista obrero español)
1a ETAPA (1975-1978) → Des de la mort de Franco fins la Constitució de 1978
Primer govern (Arias Navarro) del 1975 al 1976
El 20 de novembre de 1975 mor el coronel Francisco Franco i el 22 de novembre Joan Carles I
va ser proclamat rei d’Espanya segons la llei de successió, ja que Franco l’havia designat
com el seu successor i va confirmar Carlos Arias de Navarro com a president del govern.
Hi havia tres opcions polítiques:
● Immobilistes: partidaris a no modificar res del règim franquista, eren l’anomenat
búnquer.
● L’oposició democràtica: partidaris a una ruptura amb el franquisme, i molts d’ells
partidaris a la república.
● Via reformista: impulsada pel rei Joan Carles I. Partidaris de transformar el règim en
una democràcia, però sense trencar amb la legalitat vigent.
Aquest govern era molt similar al franquista, ja que hi havia moltes limitacions com les d’unió i
sense tenir en compte l’existència de partits polítics.
Així que van començar un seguit de mobilitzacions antifranquistes.
D’una banda el PCE (partit comunista) el 1974 va crear la Junta Democràtica i el PSOE l’any
1975 va crear la Plataforma de Convergencia Democratica i es van acabar fusionant en una
de sola amb el nom de Coordinacion Democratica el març del 1976, i imposaven
mobilitzacions populars sota el lema de ruptura amb el franquisme per fer d’Espanya un país
democràtic. El seu objectiu era legalitzar els partits polítics, demanar una amnistia pels presos
polítics i crear un govern provisional que convoqués unes eleccions generals.
A Catalunya a part de l’Assemblea de Catalunya a finals del 1975 es va crear el Consell de
Forces Polítiques de Catalunya que integrava 11 partits de tot el panorama polític català.
La conflictivitat laboral va augmentar i se li van sumar les reivindicacions de democràcia que
van ser molt importants a Catalunya, Madrid i al País Basc. Es demanaven eleccions generals i
a Catalunya l’Estatut d’Autonomia. El govern d’Arias Navarro responia amb una dura repressió
mitjançant la policia nacional.
Davant d’aquest context de crisi i dificultats, el 3 de juny de 1976 el rei Joan Carles va
pronunciar un discurs davant del Congrés dels Estats Units, en el que prometia una monarquia
democràtica, aquest fet va provocar la dimissió del president Arias Navarro volia el manteniment
íntegre de les institucions franquistes.
Així que, el va destituir l’1 de juliol de 1976 i el substituí per Adolfo Suárez, un ministre.
Segon govern (Adolfo Suarez) del 1976 al 1978
El nou govern va fer una declaració en la qual reconeixia que la sobirania residia en el poble,
es declarava una àmplia amnistia, i es prometien eleccions generals la primavera del
, 1977. L’objectiu de Suárez era aconseguir la ràpida democràcia, però a partir del respecte a la
legalitat franquista.
El 18 de novembre de 1976 el govern aprova la Llei de reforma poíltica, la qual era la fi de les
institucions franquistes i provocava la dissolució de les Corts. Tot seguit, el govern convoca un
referèndum, sense èxit, per ratificar la llei. Amb aquesta aprovació el camí cap a la democràcia
s’accelera:
● Es dissolen les Corts Franquistes.
● Es sumprimeix el Tribunal d’Ordre Públic
● Drets fonamentals de les persones.
● Poder legislatiu en mans de representants populars.
● Se suprimeix el Movimiento
● Es permet la lliure sindicació d’obres, així com les organitzacions empresarials.
● L’amnistia pels delictes durant el franquisme
● Legalitzacio de tots els partits menys el Partit Comunista (PCE, liderat per Santiago
Carrillo), ja que, molts sectors procedents del franquisme estaven en contra de la seva
legalització.
Finalment, Suárez legalitza el partit l’any 1977, provocant així una greu crisi de govern, ja
que molts n’estaven en contra.
En contrapartida, el PCE ja legalitzat accepta la monarquia, a través de les eleccions.
Els partits polítics:
DRETA:
❖ Aliança Popular (AP): recollia molts sectors provinents del franquisme. (Manuel Fraga)
CENTRE:
❖ Unió de Centre Democràtic (UCD): coalició improvisada que agrupava grups i partits
d’ideologies diverses. Des de reformistes fins a sectors de l’oposició més moderada,
com liberals, democratacristians i socials demòcrates. (Adolfo Suárez)
ESQUERRA:
❖ Partit Comunista d’Espanya (PCE): (Santiago Carrillo)
❖ Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): (Felipe Gonzáles)
Eleccions del 15 de juny de 1977
En les eleccions del 15 juny del 1977, hi van poder participar tots els partits. Amb el 78% de
participació, la UCD (Adolfo Suàrez) aconseguí 165 diputats, el PSOE 118, els comunistes 20 i
AP 16.
