U2. RENÉ DESCARTES
0. CONTEXT
Descartes neix en una època, en què la filosofia escolàstica constituïa l’ensenyament oficial
en els ambients universitaris, però era desacreditada del tot. Aquesta filosofia, que era el
resultat de la síntesi realitzada per Tomàs d’Aquino (1225-1274) entre la teologia cristiana i
la filosofia d'Aristòtil, es començava a considerar un saber caduc i estèril a causa dels seus
fonaments: el criteri de veritat i el mètode.
Per una banda, el criteri de veritat serveix per determinar què és i que no és veritable.
Aquest fonament es basava en la fe i l’argument d’autoritat (Bíblia) i es començava a
considerar insuficient. Principalment, ho qüestionen l’humanisme renaixentista i la revolució
científica.
D’altra banda, el mètode establia els passos a seguir per establir qualsevol nova veritat. El
problema era que per tal de justificar-la s’havia d’usar el criteri de veritat, també posat en
qüestió.
Així doncs, Descartes voldrà restablir aquestes bases. Prenent idees com la nova ciència
(sense prendre l'experimentació ni observació, perquè era racionalista), el dubte universal
escèptic (tot i no ser escèptic).
1. VIDA I OBRA
Descartes neix el 1596 a la Haye en Touraine (actualment Descartes) i va morir l’any 1650 a
Estocolm. Va estudiar a la Flèche, escola jesuïta, i allà veu la importància de pensar per ell
mateix. Posteriorment anirà a la Universitat de Poitiers. També participarà en la guerra dels
30 anys en què se li acut tota la seva filosofia en forma d’intuïció (Ulm, la nit del 9 de
novembre de 1619). Posteriorment, viurà a Països Baixos i finalitzar la seva vida a Estocolm
on havia de ser professor de la reina Cristina de Suècia, però a causa de les condicions
mor.
Principals obres:
● Principis de la filosofia
● Discurs del mètode
● Tractat del món
● Meditacions metafísiques
● Regles per a l’orientació de l’ànima
● Tractat de les passions
2. L’EPISTEMOLOGIA DE DESCARTES
2.1 EL DUBTE METÒDIC
En la 1a meditació Descartes exposa raons per dubtar de tot, especialment del material i
també indica la utilitat del dubte metòdic. L’objectiu és trobar uns fonaments per a
reconstruir la ciència i filosofia.
1
0. CONTEXT
Descartes neix en una època, en què la filosofia escolàstica constituïa l’ensenyament oficial
en els ambients universitaris, però era desacreditada del tot. Aquesta filosofia, que era el
resultat de la síntesi realitzada per Tomàs d’Aquino (1225-1274) entre la teologia cristiana i
la filosofia d'Aristòtil, es començava a considerar un saber caduc i estèril a causa dels seus
fonaments: el criteri de veritat i el mètode.
Per una banda, el criteri de veritat serveix per determinar què és i que no és veritable.
Aquest fonament es basava en la fe i l’argument d’autoritat (Bíblia) i es començava a
considerar insuficient. Principalment, ho qüestionen l’humanisme renaixentista i la revolució
científica.
D’altra banda, el mètode establia els passos a seguir per establir qualsevol nova veritat. El
problema era que per tal de justificar-la s’havia d’usar el criteri de veritat, també posat en
qüestió.
Així doncs, Descartes voldrà restablir aquestes bases. Prenent idees com la nova ciència
(sense prendre l'experimentació ni observació, perquè era racionalista), el dubte universal
escèptic (tot i no ser escèptic).
1. VIDA I OBRA
Descartes neix el 1596 a la Haye en Touraine (actualment Descartes) i va morir l’any 1650 a
Estocolm. Va estudiar a la Flèche, escola jesuïta, i allà veu la importància de pensar per ell
mateix. Posteriorment anirà a la Universitat de Poitiers. També participarà en la guerra dels
30 anys en què se li acut tota la seva filosofia en forma d’intuïció (Ulm, la nit del 9 de
novembre de 1619). Posteriorment, viurà a Països Baixos i finalitzar la seva vida a Estocolm
on havia de ser professor de la reina Cristina de Suècia, però a causa de les condicions
mor.
Principals obres:
● Principis de la filosofia
● Discurs del mètode
● Tractat del món
● Meditacions metafísiques
● Regles per a l’orientació de l’ànima
● Tractat de les passions
2. L’EPISTEMOLOGIA DE DESCARTES
2.1 EL DUBTE METÒDIC
En la 1a meditació Descartes exposa raons per dubtar de tot, especialment del material i
també indica la utilitat del dubte metòdic. L’objectiu és trobar uns fonaments per a
reconstruir la ciència i filosofia.
1