Deucalió i Pirra:
1. El diluvi:
- Júpiter castiga la humanitat.
- Inunda tota la terra.
- Només sobreviuen: Deucalió i Pirra.
- Arriben en barca al Parnàs.
2. Fi del diluvi:
- Júpiter fa retirar les aigües.
- Intervé Tritó.
- La terra reapareix → món buit i silenciós.
3. Desolació:
- Són els únics humans.
- Plores i es desesperen.
- Volen restaurar la humanitat.
4. Consulta a l’oracle:
- Demanen ajuda a Temis.
- Oracle: “Llenceu els ossos de la vostra mare”
5. Interpretació:
- Pirra té por (profanació).
- Deucalió interpreta:
- “gran mare” = Terra.
- “ossos” = pedres.
6. Creació dels humans:
- Llancen pedres darrere seu.
- Miracle:
- pedres → humans.
- Deucalió → homes.
- Pirra → dones.
7. Final:
- Neix una nova humanitat.
- Origen: les pedres.
- Característiques: raça forta i resistent.
—----------
,El mite de Deucalió i Pirra explica com la humanitat es restaura després d’un gran
diluvi provocat per Júpiter per castigar els homes. Les aigües cobreixen tota la Terra
i només sobreviuen Deucalió i la seva esposa Pirra, que arriben amb una barca al
cim del Parnàs.
Tots dos són persones justes i pietoses, i quan Júpiter veu que només han quedat
ells, decideix posar fi al diluvi. Amb l’ajuda de Tritó, les aigües es retiren, la terra
reapareix i el món queda buit i en silenci.
Davant aquesta situació, Deucalió i Pirra es desesperen en veure que són els únics
humans vius. Per això decideixen consultar l’oracle de la deessa Temis per saber
com poden restaurar la humanitat. La resposta és enigmàtica: han de llançar darrere
l’esquena els “ossos de la seva gran mare”.
Al principi, Pirra rebutja aquesta ordre perquè creu que es refereix als ossos
humans, però Deucalió interpreta que la “gran mare” és la Terra i que els seus
“ossos” són les pedres. Així doncs, decideixen obeir i comencen a llançar pedres
darrere seu.
Aleshores es produeix el miracle: les pedres es transformen en éssers humans. Les
pedres llançades per Deucalió es converteixen en homes, i les de Pirra en dones.
D’aquesta manera, neix una nova humanitat, caracteritzada per ser forta i resistent,
ja que prové de les pedres.
, Dafne:
Inici:
- Apol·lo es burla de cupido.
- Cupido es venja.
Les fletxes de Cupido:
- Fletxes d’or → Amor (Apol·lo).
- Fletxa de Plom → Rebuig (Dafne).
Personatges:
- Apol·lo (Febos).
- Dafne (nimfa, filla de Peneu).
- Cupido.
- Peneu (pare).
Desenvolupament:
- Apol·lo s’enamora immediatament.
- Dafne odia l’amor i el matrimoni.
- Ella vol virginitat i vida lliure als boscos.
- Fuig constantment d’Apol·lo.
Persecució:
- Apol·lo la segueix sense parar.
- Comparació amb caça (gos i llebre).
- Ella fuig per por, ell per amor.
Clímax:
- Dafne demana ajuda al seu pare.
- Metamorfosi:
- peus → arrels.
- braços → branques.
- cabells → fulles.
- cos → escorça.
Final:
- Dafne es converteix en llorer.
- Apol·lo l’abraça igual.
- El llorer esdevé símbol d’Apol·lo.
—---------
1. El diluvi:
- Júpiter castiga la humanitat.
- Inunda tota la terra.
- Només sobreviuen: Deucalió i Pirra.
- Arriben en barca al Parnàs.
2. Fi del diluvi:
- Júpiter fa retirar les aigües.
- Intervé Tritó.
- La terra reapareix → món buit i silenciós.
3. Desolació:
- Són els únics humans.
- Plores i es desesperen.
- Volen restaurar la humanitat.
4. Consulta a l’oracle:
- Demanen ajuda a Temis.
- Oracle: “Llenceu els ossos de la vostra mare”
5. Interpretació:
- Pirra té por (profanació).
- Deucalió interpreta:
- “gran mare” = Terra.
- “ossos” = pedres.
6. Creació dels humans:
- Llancen pedres darrere seu.
- Miracle:
- pedres → humans.
- Deucalió → homes.
- Pirra → dones.
7. Final:
- Neix una nova humanitat.
- Origen: les pedres.
- Característiques: raça forta i resistent.
—----------
,El mite de Deucalió i Pirra explica com la humanitat es restaura després d’un gran
diluvi provocat per Júpiter per castigar els homes. Les aigües cobreixen tota la Terra
i només sobreviuen Deucalió i la seva esposa Pirra, que arriben amb una barca al
cim del Parnàs.
Tots dos són persones justes i pietoses, i quan Júpiter veu que només han quedat
ells, decideix posar fi al diluvi. Amb l’ajuda de Tritó, les aigües es retiren, la terra
reapareix i el món queda buit i en silenci.
Davant aquesta situació, Deucalió i Pirra es desesperen en veure que són els únics
humans vius. Per això decideixen consultar l’oracle de la deessa Temis per saber
com poden restaurar la humanitat. La resposta és enigmàtica: han de llançar darrere
l’esquena els “ossos de la seva gran mare”.
Al principi, Pirra rebutja aquesta ordre perquè creu que es refereix als ossos
humans, però Deucalió interpreta que la “gran mare” és la Terra i que els seus
“ossos” són les pedres. Així doncs, decideixen obeir i comencen a llançar pedres
darrere seu.
Aleshores es produeix el miracle: les pedres es transformen en éssers humans. Les
pedres llançades per Deucalió es converteixen en homes, i les de Pirra en dones.
D’aquesta manera, neix una nova humanitat, caracteritzada per ser forta i resistent,
ja que prové de les pedres.
, Dafne:
Inici:
- Apol·lo es burla de cupido.
- Cupido es venja.
Les fletxes de Cupido:
- Fletxes d’or → Amor (Apol·lo).
- Fletxa de Plom → Rebuig (Dafne).
Personatges:
- Apol·lo (Febos).
- Dafne (nimfa, filla de Peneu).
- Cupido.
- Peneu (pare).
Desenvolupament:
- Apol·lo s’enamora immediatament.
- Dafne odia l’amor i el matrimoni.
- Ella vol virginitat i vida lliure als boscos.
- Fuig constantment d’Apol·lo.
Persecució:
- Apol·lo la segueix sense parar.
- Comparació amb caça (gos i llebre).
- Ella fuig per por, ell per amor.
Clímax:
- Dafne demana ajuda al seu pare.
- Metamorfosi:
- peus → arrels.
- braços → branques.
- cabells → fulles.
- cos → escorça.
Final:
- Dafne es converteix en llorer.
- Apol·lo l’abraça igual.
- El llorer esdevé símbol d’Apol·lo.
—---------
