LA GUERRA CIVIL (1936 -1939)
1. L’ESCLAT DEL CONFLICTE
Va ser el resultat de les tensions polítiques que van sorgir a Europa a conseqüència de la crisi
econòmica de la dècada dels anys 30 que s’havia iniciat amb el crac de la borsa de Nova York
l’any 1929.
També van ser importants el feixisme Italià i el nazisme Alemany que més tard van donar suport
al bàndol nacional.
Les causes del cop d’estat que va portar a la Guerra Civil tenen a veure amb la situació política
que vivia Espanya des de les eleccions del febrer del 1936.
La victòria del Front Popular i del Front d’Esquerres a Catalunya, va donar lloc a un govern
d’Esquerres que va realitzar una sèrie de reformes progressistes que no va agradar als grans
propietaris agraris, la burgesia i l’Església.
Al govern li era molt difícil garantir l’ordre públic i la violència política que es va anar estenent.
1. 2. EL COP D’ESTAT
Per la diferent ideologia, diferents alts comandaments de l’exèrcit amb la complicitat d’un part
dels empresaris del país organitzen una conspiració que tindrà com a objectiu portar a terme un
cop d’estat i instaurar una dictadura de caràcter militar.
El cop d’estat, que tenia el suport de sectors militars monàrquics i conservadors i de la Falange,
va ser dissenyat per la “Unión militar Española” (UME) (comandants F.Franco, Emilio Mola,
Manuel Goded i José Sanjurjo).
A banda de generals Francisco Franco, Sanjurjo, Goded, Mola… també van participar
empresaris que van finançar el cop d’estat, com per exemple, l’empresari mallorquí Joan March
que va llogar l’avió que va portar a Franco des de les Canàries fins al nord del Marroc.
El general Sanjurjo, exiliat a Portugal, actuava com a cap i el general Mola va ser el director.
L’assassinat del líder conservador José Calvo Sotelo el 13 de juliol del 1936 va precipitar l’inici
del cop d’estat, aquest es va anomenar “Alzamiento Nacional” i es va iniciar al 17 de juliol del
1936 a Melilla (Nord del Marroc).
Yague va decretar l’estat de guerra a Ceuta i l’endemà ja dominava el protectorat de Marroc.
L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat, va ser fonamental per al cop d’estat i
després durant la guerra.
Van ocupar diverses ciutats, però el cop va fracassar a les ciutats més importants com Madrid.
1. 3. LA INSURRECCIÓ
A la insurrecció (rebel·lió d’un poble, d’un estat) es van afegir Falange Espanyola (FE) i els
carlins. Els militars que no es van afegir al cop d’estat van ser acusats de “traïdors” per part
dels colpistes (el militar Domènech Batet va acabar detingut i afusellat pels militars colpistes.)
El cap de govern en el moment de la insurrecció era Casares Quiroga, aquest va dimitir
ràpidament i va ser nomenat com a president del govern José Giral (19 juliol). José Giral decreta
dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions polítiques d’esquerres que ja s’havien
posicionat en contra del cop d’estat. També s’oposaran al cop d’estat la guàrdia d’assalt (policia
fundada per la República) i un sector minoritari de l’exèrcit.
, El país va quedar dividit en dues zones, per una banda, aquelles zones on les organitzacions
d’esquerres tenien més suport que es van mantenir fidels a la República i al govern del Front
Popular, però el cop d’estat va triomfar en els territoris en els quals les dretes tenien més
suport. L’objectiu dels colpistes de fer un cop d’estat per imposar una dictadura militar a tot
l’estat va fracassar, i aquesta divisió d’Espanya en dues zones va desencadenar l’inici de la
Guerra Civil.
● Territoris sota control dels rebels (ZONES : Galícia, Castella i Lleó, Àlaba i Navarra,
Aragó, el Nord d’Extremadura, Andalusia Occidental i algunes ciutats andaluses,
Mallorca i Eivissa, les Illes Canàries i el Nord Marroc.
● Resta de territoris: Fidels a la República, així com les ciutats més importants del país
(Barcelona, Madrid, València, Bilbao...)
