Format de l’examen:
L’examen consta de 4 exercicis obligatoris.
Cada exercici valdrà 2,5 punts i estarà integrat per diverses preguntes (entre 2 i 4).
En alguna d’aquestes preguntes hi pot haver algun tipus d’opcionalitat.
Cada exercici està introduït per una de les fonts següents: un mapa, un gràfic, una taula de
dades, una taula estadística, una fotografia, un esquema gràfic, un text breu (notícia, article
d’opinió…).
En tots els exàmens, en dos dels quatre exercicis, les preguntes faran referència als blocs
següents:
- Demografia/població
- Recursos naturals i energètics
- Europa
En un parell dels exercicis es plantejarà un tipus de situació o circumstància de caràcter
geogràfic, relacionada amb una o diverses competències específiques de la matèria, en què
s’inclouran algunes qüestions que hauràs de respondre.
Les preguntes de tots els exercicis estan orientades a l’avaluació de competències i podran ser
de diferent tipologia, per exemple:
- Plantejar alguna situació, realitat o problemàtica de caràcter territorial en la qual has
d’assumir una funció o representar un paper. A partir d’aquest enunciat contextual es
formularan preguntes o es demanarà que es resolgui algun tipus de qüestió
relacionada amb el fet que motiva l’exercici.
- Descriure, explicar, raonar o justificar un fenomen o fet geogràfic introduït per una
font (mapa, fotografia, gràfic, taula de dades, text, etc.).
- Relacionar les dades d’una font amb les causes i conseqüències d’un determinat
esdeveniment geogràfic.
- Completar les dades d’una taula.
- Localitzar comunitats autònomes, comarques, capitals administratives o els principals
accidents geogràfics en un mapa. Aquesta localització guardarà una vinculació amb la
temàtica tractada a la pregunta.
- Reflexionar sobre conceptes rellevants utilitzats en la matèria Geografia.
,Unitat 1: El medi i la societat
Recursos naturals: Aquells béns que la humanitat obté de la natura per cobrir les necessitats
biològiques essencials i socials de les persones.
Ex: Sòl, aigua, vegetació, fonts d’energia (carbó, petroli, vent, llum solar)...
Evolució: L’explotació per part de la humanitat no ha estat regular. Hi ha recursos que s’han
explotat des de la prehistòria i altres més recentment.
Classificació: En funció de la seva capacitat de regeneració parlem de:
- Recursos renovables
- Recursos no renovables
Riscos: L’explotació massiva en pot comportar l’exhauriment, tot i que són un bé comú de la
humanitat.
Recursos naturals segons la seva capacitat de regeneració:
Recursos renovables: Es regeneren a un ritme igual o superior al que són explotats. Els
dividim en:
- Perennes: no hi ha risc de superar la capacitat de càrrega (sol, vent, corrents marins,
marees…)
- Crítics: s’ha de vigilar no superar la capacitat de càrrega (aigua, sòl, biodiversitat…)
Recursos no renovables: Es generen a la natura de manera tan lenta que podem considerar
que són finits. Els dividim en:
- No recuperables: combustibles fòssils petroli, carbó, gas natural…)
- Recuperables: roques (sorra, grava, argila…)
- Reciclables: minerals metàl·lics i no metàl·lics.
Riscos del consum abusiu:
- Trencament de l’equilibri ecològic
- No conservació dels ecosistemes
- Alteració de les condicions futures de vida a la Terra
Solució: SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. És a dir, consum que no hipotequi la
conservació dels recursos en el futur.
Distribució dels recursos naturals:
- Desigual a la Terra
- Depèn de les condicions biofisiques de cada lloc
- Qualitats i quantitats variables
- El seu aprofitament presenta dificultats físiques o econòmiques
Diferenciem entre recursos minerals energètics i no energètics.
Rússia, Canadà, Austràlia i els Estats Units agrupen gairebé la meitat dels recursos
ENERGÈTICS del món.
,Distribució dels recursos naturals:
- Rússia, Canadà, Austràlia i els Estats Units agrupen gairebé la meitats dels recursos
ENERGÈTICS del món.
- Els països desenvolupats poden importar els recursos que els manquen i els poc
desenvolupats moltes vegades, no.
