JOAN FUSTER
CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI
1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
Diccionari per a Ociosos va ser publicada l’any 1964, època en què el règim franquista començà una
progressiva obertura internacional i va extingint-se la censura prèvia i la prohibició de publicar en català,
vigents des del final de la Guerra civil. Als 60 l’assaig és percebut com un gènere que pot influir en la
societat, així que la reflexió política serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i
protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. A més, en aquesta dècada sorgeixen noves
editorials i creix la premsa periòdica.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes característiques de
l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).
L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics, la qual és la segona etapa de
Joan Fuster, amb una temàtica directament humana, més intemporal i no tant dependent dels avatars del
moment. En aquesta obra l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva
de qui l’escriu, una subjectivitat per a comprendre la realitat. A més a més, es vol contrarestar altres idees
amb altres argumentacions per començar un debat que alimente la intel.ligència i el coneixement mutu.
3. Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de l’escriptura de
l’obra?
L’assaig, com ha dit el mateix Joan Fuster, és “literatura d’idees”. No s’ha de confondre amb estudis
històrics o científics, ja que la postguerra va ser un temps difícil per a les idees. Tot això va fer que, durant
els anys quaranta, el gènere pràcticament no existira llevat d'algunes publicacions fetes a l'exili. Als anys
cinquanta el tema predominant era les conseqüències de la guerra. Als seixanta, gràcies a una certa
suavització de la censura i a obertura internacional, els temes van anar diversificant-se i arribant a un públic
més ampli i jove.
4. Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues
persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.
Per una part trobem a Maria Aurèlia Capmany, que és una de les veus més polifacètiques i autèntica
dinamitzadora cultural i teatral. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d'un assaig
modern, i homologable pel to i els temes que s'estava fent en altres països. Cal destacar l’obra La dona a
Catalunya. Per una altra part destaca Josep Pla, que tracta una gran varietat de temes. Es caracteritza per la
combinació del llenguatge popular, comparacions i metàfores, que apropen la llengua quotidiana i literària.
El quadern gris és l’obra més rellevant.
5. Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a
ociosos? Quines característiques presenta?
Podem diferenciar tres períodes: els anys 60, etapa en la qual apareix el país com a tema a l'assaig. Són les
darreries del Franquisme, quan s'inicia el circuit literari modern. Els anys 70-80, quan s'obri un debat
sobre la postmodernitat i l'assagista perd influència com a intel·lectual. Caracteritzada per la consolidació
del circuit literari modern i l'assaig divulgatiu. Per últim, l’etapa que arriba fins l’actualitat, l'era de la
informació i de la crisi del circuit literari. Destaca la pèrdua d'influència de l’intel·lectual clàssic i del pes
específic de l'assaig.
6. Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura
d'aquesta obra. Quines semblances, novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o
autores respecte a Joan Fuster.
Destaca Joan Francesc Mira, humanista valencià important que estudià llengües i cultura clàssica.
Reflexiona sobre la identitat nacional, la llengua i la societat valenciana amb una mirada lúcida i rigorosa. I
Martí Domínguez i Romero, autor especialitzat en narrativa i assaig. Ha alternat la recerca i la docència
amb el periodisme i la literatura. Molts dels seus articles de divulgació han estat recollits en forma de llibre.
Tant en els assajos divulgatius com en les obres de ficció integra coneixements científics i culturals.
CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI
1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
Diccionari per a Ociosos va ser publicada l’any 1964, època en què el règim franquista començà una
progressiva obertura internacional i va extingint-se la censura prèvia i la prohibició de publicar en català,
vigents des del final de la Guerra civil. Als 60 l’assaig és percebut com un gènere que pot influir en la
societat, així que la reflexió política serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i
protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. A més, en aquesta dècada sorgeixen noves
editorials i creix la premsa periòdica.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes característiques de
l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).
L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics, la qual és la segona etapa de
Joan Fuster, amb una temàtica directament humana, més intemporal i no tant dependent dels avatars del
moment. En aquesta obra l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva
de qui l’escriu, una subjectivitat per a comprendre la realitat. A més a més, es vol contrarestar altres idees
amb altres argumentacions per començar un debat que alimente la intel.ligència i el coneixement mutu.
3. Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de l’escriptura de
l’obra?
L’assaig, com ha dit el mateix Joan Fuster, és “literatura d’idees”. No s’ha de confondre amb estudis
històrics o científics, ja que la postguerra va ser un temps difícil per a les idees. Tot això va fer que, durant
els anys quaranta, el gènere pràcticament no existira llevat d'algunes publicacions fetes a l'exili. Als anys
cinquanta el tema predominant era les conseqüències de la guerra. Als seixanta, gràcies a una certa
suavització de la censura i a obertura internacional, els temes van anar diversificant-se i arribant a un públic
més ampli i jove.
4. Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues
persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.
Per una part trobem a Maria Aurèlia Capmany, que és una de les veus més polifacètiques i autèntica
dinamitzadora cultural i teatral. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d'un assaig
modern, i homologable pel to i els temes que s'estava fent en altres països. Cal destacar l’obra La dona a
Catalunya. Per una altra part destaca Josep Pla, que tracta una gran varietat de temes. Es caracteritza per la
combinació del llenguatge popular, comparacions i metàfores, que apropen la llengua quotidiana i literària.
El quadern gris és l’obra més rellevant.
5. Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a
ociosos? Quines característiques presenta?
Podem diferenciar tres períodes: els anys 60, etapa en la qual apareix el país com a tema a l'assaig. Són les
darreries del Franquisme, quan s'inicia el circuit literari modern. Els anys 70-80, quan s'obri un debat
sobre la postmodernitat i l'assagista perd influència com a intel·lectual. Caracteritzada per la consolidació
del circuit literari modern i l'assaig divulgatiu. Per últim, l’etapa que arriba fins l’actualitat, l'era de la
informació i de la crisi del circuit literari. Destaca la pèrdua d'influència de l’intel·lectual clàssic i del pes
específic de l'assaig.
6. Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura
d'aquesta obra. Quines semblances, novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o
autores respecte a Joan Fuster.
Destaca Joan Francesc Mira, humanista valencià important que estudià llengües i cultura clàssica.
Reflexiona sobre la identitat nacional, la llengua i la societat valenciana amb una mirada lúcida i rigorosa. I
Martí Domínguez i Romero, autor especialitzat en narrativa i assaig. Ha alternat la recerca i la docència
amb el periodisme i la literatura. Molts dels seus articles de divulgació han estat recollits en forma de llibre.
Tant en els assajos divulgatius com en les obres de ficció integra coneixements científics i culturals.