CATALÀ Català
Índex:
Sintaxi
Complements del verb
Oracions subordinades
Coordinades
Substantives
Relatives
Adverbials
Tipologia textual
El text narratiu
El text descriptiu
El text argumentatiu
Les relacions semàntiques entre paraules
Camp semàntic, camp lèxic, família de paraules
Monosèmia i polisèmia
Sinònims i antònims
Hipònims i hiperònims
Homonímia
Paronímia
Les propietats del text
Els dialectes de la llengua catalana
Els pronoms febles
Fonètica
Sons vocàlics
Sons consonàntics
,Sintaxi
Complements del verb
argumental
SN en
concorda en nombre i El cel és blau. (només amb verbs inacusatius)
persona amb el verb Han arribat molts turistes:
pronom N’han arribat molts.
Tothom ho sap.
subjecte oració subordinada substantiva
M’agrada estudiar.
oració subordinada relativa
sense antecedent
Qui no vulgui pols, que no vagi a
l’era.
argumental
SN em, et, es, ens, us
en les oracions passives Menjaré un iogurt. Em porta en cotxe.
esdevé subjecte
pronom el, la, els, les
sense preposició En menjaré un. Porta la clau: Porta-la.
CD excepcions: oració subordinada substantiva en
- ambigüitat Busca cridar l’atenció. Porta claus: En porta.
- pronom tònic (ex:
tot, tothom, algú, oració subordinada relativa ho
ningú, qui) sense antecedent Porta el que t’han dit: Porta-ho.
Pregunta-ho als qui han vingut.
argumental
SPrep em, et, es, ens, us
sempre porta la preposició Dona-ho a la mare. Em pren el pèl.: Li pren el pèl.
“a”
pronom li
Li porta sucre. Li donaré la targeta.
oració subordinada relativa els
CI sense antecedent Regalarem llibres als alumnes:
Ho donarem a qui ho demani. Els regalarem llibres.
hi
(quan combina amb un pronom
de CD directe determinat)
Li donaré la targeta: La hi
donaré.
argumental
SPrep en
CRV
Confio en tu. (amb la preposició de)
, pronom Ve de París: En ve.
sempre porta una
preposició exigida pel verb Hi confio.
hi
oració subordinada substantiva (amb qualsevol altra preposició)
Confio que ens en sortirem. S’apunta a tot: S’hi apunta.
oració subordinada relativa
sense antecedent
No confio en qui no diu la
veritat.
argumental
SN ho
en verbs copulatius: La Marta és consellera. És metge: ho és.
ser, estar, semblar
SAdj el, la, els, les
o en verbs semicopulatius: Avui continua malalta. (si hi ha un determinant precís
quedar-se, romandre, davant)
SPrep És el metge del poble: l’és.
continuar, seguir, S’ha quedat de pedra.
mantenir-se, esdevenir, en
atribut tornar-se, posar-se, fer-se... oració subordinada substantiva (amb el verb fer-se i per
En Pep és qui mana. emfasitzar la intensitat)
oració subordinada relativa És alt, és que n’és molt d’alt!
sense antecedent hi
La realitat no és el que voldries. (atribut amb sentit locatiu o
amb verbs quasicopulatius)
És a París: Hi és.
argumental
SN hi
modifica dos elements de L’han nomenat president. El tracten de boig: l’hi tracten.
l'oració:
SAdj
- el verb
Els avis viuen feliços.
CPred - el subjecte o el CD
SPrep
El prenen per boig.
oració subordinada substantiva
L’he vist que passava.
adjunt (no sempre admet
SN
pronominalització)
tipus: Hi anirem aquest matí.
hi
- manera
SPrep Dinarem a un restaurant: Hi
CC - lloc
Treballa sense estrès. dinarem.
- grau / quantitat
- instrument SAdv
- companyia Juga fantàsticament bé.
Índex:
Sintaxi
Complements del verb
Oracions subordinades
Coordinades
Substantives
Relatives
Adverbials
Tipologia textual
El text narratiu
El text descriptiu
El text argumentatiu
Les relacions semàntiques entre paraules
Camp semàntic, camp lèxic, família de paraules
Monosèmia i polisèmia
Sinònims i antònims
Hipònims i hiperònims
Homonímia
Paronímia
Les propietats del text
Els dialectes de la llengua catalana
Els pronoms febles
Fonètica
Sons vocàlics
Sons consonàntics
,Sintaxi
Complements del verb
argumental
SN en
concorda en nombre i El cel és blau. (només amb verbs inacusatius)
persona amb el verb Han arribat molts turistes:
pronom N’han arribat molts.
Tothom ho sap.
subjecte oració subordinada substantiva
M’agrada estudiar.
oració subordinada relativa
sense antecedent
Qui no vulgui pols, que no vagi a
l’era.
argumental
SN em, et, es, ens, us
en les oracions passives Menjaré un iogurt. Em porta en cotxe.
esdevé subjecte
pronom el, la, els, les
sense preposició En menjaré un. Porta la clau: Porta-la.
CD excepcions: oració subordinada substantiva en
- ambigüitat Busca cridar l’atenció. Porta claus: En porta.
- pronom tònic (ex:
tot, tothom, algú, oració subordinada relativa ho
ningú, qui) sense antecedent Porta el que t’han dit: Porta-ho.
Pregunta-ho als qui han vingut.
argumental
SPrep em, et, es, ens, us
sempre porta la preposició Dona-ho a la mare. Em pren el pèl.: Li pren el pèl.
“a”
pronom li
Li porta sucre. Li donaré la targeta.
oració subordinada relativa els
CI sense antecedent Regalarem llibres als alumnes:
Ho donarem a qui ho demani. Els regalarem llibres.
hi
(quan combina amb un pronom
de CD directe determinat)
Li donaré la targeta: La hi
donaré.
argumental
SPrep en
CRV
Confio en tu. (amb la preposició de)
, pronom Ve de París: En ve.
sempre porta una
preposició exigida pel verb Hi confio.
hi
oració subordinada substantiva (amb qualsevol altra preposició)
Confio que ens en sortirem. S’apunta a tot: S’hi apunta.
oració subordinada relativa
sense antecedent
No confio en qui no diu la
veritat.
argumental
SN ho
en verbs copulatius: La Marta és consellera. És metge: ho és.
ser, estar, semblar
SAdj el, la, els, les
o en verbs semicopulatius: Avui continua malalta. (si hi ha un determinant precís
quedar-se, romandre, davant)
SPrep És el metge del poble: l’és.
continuar, seguir, S’ha quedat de pedra.
mantenir-se, esdevenir, en
atribut tornar-se, posar-se, fer-se... oració subordinada substantiva (amb el verb fer-se i per
En Pep és qui mana. emfasitzar la intensitat)
oració subordinada relativa És alt, és que n’és molt d’alt!
sense antecedent hi
La realitat no és el que voldries. (atribut amb sentit locatiu o
amb verbs quasicopulatius)
És a París: Hi és.
argumental
SN hi
modifica dos elements de L’han nomenat president. El tracten de boig: l’hi tracten.
l'oració:
SAdj
- el verb
Els avis viuen feliços.
CPred - el subjecte o el CD
SPrep
El prenen per boig.
oració subordinada substantiva
L’he vist que passava.
adjunt (no sempre admet
SN
pronominalització)
tipus: Hi anirem aquest matí.
hi
- manera
SPrep Dinarem a un restaurant: Hi
CC - lloc
Treballa sense estrès. dinarem.
- grau / quantitat
- instrument SAdv
- companyia Juga fantàsticament bé.