- Tenir riqueses naturals no és garantia de desenvolupament d’un territori (Exemple:
Nigèria, important productor de petroli)
- La concentració dels recursos en lloc concrets i la lluita pel seu control han provocat
històricament conflictes i encara ho fan a l’actualitat.
Recursos renovables. Crítics: el sòl
Què entenem per sòl?
- La capa més externa de l’escorça terrestre
- Superfície o espai disponible
Característiques com a capa externa:
- Sosté la vegetació i permet la vida vegetal i animal
- Recurs fonamental per l’agricultura i ramaderia
- Només cobreix certes parts de l’escorça, a d’altres hi ha directament roca mare
- Només el 22% de l’escorça terrestres és apta per l’agricultura moderna.
- Moltes d’elles estan dedicades a desenvolupament urbà i industrial
Amèrica del Sud i Àfrica: El 83% de les terres POTENCIALMENT cultivables es troben en
aquestes zones, però la deforestació té riscos com l’erosió del sòl i la reducció de la
biodiversitat.
Funcions del sòl:
Funcions ecològiques:
- Manteniment de la biodiversitat
- Fre de l’erosió
- Atenuació del canvi climàtic
Funcions socials:
- Seguretat alimentària
- Disponibilitat d’aigua potable
- Disposició d’espai urbanitzable
Recursos renovables. Crítics: l’aigua dolça
On la trobem?
- El 70% de la superfície terrestre està coberta per oceans, però només un 3% de l’aigua
del planeta és dolça.
- 2/3 de l’aigua dolça està glaçada als pols.
- El 98% de la resta (la que no està als pols) és freàtica (sota terra)
Característiques:
- Només l’1% de l’aigua de la Terra està a l’abast de l’ésser humà i això genera estrès
hídric a moltes zones.
- És un recurs escàs que dóna lloc a conflictes geopolítics.
, - Entenem per països posseïdors d’aigua aquells que en reben suficient pel
desenvolupament humà i de l’activitat agrícola amb normalitat.
- La major part del consum al món (75%) és per usos agrícoles, un 20% a la indústria i
un 5% pel consum. Varia segons el grau de desenvolupament dels països.
L’estalvi d’aigua: La majoria de països han implantat mesures els darrers anys per l’estalvi
d’aigua, com per exemple la modernització dels sistemes de reg. També cal tenir en compte
l’AIGUA VIRTUAL.
Recursos renovables. Crítics: la biodiversitat
Què és?
- Conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen per la superfície
terrestres, incloent oceans, atmosfera i llocs inhòspits.
- La biodiversitat és una font de recursos essencials per a la humanitat.
Característiques:
- L’impacte ambiental que genera el creixement de la població i el consum als països
desenvolupats i emergents contribueix a la pèrdua de biodiversitat.
- Els científics parlen de sisena extinció massiva, per primera vegada en la història del
planeta generada per una sola espècie animal, LA HUMANA, que adapta l’entorn a
les seves necessitats i no pas a la inversa.
- L’increment de la demanda d’energia del darrer ha accelerat el problema (extracció
hidrocarburs o minerals, tales de fusta o construcció de preses hidroelèctriques)
La petjada ecològica: Mesura que expressa la superfície mínima necessària per subministrar
la matèria i l’energia bàsiques requerides per una activitat o conjunt d’activitats.
Els boscos:
- Els boscos tenen una funció ecològica com a reservori de biodiversitat i embornal de
carboni. Són l’ecosistema més ric del planeta.
- Fa uns 11.000 anys cobrien el 45% de la superfície terrestre. A partir del neolític s’ha
reduït molt, especialment per la desforestació, transformació dels boscos per l’acció
humana.
- Tenim boscos primaris o primigenis i àrees forestals que provenen de la desforestació
de boscos primaris i que també anomenem boscos secundaris.
L’oceà global:
- És la concepció dels mars i oceans com a part d’un sistema únic, l’OCEÀ GLOBAL.
- Els mars i oceans són fonamentals per l’equilibri dinàmic de la Terra i de totes les
formes de vida.
- Té la capacitat de retenir i redistribuir la calor i és el principal regulador de la
temperatura de la Terra. També intervé en els intercanvis gasosos i energètics.
- Tota la vida a la Terra depèn del seu estat de salut. El 2017 la ONU va declarar el
Decenni de les ciències Oceàniques del 2021 al 2030 per aturar la degradació dels
oceans i assolir al 2030 la sostenibilitat.