Espanya franquista
Està dirigit per militars que comptaven amb el suport de les classes altes i dels sectors més
conservadors (monàrquics, catòlics, falangistes, carlins i antireformistes).
Defensaven la unitat d’Espanya i la seva intenció era imposar una dictadura militar que restablís
l’ordre i atures el risc de l’esclat d’una revolució social.
Espanya republicana
Estava integrat per les classes populars com obrers, treballadors, petita burgesia i pagesos, per
classe mitjana i per la majoria dels intel·lectuals espanyols.
Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el conjunt de reformes introduïdes pels
governs d’esquerra.
1. 4. LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
La insurrecció a Catalunya la va dirigir el general Manuel Goded que es va traslladar des de
Mallorca fins a Barcelona per dirigir el cop d’estat. El cap de militar de Barcelona (Llano de
la Encomienda) en principi es va mostrar fidel a la República i va ser detingut pel General
Goded.
En oposició al cop d’estat, les organitzacions sindicals i obreres van poder disposar d’armes el
dia 18 de juliol, i amb el suport de la Guàrdia d’Assalt i part de la Guàrdia Civil van
aconseguir controlar i aturar el cop d’estat, el general Goded va ser detingut i Companys el va
convèncer que anunciés per ràdio la seva derrota, aquest fet va suposar la fi de l’aixecament a
Barcelona, posteriorment va ser afusellat.
El fet que a Barcelona no triomfés el cop d'estat va provocar que els rebels d’altres zones de
Catalunya es rendissin.
2. LA ZONA REPUBLICANA
El poder a la zona republicana (juliol-setembre 36)
La derrota dels rebels va generar un clima d’eufòria en els sectors que havien donat suport al
Front Popular, aquests sectors volien aprofitar el context de la guerra per avançar en una
revolució social.
Els sindicats com la UGT (unión general de trabajadores) i la CNT (confederacion nacional
del trabajo) disposaven d’armes i en un principi no van estar sota el control del govern
republicà.
Repressió als sectors de dretes:
En les primeres setmanes després de la derrota del cop d’estat es va exercir la persecució i la
violència cap als sectors socials identificats amb els partidaris del cop d’estat, com són
1. L’ESCLAT DEL CONFLICTE
Va ser el resultat de les tensions polítiques que van sorgir a Europa a conseqüència de la crisi
econòmica de la dècada dels anys 30 que s’havia iniciat amb el crac de la borsa de Nova York
l’any 1929.
També van ser importants el feixisme Italià i el nazisme Alemany que més tard van donar suport
al bàndol nacional.
Les causes del cop d’estat que va portar a la Guerra Civil tenen a veure amb la situació política
que vivia Espanya des de les eleccions del febrer del 1936.
La victòria del Front Popular i del Front d’Esquerres a Catalunya, va donar lloc a un govern
d’Esquerres que va realitzar una sèrie de reformes progressistes que no va agradar als grans
propietaris agraris, la burgesia i l’Església.
Al govern li era molt difícil garantir l’ordre públic i la violència política que es va anar estenent.
1. 2. EL COP D’ESTAT
Per la diferent ideologia, diferents alts comandaments de l’exèrcit amb la complicitat d’un part
dels empresaris del país organitzen una conspiració que tindrà com a objectiu portar a terme un
cop d’estat i instaurar una dictadura de caràcter militar.
El cop d’estat, que tenia el suport de sectors militars monàrquics i conservadors i de la Falange,
va ser dissenyat per la “Unión militar Española” (UME) (comandants F.Franco, Emilio Mola,
Manuel Goded i José Sanjurjo).
A banda de generals Francisco Franco, Sanjurjo, Goded, Mola… també van participar
empresaris que van finançar el cop d’estat, com per exemple, l’empresari mallorquí Joan March
que va llogar l’avió que va portar a Franco des de les Canàries fins al nord del Marroc.
El general Sanjurjo, exiliat a Portugal, actuava com a cap i el general Mola va ser el director.
L’assassinat del líder conservador José Calvo Sotelo el 13 de juliol del 1936 va precipitar l’inici
del cop d’estat, aquest es va anomenar “Alzamiento Nacional” i es va iniciar al 17 de juliol del
1936 a Melilla (Nord del Marroc).
