1. TRASTORNS DEL TUB DIGESTIU SUPERIOR:
1.1. TRASTORNS DE L’ESÒFAG:
1 ACALÀSIA:
Fall de les neurones esofàgiques que provoquen una pèrdua de la capacitat per relaxar
l’esfínter esofàgic inferior, el que produeix una retenció dels aliments a l’esòfag.
SÍMPTOMES:
■ Disfàgia → dificultat per tragar
■ Regurgitació d’aliments
■ Halitosi → mal olor de boca
■ Dolor retroesternal → mal darrere l’estern
■ Acidesa.
2 REFLUX GASTROESOFÀGIC:
Procés fisiològic normal en els lactants, fillets i adults sans. S’associa a una relaxació
transitòria de l’esfínter esofàgic inferior, independent de la deglució, que permet que el
contingut gàstric entri a l’esòfag.
La forma més greu i crònica → Malaltia per reflux gastroesofàgic
SÍMPTOMES:
■ Pirosis → sensació d’ardor darrere l’estern
■ Regurgitació (mínim una vegada a la setmana)
■ Corrosió dental
■ Disfàgia → dificultat per tragar
■ Odinofàgia → disfàgia de boca
■ Dolor toràcic no cardíac → mal en el pit sense causes cardíaques
■ Símptomes extraesofàgics (tos crònica, ronquera, laringitis o asma)
CAUSES:
■ IMC elevat (obesitat)
■ Circumferència de la cintura (>82 cm en dones i >95 cm en homes).
■ Embaràs
■ Hèrnia de hiat
■ Trastorns crònics com MPOC
■ Hàbits dietètics i de vida inadequats
,TIPUS:
● No Erosiva: Símptomes sense erosions de la mucosa. Més freqüent en dones.
● Erosiva: Símptomes més intensos i erosió de la mucosa. Més freqüent en homes.
FISIOPATOLOGIA: Mecanismes implicats en la malaltia per reflux gastroesofàgic:
Relaxacions transitòries de l’esfínter esofàgic inferior (EEI)
■ Desencadenades per la distensió gàstrica i serveixen per permetre la sortida de gasos
a l’estómac.
■ Duren més que la típica relaxació induïda per la deglució.
Augments de la pressió intraabdominal
■ Pacients amb trastorns respiratoris crònics (com EPOC).
■ Embaràs
■ Sobrepès i obesitat
Alteracions del peristaltisme
■ El buidatge d’àcid prolongat es correlaciona amb la gravetat de l'esofagitis i la
presència de complicacions com l’esòfag de Barret.
Una exposició prolongada a l’àcid pot provocar esofagitis, erosions esofàgiques, úlceres,
cicatrius, estenosi i, en alguns casos, disfàgia.
3 ESOFAGITIS:
Inflamació de l’esòfag. Relacionada amb la malaltia de reflux gastroesofàgic (MRGE):
TIPUS:
● Aguda:
■ Infecció vírica
■ Intubació
■ Ingesta de substàncies irritants
● Crònica:
■ Retard en el buidatge gàstric
■ Reducció de la pressió de l’EEI
■ Augment de la pressió abdominal
■ Vòmits recurrents
La gravetat de l'esofagitis resultant del reflux gastroesofàgic depèn:
■ Freqüència i volum del reflux gàstric
■ Salut de la barrera de la mucosa
■ Duració de l’exposició a l’esòfag
■ Velocitat del reflux gàstric.
, ALIMENTS I SUBSTÀNCIES IRRITANTS O CORROSIVES QUE PODEN CAUSAR ESOFAGITIS:
Afavoreixen el reflux gastroesofàgic: disminueixen el to de l’esfínter esofàgic inferior o
retarden el buidatge gàstric:
■ Greixos i fregits: embotits, formatges curats, mantega, nata, salses greixoses…
■ Xocolata, menta i menta piperita
■ Cafè, te negre
■ Begudes carbonatades distenen l’estómac i augmenten la pressió abdominal
■ Alcohol
■ Ceba i all crus
■ Tomàtec i derivats (salses, quètxup, sucs)
Substàncies àcides o picants: poden irritar directament la mucosa esofàgica,
especialment si aquesta ja està inflamada per reflux o altres causes:
■ Cítrics: taronja, llimona, mandarina, kiwi.
