APUNTES DESCARTES
1596-1650
segle XVII
Descartes inicia la filosofía moderna.
Dóna importància al subjecte. Fomenta la veritat en la raó (racionalista), busca una veritat
definitiva igual que la ciència.
OBJECTIU: trobar una base sòlida sobre la que construir coneixement (veritat absoluta)
● “DISCURS DEL MÈTODE”: mètode general per dirigir la raó
● “MEDITACIONS METAFÍSIQUES”: s’aplica el mètode a la metafísica i busca les
veritats primeres.
Això ho fa en 3 etapes:
- Destruir tot coneixement insegur (tot allò que es pot dubtar és fals)
- Trobar una veritat indubtable, certa, e indestructible.
- Reconstruir tot el sistema científic i filosòfic sobre aquest pensament.
Segons Descartes tothom té raó (capacitat racional), pero cal establir un mètode per arribar
a les veritats.
→ MÈTODE CARTESIA
1. EVIDENCIA (veritat)
a. Claredat: no es pot dubtar
b. Distinció: no es pot confondre, és independent
2. ANÀLISI
Es descomposa en parts simples
3. SÍNTESI
reconstrucció començant pel més fàcil fins al més complexe (de les parts en les que
les has descompost a l'anàlisi)
4. ENUMERACIÓ/REVISIÓ
Revisar per veure que no has omitit res i que tot és correcte abans de donar per
valida la conclusió.
PRIMERA MEDITACIÓ:
Te com objectiu trobar principis sòlids, evidents, i indubtables per reconstruir els fonaments
de la ciencia/filosofia, eliminant les opinions falses.
La primera meditació presenta les raons per dubtar de tot, i utilitza el “Dubte Metòdic” per
rebutjar les coses amb un mínim dubte, allò que resisteix tots els criteris del Dubte Metòdic
serà veritat.
- DUBTE METÒDIC
Es un dubte radical, l’aplicació de la regla de l'evidència.
Es teòric i universal, és a dir s’ha de dubtar de tot, però també es provisional ja que
té un fi al arribar a la veritat. També és hiperbòlic (exagera el dubte).
- TRES ETAPES:
1. Desconfiança dels sentits → els sentits enganyen
2. El món exterior podria no existir → podria ser un somni
3. Dubte matemàtic → Descartes dubta de les mates ja que un
geni maligne ens podria estar fent creure-les.
- APLICACIÓ DEL MÈTODE
1. Dubte dels sentits → els sentits no aporten coneixement
, 2. Dubte sobre la realitat → no podem distingir entre els somnis
i la vigília, per tant no tenim coneixement de la realitat.
3. Déu enganyador → constituit perque ens equivoquem, es a
dir, aquest deu ens enganya.
4. Geni maligne → Dubte hiperbòlic sobre la possibilitat que ens
ha creat un geni maligne i que tot es mentira (el geni ens
enganya)
→ Hem de suspendre el judici, no es pot afirmar res que no sigui
evident.
SEGONA MEDITACIÓ:
Jo dubto → per tant penso → i si penso → EXISTEIXO
“Cogito, ergo sum” → és evident per si mateix (intuïtiu)
→Demostra la seva pròpia existència, pero no el cos (o altres coses) →
“Substància pensant”
- ANÀLISI DE TROS DE CERA1
Un tros de cera canvia quan està encès (totes les qualitats son diferents), llavors
perquè diem que es el mateix?
Mitjançant la raó2
TERCERA MEDITACIÓ: DE DÉU QUE EXISTEIX
Ara hi ha solipsisme (només coneixem la nostra existència).
→ És la afirmació que només podem provar l’existència del “jo”
Els continguts de la ment=IDEES
Hi ha 3 tipus d’idees:
- IDEES ADVENTICIES
Provenen dels sentits, son enganyoses. No aporten coneixement.
ex. El color del cel.
- IDEES FACTICIES
Creades per la imaginació mitjançant dues o més idees adventicies. No aporten
coneixement.
ex. Sirena (humà + peix)
- IDEES INNATES
Es troben en l’enteniment, no s’aprenen. Son vàlides.
ex. Perfecció, infinit..
1. Si la idea de infinit i perfecció no la pot crear el “jo”, perquè és un ésser finit i
imperfecte.
2. Ha d’existir un ésser infinit i perfecte que sigui la causa d’aquestes idees.
3. Per tant → DÉU EXISTEIX → Déu és perfecte i infinit, no pot ser
enganyador, perquè tindria una mancança.
1 RAÓ: entenem allò essencial, la seva identitat. LA RAÓ APORTA CONEIXEMENT (segons
descartes)
2 TROS DE CERA: Demuestra que el conocimiento real de los objetos proviene del entendimiento
(razón) y no de los sentidos. Al derretir la cera, todas sus propiedades sensibles (forma, color, olor,
tacto) cambian, pero la mente reconoce que es la misma cera gracias a su extensión (ocupar
espacio).
