BLOC 2: CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB
TRASTORNS HEMATOLÒGICS
TEMA 1. MALALTIES DE LA SÈRIE VERMELLA
Les principals alteracions de la sang que corresponen a la sèrie vermella o eritròcits son l’anèmia i la síndrome
hemorràgica aguda. S’ha de tenir molt en compte la fisiologia i fisiopatologia, en aquest cas de la sang, ja que és la base
per entendre la clínica.
1. RECORD FISIOPATOLÒGIC
En funció del grup cel·lular tenim uns processos
generatius (mostrats a l’esquema) o d’altres; en cas
dels glòbuls vermells s’anomena eritropoesi.
Moltes de les anèmies es relacionen amb els passos
del cicle generatiu de les cèl·lules o mecanismes
coadjuvants de la formació de les cèl·lules
sanguínies.
Hematopoesi: procés de fabricació o generació
de les cèl·lules de la sang.
SISTEMA HEMATOPOÈTIC. SÈRIE VERMELLA
Moll d’os vermell: en ossos plans i curts i en l’epífisi dels ossos llargs. Línia mieloide.
- En un adult hi ha una zona esponjosa i les zones distals (epífisis); en aquesta
última és on es produeix el creixement cel·lular actiu ja que és on es troba la
medul·la òssia (moll) vermella.
- La generació de la sèrie vermella varia: en el naixement (un nen) la major part dels seus ossos generen cèl·lules
vermelles (ja que la majoria contenen medul·la vermella que és funcionalment activa), però a partir dels 20 anys
(adult) en els ossos llargs i grans aquesta es converteix en groga. Per tant, en adults, on es concentrarà la medul·la
òssia vermella serà als ossos plans, curts i epífisis d’ossos llargs.
Reguladors producció: ronyo i requeriments de Fe. Catalitzadors maduratius (B12, àcid fòlic B9).
1
,En aquests processos de generació, el ronyó té un paper molt important ja
Eritropoetina: factor que afavoreix la
que genera la eritropoetina → La sèrie vermella està relacionada amb la
formació dels glòbuls vermells. Quan
quantitat i transport d’oxigen, dos factors que depenen en gran part de la
més eritropoetina, més formació.
eritropoetina. En zones altes hi ha una disminució de la quantitat d’oxigen
disponible, de manera que la quantitat d’oxigen tissular serà menor, i
l’organisme respondrà amb un augment d’eritropoetina (per tant, de glòbuls vermells).
Per altra banda, s’ha de tenir en compte la quantitat de ferro disponible, ja que la molècula que transporta l’oxigen és
l’hemoglobina i aquesta conté ferro. A més, per a que un glòbul vermell sigui madur, fan falta les vitamines B12
(cobalamina) i B9 (àcid fòlic) son necessàries per formar-lo (120 dies vida mitja i que sigui consistent i sòlid). Per tant, la
deficiència d’ambdues pot induir a anèmies.
A la melsa és on es produeix el trencament d’eritròcits vells (quan tenen + de 120 dies). Però també pot degradar-se a
través dels macròfags, els quals fan fagocitosi (fetge, melsa, ganglis limfàtics) i destrucció (globines, Fe, bilirrubina). És
important perquè quan els glòbuls vermells es destrueixen deixen moltes restes que s’han de metabolitzar.
CARACTERÍSTIQUES DELS ERITRÒCITS:
▪ Sense nucli, flexibles, bicòncaves, deformables, pla.
▪ Transport d’hemoglobina.
▪ Vida mitja 120 dies.
El glòbul vermell està format per la hemoglobina, substància en la qual s’enganxa l’oxigen. En
funció de la quantitat d’eritròcits i hemoglobina es produirà una adequada oxigenació dels
teixits.
Formació eritròcit:
- 1. – blast (formes immadures, sempre al moll de l’os, MAI a la sang).
- 2. Catalitzadors maduratius (Fe, B12, àcid fòlic B9) --- si no tenim algun d’aquests factors, no produirem un
hematies normal.
- 3. Reticulòcit (passa a sang perifèrica, forma immadura de glòbul vermell).
- 4. Eritròcit (o hematies).
2. ANÈMIES
Anèmia: disminució de la massa eritrocitària i de la concentració d’hemoglobina circulant a l’organisme per sota d’uns límits
considerats normals per a una persona.
Pot haver dos factors contundents: descens de la concentració d’hemoglobina o de la quantitat de glòbuls vermells.