Una de les primeres tasques d’aquest nou govern va ser la Constitució del 1978 per establir
les bases d’aquesta nova Espanya democràtica. Un cop constituïdes les Corts, s’elegí una
ponència de 7 membres (3 UCD, 1 PSOE, 1 PSUC, 1 AP i 1 CDC). En la constitució s’afirma:
1a etapa del 1975 al 1978 (Des de la mort de Franco fins a la Constitució de 1978)
- Primer govern (Arias Navarro) del 1975 al 1976
- Segon govern (Adolfo Suarez) del 1976 al 1978
2a etapa del 1978 al 1982 (fins a l’arriba al poder de PSOE; partido socialista obrero español)
1a ETAPA (1975-1978) → Des de la mort de Franco fins la Constitució de 1978
Primer govern (Arias Navarro) del 1975 al 1976
El 20 de novembre de 1975 mor el coronel Francisco Franco i el 22 de novembre Joan Carles I
va ser proclamat rei d’Espanya segons la llei de successió, ja que Franco l’havia designat
com el seu successor i va confirmar Carlos Arias de Navarro com a president del govern.
Hi havia tres opcions polítiques:
● Immobilistes: partidaris a no modificar res del règim franquista, eren l’anomenat
búnquer.
● L’oposició democràtica: partidaris a una ruptura amb el franquisme, i molts d’ells
partidaris a la república.
● Via reformista: impulsada pel rei Joan Carles I. Partidaris de transformar el règim en
una democràcia, però sense trencar amb la legalitat vigent.
Aquest govern era molt similar al franquista, ja que hi havia moltes limitacions com les d’unió i
sense tenir en compte l’existència de partits polítics.
Així que van començar un seguit de mobilitzacions antifranquistes.
D’una banda el PCE (partit comunista) el 1974 va crear la Junta Democràtica i el PSOE l’any
1975 va crear la Plataforma de Convergencia Democratica i es van acabar fusionant en una
de sola amb el nom de Coordinacion Democratica el març del 1976, i imposaven
mobilitzacions populars sota el lema de ruptura amb el franquisme per fer d’Espanya un país
democràtic. El seu objectiu era legalitzar els partits polítics, demanar una amnistia pels presos
polítics i crear un govern provisional que convoqués unes eleccions generals.
A Catalunya a part de l’Assemblea de Catalunya a finals del 1975 es va crear el Consell de
Forces Polítiques de Catalunya que integrava 11 partits de tot el panorama polític català.
La conflictivitat laboral va augmentar i se li van sumar les reivindicacions de democràcia que
van ser molt importants a Catalunya, Madrid i al País Basc. Es demanaven eleccions generals i
a Catalunya l’Estatut d’Autonomia. El govern d’Arias Navarro responia amb una dura repressió
mitjançant la policia nacional.
Davant d’aquest context de crisi i dificultats, el 3 de juny de 1976 el rei Joan Carles va
pronunciar un discurs davant del Congrés dels Estats Units, en el que prometia una monarquia
democràtica, aquest fet va provocar la dimissió del president Arias Navarro volia el manteniment
íntegre de les institucions franquistes.
Així que, el va destituir l’1 de juliol de 1976 i el substituí per Adolfo Suárez, un ministre.
Segon govern (Adolfo Suarez) del 1976 al 1978
El nou govern va fer una declaració en la qual reconeixia que la sobirania residia en el poble,
es declarava una àmplia amnistia, i es prometien eleccions generals la primavera del
, 1977. L’objectiu de Suárez era aconseguir la ràpida democràcia, però a partir del respecte a la
legalitat franquista.
El 18 de novembre de 1976 el govern aprova la Llei de reforma poíltica, la qual era la fi de les
institucions franquistes i provocava la dissolució de les Corts. Tot seguit, el govern convoca un
referèndum, sense èxit, per ratificar la llei. Amb aquesta aprovació el camí cap a la democràcia
s’accelera:
● Es dissolen les Corts Franquistes.
● Es sumprimeix el Tribunal d’Ordre Públic
● Drets fonamentals de les persones.
● Poder legislatiu en mans de representants populars.
● Se suprimeix el Movimiento
● Es permet la lliure sindicació d’obres, així com les organitzacions empresarials.
● L’amnistia pels delictes durant el franquisme
● Legalitzacio de tots els partits menys el Partit Comunista (PCE, liderat per Santiago
Carrillo), ja que, molts sectors procedents del franquisme estaven en contra de la seva
legalització.
Finalment, Suárez legalitza el partit l’any 1977, provocant així una greu crisi de govern, ja
que molts n’estaven en contra.
En contrapartida, el PCE ja legalitzat accepta la monarquia, a través de les eleccions.
Els partits polítics:
DRETA:
❖ Aliança Popular (AP): recollia molts sectors provinents del franquisme. (Manuel Fraga)
CENTRE:
❖ Unió de Centre Democràtic (UCD): coalició improvisada que agrupava grups i partits
d’ideologies diverses. Des de reformistes fins a sectors de l’oposició més moderada,
com liberals, democratacristians i socials demòcrates. (Adolfo Suárez)
ESQUERRA:
❖ Partit Comunista d’Espanya (PCE): (Santiago Carrillo)
❖ Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): (Felipe Gonzáles)
Eleccions del 15 de juny de 1977
En les eleccions del 15 juny del 1977, hi van poder participar tots els partits. Amb el 78% de
participació, la UCD (Adolfo Suàrez) aconseguí 165 diputats, el PSOE 118, els comunistes 20 i
AP 16.
Una de les primeres tasques d’aquest nou govern va ser la Constitució del 1978 per establir
les bases d’aquesta nova Espanya democràtica. Un cop constituïdes les Corts, s’elegí una
ponència de 7 membres (3 UCD, 1 PSOE, 1 PSUC, 1 AP i 1 CDC). En la constitució s’afirma:
