La persona en la filosofia contemporània.
Curs 2020-2021
..
La persona.
❖ L’acte de preguntar-se.
Tot ésser humà es pregunta. L’ésser humà és un ésser viu que es fa preguntes i pensa.
❖ Tipus de preguntes
(
Heidegger
)
.
Hi ha diferents nivells de preguntes:
➢ Primer nivell:
fan referència a objectes que tinc al meu voltant.Ex. Què és un gos?
➢ Segon nivell:
tenen a veure amb la societat, la vida en comunitat i el que és pròpiament humà (qüestions fi-
losòfiques, sociològiques, psicològiques, polítiques, ètiques…). Ex.Què és l’amor, la llibertat o la justícia?
➢ Últimes o de sentit:
la seva resposta és un misteri, mai les podré respondre de manera argumentada.
Ex.
Existeix Déu? Si existeix i és bo perquè permet el mal? Té sentit la vida?
❖ La pregunta per l’ésser humà.
Assoleix als tres nivells de pregunta.
❖ Itinerari de la pregunta.
❖ Preguntar-se després de les Guerres Mundials? Res tornarà a ser igual.Fets històrics han canviat mentalitats.
.Les grans preguntes del segle XXi XXIen relació a la persona.
1. L’impacte col·lectiu de l’enfonsament del
Titànic (1912) que va ser publicat com la culminació de la ciència i de les
arts, i els primers grans dubtes sobre la idea de progrés de Nietzsche. El progrés purament tècnic pot millor-
ar-nos com a persones?
En la Il·lustració hi ha l’esperança de que amb la raó, l’educació, la tecnologia i la ciència
poguem progressar. El
Titànicés una demostració del poder humà.
2. La Primera Guerra Mundial. Molts pensen que el segle XX comença, de fet, l’any 1914. Occident ha pres un camí
equivocat? La idea d’impuls fàustic d’
Oswald Spengler a La decadència d’Occident (1918). Actualment hi ha arma-
ment per tal de destruir diversos cops la Terra (Rússia, França). La ciència ha descobert l’energia nuclear però no hem
fet un ús adequat d’aquesta. La ciència i la raó poden ser utilitzades d’una manera o d’una altra. La raó va permetre
l’eliminació de tantes persones, és per això que es perd l’esperança en la raó. La realitat va molt més enllà de la
nostra Europa?
3. El totalitarisme com a negació de la persona. La consigna feixista de Mussolini (1922): tot dins de l’Estat, res fora
de l’Estat, res contra l’Estat
.
L’Estat és la solució? Quina relació té o ha de tenir la persona amb l’Estat?
4. E. Mounieri el
Manifest al servei del Personalisme(1936).Existeix una alternativa al feixisme i el comunisme?
5. La concepció racionalista de la persona. L’Estat com a redempció antropològica. L’home (1940) d’Arnold Gehlen
com a legitimació de l’Estat totalitari.
La persona necessita una coerció sistemàtica institucional en tots els
àmbits de la seva existència?
6. Els estralls de la 2a Guerra Mundial i la pregunta per l’existència: Heidegger i Sartre. És concebible la existència
personal mancada d’un sentit?
Segons
Sartre viure és una passió inútil.
7. És possible reduir la persona a una sola dimensió? Ricoeur en relació a l’escola de la sospita: Marx, Nietzsche i
Freud.
, 8. Qui és l’altre?
La persona en la filosofia d’
Emmanuel Levinas. L’Altre no objectivat com a fonament de l’ètica.
Nosal-
tres i els altres
(
1922
)
: l’antropologia filosòfica de Tzvetan Todorov. Punt de partida de la reflexió filosòfica.
Quin pa-
per juga l’Altre en la nostra vida?
9. És possible la difilitació de la persona? L’ètica del hacker i de l’ètica de la societat de la informació, de Pekka
Himamen(2001
)
.
10. El gènere de la persona és una realitat performativa?La filosofia de
Judith Butler.
11. Hi ha límits en la ‘millora’ humana?Transhumanisme i posthumanisme.
Max More, Ronald Bailey.
Cogito, ergo sum [penso, llavors existeixo],
Descartes
. Gir antropocèntric del pensament. Dubto de tot però l’única veritat indubta-
ble és que jo existeixo. L’ésser humà és el punt de partida del coneixement i de la veritat.
Descartes tenia una convicció i és que podia dubtar de tot però no podia dubtar de que hi havia una ent que dubtava de tot.
