CAS 1. FAMÍLIA
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: MARINA ELIAS ANDREU
ASSIGNATURA: SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 19 D’OCTUBRE DE 2020
1
, Anàlisis:
- La diferencia d’opinions i la tensió entre pares i fills semblen ser freqüents en aquestes
decisions. Per què succeeix? A qui responsabilitza de la situació cada un d’ells (David, Juan,
Mercedes i professor)?
- Si la presa de decisions importants pot desencadenar el conflicte entre pares i fills, com
s’explica que no totes les famílies pateixen aquest problema?
- Quina és la causa o les causes del problema familiar? Com es produeix? Quines poden ser les
conseqüències?
- Quins són els elements o factors que utilitzen els joves per a prendre la decisió sobre els seus
estudis universitaris? Quants es manifesten en David?
Per donar inici a la resposta conjunta de les preguntes en qüestió, les dues primeres idees que m’agradaria
plasmar sobre el paper són les següents: les condicions materials de la família (no podem obviar el
component de classe en l’anàlisi): és de classe mitjana – alta, i queda constatat perquè el pare és enginyer i
condueix un flamant cotxe d’empresa; els rols que juguen els progenitors: denotem una preponderància de
la figura paterna vers la figura materna. Centrant-nos aquest segon punt, m’atreviria a dir que en moltes
famílies succeeix el mateix: el pare, per masclisme, tradició o auto reafirmació, intenta imposar-se a la
mare. En el cas a analitzar no se’ns mostra de manera directa, en tant que Juan exclou a la mare de la
conversa amb arguments com “deixa’ns parlar” o “és cosa d’homes”, però si de manera indirecta adoptant
una postura agressiva i portant el timó del conflicte. Per contra, la dona no es tan ferma en la seva postura
i actua com a mediadora.
Endinsant-nos de ple en l’assumpte, crec que la família té una idea d’educació “flexible i liquida” del seu
fill, en tant que segurament espera que en un futur pugui fer front als desafiaments a curt termini, a
l’exigència constant de noves habilitats, a adquirir capacitats, a alts nivells d’autoregulació, auto coacció, a
absorbir coneixements actualitzats, a ser autònom i creatiu, etc. (Jordi Collet, p. 81). Però, com ho podem
confirmar? Perquè David de mica en mica comença a adquirir altres hàbits com vestir-se i pentinar-se
diferent, a dedicar més temps a llegir, a veure la televisió, a sortir amb els amics, etc., però clar, com que
els resultats dels estudis es mantenen en bon nivell, mai arriba a tenir problemes més greus amb els seus
progenitors. Això ens serveix per lligar-ho amb l’obsessió que tot ha de servir per a quelcom: cal esprémer
al màxim el temps i l’educació fent coses “útils” que serveixin per a alguna cosa (en aquest cas seria treure
bones notes i preparar-se per al futur), mentre que les activitats “inútils” (mirar la televisió, internet, sortir
de nit amb els amics) queden relegades a un segon pla (Jordi Collet, p. 84). Aquesta mala consideració de
les activitats no productives és el que acaba provocant el xoc entre el pare i el fill, fins a arribar al punt que
Juan es burla dels llibres i dels filòsofs que llegeix David quan aquest explica que està considerant la
possibilitat de sol·licitar els estudis de filosofia com a primera opció. El pare titlla als filòsofs de persones
que dediquen tota la seva vida a teories “inintel·ligibles i freqüentment inútils”. Llavors, davant els
arguments del seu fill, qui considera imprescindible la filosofia en una societat cada vegada més insolidària
i violenta, pensa que apostant per fer aquest grau a la universitat aixafarà un brillant futur. És molt
il·lustrativa la situació en la qual es troba el fill: necessita relaxar-se i descansar (en altres paraules,
deslliurar-se de la roda educativa a la qual està sotmès i trobar els seus espais).
2
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: MARINA ELIAS ANDREU
ASSIGNATURA: SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 19 D’OCTUBRE DE 2020
1
, Anàlisis:
- La diferencia d’opinions i la tensió entre pares i fills semblen ser freqüents en aquestes
decisions. Per què succeeix? A qui responsabilitza de la situació cada un d’ells (David, Juan,
Mercedes i professor)?
- Si la presa de decisions importants pot desencadenar el conflicte entre pares i fills, com
s’explica que no totes les famílies pateixen aquest problema?
- Quina és la causa o les causes del problema familiar? Com es produeix? Quines poden ser les
conseqüències?
- Quins són els elements o factors que utilitzen els joves per a prendre la decisió sobre els seus
estudis universitaris? Quants es manifesten en David?
Per donar inici a la resposta conjunta de les preguntes en qüestió, les dues primeres idees que m’agradaria
plasmar sobre el paper són les següents: les condicions materials de la família (no podem obviar el
component de classe en l’anàlisi): és de classe mitjana – alta, i queda constatat perquè el pare és enginyer i
condueix un flamant cotxe d’empresa; els rols que juguen els progenitors: denotem una preponderància de
la figura paterna vers la figura materna. Centrant-nos aquest segon punt, m’atreviria a dir que en moltes
famílies succeeix el mateix: el pare, per masclisme, tradició o auto reafirmació, intenta imposar-se a la
mare. En el cas a analitzar no se’ns mostra de manera directa, en tant que Juan exclou a la mare de la
conversa amb arguments com “deixa’ns parlar” o “és cosa d’homes”, però si de manera indirecta adoptant
una postura agressiva i portant el timó del conflicte. Per contra, la dona no es tan ferma en la seva postura
i actua com a mediadora.
Endinsant-nos de ple en l’assumpte, crec que la família té una idea d’educació “flexible i liquida” del seu
fill, en tant que segurament espera que en un futur pugui fer front als desafiaments a curt termini, a
l’exigència constant de noves habilitats, a adquirir capacitats, a alts nivells d’autoregulació, auto coacció, a
absorbir coneixements actualitzats, a ser autònom i creatiu, etc. (Jordi Collet, p. 81). Però, com ho podem
confirmar? Perquè David de mica en mica comença a adquirir altres hàbits com vestir-se i pentinar-se
diferent, a dedicar més temps a llegir, a veure la televisió, a sortir amb els amics, etc., però clar, com que
els resultats dels estudis es mantenen en bon nivell, mai arriba a tenir problemes més greus amb els seus
progenitors. Això ens serveix per lligar-ho amb l’obsessió que tot ha de servir per a quelcom: cal esprémer
al màxim el temps i l’educació fent coses “útils” que serveixin per a alguna cosa (en aquest cas seria treure
bones notes i preparar-se per al futur), mentre que les activitats “inútils” (mirar la televisió, internet, sortir
de nit amb els amics) queden relegades a un segon pla (Jordi Collet, p. 84). Aquesta mala consideració de
les activitats no productives és el que acaba provocant el xoc entre el pare i el fill, fins a arribar al punt que
Juan es burla dels llibres i dels filòsofs que llegeix David quan aquest explica que està considerant la
possibilitat de sol·licitar els estudis de filosofia com a primera opció. El pare titlla als filòsofs de persones
que dediquen tota la seva vida a teories “inintel·ligibles i freqüentment inútils”. Llavors, davant els
arguments del seu fill, qui considera imprescindible la filosofia en una societat cada vegada més insolidària
i violenta, pensa que apostant per fer aquest grau a la universitat aixafarà un brillant futur. És molt
il·lustrativa la situació en la qual es troba el fill: necessita relaxar-se i descansar (en altres paraules,
deslliurar-se de la roda educativa a la qual està sotmès i trobar els seus espais).
2
