APUNTES DE HUME
empirista (John Locke també era empirista)
Hume es empirista, al cap no hi ha idees innates, sinó que tot es va aprenent. Es deriva de
l'experiència.
Hume diu que el cap és un full en blanc → impressions 1 plenen el full poc a poc.
DESCARTES → raó, idees innates.
HUME → experiència (explica el coneixement amb la experiència)
IDEES: contingut mental (descartes i hume)
existents en un altre món (plató)
Hume nega les idees innates, diu que totes les idees provenen de la experiència
(impressions sensibles).
→ “Nada en mi mente que previamente no haya pasado por mis sentidos”.
- Sensació externa: 5 sentits
- Sensació interna: amor, odi, ira, fred, calor.
La sensació externa i la sensació interna son impressions.
→ Les idees que no es fonamenten en una experiència són falses.
IMPRESSIÓ I IDEES:
Impressió es allò que sentim/precivim en un moment determinat.
Les idees es quan això es recorda (la tens a la memòria).
→ Per tant, la impressió es la causa de les idees
→ Les idees son contingut mental, record d’una impressió.
Les dos juntes formen les percepcions
- PERCEPCIONS:
- Impressions (experiència/sentits)
- Idees (grabades al cap/copies)
- La diferencia entre impresions i les idees és la intensitat.
Les idees poden ser:
- Simples: quan es deriva de una sola impressió (vermell, àcid, pla)
- Complexes: formades per més impressions (poma, persona) o també poden venir de
la imaginació.
L'enteniment és passiu fins que reps impressions, llavors pots fer associacions.
- Tipus d’associacions (mecanismes)
- Semblança
- Contigüitat espaciotemporal
- Causa-efecte
Hume diu que les idees son vertaderes si es poden associar a una impressió. Ex. centaure,
es falsa, no es pot associar a cap impressió.
1 IMPRESSIONS: són les percepcions més intenses, vives i directes de la ment, que inclouen
sensacions, passions i emocions quan apareixen per primer cop. Constitueixen la base del
coneixement empíric i l'origen de totes les idees (còpies febles d'impressions)
NOTA: Per a Plató la realitat es la copia de les idees, per a Hume, les idees son una copia de la
realitat.
, Una idea sense la seva impressió es falsa.
DISTINCIÓ DE RELACIÓ DE IDEES I QÜESTIONS DE FET
- Una relació de idees → necessàriament vertadera. No es poden negar,
negarles seria una contradicció. ex. matemàtiques, lógica. (2+2=4)
- Qüestions de fet → Negarles no es necesariament contradictori. Provenen
de l’experiència. ex. el sol surt cada dia (→podria no sortir demà, explotar)
CRÍTICA A LA IDEA DE CAUSALITAT
Relació causal=connexió necessària → que sempre passi el mateix (ex. si llenço
algo allò que llenço cau). Es la relació causa-efecte.
- Les relacions causals = qüestions de fet
- Son contingents (significa que la connexió entre una causa i el seu efecte no és
necessària, ineludible o absoluta, sinó que pot o no passar, depenent de les
circumstàncies, el context o la presència d'altres factors)
La connexió necessària (relació causa-efecte) es una idea FALSA
→ No prové d’una impressió especifica, sino de la costum, i de la repetició de
fets. Sempre que veiem A apareix B.
Substància→ és allò que existeix per si mateix de manera independent. Però
Hume diu que la idea de substància es falsa, perquè no es pot demostrar.
→ El món exterior es una creença.
→ Hume cau en un escepticisme.
Les impressions son percepcions vives immediates.
CAUSALITAT → creença que hi ha una relació causa efecte, es basa en la
probabilitat/costum.
LA IDENTITAT INDIVIDUAL p.160
Hume diu que només es real allò del que tenim impressions, però ningú ha vist el
“jo” → per tant, no existeix un “jo” independentment de les idees.
Sinó que el “jo” son les idees que cadascú té.
Negarlo no es una contradicció. El “jo” és una creença, és a dir, la identitat individual
es una creença2.
EL PROBLEMA DE DÉU
Segons el criteri empirista.
Hume diu que Descartes (i el seu argument ontològic) està equivocat. No es pot derivar
l’existència desde el pensament, Déu s’ha de demostrar amb impressions.
DESCARTES: la idea de déu implica que aquest ha d’existir. Pensa en Deu i que no
existeixi es una contradicció.
En canvi HUME diu que el argument ontològic és FALS.
→ L’existència és una qüestió de fet.