Fem un gir antropocèntric, el punt d'inici del coneixement ja no és el món sinó que és un mateix. Aquesta subjectivitat ens pot
portar a un individu aïllat que no reconeix la presència dels altres. El cogito porta implícit la idea de que jo existeixo però no
afirma l’existència dels altres. L’única veritat que hi ha fonamentada és que hi ha un cogito (que sóc jo), un pensament, però jo
no puc demostrar que existeix el món tal com el conec.
.1. Del solipsisme a la dimensió interpersonal.
● Solipsisme (pensar que només existeix el Jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior, són emanacions
d’aquest Jo)
.No estic segur de que vosaltres existiu ni de que el món existeix tal com jo el conec
.
● Antropocentrisme:
l’ésser humà i les seves necessitats són al centre de l’univers.
● ‘Imago Dei’ i Dignitat.
○ Estat religiós:
l’humà està creat a imatge i semblança de Déu, per això és més digne que l’animal.
○ Estat laic:
ens atribuïm una superioritat que no existeix, l’humà i l’animal són igual de dignes.
● El col·lectivisme.
La unitat bàsica de supervivència recau sobre el grup.
● L’ésser amb els altres.
● Buber
,Mounier
,Levinas
,Sartre
,Ricoeur, Marcel...
.Jo i els altres.
➢ Els altres existeixen, formen part de la meva vida, no són imaginació, ni ficció…
➢ Hem nascut dels altres, la mare, el pare, i hem crescut i estat educats pels altres. Per crear i generar vida necessitem
dos éssers diferents a nosaltres. Nosaltres no naixem del no-res, ens gestem al ventre d’una altra persona i, per tant,
naixem d’una altra persona. La mare i el pare formen part de la nostra existència biològica.
➢ Necessito els altres no només per a tenir una vida biològica, sinó per a saber qui sóc. L’ésser humà necessita dels
altres, per néixer però també per sobreviure.
➢ Des del naixement fins a la mort estem en contacte amb els altres. Els humans som socials per naturalesa.
➢ La dimensió relacional és inherent a la persona humana. La persona que no té contacte amb els altres se li atribueix
algun tipus de patologia, algun tipus d’irregularitat. El que és inherent en l’ésser humà és que es relacioni
, que tin-
gui relacions interpersonals.
2
Curs 2020-2021
..
La persona.
❖ L’acte de preguntar-se.
Tot ésser humà es pregunta. L’ésser humà és un ésser viu que es fa preguntes i pensa.
❖ Tipus de preguntes
(
Heidegger
)
.
Hi ha diferents nivells de preguntes:
➢ Primer nivell:
fan referència a objectes que tinc al meu voltant.Ex. Què és un gos?
➢ Segon nivell:
tenen a veure amb la societat, la vida en comunitat i el que és pròpiament humà (qüestions fi-
losòfiques, sociològiques, psicològiques, polítiques, ètiques…). Ex.Què és l’amor, la llibertat o la justícia?
➢ Últimes o de sentit:
la seva resposta és un misteri, mai les podré respondre de manera argumentada.
Ex.
Existeix Déu? Si existeix i és bo perquè permet el mal? Té sentit la vida?
❖ La pregunta per l’ésser humà.
Assoleix als tres nivells de pregunta.
❖ Itinerari de la pregunta.
❖ Preguntar-se després de les Guerres Mundials? Res tornarà a ser igual.Fets històrics han canviat mentalitats.
.Les grans preguntes del segle XXi XXIen relació a la persona.
1. L’impacte col·lectiu de l’enfonsament del
Titànic (1912) que va ser publicat com la culminació de la ciència i de les
arts, i els primers grans dubtes sobre la idea de progrés de Nietzsche. El progrés purament tècnic pot millor-
ar-nos com a persones?
En la Il·lustració hi ha l’esperança de que amb la raó, l’educació, la tecnologia i la ciència
poguem progressar. El
Titànicés una demostració del poder humà.
2. La Primera Guerra Mundial. Molts pensen que el segle XX comença, de fet, l’any 1914. Occident ha pres un camí
equivocat? La idea d’impuls fàustic d’
Oswald Spengler a La decadència d’Occident (1918). Actualment hi ha arma-
ment per tal de destruir diversos cops la Terra (Rússia, França). La ciència ha descobert l’energia nuclear però no hem
fet un ús adequat d’aquesta. La ciència i la raó poden ser utilitzades d’una manera o d’una altra. La raó va permetre
l’eliminació de tantes persones, és per això que es perd l’esperança en la raó. La realitat va molt més enllà de la
nostra Europa?
