BARROC CONTRAREFORMISTA...
L’ARQUITECTURA DE L’ANGLICANISME
A anglaterra arriba el renaixement a través de Íñigo que viatja a Italia.
Fa una esglesia com si fos un temple. Intencionadament molt senzill. Ordre toscà. S'acosta a la idea
formal d’un temple grec no a la idea d’una gran església. Per dins una nau simple.
Christopher Wren. Fa una església quadrada amb una cúpula central. Espai de reunió amb una persona
central i la resta al voltant. Església d’estucat blanc.
En el segle 17 Londres pateix un gran incendi. Es mana reconstruir l'església de Londres. Christopher
vol construir una església igual que la del Vaticà per demostrar el poder de l'església anglicana. Façana
classicista amb dos nivells més frontó triangular, la franqueja dos torres.
Wren pertanyia a la Royal Society. Nucli de coneixement superior on es trobaven intel·lectuals. Allà es
troba amb Robert Hook. Es pregunta com funcionen els arcs, funcionament mecànic de l’art. En un
llibre s’adona de que un arc es com una corda que li has penjat uns pesos i a l'inrevés l’invertit ens
dona els punts de pressió. Catenària forma parabòlica.
L'església té tres capes. Parteix d’un coneixement científic i ho adapta a la construcció.
BARROC CLASSICISTA FRANCÈS
S’obren diferents places que volen ser elements geomètrics regulars, en les que hi ha l’assaig d’una
arquitectura igual. Impulsat per la monarquia francesa quan puja al poder Lluís IV, rei sol. Els edificis
de les places tenen la façana regular però la part de darrere diferents.
Reforma del Louvre. Es fa a partir d’un encàrrec que rep Bernini de Lluís IV. El primer projecte no li
agrada al rei i fa un altre projecte diferent però tampoc li agrada i Bernini abandona. Per tant qui fa la
nova reforma es Claude Perrault i fa el projecte definitiu.
Fa les columnes estructurals. Els Francesos volien tornar a l’arquitectura grega on les columnes no
eres decoratives sinó estructurals. CLASSICISME BARROC.
L'altre element que els francesos aporten son uns grans palaus que combinen arquitectura i paisatge.
Jardins. Els hi agrada una natura domesticada. Geometrització de la natura. Element fonamental del
renaixement francés.
VERSALLES. Abandona el Louvre com a residència el rei i se'n va a viure a Versalles. Ordenació absoluta
de l’espai.
LA NUOVA SCIENZA
Galileu, un dels primers científics europeus que qüestiona les idees de l’univers. Reprèn les idees de
Copèrnic. Publica tres llibres, el segon li costa un tribunal i casi la mort.
Una vegada això fa una derivada i comença a treballar les estructures. Es planteja el problema de la
biga i com actuen els esforços.
L’ARQUITECTURA DE L’ANGLICANISME
A anglaterra arriba el renaixement a través de Íñigo que viatja a Italia.
Fa una esglesia com si fos un temple. Intencionadament molt senzill. Ordre toscà. S'acosta a la idea
formal d’un temple grec no a la idea d’una gran església. Per dins una nau simple.
Christopher Wren. Fa una església quadrada amb una cúpula central. Espai de reunió amb una persona
central i la resta al voltant. Església d’estucat blanc.
En el segle 17 Londres pateix un gran incendi. Es mana reconstruir l'església de Londres. Christopher
vol construir una església igual que la del Vaticà per demostrar el poder de l'església anglicana. Façana
classicista amb dos nivells més frontó triangular, la franqueja dos torres.
Wren pertanyia a la Royal Society. Nucli de coneixement superior on es trobaven intel·lectuals. Allà es
troba amb Robert Hook. Es pregunta com funcionen els arcs, funcionament mecànic de l’art. En un
llibre s’adona de que un arc es com una corda que li has penjat uns pesos i a l'inrevés l’invertit ens
dona els punts de pressió. Catenària forma parabòlica.
L'església té tres capes. Parteix d’un coneixement científic i ho adapta a la construcció.
BARROC CLASSICISTA FRANCÈS
S’obren diferents places que volen ser elements geomètrics regulars, en les que hi ha l’assaig d’una
arquitectura igual. Impulsat per la monarquia francesa quan puja al poder Lluís IV, rei sol. Els edificis
de les places tenen la façana regular però la part de darrere diferents.
Reforma del Louvre. Es fa a partir d’un encàrrec que rep Bernini de Lluís IV. El primer projecte no li
agrada al rei i fa un altre projecte diferent però tampoc li agrada i Bernini abandona. Per tant qui fa la
nova reforma es Claude Perrault i fa el projecte definitiu.
Fa les columnes estructurals. Els Francesos volien tornar a l’arquitectura grega on les columnes no
eres decoratives sinó estructurals. CLASSICISME BARROC.
L'altre element que els francesos aporten son uns grans palaus que combinen arquitectura i paisatge.
Jardins. Els hi agrada una natura domesticada. Geometrització de la natura. Element fonamental del
renaixement francés.
VERSALLES. Abandona el Louvre com a residència el rei i se'n va a viure a Versalles. Ordenació absoluta
de l’espai.
LA NUOVA SCIENZA
Galileu, un dels primers científics europeus que qüestiona les idees de l’univers. Reprèn les idees de
Copèrnic. Publica tres llibres, el segon li costa un tribunal i casi la mort.
Una vegada això fa una derivada i comença a treballar les estructures. Es planteja el problema de la
biga i com actuen els esforços.
