Naturalesa del Coneixement Artístic i Literari
Folklorista català —> Joan Amades
CONTE: rondalla, llegenda, faula (no tenen autor, tenen recopilador: el folklorista que ho va
passar per escrit)
_________________________________________________________________________
Narració literària de tradició oral
Rondalla:
Conte meravellós, tradicional; coneixem les rondalles com “els contes de sempre”; narració
en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, amb una estructura fixa —situació inicial,
conflicte, acció, resolució, situació inicial— que conta fets imaginaris, desenvolupats amb
uns personatges tipus —heroi, princesa, agressor, donant, ajudant, fals heroi...— i un
argument determinat.
Llegenda:
“narració de caràcter meravellós, en la qual els fets històrics han estat transformats per la
imaginació popular o la invenció poètica”. ón narracions populars de transmissió oral que
solen barrejar elements reals (personatges, castells, fets històrics...) i elements imaginaris
més o menys fantàstics (dracs, gegants, encanteris…). Les llegendes són narracions
universals i particulars alhora. Universals perquè l’assumpte adquireix valor i significació
àmplia i general; particulars perquè s’ubiquen en un territori geogràfic concret. Hi ha
llegendes sobre el món dels éssers sobrenaturals; narracions llegendaries sobre la història
humana i la religió; personatges emblemàtics catalans; geogràfiques a escala planetària,
nacional, local (un lloc, un monument, un país)...
Faula:
un dels gèneres literaris més antics; narració breu en prosa o en vers I amb intenció
moralitzadora. En general, tenen personatges animals, amb actituds humanes. Una de les
més conegudes: La rateta que escombrava l’escaleta. A vegades, els protagonistes poden
ser objectes inanimats o forces de la natura, com el vent i el sol.
Parts de la faula: cos i ànima. El cos és la faula; l’ànima, la moralitat.
Folklorista català —> Joan Amades
CONTE: rondalla, llegenda, faula (no tenen autor, tenen recopilador: el folklorista que ho va
passar per escrit)
_________________________________________________________________________
Narració literària de tradició oral
Rondalla:
Conte meravellós, tradicional; coneixem les rondalles com “els contes de sempre”; narració
en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, amb una estructura fixa —situació inicial,
conflicte, acció, resolució, situació inicial— que conta fets imaginaris, desenvolupats amb
uns personatges tipus —heroi, princesa, agressor, donant, ajudant, fals heroi...— i un
argument determinat.
Llegenda:
“narració de caràcter meravellós, en la qual els fets històrics han estat transformats per la
imaginació popular o la invenció poètica”. ón narracions populars de transmissió oral que
solen barrejar elements reals (personatges, castells, fets històrics...) i elements imaginaris
més o menys fantàstics (dracs, gegants, encanteris…). Les llegendes són narracions
universals i particulars alhora. Universals perquè l’assumpte adquireix valor i significació
àmplia i general; particulars perquè s’ubiquen en un territori geogràfic concret. Hi ha
llegendes sobre el món dels éssers sobrenaturals; narracions llegendaries sobre la història
humana i la religió; personatges emblemàtics catalans; geogràfiques a escala planetària,
nacional, local (un lloc, un monument, un país)...
Faula:
un dels gèneres literaris més antics; narració breu en prosa o en vers I amb intenció
moralitzadora. En general, tenen personatges animals, amb actituds humanes. Una de les
més conegudes: La rateta que escombrava l’escaleta. A vegades, els protagonistes poden
ser objectes inanimats o forces de la natura, com el vent i el sol.
Parts de la faula: cos i ànima. El cos és la faula; l’ànima, la moralitat.
