TEMA 1: CIÈNCIA, HISTÒRIA I PSICOLOGIA
1.1 Per què estudiem història de la psicologia
1.2 Grans etapes de la història de la psicologia
1.3 Ciència i filosofia de la ciència
QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA? És la ciència que estudia la conducta, els processos cognitius i afectius de les persones en
relació amb el medi natural.
Etimològicament deriva del grec psique (ànima) i logos (estudi).
Assenta les seves bases en la filosofia per a després redirigir els seus objectius i mètodes d’investigació a l’àmbit
científic. El que avui coneixem com a psicologia es troba en la intersecció de les ciències humanes, biològiques i
socials.
Per què estudiem història la psicologia? Dóna perspectiva i profunditat, mostra preguntes recurrents, proporciona
una introducció general i genera una capacitat crítica.
Els primers en utilitzar-lo van ser els filòsofs humanistes (s. XV), però comença a tenir un nom fora de la psicologia
durant el renaixement (s. XVI) on es defineix com una dimensió mental humana no somàtica (que no forma part del
cos). La paraula psicologia la va popularitzar C. Wolff al s. XVII-XVIII, quan va aparèixer dos àrees del coneixement: la
psicologia empírica i la psicologia rationalis.
Quan comença la història de la psicologia occidental?
GRANS ETAPES DE LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA: objecte d’estudi, mètode, tècniques.
1. s. IV a.C. – s. XVI d.C Estudi de l’ànima
2. s. XVI - s. XIX. Estudi de la ment
3. s. XX - s. XX. Estudi de la ment i de la conducta
1. s. IV a.C. – s. XVI d.C
objecte d’estudi: ànima
mètode: filosòfic (es basa en la teoria): es preocupa pel saber i no per com utilitzar-lo. Utilitza raonaments lògics
d’anàlisi i síntesi amb una perspectiva teòrica.
Apareixen les persones que creuen que el cos i l’ànima són diferents (Plató, Sant Agustí) i gent que no ho pensa
(Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino, Hildegarda de Bingen, Joan Lluís Vives).
2. s. XVI - s. XIX
Objecte d’estudi: home (ment) interès pel “com” i per la descripció dels fenòmens.
Mètode: filosòfic (fins el s. XVIII)/científic
Continua havent racionalistes com Descartes (cos diferent a la ment) i empiristes i associacionistes (Locke i Hume).
Apareixen altres figures, entre elles el destacat Wilhelm Wundt que va aplicar el mètode científic oficialment (1879).
3. s. XX - s. XX.
Objecte d’estudi: conducta i posteriorment conducta i ment.
Mètode: científic
Destaquen influències com la intel·ligència i diferències individuals (Galton, Binet, Cattel i Terman) i antropologies
humanistes (existencialisme i personalisme). Per últim apareixen el processament de la informació, els ordinadors i
la intel·ligència artificial.
Des del naixement de la psicologia comencen a aparèixer les escoles de psicologia i apareixen figures que es dediquen
a altres coses i que s’interessen per aquesta ciència.
En l’actualitat la psicologia està organitzada en 6 grups: la psicologia bàsica, la psicobiologia, metodologia de les
ciències del comportament, la personalitat, diferències individuals i tractament, psicologia social i la psicologia
educativa i evolutiva.
QUÈ ÉS LA CIÈNCIA? És el saber empíric que utilitza el mètode experimental per a obtenir els seus coneixements.
Neix a Europa i té dos preàmbuls: la raó grega vs l’emotivisme oriental i la dessacralització cristiana de la natura (canvi
de pensament a partir de l’aparició del cristianisme).
Al s. XVI la unió de les matemàtiques amb la ciència forma el mètode científic.
Característiques del mètode científic: observació; hipòtesi/teoria; comprovació experimental; confirmació/rebuig
d’hipòtesi/teoria. El seu objectiu és establir lleis segures i universals.
,S. XX: APORTACIONS A LA CIÈNCIA
ciència: fet humà que inclou la subjectivitat de l’home.
K. Popper (1902-1994) proposa les idees de:
• Elecció personal: és el científic el qui escull sobre què vol estudiar.