2
,Altres factors:
- Edat: ser fèrtil o no. Quan més edat menys producció de glòbuls vermells.
- Sexe.
- Estat fisiològic: neonatalitat, pubertat, embaràs (nivells més baixos).
- Condicions ambientals (altitud +1300m): modificacions fisiològiques tenen més hemoglobina i més sèrie vermella
(si vius a alta altura, per compensar la baixada de PO2, produeixen més hematies, policitèmia).
- Nutrició: deficiències de ferro.
Una hemoglobina de 11 hem d’estar alerta!
EPIDEMIOLOGIA (PREVALENÇA MUNDIAL)
L’anèmia per deficiència de ferro causa a prop d’un milió de morts per any. A prop de ¾ passen a Àfrica i al sud-est asiàtic
(on hi ha bastant dèficit nutricional). L’anèmia, doncs, és bastant freqüent, té una prevalença del 24,8% (1620 milions de
persones)
Qualsevol pot patir anèmia. La majoria dels afectats son dones en edat reproductiva en 42,6% nens en edat preescolar.
S’ha de tenir en compte que la maduració és un greu problema.
PROVES DE LABORATORI
HEMOGRAMA:
Hemoglobina (Hb). Valor més important.
Volum corpuscular Mig (VCM): indica la mida mitja dels glòbuls vermells. Valor normal entre 80-100 fL
(fentoLitres).
Hemoglobina Corpuscular Mitja (HCB): mesura de la massa d’hemoglobina continguda en un glòbul vermell.
Concentració d’Hemoglobina Corpuscular Mitja (CHCM): quantitat de Hb relativa a la mida del glòbul vermell.
varien entre 32 i 36%.
Hematòcrit (Hto): mesura quina quantitat de la sang està composta de glòbuls vermells. Percentatge de volum
ocupat per hematies en centrifugar una mostra de sang.
3
, MECANISMES D’APARICIÓ
Hi ha diverses causes d’aparició:
▪ Pèrdua de sang (causes externes): disminueix la
quantitat d’eritròcits per una hemorràgia externa o
interna.
▪ Destrucció d’eritròcits: no ser capaç de generar la
quantitat que es necessita, o destruïm més del que
se sintetitza.
Aquestes 2 causes mencionades ens portarà que hi hagi
menys nombre d’eritròcits en sang (com també
d’hemoglobina) i sobretot la disminució de la capacitat de
transport d’oxigen.
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
L’organisme quan té falta d’oxigen inicia els mecanismes de compensació per salvaguardar els òrgans. El múscul estriat i
cardíac, son zones on es consumeix més oxigen i, per tant, es fatiguen els músculs → son les 1es zones que es deterioren,
cosa que induirà a problemes greus. Isquèmia inicial que té a veure amb la velocitat de la sang. Una conseqüència greu
que provoca l’anèmia és la isquèmia coronària en gent gran, ja que no arriba l’oxigen al cor i aquest no pot funcionar.
El fet de tenir menys GV farà que augmenti la velocitat del flux sanguini i, per tant, produirà taquicàrdia.
Per altra banda, també podem presentar icterícia. La bilirubina és un producte metabòlic que es genera per destrucció
dels glòbuls vermells. Si es pateix anèmia, els valors de bilirubina augmentaran i, per tant, es manifestarà en forma
d’icterícia (no és causa d’un mal funcionament del fetge). Només icterícia quan hi hagi procés de destrucció de glòbuls
vermells.
SÍNDROME ANÈMICA: mecanismes d’adaptació a la hipoxèmia o la malaltia responsable
• Pal·lidesa cutània i de mucoses (+ freq.): perquè l’hemoglobina es troba disminuïda (ja que quan s’uneix a
l’oxigen és vermella).
• Neurològiques: astènia, cefalea (el dolor és provocat per la falta d’oxigen), vertígens, manca de concentració i
memòria, trastorns de la son, irritabilitat.
• Cardiovasculars: intolerància a l’esforç, taquicàrdia/arrítmies, palpitacions, dolor anginós (dolor d’origen
coronari), alteracions PA. Risc xoc hipovolèmic.
• Musculars: laxitud, debilitat muscular per no arribada d’oxigen suficient, rampes EEII (inici d’hipòxia tissular i es
manifesta amb dolor).
• Digestives: inapetència, anorèxia, dispèpsia, nàusees. Les manifestacions digestives apareixen ja que qualsevol
procés de transformació alimentària requereix consum d’energia i oxigen.
