U6. LA TRANSICIÓ (1975-1986) Història
Índex:
La transició
El desplegament de la democràcia
La democràcia
Catalunya
,La transició
procés de desmantellament de les estructures del règim franquista i la consolidació del nou règim
democràtic a Espanya
inici:
1975: mort de Franco
transició
final:
diferents opcions:
- 1978: aprovació de la constitució
- 1981: derrota de l’intent de cop d’estat de Tejero
- 1982: victòria electoral del PSOE
20 de mort de Franco
novembre
de 1975
Joan Carles de Borbó proclamat rei d’Espanya per les Corts segons la Llei de successió
recorregut de Joan Carles de Borbó:
1947 Llei de successió
22 de
novembre
1948 Joan Carles es trasllada a Espanya per ser educat en el franquisme
de 1975
acte on Joan Carles és nomenat successor de Franco
1969
Joan Carles jura complir les Lleis del Movimiento
3 alternatives:
continuïtat / immobilisme reforma ruptura
són els immobilistes / del són els reformistes són els oberturistes
búnquer
partidaris d'introduir certes partidaris de la construcció d’un
defensen la continuïtat del reformes per modernitzar el sistema democràtic
franquisme sense cap reforma règim sense trencar-ne
l’estructura
, govern continuista:
cronologia: novembre 1975 - juliol 1976
cap d’Estat: Joan Carles I
president de govern: Carlos Arias Navarro (immobilista)
membres del govern:
- predomini de ministres immobilistes
- 3 ministres reformistes: Areilza, Fraga, Garrigues y Díaz Cañabate
accions:
- petits matisos a lleis anteriors
(el govern no es planteja el programa de reformes esperat)
els principals partits democràtics d’esquerra reclamen:
- una ruptura política amb el règim franquista
- la formació d’un govern provisional que convoqui unes eleccions
- l’amnistia per als presos polítics
- les llibertats polítiques i sindicals: legalització dels partits polítics i sindicats opositors, fi de la repressió
política
- a Catalunya i al País Basc: la restauració dels Estatuts d’Autonomia
mobilització social i política
a nivell estatal:
16 de març de 1976: creació de la Coordinación Democrática (coneguda com la “Platajunta”):
coordinació de totes les forces democràtiques antifranquistes
resultat de la fusió entre: Junta Democrática de España + Plataforma de Convergencia Democrática
a Catalunya:
segueix activa l’Assemblea de Catalunya
creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya
conflictivitat laboral
1973: crisi econòmica
⬆ vagues
els treballadors reclamen:
- millores laborals
- la democràcia a Espanya
⬆ repressió
(ex: a Vitòria, el 3 de març de 1976, la policia ataca una assemblea obrera, mata 5 persones i causa +150 ferits)
Índex:
La transició
El desplegament de la democràcia
La democràcia
Catalunya
,La transició
procés de desmantellament de les estructures del règim franquista i la consolidació del nou règim
democràtic a Espanya
inici:
1975: mort de Franco
transició
final:
diferents opcions:
- 1978: aprovació de la constitució
- 1981: derrota de l’intent de cop d’estat de Tejero
- 1982: victòria electoral del PSOE
20 de mort de Franco
novembre
de 1975
Joan Carles de Borbó proclamat rei d’Espanya per les Corts segons la Llei de successió
recorregut de Joan Carles de Borbó:
1947 Llei de successió
22 de
novembre
1948 Joan Carles es trasllada a Espanya per ser educat en el franquisme
de 1975
acte on Joan Carles és nomenat successor de Franco
1969
Joan Carles jura complir les Lleis del Movimiento
3 alternatives:
continuïtat / immobilisme reforma ruptura
són els immobilistes / del són els reformistes són els oberturistes
búnquer
partidaris d'introduir certes partidaris de la construcció d’un
defensen la continuïtat del reformes per modernitzar el sistema democràtic
franquisme sense cap reforma règim sense trencar-ne
l’estructura
, govern continuista:
cronologia: novembre 1975 - juliol 1976
cap d’Estat: Joan Carles I
president de govern: Carlos Arias Navarro (immobilista)
membres del govern:
- predomini de ministres immobilistes
- 3 ministres reformistes: Areilza, Fraga, Garrigues y Díaz Cañabate
accions:
- petits matisos a lleis anteriors
(el govern no es planteja el programa de reformes esperat)
els principals partits democràtics d’esquerra reclamen:
- una ruptura política amb el règim franquista
- la formació d’un govern provisional que convoqui unes eleccions
- l’amnistia per als presos polítics
- les llibertats polítiques i sindicals: legalització dels partits polítics i sindicats opositors, fi de la repressió
política
- a Catalunya i al País Basc: la restauració dels Estatuts d’Autonomia
mobilització social i política
a nivell estatal:
16 de març de 1976: creació de la Coordinación Democrática (coneguda com la “Platajunta”):
coordinació de totes les forces democràtiques antifranquistes
resultat de la fusió entre: Junta Democrática de España + Plataforma de Convergencia Democrática
a Catalunya:
segueix activa l’Assemblea de Catalunya
creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya
conflictivitat laboral
1973: crisi econòmica
⬆ vagues
els treballadors reclamen:
- millores laborals
- la democràcia a Espanya
⬆ repressió
(ex: a Vitòria, el 3 de març de 1976, la policia ataca una assemblea obrera, mata 5 persones i causa +150 ferits)