L’examen consta de 4 exercicis obligatoris.
Cada exercici valdrà 2,5 punts i estarà integrat per diverses preguntes (entre 2 i 4).
En alguna d’aquestes preguntes hi pot haver algun tipus d’opcionalitat.
Cada exercici està introduït per una de les fonts següents: un mapa, un gràfic, una taula de
dades, una taula estadística, una fotografia, un esquema gràfic, un text breu (notícia, article
d’opinió…).
En tots els exàmens, en dos dels quatre exercicis, les preguntes faran referència als blocs
següents:
- Demografia/població
- Recursos naturals i energètics
- Europa
En un parell dels exercicis es plantejarà un tipus de situació o circumstància de caràcter
geogràfic, relacionada amb una o diverses competències específiques de la matèria, en què
s’inclouran algunes qüestions que hauràs de respondre.
Les preguntes de tots els exercicis estan orientades a l’avaluació de competències i podran ser
de diferent tipologia, per exemple:
- Plantejar alguna situació, realitat o problemàtica de caràcter territorial en la qual has
d’assumir una funció o representar un paper. A partir d’aquest enunciat contextual es
formularan preguntes o es demanarà que es resolgui algun tipus de qüestió
relacionada amb el fet que motiva l’exercici.
- Descriure, explicar, raonar o justificar un fenomen o fet geogràfic introduït per una
font (mapa, fotografia, gràfic, taula de dades, text, etc.).
- Relacionar les dades d’una font amb les causes i conseqüències d’un determinat
esdeveniment geogràfic.
- Completar les dades d’una taula.
- Localitzar comunitats autònomes, comarques, capitals administratives o els principals
accidents geogràfics en un mapa. Aquesta localització guardarà una vinculació amb la
temàtica tractada a la pregunta.
- Reflexionar sobre conceptes rellevants utilitzats en la matèria Geografia.
,Unitat 1: El medi i la societat
Recursos naturals: Aquells béns que la humanitat obté de la natura per cobrir les necessitats
biològiques essencials i socials de les persones.
Ex: Sòl, aigua, vegetació, fonts d’energia (carbó, petroli, vent, llum solar)...
Evolució: L’explotació per part de la humanitat no ha estat regular. Hi ha recursos que s’han
explotat des de la prehistòria i altres més recentment.
Classificació: En funció de la seva capacitat de regeneració parlem de:
- Recursos renovables
- Recursos no renovables
Riscos: L’explotació massiva en pot comportar l’exhauriment, tot i que són un bé comú de la
humanitat.
Recursos naturals segons la seva capacitat de regeneració:
Recursos renovables: Es regeneren a un ritme igual o superior al que són explotats. Els
dividim en:
- Perennes: no hi ha risc de superar la capacitat de càrrega (sol, vent, corrents marins,
marees…)
- Crítics: s’ha de vigilar no superar la capacitat de càrrega (aigua, sòl, biodiversitat…)
Recursos no renovables: Es generen a la natura de manera tan lenta que podem considerar
que són finits. Els dividim en:
- No recuperables: combustibles fòssils petroli, carbó, gas natural…)
- Recuperables: roques (sorra, grava, argila…)
- Reciclables: minerals metàl·lics i no metàl·lics.
Riscos del consum abusiu:
- Trencament de l’equilibri ecològic
- No conservació dels ecosistemes
- Alteració de les condicions futures de vida a la Terra
Solució: SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. És a dir, consum que no hipotequi la
conservació dels recursos en el futur.
Distribució dels recursos naturals:
- Desigual a la Terra
- Depèn de les condicions biofisiques de cada lloc
- Qualitats i quantitats variables
- El seu aprofitament presenta dificultats físiques o econòmiques
Diferenciem entre recursos minerals energètics i no energètics.
Rússia, Canadà, Austràlia i els Estats Units agrupen gairebé la meitat dels recursos
ENERGÈTICS del món.
,Distribució dels recursos naturals:
- Rússia, Canadà, Austràlia i els Estats Units agrupen gairebé la meitats dels recursos
ENERGÈTICS del món.
- Els països desenvolupats poden importar els recursos que els manquen i els poc
desenvolupats moltes vegades, no.
