Infermeria clínica Laura Cortés
BLOC 1: GENERALITATS DE LES CURES
INFERMERES
TEMA 1. CURA DE LA PERSONA AMB DOLOR
“El dolor és junt amb la mort l’experiència humana millor compartida: cap privilegiat reivindica la seva ignorància o es
vanagloria de conèixer-la millor que qualsevol”. Le Breton D.
Com a infermeres haurem d’entendre el dolor dels pacients de forma individual, per poder avaluar-lo, valorar-lo i
comprendre totes les repercussions que comporta aquesta sensació dolorosa de manera adequada. S’ha de relacionar
el dolor amb la causa, les implicacions de la patologia i vincular-lo amb la malaltia que el causa. És important no centrar-
nos només en l’estat físic que provoca el dolor, sinó entendre que hi ha una dimensió social, cultural i psicològica d’aquest.
Per tant, ens hem de focalitzar també en les interaccions que fa el dolor sobre tots els aspectes de l’estat vital de l’individu
(algú amb dolor altera la seva vida i el seu benestar, perquè no pot realitzar les activitats quotidianes de forma normal →
dolor crònic (situació patològica)).
DEFINICIÓ DE DOLOR
El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l’associada amb un dany tissular
real o potencial (no tenir cap lesió però tenir dolor).
- Estan afectades les nostres conduccions sensitives.
- És subjectiu, raó per la qual entenem que el concepte de dolor és abstracta. Per això, en situacions com dolor
emocional (pèrdua d’un ésser estimat) l’hem d’avaluar.
Dolor no = a lesió
EXPERIÈNCIA DOLOROSA
S’haurà d’interpretar el nivell de dolor de l’individu ja que de la mateixa situació es poden tenir experiències doloroses
diferents. Partint de la base que podem tenir lesions físiques objectivament doloroses, és la persona qui ens indicarà el
grau de dolor que té (individualitzar el dolor).
1. El dolor, l’experiència dolorosa, és sempre una experiència personal influenciada per diferents graus de factors
biològics, psicològics, socials i culturals.
2. El dolor i la nocicepció (percepció física i conscient del dolor) son fenòmens diferents. El dolor no pot inferir
únicament de l’activitat en les neurones sensorials, ja que és un concepte molt més global (pot incloure dolor
emocional, o somatitzar diferents situacions traumàtiques). La nocicepció és una cosa purament biològica, no hi
ha experiència de per mig. En malalts sedats, per exemple, no ens podem guiar pel dolor (escales, etc.) i ens
haurem de guiar de la nocicepció (avaluarem canvis en la pupil·la que provoca el dolor, etc.).
1
,Infermeria clínica Laura Cortés
3. Les persones aprenem el concepte de dolor a través de les experiències de vida, ja que hi ha molts
condicionants socials a la percepció del dolor (com per exemple la mort, que variarà la seva experiència
depèn de la societat o la cultura).
4. Cal respectar l’informe d’una persona sobre una experiència descrita com a dolor. Si a un pacient se li
administren analgèsics pel dolor i ell afirma que segueix tenint-lo, hem de pensar que potser realment el té i
no pensar que està exagerant o simulant-lo. Si té dolor, l’haurem de tractar, i no amb més fàrmacs, sinó
d’una altra forma (escolta activa, emocions...)
5. Malgrat el dolor sol tenir un paper adaptatiu, pot tenir efectes adversos sobre la funció i el benestar psicològic
i social. El dolor és una eina fisiològica de l’organisme per adaptar-se al medi. És important destacar que és
un problema no tenir o no sentir dolor, ja que el dolor ens protegeix de situacions perilloses (quan ens
cremem), per tant és natural i sa.
6. La descripció verbal és només una conducta per expressar dolor, no és l’única font de dades, sinó que també
hem de tenir en compte la incapacitat d’una persona per comunicar-lo. La falta d’expressió del dolor no nega
la possibilitat de que l’experimenti. Exemple: Persona muda (no ho farà de manera verbal, però si amb
gestos). Persona inconscient, hem de tenir present que no poden expressar-lo i necessitarem eines diferents
per interpretar-lo.
