les persones i les llengües
● La nostra llengua és una llengua romànica que prové del llatí que
parlaven els romans. Entre elles podem trobar el gallegoportuguès,
asturlleones, castellá, aragonès, català, occità, francès i italià entre
altres.
● A altres territoris es van quedar les llengües que es parlaven abans de
l'arribada dels romans, com es el Basc al país Basc o llengües arribades
posteriorment, com l'àrab.
● Al segle VII la llengua més parlada era l'àrab, ja que la peninsula estava
ocupada pels musulmans, la població cristiana s’expressava en llatí
vulgar. Açò explica que la nostra llengua s'assembla més al occità i
francès: llengues gal.loromaniques que a al castellà o
gal.legoportugues: llengues iberoromaniques.
● A finals del segle XV, els cristians van avançar cap al sud conquistant
territoris ocupats pels musulmans i les llengues gal·loromaniques es
van estendre a mes territoris.
● La nostra llengua va apareixer de manera lenta i progressiva.
● Principalment es parlava el llatí que va ser portat el segle II a.C. en la
denominada provincia tarraconense.
● Abans de l'arribada dels romans els Ibers i Grecs convivien a les costes
de la península, mentres que a l'interior vivien els Celtes, d’on prové el
Basc.
● Amb la romanització es va implantar la cultura romana en al península
i, per tant es va començar a parlar llatí. De les llengües d’abans tan sols
queda el Basc.
● El llatí va experimentar canvis en cada territori i es va distanciar del
llatí formal fins al punt que aquest era difícil d'entendre, açò va
impulsar la decaiguda de l’imperi romà.
● Al segle V d.C. els bàrbars van envair la península i també van
influenciar amb la seva llengua.
● La parla popular estava cada volta més allunyada del llatí formal, es va
denominar a la parla de la població parlar pla. Es distingeixen el
romanç i llatí com dues llengües
● Entre els segles X i XI el romanç s’introdueix algunes paraules en textos
formals. Al segle XII es feien traduccions i a finals del segle XII van
començar a aparèixer textos en romanç. S’emplea en l’ambit literari,
jurídic administratiu i científic.
● A partir del segle XIV es comença a diferenciar la parla de diferents lloc.
La llengua comança a rebre diferents noms a partir del segle XV.
● Es crea un model estandarditzat de romanç que unifica la parla de tots
els llocs.
● En València es van establir Cristians de parla catalana del pirineu
oriental, van conviure amb aragonesos i musulmans, el valencia es
sembla al lleidatà perquè els pobladors de Lleida van ocupar terres
valencianes, en canvi el Balear es sembla al Barcelonès perquè els
Barcelonessos van ocupar les illes.
● La nostra llengua és una llengua romànica que prové del llatí que
parlaven els romans. Entre elles podem trobar el gallegoportuguès,
asturlleones, castellá, aragonès, català, occità, francès i italià entre
altres.
● A altres territoris es van quedar les llengües que es parlaven abans de
l'arribada dels romans, com es el Basc al país Basc o llengües arribades
posteriorment, com l'àrab.
● Al segle VII la llengua més parlada era l'àrab, ja que la peninsula estava
ocupada pels musulmans, la població cristiana s’expressava en llatí
vulgar. Açò explica que la nostra llengua s'assembla més al occità i
francès: llengues gal.loromaniques que a al castellà o
gal.legoportugues: llengues iberoromaniques.
● A finals del segle XV, els cristians van avançar cap al sud conquistant
territoris ocupats pels musulmans i les llengues gal·loromaniques es
van estendre a mes territoris.
● La nostra llengua va apareixer de manera lenta i progressiva.
● Principalment es parlava el llatí que va ser portat el segle II a.C. en la
denominada provincia tarraconense.
● Abans de l'arribada dels romans els Ibers i Grecs convivien a les costes
de la península, mentres que a l'interior vivien els Celtes, d’on prové el
Basc.
● Amb la romanització es va implantar la cultura romana en al península
i, per tant es va començar a parlar llatí. De les llengües d’abans tan sols
queda el Basc.
● El llatí va experimentar canvis en cada territori i es va distanciar del
llatí formal fins al punt que aquest era difícil d'entendre, açò va
impulsar la decaiguda de l’imperi romà.
● Al segle V d.C. els bàrbars van envair la península i també van
influenciar amb la seva llengua.
● La parla popular estava cada volta més allunyada del llatí formal, es va
denominar a la parla de la població parlar pla. Es distingeixen el
romanç i llatí com dues llengües
● Entre els segles X i XI el romanç s’introdueix algunes paraules en textos
formals. Al segle XII es feien traduccions i a finals del segle XII van
començar a aparèixer textos en romanç. S’emplea en l’ambit literari,
jurídic administratiu i científic.
● A partir del segle XIV es comença a diferenciar la parla de diferents lloc.
La llengua comança a rebre diferents noms a partir del segle XV.
● Es crea un model estandarditzat de romanç que unifica la parla de tots
els llocs.
● En València es van establir Cristians de parla catalana del pirineu
oriental, van conviure amb aragonesos i musulmans, el valencia es
sembla al lleidatà perquè els pobladors de Lleida van ocupar terres
valencianes, en canvi el Balear es sembla al Barcelonès perquè els
Barcelonessos van ocupar les illes.