• Ta de la falsació: diu que no hi ha teories absolutament vertaderes, que una teoria científica ha de poder
ser refutada per una altra teoria, així la ciència avança.
T. S. Kuhn (1922-1996) proposa que:
• La influència de la societat i de la comunitat científica actuarà sobre l’elecció del científic en quan a què vol
estudiar (estudiarà allò que està de “moda”).
• Paradigma
• Esquema evolutiu de totes les ciències:
Fase 1: precientífica (estat preparadigmàtic) Acceptació d’un paradigma
Fase 2: ciència normal aparició d’anomalies nou paradigma
Fase 3: ciència revolucionària
Canvi de
paradigma
I. Lakatos (1922-1974) parlarà de:
• Els programes de recerca.
Mirar article de
cerezo al CV
L. Laudan (1941):
• Les tradicions de recerca.
TEMA 2: Psicologia basada en l’evidència vs el que “està de moda”
Amb el cognitivisme semblava que s’entrava en una etapa en la que les escoles anaven desapareixent.
Va sorgir l’integracionisme i la psicologia basada en l’evidència. A més, la biologia, la neurologia, la genètica,
l’estadística, l’educació, la sociologia... van anar aportant coses noves a la psicologia en sí.
2.2 l’entegracionisme:
Psicoteràpies: Kazdin, al 1986, va enregistrar fins a 400 tècniques de teràpia. Es considerava que aquestes es podien
relacionar, que no eren excloents. Es va proposar la psicoteràpia integrativa (deixar de lluitar entre les escoles i
compartir tècniques) perquè realment no eren tant diferents i es volien resultats més a curt termini, més ràpids i
“eficaços”. A més, hi havia pressions externes i es va donar la fundació de la SEPI.
Així neix allò que coneixem com a integracionisme que sembla que és eclecticisme, però no ho és.
Quins requisits tenim en compte per escollir la teràpia?
Que la persona que utilitza la teràpia estigui preparada i consti de recursos per realitzar-la.
Que aquella persona utilitzi tècniques amb evidència científica.
Que es tingui en compte la persona que es té davant i les seves característiques.
Que la teràpia sigui coherent amb les circumstàncies organitzacionals i amb l’exterior.
Com escollim el tipus de teràpia a aplicar?
Depenent del disseny experimental es tindran uns resultats més efectius o menys efectius. Els dissenys experimentals
amb més evidència científica es coneixen com a metanàlisis.
Psicologia actual
ciència aplicada
Aplicació del model Psicologia basada en
biopsicosocial l’evidència científica
,CIÈNCIA: APLICACIÓ DEL MODEL BIOPSICOSOCIAL A LA RECERCA EN PSICOLOGIA
Aplicada: psicologia basada en l’evidència
• Teràpies de primera generació: condicionament clàssic, condicionament instrumental.
• Teràpies de segona generació: teràpia cognitiva, teràpia racional-emotiva conductual (TREC), teràpia
cognitiva-conductual.
• Teràpies de tercera generació: teràpia d’acceptació i compromís (ACT), psicoteràpia analítica funcional,
teràpia d’activació conductual, teràpia integral de parella, teràpia dialèctica-conductual, teràpia cognitiva
mindfulness.
TEMA 3: EL PROFESSIONAL DE LA PSICOLOGIA EN ELS DIEFERENTS ÀMBITS D’ESTUDI I APLICACIÓ
On actua el psicòleg? Individu-parella-família-grup o institucions-organitzacions-comunitat.
També pot treballar en àmbit privat o públic.
Funcions transversals del psicòleg:
1. Gestió i millora del servei: avaluar el servei on estic treballant per actuar millor.
2. Recerca i docència.
3. Assessorament a poders públics (accions preventives) i altres especialitats.
PSICOLOGIA CLÍNICA: el psicòleg clínic treballa en l’àmbit públic i:
• Planifica noves prestacions i serveis sanitaris de salut mental.
• Afavoreix l’atenció sanitària des d’una perspectiva inter- i multidisciplinari.
Com s’arriba? A través de l’examen PIR.
PSICOLOGIA GENERAL SANITÀRIA: es treballa en l’àmbit privat.