Dolor és un aspecte terapèutic essencial, per això, les infermeres fan el maneig adequat del dolor
“Un pacient amb un dolor intens agut, pot acabar desenvolupant una infecció. Tot i que el pacient estigui
inconscient, ell pot manifestar dolor i per tant estar inquiet, el que provoca una taquicàrdia, taquipnea i en
conseqüència mala oxigenació dels teixits. Això es traduirà al final amb un xoc sèptic i finalment la mort (primera
causa de mort!).”
CONCEPTES. MODEL DEL DOLOR DE LOESSER
• Nocicepció: estructura física que condueix el dolor, el nervi. L’alteració dels
nervis que ens produeix aquesta sensació és la nocicepció. L’alteració de la
nocicepció dona la reacció de dolor. És la dimensió fisiològica-consciència.
• Dolor: és el resultat de l’afectació i l’estructura. El dolor té diferents
característiques i tipus en funció de les estructures que estiguin afectades.
Dimensió sensitivo-discriminativa/cognitiva. El concepte de dolor està
relacionat amb la vivència, l’experiència i interpretació del pacient.
• Patiment: el dolor no pot estar mai aïllat (a no ser que estiguem inconscients). Dimensió emotivo-afectiva.
• Conducta de dolor: demostració amb la nostra conducta de que estem patint i que rebem una sensació negativa de
dolor. Es pot mostrar cridant, plorant, tocant-se al lloc.
Consideracions a l’hora de valorar l’experiència dolorosa (bastant teòrica) que ens serviran per saber com tractar a la
persona de manera eficaç:
- Influència dimensions.
2
,Infermeria clínica Laura Cortés
- Articulació de les dimensions (com es relacionen). És probable que el pacient sigui tenint dolor després
d’administrar-li analgèsies perquè potser ens hem oblidat de l’experiència emocional, de l’escolta activa i de
l’empatia.
FISIOLOGIA DEL DOLOR
DOLOR I LESIÓ
El dolor no és sinònim de lesió, ja que existeixen diversos tipus de dolor que es mostren a continuació:
Dolor amb lesió Dolor sense lesió Lesió sense dolor
RELACIÓ DOLOR I LESIÓ
▪ Lesió sense dolor. Relacionat amb patologies, amb una malfunció del sistema nociceptiu, o lesions de destrucció
del sistema nerviós (tant a nivell central com perifèric) (cremades de 3r grau).
Analgèsia congènita (persones que per una alteració congènita no perceben el dolor físic).
Analgèsia episòdica (patim una lesió però no patim dolor fins minuts o hores després).
▪ Dolor sense lesió: síndrome del membre fantasma, son aspectes no físics. Aquest dolor segons el model de
Loesser, no estarien activats els receptors nociceptius, però tots els altres àmbits que inclou si estarien afectats.
(mal de cap per l’estrès, cefalea tensional, patiment emocional (dol)).
▪ Dolor desproporcionat a la severitat de la lesió: situacions on el dolor no correspon amb la lesió o amb el maneig
d’aquest dolor (exemple dels fàrmacs i dolor). Ex: cop al dit petit del peu, còlic-nefrític (càlculs als ronyons).
▪ Dolor després de la curació de la lesió. La alodinia consisteix en estímuls que no haurien de provocar molt dolor
però ho fan i normalment en efecte retardat.
Cicatrius (de la cesària, per exemple), cremades, nervi afectat després de la IQ...
El dolor psicogen es percep, però en realitat no existeix – és un dolor obsolet – (la persona el viu de manera fictícia i les
infermeres ho saben). Aquest tipus de dolor no es recull en cap llibre de diagnòstic ni en cap dels diagnòstics infermers,
el qual significa que la percepció del dolor és realment dolor. Per això, cal puntualitzar que el dolor físic és només una
gran part (ja que inclou emocions, vivències...).