4
TRASTORNS HEMATOLÒGICS
TEMA 1. MALALTIES DE LA SÈRIE VERMELLA
Les principals alteracions de la sang que corresponen a la sèrie vermella o eritròcits son l’anèmia i la síndrome
hemorràgica aguda. S’ha de tenir molt en compte la fisiologia i fisiopatologia, en aquest cas de la sang, ja que és la base
per entendre la clínica.
1. RECORD FISIOPATOLÒGIC
En funció del grup cel·lular tenim uns processos
generatius (mostrats a l’esquema) o d’altres; en cas
dels glòbuls vermells s’anomena eritropoesi.
Moltes de les anèmies es relacionen amb els passos
del cicle generatiu de les cèl·lules o mecanismes
coadjuvants de la formació de les cèl·lules
sanguínies.
Hematopoesi: procés de fabricació o generació
de les cèl·lules de la sang.
SISTEMA HEMATOPOÈTIC. SÈRIE VERMELLA
Moll d’os vermell: en ossos plans i curts i en l’epífisi dels ossos llargs. Línia mieloide.
- En un adult hi ha una zona esponjosa i les zones distals (epífisis); en aquesta
última és on es produeix el creixement cel·lular actiu ja que és on es troba la
medul·la òssia (moll) vermella.
- La generació de la sèrie vermella varia: en el naixement (un nen) la major part dels seus ossos generen cèl·lules
vermelles (ja que la majoria contenen medul·la vermella que és funcionalment activa), però a partir dels 20 anys
(adult) en els ossos llargs i grans aquesta es converteix en groga. Per tant, en adults, on es concentrarà la medul·la
òssia vermella serà als ossos plans, curts i epífisis d’ossos llargs.
Reguladors producció: ronyo i requeriments de Fe. Catalitzadors maduratius (B12, àcid fòlic B9).
1
,En aquests processos de generació, el ronyó té un paper molt important ja
Eritropoetina: factor que afavoreix la
que genera la eritropoetina → La sèrie vermella està relacionada amb la
formació dels glòbuls vermells. Quan
quantitat i transport d’oxigen, dos factors que depenen en gran part de la
més eritropoetina, més formació.
eritropoetina. En zones altes hi ha una disminució de la quantitat d’oxigen
disponible, de manera que la quantitat d’oxigen tissular serà menor, i
l’organisme respondrà amb un augment d’eritropoetina (per tant, de glòbuls vermells).
Per altra banda, s’ha de tenir en compte la quantitat de ferro disponible, ja que la molècula que transporta l’oxigen és
l’hemoglobina i aquesta conté ferro. A més, per a que un glòbul vermell sigui madur, fan falta les vitamines B12
(cobalamina) i B9 (àcid fòlic) son necessàries per formar-lo (120 dies vida mitja i que sigui consistent i sòlid). Per tant, la
deficiència d’ambdues pot induir a anèmies.
A la melsa és on es produeix el trencament d’eritròcits vells (quan tenen + de 120 dies). Però també pot degradar-se a
través dels macròfags, els quals fan fagocitosi (fetge, melsa, ganglis limfàtics) i destrucció (globines, Fe, bilirrubina). És
important perquè quan els glòbuls vermells es destrueixen deixen moltes restes que s’han de metabolitzar.
CARACTERÍSTIQUES DELS ERITRÒCITS:
▪ Sense nucli, flexibles, bicòncaves, deformables, pla.
▪ Transport d’hemoglobina.
▪ Vida mitja 120 dies.
El glòbul vermell està format per la hemoglobina, substància en la qual s’enganxa l’oxigen. En
funció de la quantitat d’eritròcits i hemoglobina es produirà una adequada oxigenació dels
teixits.
Formació eritròcit:
- 1. – blast (formes immadures, sempre al moll de l’os, MAI a la sang).
- 2. Catalitzadors maduratius (Fe, B12, àcid fòlic B9) --- si no tenim algun d’aquests factors, no produirem un
hematies normal.
- 3. Reticulòcit (passa a sang perifèrica, forma immadura de glòbul vermell).
- 4. Eritròcit (o hematies).
2. ANÈMIES
Anèmia: disminució de la massa eritrocitària i de la concentració d’hemoglobina circulant a l’organisme per sota d’uns límits
considerats normals per a una persona.
Pot haver dos factors contundents: descens de la concentració d’hemoglobina o de la quantitat de glòbuls vermells.