■ Vinagre i escabetxos
■ Begudes energètiques o refrescos amb pH baix.
■ Aliments picants: pebrot vermell picant, curri, xili, pebre negre, salses especiades.
■ Aliments molt salats o adobats: conserves, productes curats, salaons.
Irritants o corrosives pròpiament dites: Medicaments irritants (si s’ingereixen sense
suficient aigua o abans de dormir):
■ AINE (ibuprofè, aspirina)
■ Antibiòtics (tetraciclina, doxiciclina, clindamicina)
■ Bifosfonats (alendronat, risedronat)
■ Suplements de ferro o potassi
■ Quinidina o vitamina C concentrada
Factors irritants físics o tèrmics:
■ Begudes molt calentes (cafè, infusions, sopes)
■ Aliments durs o mal mastegats (crostes, patates fregides dures, galetes seques)
■ Tabac: no és un aliment, però irrita la mucosa, afavoreix el reflux i retarda la
cicatrització.
4 ESÒFAG DE BARRET:
Malaltia precancerosa en l'epiteli de l’esòfag és reemplaçat (metaplàsia) per un epiteli
similar al de l’intestí. Pot ser un factor de risc per a l’adenocarcinoma esofàgic.
FACTORS DE RISC:
■ Antecedents personals de símptomes relacionats amb la MRGE
■ Edat
■ Home blanc
■ Obesitat
■ Tabaquisme
■ Antecedents familiars d’esòfag de Barret o adenocarcinoma
FACTOR PROTECTOR:
■ Estrògens
1. TRASTORNS DEL TUB DIGESTIU SUPERIOR:
1.1. TRASTORNS DE L’ESÒFAG:
1 ACALÀSIA:
Fall de les neurones esofàgiques que provoquen una pèrdua de la capacitat per relaxar
l’esfínter esofàgic inferior, el que produeix una retenció dels aliments a l’esòfag.
SÍMPTOMES:
■ Disfàgia → dificultat per tragar
■ Regurgitació d’aliments
■ Halitosi → mal olor de boca
■ Dolor retroesternal → mal darrere l’estern
■ Acidesa.
2 REFLUX GASTROESOFÀGIC:
Procés fisiològic normal en els lactants, fillets i adults sans. S’associa a una relaxació
transitòria de l’esfínter esofàgic inferior, independent de la deglució, que permet que el
contingut gàstric entri a l’esòfag.
La forma més greu i crònica → Malaltia per reflux gastroesofàgic
SÍMPTOMES:
■ Pirosis → sensació d’ardor darrere l’estern
■ Regurgitació (mínim una vegada a la setmana)
■ Corrosió dental
■ Disfàgia → dificultat per tragar
■ Odinofàgia → disfàgia de boca
■ Dolor toràcic no cardíac → mal en el pit sense causes cardíaques
■ Símptomes extraesofàgics (tos crònica, ronquera, laringitis o asma)
CAUSES:
■ IMC elevat (obesitat)
■ Circumferència de la cintura (>82 cm en dones i >95 cm en homes).
■ Embaràs
■ Hèrnia de hiat
■ Trastorns crònics com MPOC
■ Hàbits dietètics i de vida inadequats
,TIPUS:
● No Erosiva: Símptomes sense erosions de la mucosa. Més freqüent en dones.
● Erosiva: Símptomes més intensos i erosió de la mucosa. Més freqüent en homes.