- Tenir riqueses naturals no és garantia de desenvolupament d’un territori (Exemple:
Nigèria, important productor de petroli)
- La concentració dels recursos en lloc concrets i la lluita pel seu control han provocat
històricament conflictes i encara ho fan a l’actualitat.
Recursos renovables. Crítics: el sòl
Què entenem per sòl?
- La capa més externa de l’escorça terrestre
- Superfície o espai disponible
Característiques com a capa externa:
- Sosté la vegetació i permet la vida vegetal i animal
- Recurs fonamental per l’agricultura i ramaderia
- Només cobreix certes parts de l’escorça, a d’altres hi ha directament roca mare
- Només el 22% de l’escorça terrestres és apta per l’agricultura moderna.
- Moltes d’elles estan dedicades a desenvolupament urbà i industrial
Amèrica del Sud i Àfrica: El 83% de les terres POTENCIALMENT cultivables es troben en
aquestes zones, però la deforestació té riscos com l’erosió del sòl i la reducció de la
biodiversitat.
Funcions del sòl:
Funcions ecològiques:
- Manteniment de la biodiversitat
- Fre de l’erosió
- Atenuació del canvi climàtic
Funcions socials:
- Seguretat alimentària
- Disponibilitat d’aigua potable
- Disposició d’espai urbanitzable
Recursos renovables. Crítics: l’aigua dolça
On la trobem?
- El 70% de la superfície terrestre està coberta per oceans, però només un 3% de l’aigua
del planeta és dolça.
- 2/3 de l’aigua dolça està glaçada als pols.
- El 98% de la resta (la que no està als pols) és freàtica (sota terra)
Característiques:
- Només l’1% de l’aigua de la Terra està a l’abast de l’ésser humà i això genera estrès
hídric a moltes zones.
- És un recurs escàs que dóna lloc a conflictes geopolítics.
, - Entenem per països posseïdors d’aigua aquells que en reben suficient pel
desenvolupament humà i de l’activitat agrícola amb normalitat.
- La major part del consum al món (75%) és per usos agrícoles, un 20% a la indústria i
un 5% pel consum. Varia segons el grau de desenvolupament dels països.
L’estalvi d’aigua: La majoria de països han implantat mesures els darrers anys per l’estalvi
d’aigua, com per exemple la modernització dels sistemes de reg. També cal tenir en compte
l’AIGUA VIRTUAL.
Recursos renovables. Crítics: la biodiversitat
Què és?
- Conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen per la superfície
terrestres, incloent oceans, atmosfera i llocs inhòspits.
- La biodiversitat és una font de recursos essencials per a la humanitat.
Característiques:
- L’impacte ambiental que genera el creixement de la població i el consum als països
desenvolupats i emergents contribueix a la pèrdua de biodiversitat.
- Els científics parlen de sisena extinció massiva, per primera vegada en la història del
planeta generada per una sola espècie animal, LA HUMANA, que adapta l’entorn a
les seves necessitats i no pas a la inversa.
- L’increment de la demanda d’energia del darrer ha accelerat el problema (extracció
hidrocarburs o minerals, tales de fusta o construcció de preses hidroelèctriques)
La petjada ecològica: Mesura que expressa la superfície mínima necessària per subministrar
la matèria i l’energia bàsiques requerides per una activitat o conjunt d’activitats.
Els boscos:
- Els boscos tenen una funció ecològica com a reservori de biodiversitat i embornal de
carboni. Són l’ecosistema més ric del planeta.
- Fa uns 11.000 anys cobrien el 45% de la superfície terrestre. A partir del neolític s’ha
reduït molt, especialment per la desforestació, transformació dels boscos per l’acció
humana.
- Tenim boscos primaris o primigenis i àrees forestals que provenen de la desforestació
de boscos primaris i que també anomenem boscos secundaris.
L’oceà global:
- És la concepció dels mars i oceans com a part d’un sistema únic, l’OCEÀ GLOBAL.
- Els mars i oceans són fonamentals per l’equilibri dinàmic de la Terra i de totes les
formes de vida.
- Té la capacitat de retenir i redistribuir la calor i és el principal regulador de la
temperatura de la Terra. També intervé en els intercanvis gasosos i energètics.
- Tota la vida a la Terra depèn del seu estat de salut. El 2017 la ONU va declarar el
Decenni de les ciències Oceàniques del 2021 al 2030 per aturar la degradació dels
oceans i assolir al 2030 la sostenibilitat.