3
, Infermeria clínica Laura Cortés
CLASSIFICACIÓ DEL DOLOR
Classifiquem el dolor per poder tenir diferents
estratègies de resolució.
SEGONS LA CAUSA
▪ Nociceptiu: activació dels terminals nerviosos (receptors); s’han de revertir neutralitzant la causa.
o Somàtic: dolor que s’origina a la pell, músculs, articulacions, lligaments i ossos. Es pot localitzar amb el dit.
Si ens fa mal l’abdomen per una colecistitis doncs l’hem de desinflamar, o una articulació (com per exemple
amb fred a la zona.).
o Visceral: és un dolor + profund i, per tant, no tindrem tantes opcions per revertir el dolor a nivell local. “em
fa mal la panxa però no sé exactament on”. Lesions ulceroses, irritacions...
▪ Neuropàtic: dolor que sorgeix com a conseqüència directa d’una lesió o malaltia del sistema somatosensorial. Dolor
associat al nervi trigemin. Pot ser que hi hagi lesions que neutralitzin la sensació de dolor (cremades de tercer grau
que destruïen el SN) o per exemple un tumor que en comptes de neutralitzar la sensació l’intensifica.
SEGONS EL CURS
▪ Continu. Pot ser de diferents intensitats, però sempre té.
▪ Episòdic (discontinu): ens servirà per identificar la causa. Úlcera pèptica: no hi ha dolor en tot el dia, excepte després
dels àpats.
o Accidental/incidental: esquinç que no fa mal però quan recolzes sí.
o Intermitent: dolor controlat però va canviat entre sí i no.
o Crisi de dolor: la persona té el dolor controlat però de sobte fa un dolor molt fort (és intermitent).
SEGONS LA DURADA
▪ Agut (< 6 mesos): quasi sempre respondrà a una causa desencadenant.
▪ Crònic. Maneig més integral i transversal de manera física, social i psicològic. Oncològic, malalties cròniques.
SEGONS LOCALITZACIÓ
▪ Toràcic.
▪ Abdominal.
4
BLOC 1: GENERALITATS DE LES CURES
INFERMERES
TEMA 1. CURA DE LA PERSONA AMB DOLOR
“El dolor és junt amb la mort l’experiència humana millor compartida: cap privilegiat reivindica la seva ignorància o es
vanagloria de conèixer-la millor que qualsevol”. Le Breton D.
Com a infermeres haurem d’entendre el dolor dels pacients de forma individual, per poder avaluar-lo, valorar-lo i
comprendre totes les repercussions que comporta aquesta sensació dolorosa de manera adequada. S’ha de relacionar
el dolor amb la causa, les implicacions de la patologia i vincular-lo amb la malaltia que el causa. És important no centrar-
nos només en l’estat físic que provoca el dolor, sinó entendre que hi ha una dimensió social, cultural i psicològica d’aquest.
Per tant, ens hem de focalitzar també en les interaccions que fa el dolor sobre tots els aspectes de l’estat vital de l’individu
(algú amb dolor altera la seva vida i el seu benestar, perquè no pot realitzar les activitats quotidianes de forma normal →
dolor crònic (situació patològica)).
DEFINICIÓ DE DOLOR
El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l’associada amb un dany tissular
real o potencial (no tenir cap lesió però tenir dolor).
- Estan afectades les nostres conduccions sensitives.
- És subjectiu, raó per la qual entenem que el concepte de dolor és abstracta. Per això, en situacions com dolor
emocional (pèrdua d’un ésser estimat) l’hem d’avaluar.
Dolor no = a lesió
EXPERIÈNCIA DOLOROSA
S’haurà d’interpretar el nivell de dolor de l’individu ja que de la mateixa situació es poden tenir experiències doloroses
diferents. Partint de la base que podem tenir lesions físiques objectivament doloroses, és la persona qui ens indicarà el
grau de dolor que té (individualitzar el dolor).
1. El dolor, l’experiència dolorosa, és sempre una experiència personal influenciada per diferents graus de factors
biològics, psicològics, socials i culturals.