2
,Altres factors:
- Edat: ser fèrtil o no. Quan més edat menys producció de glòbuls vermells.
- Sexe.
- Estat fisiològic: neonatalitat, pubertat, embaràs (nivells més baixos).
- Condicions ambientals (altitud +1300m): modificacions fisiològiques tenen més hemoglobina i més sèrie vermella
(si vius a alta altura, per compensar la baixada de PO2, produeixen més hematies, policitèmia).
- Nutrició: deficiències de ferro.
Una hemoglobina de 11 hem d’estar alerta!
EPIDEMIOLOGIA (PREVALENÇA MUNDIAL)
L’anèmia per deficiència de ferro causa a prop d’un milió de morts per any. A prop de ¾ passen a Àfrica i al sud-est asiàtic
(on hi ha bastant dèficit nutricional). L’anèmia, doncs, és bastant freqüent, té una prevalença del 24,8% (1620 milions de
persones)
Qualsevol pot patir anèmia. La majoria dels afectats son dones en edat reproductiva en 42,6% nens en edat preescolar.
S’ha de tenir en compte que la maduració és un greu problema.
PROVES DE LABORATORI
HEMOGRAMA:
Hemoglobina (Hb). Valor més important.
Volum corpuscular Mig (VCM): indica la mida mitja dels glòbuls vermells. Valor normal entre 80-100 fL
(fentoLitres).
Hemoglobina Corpuscular Mitja (HCB): mesura de la massa d’hemoglobina continguda en un glòbul vermell.
Concentració d’Hemoglobina Corpuscular Mitja (CHCM): quantitat de Hb relativa a la mida del glòbul vermell.
varien entre 32 i 36%.
Hematòcrit (Hto): mesura quina quantitat de la sang està composta de glòbuls vermells. Percentatge de volum
ocupat per hematies en centrifugar una mostra de sang.
3
, MECANISMES D’APARICIÓ
Hi ha diverses causes d’aparició:
▪ Pèrdua de sang (causes externes): disminueix la
quantitat d’eritròcits per una hemorràgia externa o
interna.
▪ Destrucció d’eritròcits: no ser capaç de generar la
quantitat que es necessita, o destruïm més del que
se sintetitza.
Aquestes 2 causes mencionades ens portarà que hi hagi
menys nombre d’eritròcits en sang (com també
d’hemoglobina) i sobretot la disminució de la capacitat de
transport d’oxigen.
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
L’organisme quan té falta d’oxigen inicia els mecanismes de compensació per salvaguardar els òrgans. El múscul estriat i
cardíac, son zones on es consumeix més oxigen i, per tant, es fatiguen els músculs → son les 1es zones que es deterioren,
cosa que induirà a problemes greus. Isquèmia inicial que té a veure amb la velocitat de la sang. Una conseqüència greu
que provoca l’anèmia és la isquèmia coronària en gent gran, ja que no arriba l’oxigen al cor i aquest no pot funcionar.
El fet de tenir menys GV farà que augmenti la velocitat del flux sanguini i, per tant, produirà taquicàrdia.
Per altra banda, també podem presentar icterícia. La bilirubina és un producte metabòlic que es genera per destrucció
dels glòbuls vermells. Si es pateix anèmia, els valors de bilirubina augmentaran i, per tant, es manifestarà en forma
d’icterícia (no és causa d’un mal funcionament del fetge). Només icterícia quan hi hagi procés de destrucció de glòbuls
vermells.
SÍNDROME ANÈMICA: mecanismes d’adaptació a la hipoxèmia o la malaltia responsable
• Pal·lidesa cutània i de mucoses (+ freq.): perquè l’hemoglobina es troba disminuïda (ja que quan s’uneix a
l’oxigen és vermella).
• Neurològiques: astènia, cefalea (el dolor és provocat per la falta d’oxigen), vertígens, manca de concentració i
memòria, trastorns de la son, irritabilitat.
• Cardiovasculars: intolerància a l’esforç, taquicàrdia/arrítmies, palpitacions, dolor anginós (dolor d’origen
coronari), alteracions PA. Risc xoc hipovolèmic.
• Musculars: laxitud, debilitat muscular per no arribada d’oxigen suficient, rampes EEII (inici d’hipòxia tissular i es
manifesta amb dolor).
• Digestives: inapetència, anorèxia, dispèpsia, nàusees. Les manifestacions digestives apareixen ja que qualsevol
procés de transformació alimentària requereix consum d’energia i oxigen.
4