Tant en la psicologia clínica i en la psicologia general sanitària l’objectiu és millorar i/o recuperar la salut i el benestar
físic i psíquic del pacient.
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ:
1. Intervenció davant les necessitats educatives de l’alumnat.
2. Orientació, assessorament professional i vocacional.
3. Intervenció en la Millora de l’Acte Educatiu.
4. Formació i assessorament familiar.
5. Intervenció socioeducativa.
PSICOLOGIA DE LES ORGANITZACIONS I RECURSOS HUMANS: grans àrees que defineixen el perfil:
1. Psicologia del treball: ergonomia, sistemes de treball i noves tecnologies; salut laboral i prevenció de riscos
laborals; assessorament, orientació laboral i professional.
2. Psicologia de les organitzacions: canvi, desenvolupament i transformació organitzacional; relacions
laborals, mediació, negociació i gestió de conflictes; gestió de qualitat, avaluació i auditoria de programes;
psicologia aplicada al màrketing, a l’economia i al consumidor.
3. Psicologia dels recursos humans: formació, desenvolupament i coaching; gestió de recursos humans,
reclutament i selecció de personal.
, PSICOLOGIA DELS SERVEIS SOCIALS (INTERVENCIÓ SOCIAL):
• Atenció directa
• Assessorament i consultoria
• Planificació i avaluació de programes
• Direcció i gestió
On treballen?
1. Serveis socials bàsics (Sistema Públic): accessibles a tota la població: Informen, orienten, fan diagnòstics i
valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de forma preventiva i realitzen
projectes comunitaris per a la integració social de persones i col·lectius en risc.
a) Servei bàsic d’atenció social.
b) Serveis d’atenció domiciliària.
c) Servei de menjador social.
d) Servei d’assessorament tècnic d’atenció social.
e) Serveis de suport als serveis socials bàsics a la Cartera de serveis socials.
2. Serveis socials especialitzats: presten col·laboració als serveis socials bàsics: donen resposta a situacions o
necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.
a) Infància, adolescència i joventut.
b) Persones amb dependència.
c) Persones amb discapacitat.
d) Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.
e) Persones amb drogodependències.
f) Persones afectades pel sida.
g) Persones cuidadores : familiars i altres persones cuidadores no professionals.
h) Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió.
i) Atenció a les persones que pateixen violència masclista.
j) Serveis de suport als serveis socials especialitzats.
Alguns treballen en la cooperació per al desenvolupament (sent cooperant generalista o especialista), en l’educació
per al desenvolupament (sent tècnic mitjà o superior) i en l’acció humanitària (sent especialista en Cooperació
Internacional i Acció humanitària i en intervenció Psicosocial en Crisi i Catàstrofes).
PSICOLOGIA JURÍDICA-FORENSE: àmbit judicial, àmbit victimologia, àmbit penitenciari. Fa:
1. Avaluació i diagnòstic (informes de peritatge).
2. Intervenció a la comunitat, al medi penitenciari (individual i/o col·lectiu).
3. Victimologia.
4. Mediació (alternativa a la via legal).
PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT: àmbits en els que treballa:
1. Esport d’alt rendiment
Objectiu: consecució d’uns resultats òptims en la competició.
Psicòleg: entrenar habilitats necessàries perquè l’esportista pugui enfrontar-se a la situació de competició
i la millora del rendiment.
2. Esport de base i iniciació
Fase d’inici en edats primerenques, es busca la motivació i el gaudir.
Psicòleg: atendre a la formació, aprenentatge i desenvolupament dels practicants.
3. Esport d’oci, salut i lleure
Programes d’activitat física amb finalitats terapèutiques, de salut i/o d’oci.
Psicòleg: coneixement dels efectes psicològics que pot comportar la seva realització.
ÀMBIT ACADÈMIC I r+d+i (recerca, desenvolupament i innovació) (i+d+i)
RECERCA:
• Realització i execució de projectes de recerca i fonts de finançament.
• Escriure articles científics.
• Publicar en revistes científiques.
• Promoure la ciència (comunicació i publicació en congressos...).
DOCÈNCIA:
• Planificar i preparar classes i demés.
• Actualització científica.