1596-1650
segle XVII
Descartes inicia la filosofía moderna.
Dóna importància al subjecte. Fomenta la veritat en la raó (racionalista), busca una veritat
definitiva igual que la ciència.
OBJECTIU: trobar una base sòlida sobre la que construir coneixement (veritat absoluta)
● “DISCURS DEL MÈTODE”: mètode general per dirigir la raó
● “MEDITACIONS METAFÍSIQUES”: s’aplica el mètode a la metafísica i busca les
veritats primeres.
Això ho fa en 3 etapes:
- Destruir tot coneixement insegur (tot allò que es pot dubtar és fals)
- Trobar una veritat indubtable, certa, e indestructible.
- Reconstruir tot el sistema científic i filosòfic sobre aquest pensament.
Segons Descartes tothom té raó (capacitat racional), pero cal establir un mètode per arribar
a les veritats.
→ MÈTODE CARTESIA
1. EVIDENCIA (veritat)
a. Claredat: no es pot dubtar
b. Distinció: no es pot confondre, és independent
2. ANÀLISI
Es descomposa en parts simples
3. SÍNTESI
reconstrucció començant pel més fàcil fins al més complexe (de les parts en les que
les has descompost a l'anàlisi)
4. ENUMERACIÓ/REVISIÓ
Revisar per veure que no has omitit res i que tot és correcte abans de donar per
valida la conclusió.
PRIMERA MEDITACIÓ:
Te com objectiu trobar principis sòlids, evidents, i indubtables per reconstruir els fonaments
de la ciencia/filosofia, eliminant les opinions falses.
La primera meditació presenta les raons per dubtar de tot, i utilitza el “Dubte Metòdic” per
rebutjar les coses amb un mínim dubte, allò que resisteix tots els criteris del Dubte Metòdic
serà veritat.
- DUBTE METÒDIC
Es un dubte radical, l’aplicació de la regla de l'evidència.
Es teòric i universal, és a dir s’ha de dubtar de tot, però també es provisional ja que
té un fi al arribar a la veritat. També és hiperbòlic (exagera el dubte).
- TRES ETAPES:
1. Desconfiança dels sentits → els sentits enganyen
2. El món exterior podria no existir → podria ser un somni
3. Dubte matemàtic → Descartes dubta de les mates ja que un
geni maligne ens podria estar fent creure-les.
- APLICACIÓ DEL MÈTODE
1. Dubte dels sentits → els sentits no aporten coneixement
, 2. Dubte sobre la realitat → no podem distingir entre els somnis
i la vigília, per tant no tenim coneixement de la realitat.
3. Déu enganyador → constituit perque ens equivoquem, es a
dir, aquest deu ens enganya.
4. Geni maligne → Dubte hiperbòlic sobre la possibilitat que ens
ha creat un geni maligne i que tot es mentira (el geni ens
enganya)
→ Hem de suspendre el judici, no es pot afirmar res que no sigui
evident.
SEGONA MEDITACIÓ:
Jo dubto → per tant penso → i si penso → EXISTEIXO
“Cogito, ergo sum” → és evident per si mateix (intuïtiu)
→Demostra la seva pròpia existència, pero no el cos (o altres coses) →
“Substància pensant”
- ANÀLISI DE TROS DE CERA1
Un tros de cera canvia quan està encès (totes les qualitats son diferents), llavors
perquè diem que es el mateix?
Mitjançant la raó2
TERCERA MEDITACIÓ: DE DÉU QUE EXISTEIX
Ara hi ha solipsisme (només coneixem la nostra existència).
→ És la afirmació que només podem provar l’existència del “jo”
Els continguts de la ment=IDEES
Hi ha 3 tipus d’idees:
- IDEES ADVENTICIES
Provenen dels sentits, son enganyoses. No aporten coneixement.
ex. El color del cel.
- IDEES FACTICIES
Creades per la imaginació mitjançant dues o més idees adventicies. No aporten
coneixement.
ex. Sirena (humà + peix)
- IDEES INNATES
Es troben en l’enteniment, no s’aprenen. Son vàlides.
ex. Perfecció, infinit..
1. Si la idea de infinit i perfecció no la pot crear el “jo”, perquè és un ésser finit i
imperfecte.
2. Ha d’existir un ésser infinit i perfecte que sigui la causa d’aquestes idees.
3. Per tant → DÉU EXISTEIX → Déu és perfecte i infinit, no pot ser
enganyador, perquè tindria una mancança.
1 RAÓ: entenem allò essencial, la seva identitat. LA RAÓ APORTA CONEIXEMENT (segons
descartes)
2 TROS DE CERA: Demuestra que el conocimiento real de los objetos proviene del entendimiento
(razón) y no de los sentidos. Al derretir la cera, todas sus propiedades sensibles (forma, color, olor,
tacto) cambian, pero la mente reconoce que es la misma cera gracias a su extensión (ocupar
espacio).