Yague va decretar l’estat de guerra a Ceuta i l’endemà ja dominava el protectorat de Marroc.
L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat, va ser fonamental per al cop d’estat i
després durant la guerra.
Van ocupar diverses ciutats, però el cop va fracassar a les ciutats més importants com Madrid.
1. 3. LA INSURRECCIÓ
A la insurrecció (rebel·lió d’un poble, d’un estat) es van afegir Falange Espanyola (FE) i els
carlins. Els militars que no es van afegir al cop d’estat van ser acusats de “traïdors” per part
dels colpistes (el militar Domènech Batet va acabar detingut i afusellat pels militars colpistes.)
El cap de govern en el moment de la insurrecció era Casares Quiroga, aquest va dimitir
ràpidament i va ser nomenat com a president del govern José Giral (19 juliol). José Giral decreta
dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions polítiques d’esquerres que ja s’havien
posicionat en contra del cop d’estat. També s’oposaran al cop d’estat la guàrdia d’assalt (policia
fundada per la República) i un sector minoritari de l’exèrcit.
, El país va quedar dividit en dues zones, per una banda, aquelles zones on les organitzacions
d’esquerres tenien més suport que es van mantenir fidels a la República i al govern del Front
Popular, però el cop d’estat va triomfar en els territoris en els quals les dretes tenien més
suport. L’objectiu dels colpistes de fer un cop d’estat per imposar una dictadura militar a tot
l’estat va fracassar, i aquesta divisió d’Espanya en dues zones va desencadenar l’inici de la
Guerra Civil.
● Territoris sota control dels rebels (ZONES : Galícia, Castella i Lleó, Àlaba i Navarra,
Aragó, el Nord d’Extremadura, Andalusia Occidental i algunes ciutats andaluses,
Mallorca i Eivissa, les Illes Canàries i el Nord Marroc.
● Resta de territoris: Fidels a la República, així com les ciutats més importants del país
(Barcelona, Madrid, València, Bilbao...)
Espanya franquista
Està dirigit per militars que comptaven amb el suport de les classes altes i dels sectors més
conservadors (monàrquics, catòlics, falangistes, carlins i antireformistes).
Defensaven la unitat d’Espanya i la seva intenció era imposar una dictadura militar que restablís
l’ordre i atures el risc de l’esclat d’una revolució social.
Espanya republicana
Estava integrat per les classes populars com obrers, treballadors, petita burgesia i pagesos, per
classe mitjana i per la majoria dels intel·lectuals espanyols.
Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el conjunt de reformes introduïdes pels
governs d’esquerra.
1. 4. LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
La insurrecció a Catalunya la va dirigir el general Manuel Goded que es va traslladar des de
Mallorca fins a Barcelona per dirigir el cop d’estat. El cap de militar de Barcelona (Llano de
la Encomienda) en principi es va mostrar fidel a la República i va ser detingut pel General
Goded.
En oposició al cop d’estat, les organitzacions sindicals i obreres van poder disposar d’armes el
dia 18 de juliol, i amb el suport de la Guàrdia d’Assalt i part de la Guàrdia Civil van
aconseguir controlar i aturar el cop d’estat, el general Goded va ser detingut i Companys el va
convèncer que anunciés per ràdio la seva derrota, aquest fet va suposar la fi de l’aixecament a
Barcelona, posteriorment va ser afusellat.
El fet que a Barcelona no triomfés el cop d'estat va provocar que els rebels d’altres zones de
Catalunya es rendissin.
2. LA ZONA REPUBLICANA
El poder a la zona republicana (juliol-setembre 36)
La derrota dels rebels va generar un clima d’eufòria en els sectors que havien donat suport al
Front Popular, aquests sectors volien aprofitar el context de la guerra per avançar en una
revolució social.
Els sindicats com la UGT (unión general de trabajadores) i la CNT (confederacion nacional
del trabajo) disposaven d’armes i en un principi no van estar sota el control del govern
republicà.
Repressió als sectors de dretes:
En les primeres setmanes després de la derrota del cop d’estat es va exercir la persecució i la
violència cap als sectors socials identificats amb els partidaris del cop d’estat, com són