• Formar-se i inventar en innovació docent.
1.1 Per què estudiem història de la psicologia
1.2 Grans etapes de la història de la psicologia
1.3 Ciència i filosofia de la ciència
QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA? És la ciència que estudia la conducta, els processos cognitius i afectius de les persones en
relació amb el medi natural.
Etimològicament deriva del grec psique (ànima) i logos (estudi).
Assenta les seves bases en la filosofia per a després redirigir els seus objectius i mètodes d’investigació a l’àmbit
científic. El que avui coneixem com a psicologia es troba en la intersecció de les ciències humanes, biològiques i
socials.
Per què estudiem història la psicologia? Dóna perspectiva i profunditat, mostra preguntes recurrents, proporciona
una introducció general i genera una capacitat crítica.
Els primers en utilitzar-lo van ser els filòsofs humanistes (s. XV), però comença a tenir un nom fora de la psicologia
durant el renaixement (s. XVI) on es defineix com una dimensió mental humana no somàtica (que no forma part del
cos). La paraula psicologia la va popularitzar C. Wolff al s. XVII-XVIII, quan va aparèixer dos àrees del coneixement: la
psicologia empírica i la psicologia rationalis.
Quan comença la història de la psicologia occidental?
GRANS ETAPES DE LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA: objecte d’estudi, mètode, tècniques.
1. s. IV a.C. – s. XVI d.C Estudi de l’ànima
2. s. XVI - s. XIX. Estudi de la ment
3. s. XX - s. XX. Estudi de la ment i de la conducta
1. s. IV a.C. – s. XVI d.C
objecte d’estudi: ànima
mètode: filosòfic (es basa en la teoria): es preocupa pel saber i no per com utilitzar-lo. Utilitza raonaments lògics
d’anàlisi i síntesi amb una perspectiva teòrica.
Apareixen les persones que creuen que el cos i l’ànima són diferents (Plató, Sant Agustí) i gent que no ho pensa
(Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino, Hildegarda de Bingen, Joan Lluís Vives).
2. s. XVI - s. XIX
Objecte d’estudi: home (ment) interès pel “com” i per la descripció dels fenòmens.
Mètode: filosòfic (fins el s. XVIII)/científic
Continua havent racionalistes com Descartes (cos diferent a la ment) i empiristes i associacionistes (Locke i Hume).
Apareixen altres figures, entre elles el destacat Wilhelm Wundt que va aplicar el mètode científic oficialment (1879).
3. s. XX - s. XX.
Objecte d’estudi: conducta i posteriorment conducta i ment.
Mètode: científic
Destaquen influències com la intel·ligència i diferències individuals (Galton, Binet, Cattel i Terman) i antropologies
humanistes (existencialisme i personalisme). Per últim apareixen el processament de la informació, els ordinadors i
la intel·ligència artificial.
Des del naixement de la psicologia comencen a aparèixer les escoles de psicologia i apareixen figures que es dediquen
a altres coses i que s’interessen per aquesta ciència.
En l’actualitat la psicologia està organitzada en 6 grups: la psicologia bàsica, la psicobiologia, metodologia de les
ciències del comportament, la personalitat, diferències individuals i tractament, psicologia social i la psicologia
educativa i evolutiva.
QUÈ ÉS LA CIÈNCIA? És el saber empíric que utilitza el mètode experimental per a obtenir els seus coneixements.
Neix a Europa i té dos preàmbuls: la raó grega vs l’emotivisme oriental i la dessacralització cristiana de la natura (canvi
de pensament a partir de l’aparició del cristianisme).
Al s. XVI la unió de les matemàtiques amb la ciència forma el mètode científic.
Característiques del mètode científic: observació; hipòtesi/teoria; comprovació experimental; confirmació/rebuig
d’hipòtesi/teoria. El seu objectiu és establir lleis segures i universals.
,S. XX: APORTACIONS A LA CIÈNCIA
ciència: fet humà que inclou la subjectivitat de l’home.
K. Popper (1902-1994) proposa les idees de:
• Elecció personal: és el científic el qui escull sobre què vol estudiar.