2. El dolor i la nocicepció (percepció física i conscient del dolor) son fenòmens diferents. El dolor no pot inferir
únicament de l’activitat en les neurones sensorials, ja que és un concepte molt més global (pot incloure dolor
emocional, o somatitzar diferents situacions traumàtiques). La nocicepció és una cosa purament biològica, no hi
ha experiència de per mig. En malalts sedats, per exemple, no ens podem guiar pel dolor (escales, etc.) i ens
haurem de guiar de la nocicepció (avaluarem canvis en la pupil·la que provoca el dolor, etc.).
1
,Infermeria clínica Laura Cortés
3. Les persones aprenem el concepte de dolor a través de les experiències de vida, ja que hi ha molts
condicionants socials a la percepció del dolor (com per exemple la mort, que variarà la seva experiència
depèn de la societat o la cultura).
4. Cal respectar l’informe d’una persona sobre una experiència descrita com a dolor. Si a un pacient se li
administren analgèsics pel dolor i ell afirma que segueix tenint-lo, hem de pensar que potser realment el té i
no pensar que està exagerant o simulant-lo. Si té dolor, l’haurem de tractar, i no amb més fàrmacs, sinó
d’una altra forma (escolta activa, emocions...)
5. Malgrat el dolor sol tenir un paper adaptatiu, pot tenir efectes adversos sobre la funció i el benestar psicològic
i social. El dolor és una eina fisiològica de l’organisme per adaptar-se al medi. És important destacar que és
un problema no tenir o no sentir dolor, ja que el dolor ens protegeix de situacions perilloses (quan ens
cremem), per tant és natural i sa.
6. La descripció verbal és només una conducta per expressar dolor, no és l’única font de dades, sinó que també
hem de tenir en compte la incapacitat d’una persona per comunicar-lo. La falta d’expressió del dolor no nega
la possibilitat de que l’experimenti. Exemple: Persona muda (no ho farà de manera verbal, però si amb
gestos). Persona inconscient, hem de tenir present que no poden expressar-lo i necessitarem eines diferents
per interpretar-lo.
Dolor és un aspecte terapèutic essencial, per això, les infermeres fan el maneig adequat del dolor
“Un pacient amb un dolor intens agut, pot acabar desenvolupant una infecció. Tot i que el pacient estigui
inconscient, ell pot manifestar dolor i per tant estar inquiet, el que provoca una taquicàrdia, taquipnea i en
conseqüència mala oxigenació dels teixits. Això es traduirà al final amb un xoc sèptic i finalment la mort (primera
causa de mort!).”
CONCEPTES. MODEL DEL DOLOR DE LOESSER
• Nocicepció: estructura física que condueix el dolor, el nervi. L’alteració dels
nervis que ens produeix aquesta sensació és la nocicepció. L’alteració de la
nocicepció dona la reacció de dolor. És la dimensió fisiològica-consciència.
• Dolor: és el resultat de l’afectació i l’estructura. El dolor té diferents
característiques i tipus en funció de les estructures que estiguin afectades.
Dimensió sensitivo-discriminativa/cognitiva. El concepte de dolor està
relacionat amb la vivència, l’experiència i interpretació del pacient.
• Patiment: el dolor no pot estar mai aïllat (a no ser que estiguem inconscients). Dimensió emotivo-afectiva.
• Conducta de dolor: demostració amb la nostra conducta de que estem patint i que rebem una sensació negativa de
dolor. Es pot mostrar cridant, plorant, tocant-se al lloc.
Consideracions a l’hora de valorar l’experiència dolorosa (bastant teòrica) que ens serviran per saber com tractar a la
persona de manera eficaç:
- Influència dimensions.
2
,Infermeria clínica Laura Cortés
- Articulació de les dimensions (com es relacionen). És probable que el pacient sigui tenint dolor després
d’administrar-li analgèsies perquè potser ens hem oblidat de l’experiència emocional, de l’escolta activa i de
l’empatia.