FISIOPATOLOGIA: Mecanismes implicats en la malaltia per reflux gastroesofàgic:
Relaxacions transitòries de l’esfínter esofàgic inferior (EEI)
■ Desencadenades per la distensió gàstrica i serveixen per permetre la sortida de gasos
a l’estómac.
■ Duren més que la típica relaxació induïda per la deglució.
Augments de la pressió intraabdominal
■ Pacients amb trastorns respiratoris crònics (com EPOC).
■ Embaràs
■ Sobrepès i obesitat
Alteracions del peristaltisme
■ El buidatge d’àcid prolongat es correlaciona amb la gravetat de l'esofagitis i la
presència de complicacions com l’esòfag de Barret.
Una exposició prolongada a l’àcid pot provocar esofagitis, erosions esofàgiques, úlceres,
cicatrius, estenosi i, en alguns casos, disfàgia.
3 ESOFAGITIS:
Inflamació de l’esòfag. Relacionada amb la malaltia de reflux gastroesofàgic (MRGE):
TIPUS:
● Aguda:
■ Infecció vírica
■ Intubació
■ Ingesta de substàncies irritants
● Crònica:
■ Retard en el buidatge gàstric
■ Reducció de la pressió de l’EEI
■ Augment de la pressió abdominal
■ Vòmits recurrents
La gravetat de l'esofagitis resultant del reflux gastroesofàgic depèn:
■ Freqüència i volum del reflux gàstric
■ Salut de la barrera de la mucosa
■ Duració de l’exposició a l’esòfag
■ Velocitat del reflux gàstric.
, ALIMENTS I SUBSTÀNCIES IRRITANTS O CORROSIVES QUE PODEN CAUSAR ESOFAGITIS:
Afavoreixen el reflux gastroesofàgic: disminueixen el to de l’esfínter esofàgic inferior o
retarden el buidatge gàstric:
■ Greixos i fregits: embotits, formatges curats, mantega, nata, salses greixoses…
■ Xocolata, menta i menta piperita
■ Cafè, te negre
■ Begudes carbonatades distenen l’estómac i augmenten la pressió abdominal
■ Alcohol
■ Ceba i all crus
■ Tomàtec i derivats (salses, quètxup, sucs)
Substàncies àcides o picants: poden irritar directament la mucosa esofàgica,
especialment si aquesta ja està inflamada per reflux o altres causes:
■ Cítrics: taronja, llimona, mandarina, kiwi.
■ Vinagre i escabetxos
■ Begudes energètiques o refrescos amb pH baix.
■ Aliments picants: pebrot vermell picant, curri, xili, pebre negre, salses especiades.
■ Aliments molt salats o adobats: conserves, productes curats, salaons.
Irritants o corrosives pròpiament dites: Medicaments irritants (si s’ingereixen sense
suficient aigua o abans de dormir):
■ AINE (ibuprofè, aspirina)
■ Antibiòtics (tetraciclina, doxiciclina, clindamicina)
■ Bifosfonats (alendronat, risedronat)
■ Suplements de ferro o potassi
■ Quinidina o vitamina C concentrada
Factors irritants físics o tèrmics:
■ Begudes molt calentes (cafè, infusions, sopes)
■ Aliments durs o mal mastegats (crostes, patates fregides dures, galetes seques)
■ Tabac: no és un aliment, però irrita la mucosa, afavoreix el reflux i retarda la
cicatrització.
4 ESÒFAG DE BARRET:
Malaltia precancerosa en l'epiteli de l’esòfag és reemplaçat (metaplàsia) per un epiteli
similar al de l’intestí. Pot ser un factor de risc per a l’adenocarcinoma esofàgic.
FACTORS DE RISC:
■ Antecedents personals de símptomes relacionats amb la MRGE
■ Edat
■ Home blanc
■ Obesitat
■ Tabaquisme
■ Antecedents familiars d’esòfag de Barret o adenocarcinoma
FACTOR PROTECTOR:
■ Estrògens
