VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
CONTINGUT I FORMA,
1. Quins referents o elements de la realitat trobem.
• Llibre de meravelles, a més d’una crònica de la València de la postguerra, es pot llegir també com una guia
del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic.
• Fa una enumeració en diferents poemes de noms de carrers de València, que fan referència a personatges
històrics, molts d’ells valencians; a oficis o estaments tradicionals; a costums, a llocs…
• La ciutat de València: recrea i poetitza molts indrets de la ciutat amb la intenció d’elaborar una crònica de
la capital valenciana durant la postguerra. Esmenta cinema, objectes, festivitats valencianes.
• Josep Maria López Picó (Els amants), poeta català contemporani que proposa visió recatada de l’amor.
• Ausiàs March, Petrarca, Carles Riba, Ramon Llull.
2. Analitza la mètrica d’aquest fragment.
Alexandrins:
Origen està en liter. culta i ja va ser usat per molts autors nostres i d’altres territoris des de l’època medieval.
Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
Octosíl·labs:
Aquests versos se solien emprar en la poesia narrativa, i en l’edat mitjana eren la base per a les noves
rimades i la codolada.
“Un entre tants” Alterna entre decasíl·labs i tetrasíl·labs:
Decasílabs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant.
Podem distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa organització:
tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs.
Extra: Aquest vers és utilitzat per Estellés en molts dels poemes d’aquest llibre i en altres.
-Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
3. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu es veu en aquest fragment?
En aquest fragment trobem reflectits diversos temes característics de la poesia estellesiana…
• L'amor: un amor d'erotisme, amb referències sexuals explícites i directes.
-Fins i tot quan escriu sobre l'amor conjugal en «Els amants», fuig de les convencions i reivindica un amor
basat en la passió i allunyat dels models de l'amor romantic.
-Estellés parla de l'amor a partir de l'experiencia personal i les experiencies concretes.
• La mort: és una mort concreta, present en la vida quotidiana del moment amb referències concretes a
morts durant la guerra i la postguerra i a la mort a causa de la fam i la misèria.
-Ha estat molt present en la seua vida (especialment la de la seua filla de pocs mesos quan era molt jove).
• La por: a través de les referències a la repressió i la censura. La por era un element present en la vida
durant la postguerra, dolorosament quotidia.
• La fam i la misèria: ocasionades també per la guerra i la postguerra.
• La presa de reivindicativa i de la funció social del poeta com a «veu» del seu poble.
4. Identifica una figura retòrica que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text.
Estellés usa les figures retòriques bastament per a transformar la llengua col·loquial que tant s’estima en una
llengua literària que li permet expressar els seus sentiments i les seues emocions...
Polisíndeton: molt habitual en la seua poètica, que accelera d’alguna manera el relat.
Repetició: li permeten prioritzar/destacar idees que desitja que el lector dels poemes recorde permanentment.
Els encavalcaments: també ajuden el poeta a destacar aquells conceptes que desitja.
Metàfores, anàfores, hipèrboles, exclamació retòrica.
5. Ubica aquest fragment en l’estructura del Llibre de meravelles.
Estructura de tríptic.
Primera part: Reflexiona sobre poesia i la condició humana.
-Diversitat formes mètriques: decasíl·labs, octosíl·labs i tetrasíl·labs.
-Figures retòriques basades en repetició.
Segona part: Citacions poetes medievals.
-Predomini vers alexandrí.
-Figures retòriques destacant metàfora, comparació, hipèrbole, metonímia.
Tercera part: Poeta assumeix humiliació col·lectiva i n’esdevé “la veu”.
-Predomini vers octosílab.
-Abundància figures retòriques de repetició.
CONTINGUT I FORMA,
1. Quins referents o elements de la realitat trobem.
• Llibre de meravelles, a més d’una crònica de la València de la postguerra, es pot llegir també com una guia
del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic.
• Fa una enumeració en diferents poemes de noms de carrers de València, que fan referència a personatges
històrics, molts d’ells valencians; a oficis o estaments tradicionals; a costums, a llocs…
• La ciutat de València: recrea i poetitza molts indrets de la ciutat amb la intenció d’elaborar una crònica de
la capital valenciana durant la postguerra. Esmenta cinema, objectes, festivitats valencianes.
• Josep Maria López Picó (Els amants), poeta català contemporani que proposa visió recatada de l’amor.
• Ausiàs March, Petrarca, Carles Riba, Ramon Llull.
2. Analitza la mètrica d’aquest fragment.
Alexandrins:
Origen està en liter. culta i ja va ser usat per molts autors nostres i d’altres territoris des de l’època medieval.
Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
Octosíl·labs:
Aquests versos se solien emprar en la poesia narrativa, i en l’edat mitjana eren la base per a les noves
rimades i la codolada.
“Un entre tants” Alterna entre decasíl·labs i tetrasíl·labs:
Decasílabs s’agrupen de tres en tres, amb una rima consonant.
Podem distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa organització:
tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs.
Extra: Aquest vers és utilitzat per Estellés en molts dels poemes d’aquest llibre i en altres.
-Els versos són blancs, és a dir, no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
3. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu es veu en aquest fragment?
En aquest fragment trobem reflectits diversos temes característics de la poesia estellesiana…
• L'amor: un amor d'erotisme, amb referències sexuals explícites i directes.
-Fins i tot quan escriu sobre l'amor conjugal en «Els amants», fuig de les convencions i reivindica un amor
basat en la passió i allunyat dels models de l'amor romantic.
-Estellés parla de l'amor a partir de l'experiencia personal i les experiencies concretes.
• La mort: és una mort concreta, present en la vida quotidiana del moment amb referències concretes a
morts durant la guerra i la postguerra i a la mort a causa de la fam i la misèria.
-Ha estat molt present en la seua vida (especialment la de la seua filla de pocs mesos quan era molt jove).
• La por: a través de les referències a la repressió i la censura. La por era un element present en la vida
durant la postguerra, dolorosament quotidia.
• La fam i la misèria: ocasionades també per la guerra i la postguerra.
• La presa de reivindicativa i de la funció social del poeta com a «veu» del seu poble.
4. Identifica una figura retòrica que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text.
Estellés usa les figures retòriques bastament per a transformar la llengua col·loquial que tant s’estima en una
llengua literària que li permet expressar els seus sentiments i les seues emocions...
Polisíndeton: molt habitual en la seua poètica, que accelera d’alguna manera el relat.
Repetició: li permeten prioritzar/destacar idees que desitja que el lector dels poemes recorde permanentment.
Els encavalcaments: també ajuden el poeta a destacar aquells conceptes que desitja.
Metàfores, anàfores, hipèrboles, exclamació retòrica.
5. Ubica aquest fragment en l’estructura del Llibre de meravelles.
Estructura de tríptic.
Primera part: Reflexiona sobre poesia i la condició humana.
-Diversitat formes mètriques: decasíl·labs, octosíl·labs i tetrasíl·labs.
-Figures retòriques basades en repetició.
Segona part: Citacions poetes medievals.
-Predomini vers alexandrí.
-Figures retòriques destacant metàfora, comparació, hipèrbole, metonímia.
Tercera part: Poeta assumeix humiliació col·lectiva i n’esdevé “la veu”.
-Predomini vers octosílab.
-Abundància figures retòriques de repetició.