FISIOLOGIA DEL DOLOR
DOLOR I LESIÓ
El dolor no és sinònim de lesió, ja que existeixen diversos tipus de dolor que es mostren a continuació:
Dolor amb lesió Dolor sense lesió Lesió sense dolor
RELACIÓ DOLOR I LESIÓ
▪ Lesió sense dolor. Relacionat amb patologies, amb una malfunció del sistema nociceptiu, o lesions de destrucció
del sistema nerviós (tant a nivell central com perifèric) (cremades de 3r grau).
Analgèsia congènita (persones que per una alteració congènita no perceben el dolor físic).
Analgèsia episòdica (patim una lesió però no patim dolor fins minuts o hores després).
▪ Dolor sense lesió: síndrome del membre fantasma, son aspectes no físics. Aquest dolor segons el model de
Loesser, no estarien activats els receptors nociceptius, però tots els altres àmbits que inclou si estarien afectats.
(mal de cap per l’estrès, cefalea tensional, patiment emocional (dol)).
▪ Dolor desproporcionat a la severitat de la lesió: situacions on el dolor no correspon amb la lesió o amb el maneig
d’aquest dolor (exemple dels fàrmacs i dolor). Ex: cop al dit petit del peu, còlic-nefrític (càlculs als ronyons).
▪ Dolor després de la curació de la lesió. La alodinia consisteix en estímuls que no haurien de provocar molt dolor
però ho fan i normalment en efecte retardat.
Cicatrius (de la cesària, per exemple), cremades, nervi afectat després de la IQ...
El dolor psicogen es percep, però en realitat no existeix – és un dolor obsolet – (la persona el viu de manera fictícia i les
infermeres ho saben). Aquest tipus de dolor no es recull en cap llibre de diagnòstic ni en cap dels diagnòstics infermers,
el qual significa que la percepció del dolor és realment dolor. Per això, cal puntualitzar que el dolor físic és només una
gran part (ja que inclou emocions, vivències...).
3
, Infermeria clínica Laura Cortés
CLASSIFICACIÓ DEL DOLOR
Classifiquem el dolor per poder tenir diferents
estratègies de resolució.
SEGONS LA CAUSA
▪ Nociceptiu: activació dels terminals nerviosos (receptors); s’han de revertir neutralitzant la causa.
o Somàtic: dolor que s’origina a la pell, músculs, articulacions, lligaments i ossos. Es pot localitzar amb el dit.
Si ens fa mal l’abdomen per una colecistitis doncs l’hem de desinflamar, o una articulació (com per exemple
amb fred a la zona.).
o Visceral: és un dolor + profund i, per tant, no tindrem tantes opcions per revertir el dolor a nivell local. “em
fa mal la panxa però no sé exactament on”. Lesions ulceroses, irritacions...
▪ Neuropàtic: dolor que sorgeix com a conseqüència directa d’una lesió o malaltia del sistema somatosensorial. Dolor
associat al nervi trigemin. Pot ser que hi hagi lesions que neutralitzin la sensació de dolor (cremades de tercer grau
que destruïen el SN) o per exemple un tumor que en comptes de neutralitzar la sensació l’intensifica.
SEGONS EL CURS
▪ Continu. Pot ser de diferents intensitats, però sempre té.
▪ Episòdic (discontinu): ens servirà per identificar la causa. Úlcera pèptica: no hi ha dolor en tot el dia, excepte després
dels àpats.
o Accidental/incidental: esquinç que no fa mal però quan recolzes sí.
o Intermitent: dolor controlat però va canviat entre sí i no.
o Crisi de dolor: la persona té el dolor controlat però de sobte fa un dolor molt fort (és intermitent).
SEGONS LA DURADA
▪ Agut (< 6 mesos): quasi sempre respondrà a una causa desencadenant.
▪ Crònic. Maneig més integral i transversal de manera física, social i psicològic. Oncològic, malalties cròniques.
SEGONS LOCALITZACIÓ
▪ Toràcic.
▪ Abdominal.
4