2 CREENÇA: idea vivaç i ferma relacionada o associada amb una impressió present, produïda pel
costum o l'hàbit, no per la raó
empirista (John Locke també era empirista)
Hume es empirista, al cap no hi ha idees innates, sinó que tot es va aprenent. Es deriva de
l'experiència.
Hume diu que el cap és un full en blanc → impressions 1 plenen el full poc a poc.
DESCARTES → raó, idees innates.
HUME → experiència (explica el coneixement amb la experiència)
IDEES: contingut mental (descartes i hume)
existents en un altre món (plató)
Hume nega les idees innates, diu que totes les idees provenen de la experiència
(impressions sensibles).
→ “Nada en mi mente que previamente no haya pasado por mis sentidos”.
- Sensació externa: 5 sentits
- Sensació interna: amor, odi, ira, fred, calor.
La sensació externa i la sensació interna son impressions.
→ Les idees que no es fonamenten en una experiència són falses.
IMPRESSIÓ I IDEES:
Impressió es allò que sentim/precivim en un moment determinat.
Les idees es quan això es recorda (la tens a la memòria).
→ Per tant, la impressió es la causa de les idees
→ Les idees son contingut mental, record d’una impressió.
Les dos juntes formen les percepcions
- PERCEPCIONS:
- Impressions (experiència/sentits)
- Idees (grabades al cap/copies)
- La diferencia entre impresions i les idees és la intensitat.
Les idees poden ser:
- Simples: quan es deriva de una sola impressió (vermell, àcid, pla)
- Complexes: formades per més impressions (poma, persona) o també poden venir de
la imaginació.
L'enteniment és passiu fins que reps impressions, llavors pots fer associacions.
- Tipus d’associacions (mecanismes)
- Semblança
- Contigüitat espaciotemporal
- Causa-efecte
Hume diu que les idees son vertaderes si es poden associar a una impressió. Ex. centaure,
es falsa, no es pot associar a cap impressió.
1 IMPRESSIONS: són les percepcions més intenses, vives i directes de la ment, que inclouen
sensacions, passions i emocions quan apareixen per primer cop. Constitueixen la base del
coneixement empíric i l'origen de totes les idees (còpies febles d'impressions)
NOTA: Per a Plató la realitat es la copia de les idees, per a Hume, les idees son una copia de la
realitat.
, Una idea sense la seva impressió es falsa.
DISTINCIÓ DE RELACIÓ DE IDEES I QÜESTIONS DE FET
- Una relació de idees → necessàriament vertadera. No es poden negar,
negarles seria una contradicció. ex. matemàtiques, lógica. (2+2=4)
- Qüestions de fet → Negarles no es necesariament contradictori. Provenen
de l’experiència. ex. el sol surt cada dia (→podria no sortir demà, explotar)
CRÍTICA A LA IDEA DE CAUSALITAT
Relació causal=connexió necessària → que sempre passi el mateix (ex. si llenço
algo allò que llenço cau). Es la relació causa-efecte.
- Les relacions causals = qüestions de fet
- Son contingents (significa que la connexió entre una causa i el seu efecte no és
necessària, ineludible o absoluta, sinó que pot o no passar, depenent de les
circumstàncies, el context o la presència d'altres factors)
La connexió necessària (relació causa-efecte) es una idea FALSA
→ No prové d’una impressió especifica, sino de la costum, i de la repetició de
fets. Sempre que veiem A apareix B.
Substància→ és allò que existeix per si mateix de manera independent. Però
Hume diu que la idea de substància es falsa, perquè no es pot demostrar.
→ El món exterior es una creença.
→ Hume cau en un escepticisme.
Les impressions son percepcions vives immediates.
CAUSALITAT → creença que hi ha una relació causa efecte, es basa en la
probabilitat/costum.
LA IDENTITAT INDIVIDUAL p.160
Hume diu que només es real allò del que tenim impressions, però ningú ha vist el
“jo” → per tant, no existeix un “jo” independentment de les idees.
Sinó que el “jo” son les idees que cadascú té.
Negarlo no es una contradicció. El “jo” és una creença, és a dir, la identitat individual
es una creença2.
EL PROBLEMA DE DÉU
Segons el criteri empirista.
Hume diu que Descartes (i el seu argument ontològic) està equivocat. No es pot derivar
l’existència desde el pensament, Déu s’ha de demostrar amb impressions.
DESCARTES: la idea de déu implica que aquest ha d’existir. Pensa en Deu i que no
existeixi es una contradicció.
En canvi HUME diu que el argument ontològic és FALS.
→ L’existència és una qüestió de fet.
2 CREENÇA: idea vivaç i ferma relacionada o associada amb una impressió present, produïda pel
costum o l'hàbit, no per la raó