• Ta de la falsació: diu que no hi ha teories absolutament vertaderes, que una teoria científica ha de poder
ser refutada per una altra teoria, així la ciència avança.
T. S. Kuhn (1922-1996) proposa que:
• La influència de la societat i de la comunitat científica actuarà sobre l’elecció del científic en quan a què vol
estudiar (estudiarà allò que està de “moda”).
• Paradigma
• Esquema evolutiu de totes les ciències:
Fase 1: precientífica (estat preparadigmàtic) Acceptació d’un paradigma
Fase 2: ciència normal aparició d’anomalies nou paradigma
Fase 3: ciència revolucionària
Canvi de
paradigma
I. Lakatos (1922-1974) parlarà de:
• Els programes de recerca.
Mirar article de
cerezo al CV
L. Laudan (1941):
• Les tradicions de recerca.
TEMA 2: Psicologia basada en l’evidència vs el que “està de moda”
Amb el cognitivisme semblava que s’entrava en una etapa en la que les escoles anaven desapareixent.
Va sorgir l’integracionisme i la psicologia basada en l’evidència. A més, la biologia, la neurologia, la genètica,
l’estadística, l’educació, la sociologia... van anar aportant coses noves a la psicologia en sí.
2.2 l’entegracionisme:
Psicoteràpies: Kazdin, al 1986, va enregistrar fins a 400 tècniques de teràpia. Es considerava que aquestes es podien
relacionar, que no eren excloents. Es va proposar la psicoteràpia integrativa (deixar de lluitar entre les escoles i
compartir tècniques) perquè realment no eren tant diferents i es volien resultats més a curt termini, més ràpids i
“eficaços”. A més, hi havia pressions externes i es va donar la fundació de la SEPI.
Així neix allò que coneixem com a integracionisme que sembla que és eclecticisme, però no ho és.
Quins requisits tenim en compte per escollir la teràpia?
Que la persona que utilitza la teràpia estigui preparada i consti de recursos per realitzar-la.
Que aquella persona utilitzi tècniques amb evidència científica.
Que es tingui en compte la persona que es té davant i les seves característiques.
Que la teràpia sigui coherent amb les circumstàncies organitzacionals i amb l’exterior.
Com escollim el tipus de teràpia a aplicar?
Depenent del disseny experimental es tindran uns resultats més efectius o menys efectius. Els dissenys experimentals
amb més evidència científica es coneixen com a metanàlisis.
Psicologia actual
ciència aplicada
Aplicació del model Psicologia basada en
biopsicosocial l’evidència científica
,CIÈNCIA: APLICACIÓ DEL MODEL BIOPSICOSOCIAL A LA RECERCA EN PSICOLOGIA
Aplicada: psicologia basada en l’evidència
• Teràpies de primera generació: condicionament clàssic, condicionament instrumental.
• Teràpies de segona generació: teràpia cognitiva, teràpia racional-emotiva conductual (TREC), teràpia
cognitiva-conductual.
• Teràpies de tercera generació: teràpia d’acceptació i compromís (ACT), psicoteràpia analítica funcional,
teràpia d’activació conductual, teràpia integral de parella, teràpia dialèctica-conductual, teràpia cognitiva
mindfulness.
TEMA 3: EL PROFESSIONAL DE LA PSICOLOGIA EN ELS DIEFERENTS ÀMBITS D’ESTUDI I APLICACIÓ
On actua el psicòleg? Individu-parella-família-grup o institucions-organitzacions-comunitat.
També pot treballar en àmbit privat o públic.
Funcions transversals del psicòleg:
1. Gestió i millora del servei: avaluar el servei on estic treballant per actuar millor.
2. Recerca i docència.
3. Assessorament a poders públics (accions preventives) i altres especialitats.
PSICOLOGIA CLÍNICA: el psicòleg clínic treballa en l’àmbit públic i:
• Planifica noves prestacions i serveis sanitaris de salut mental.
• Afavoreix l’atenció sanitària des d’una perspectiva inter- i multidisciplinari.
Com s’arriba? A través de l’examen PIR.
PSICOLOGIA GENERAL SANITÀRIA: es treballa en l’àmbit privat.