3. El totalitarisme com a negació de la persona. La consigna feixista de Mussolini (1922): tot dins de l’Estat, res fora
de l’Estat, res contra l’Estat
.
L’Estat és la solució? Quina relació té o ha de tenir la persona amb l’Estat?
4. E. Mounieri el
Manifest al servei del Personalisme(1936).Existeix una alternativa al feixisme i el comunisme?
5. La concepció racionalista de la persona. L’Estat com a redempció antropològica. L’home (1940) d’Arnold Gehlen
com a legitimació de l’Estat totalitari.
La persona necessita una coerció sistemàtica institucional en tots els
àmbits de la seva existència?
6. Els estralls de la 2a Guerra Mundial i la pregunta per l’existència: Heidegger i Sartre. És concebible la existència
personal mancada d’un sentit?
Segons
Sartre viure és una passió inútil.
7. És possible reduir la persona a una sola dimensió? Ricoeur en relació a l’escola de la sospita: Marx, Nietzsche i
Freud.
, 8. Qui és l’altre?
La persona en la filosofia d’
Emmanuel Levinas. L’Altre no objectivat com a fonament de l’ètica.
Nosal-
tres i els altres
(
1922
)
: l’antropologia filosòfica de Tzvetan Todorov. Punt de partida de la reflexió filosòfica.
Quin pa-
per juga l’Altre en la nostra vida?
9. És possible la difilitació de la persona? L’ètica del hacker i de l’ètica de la societat de la informació, de Pekka
Himamen(2001
)
.
10. El gènere de la persona és una realitat performativa?La filosofia de
Judith Butler.
11. Hi ha límits en la ‘millora’ humana?Transhumanisme i posthumanisme.
Max More, Ronald Bailey.
Cogito, ergo sum [penso, llavors existeixo],
Descartes
. Gir antropocèntric del pensament. Dubto de tot però l’única veritat indubta-
ble és que jo existeixo. L’ésser humà és el punt de partida del coneixement i de la veritat.
Descartes tenia una convicció i és que podia dubtar de tot però no podia dubtar de que hi havia una ent que dubtava de tot.
Fem un gir antropocèntric, el punt d'inici del coneixement ja no és el món sinó que és un mateix. Aquesta subjectivitat ens pot
portar a un individu aïllat que no reconeix la presència dels altres. El cogito porta implícit la idea de que jo existeixo però no
afirma l’existència dels altres. L’única veritat que hi ha fonamentada és que hi ha un cogito (que sóc jo), un pensament, però jo
no puc demostrar que existeix el món tal com el conec.
.1. Del solipsisme a la dimensió interpersonal.
● Solipsisme (pensar que només existeix el Jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior, són emanacions
d’aquest Jo)
.No estic segur de que vosaltres existiu ni de que el món existeix tal com jo el conec
.
● Antropocentrisme:
l’ésser humà i les seves necessitats són al centre de l’univers.
● ‘Imago Dei’ i Dignitat.
○ Estat religiós:
l’humà està creat a imatge i semblança de Déu, per això és més digne que l’animal.
○ Estat laic:
ens atribuïm una superioritat que no existeix, l’humà i l’animal són igual de dignes.
● El col·lectivisme.
La unitat bàsica de supervivència recau sobre el grup.
● L’ésser amb els altres.
● Buber
,Mounier
,Levinas
,Sartre
,Ricoeur, Marcel...
.Jo i els altres.
➢ Els altres existeixen, formen part de la meva vida, no són imaginació, ni ficció…
➢ Hem nascut dels altres, la mare, el pare, i hem crescut i estat educats pels altres. Per crear i generar vida necessitem
dos éssers diferents a nosaltres. Nosaltres no naixem del no-res, ens gestem al ventre d’una altra persona i, per tant,
naixem d’una altra persona. La mare i el pare formen part de la nostra existència biològica.
➢ Necessito els altres no només per a tenir una vida biològica, sinó per a saber qui sóc. L’ésser humà necessita dels
altres, per néixer però també per sobreviure.
➢ Des del naixement fins a la mort estem en contacte amb els altres. Els humans som socials per naturalesa.
➢ La dimensió relacional és inherent a la persona humana. La persona que no té contacte amb els altres se li atribueix
algun tipus de patologia, algun tipus d’irregularitat. El que és inherent en l’ésser humà és que es relacioni
, que tin-
gui relacions interpersonals.
2