Tant en la psicologia clínica i en la psicologia general sanitària l’objectiu és millorar i/o recuperar la salut i el benestar
físic i psíquic del pacient.
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ:
1. Intervenció davant les necessitats educatives de l’alumnat.
2. Orientació, assessorament professional i vocacional.
3. Intervenció en la Millora de l’Acte Educatiu.
4. Formació i assessorament familiar.
5. Intervenció socioeducativa.
PSICOLOGIA DE LES ORGANITZACIONS I RECURSOS HUMANS: grans àrees que defineixen el perfil:
1. Psicologia del treball: ergonomia, sistemes de treball i noves tecnologies; salut laboral i prevenció de riscos
laborals; assessorament, orientació laboral i professional.
2. Psicologia de les organitzacions: canvi, desenvolupament i transformació organitzacional; relacions
laborals, mediació, negociació i gestió de conflictes; gestió de qualitat, avaluació i auditoria de programes;
psicologia aplicada al màrketing, a l’economia i al consumidor.
3. Psicologia dels recursos humans: formació, desenvolupament i coaching; gestió de recursos humans,
reclutament i selecció de personal.
, PSICOLOGIA DELS SERVEIS SOCIALS (INTERVENCIÓ SOCIAL):
• Atenció directa
• Assessorament i consultoria
• Planificació i avaluació de programes
• Direcció i gestió
On treballen?
1. Serveis socials bàsics (Sistema Públic): accessibles a tota la població: Informen, orienten, fan diagnòstics i
valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de forma preventiva i realitzen
projectes comunitaris per a la integració social de persones i col·lectius en risc.
a) Servei bàsic d’atenció social.
b) Serveis d’atenció domiciliària.
c) Servei de menjador social.
d) Servei d’assessorament tècnic d’atenció social.
e) Serveis de suport als serveis socials bàsics a la Cartera de serveis socials.
2. Serveis socials especialitzats: presten col·laboració als serveis socials bàsics: donen resposta a situacions o
necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.
a) Infància, adolescència i joventut.
b) Persones amb dependència.
c) Persones amb discapacitat.
d) Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.
e) Persones amb drogodependències.
f) Persones afectades pel sida.
g) Persones cuidadores : familiars i altres persones cuidadores no professionals.
h) Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió.
i) Atenció a les persones que pateixen violència masclista.
j) Serveis de suport als serveis socials especialitzats.
Alguns treballen en la cooperació per al desenvolupament (sent cooperant generalista o especialista), en l’educació
per al desenvolupament (sent tècnic mitjà o superior) i en l’acció humanitària (sent especialista en Cooperació
Internacional i Acció humanitària i en intervenció Psicosocial en Crisi i Catàstrofes).
PSICOLOGIA JURÍDICA-FORENSE: àmbit judicial, àmbit victimologia, àmbit penitenciari. Fa:
1. Avaluació i diagnòstic (informes de peritatge).
2. Intervenció a la comunitat, al medi penitenciari (individual i/o col·lectiu).
3. Victimologia.
4. Mediació (alternativa a la via legal).
PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT: àmbits en els que treballa:
1. Esport d’alt rendiment
Objectiu: consecució d’uns resultats òptims en la competició.
Psicòleg: entrenar habilitats necessàries perquè l’esportista pugui enfrontar-se a la situació de competició
i la millora del rendiment.
2. Esport de base i iniciació
Fase d’inici en edats primerenques, es busca la motivació i el gaudir.
Psicòleg: atendre a la formació, aprenentatge i desenvolupament dels practicants.
3. Esport d’oci, salut i lleure
Programes d’activitat física amb finalitats terapèutiques, de salut i/o d’oci.
Psicòleg: coneixement dels efectes psicològics que pot comportar la seva realització.
ÀMBIT ACADÈMIC I r+d+i (recerca, desenvolupament i innovació) (i+d+i)
RECERCA:
• Realització i execució de projectes de recerca i fonts de finançament.
• Escriure articles científics.
• Publicar en revistes científiques.
• Promoure la ciència (comunicació i publicació en congressos...).
DOCÈNCIA:
• Planificar i preparar classes i demés.
• Actualització científica.
• Formar-se i inventar en innovació docent.
