ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Avaluació:
- Teoria 50% -> 2 proves teòriques del 25% cadascuna (cal obtenir un 5 en cada prova)
- PràcAca 50% -> Treball pràcAc 30%, exercici pràcAcs 20%
TREBALL PRÀCTIC INDIVIDUAL: (Tema lliure) Estudi d’un cas d’un programa/intervenció d’una
administració
[Extensió orientaAva, veure arxiu carpeta)
11 de desembre= entregar treball
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
1. INTRODUCCIÓ
Conceptes generals bàsics:
- “PODER”
T. Hobbes: defineix el concepte “Poder” com el conjunt de mitjans dels que es disposa per
aconseguir un bé.
– En senAt ampli, “Poder” és la capacitat real per fer quelcom, possibilitat de reunir mitjans
per tal d’assolir un objecAu.
– Poder: ha estat definit per molts autors com la capacitat per obtenir l’obediència dels altres.
Relació en virtut de la qual una persona o un grup pot determinar les accions d’altres. En senAt
ampli, “poder social” és la capacitat de determinar interessadament el comportament de
tercers.
MAX WEBER defineix el concepte de “Poder” com probabilitat que té un actor dins una relació
social esAgui en posició de realitzar la seva volutat, malgrat les resistències que pugui suscitar.
• Història políNca de la humanitat: successió de diferents models de dominació d’uns homes
sobre altres. A totes les societats sorgeix la disAnció entre governants i governats (aquells
que disposen del domini VS els qui es sotmeten al criteri que governen).
La capacitat per obtenir obediència dels altres pot derivar de 3 fonts:
A. PODER COERCITIU: consisteix en la capacitat d’obtenir obediència mitjançant la privació
o amenaça de privació de vida, integritat, llibertat o possessions, per la força.
— Exemple: Relació Estat-ciutadans (Estat: monopoli coerció legíAma)
B. PODER PERSUASIU: Ideologia
— Exemple: Esglèsies-fidels; sindicats/parAts-afiliats
C. PODER RETRIBUTIU: relacions d’intercanvi
— Exemple: Esglèsies-fidels; sindicats/parAts-afiliats
ObjecNu dels règims políNcs: organitzar l’exercici del poder.
, PolíNca: AcAvitat consistent en el govern de les situacions socials mitjançant l’exercici del
poder. L’exercici del poder permet decidir entre les diferents opcions possibles de cada
situació, definir objecAus, prioritats i model organitzaAu.
- “PODER POLÍTIC”
Elements del poder políNc:
1) AUTORITAT
2) LEGITIMITAT
- “LEGITIMITAT”
LegiAmitat entesa com a qualitat del poder políAc de ser conforme a les creences dels
governats pel que fa a l’origen, forma o exercici. A la cultura occidental, la única legiAmitat
admissible és la legiAmitat democràAca (parAcipació dels governats en l’elecció o designació de
qui pren les decisions, de qui ostenta el poder políAc).
- “POLÍTICA”
— “PolíNca” en senAt ampli: govern de situacions socials per mitjà del poder social.
— “Poder social”: pot derivar del control de diferents recursos. Exemples de recursos: armes,
terra, fonts d’energia, matèries primeres, treball, capital, ideologia, religió, educació,
coneixement especialitzat…
— PolíNca en senNt estricte: acAvitat adreçada a governar la societat, per mitjà del poder
políAc.
— PolíNca: conjunt de pràcAques i de normes que emanen d’un o diversos actors públics.
Nota: Aquestes pràcAques poden adoptar diferents formes: intervenció, reglamentació,
provisió de prestacions, repressió, etc…
ALTRES DEFINICIONS DE “POLÍTICA”
- EAqueta d’un camp d’acAvitat concreta (políAca social, políAca exterior, políAca de
promoció de la plena ocupació, etc...).
- Proposta general (políAca progressista, conjunt de propostes d’un parAt).
- Mitjà per obtenir determinats fins (ex. políAca seguida pels sindicats o parAts per
resoldre un determinat conflicte).
- Decisions del govern (ex. PolíAca energèAca, políAca hidràulica) o resultat final obAngut
pel govern (ex. subsidi d’atur com a políAca per a compensar la falta de lloc de treball,
políAca imposiAva com a mesura de redistribució de la riquesa, etc…)
Trets bàsics que caracteritzen el món de la políNca (2):
1) CONFLICTE SOCIAL INHERENT– La políAca: és l’escenari en el que es gesAonen els conflictes
que apareixen en la societat, els conflictes socials (contradicció d’interessos socials).
2) NECESSITAT DE SOLUCIONS COL·LECTIVES A PROBLEMES COL·LECTIUS
, 2. LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES: CONCEPTE
Cal disAngir entre: (Es tracta de dos conceptes que comparteixen un mateix escenari i uns
mateixos trets, per bé que es tracta de nocions diferents).
a) PolíNca (“poliNcs”)
• Es refereix al debat sobre preferències públiques, sobre quines han de ser les prioritats
globals que han d’orientar l’acció de govern.
• És l’àmbit on se situa l’acció dels parAts políAcs, els seus programes electorals, debats
parlamentaris i orientació general del govern (prioritats del govern d’un país).
• Expressa la dimensió democràAca de l’Estat, la discussió d’objecAus generals.
b) PolíNques públiques (“policy”)
Designa l’acció de govern, per mitjà de l’Administració pública, encaminada a resoldre els
diferents problemes que se li encomanen. Amb independència de quines siguin les prioritats
generals, en els diferents àmbits d’actuació del govern l’Administració es veurà obligada a
donar resposta a demandes diverses de la societat. Aquestes accions configuren les políAques
públiques que s’estudiaran al llarg d’aquest curs.
PolíNques públiques: designen el paper de l’Administració com a instrument de l’Estat que ha
d’actuar per donar resposta a demandes socials concretes. Serveixen per a proposar solucions
a problemes concrets (parAculars o generals), té a veure amb l’Administració Pública.
Disciplina “Anàlisi de políNques públiques”
• Objecte: entendre i explicar el funcionament, les causes i les conseqüències dels
processos governamentals.
• Estudia els processos d’actuació dels poders públics. Estudia l’actuació de les autoritats
públiques a la societat (què fan els que governen? Quins resultats busquen aconseguir? A
través de quins mitjans?).
• Es diu que una políAca pública és un PROCÉS perquè NO es limita al resultat de la decisió
governamental sinó que s’ha d’entendre com el conjunt d’accions, processos, relacions
d’intercanvi entre diferents actors (socials, governs) que tenen lloc en els àmbits del poder
políAc.
FINALITATS DE L’ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
1) Estudiar el conAngut del programa governamental (objecAus de les decisions que pren
el govern, estudi de a qui van dirigides, qui hi parAcipa, com es duen a terme i amb qui,
etc…)
2) Estudiar els processos pels quals s’arriba a determinar el conAngut d’una políAca i, si
escau, l’absència de conAngut (les negociacions, els conflictes que es plantegen, les
col·laboracions amb altres actors implicats, les absències d’actors, etc…)
3) Estudi dels resultats d’aquests programes (el grau de compliment dels objecAus
plantejats, el seu èxit o fracàs)
4) Estudi de les conseqüències de les políAques públiques (tant les esperades com les
inesperades).
Avaluació:
- Teoria 50% -> 2 proves teòriques del 25% cadascuna (cal obtenir un 5 en cada prova)
- PràcAca 50% -> Treball pràcAc 30%, exercici pràcAcs 20%
TREBALL PRÀCTIC INDIVIDUAL: (Tema lliure) Estudi d’un cas d’un programa/intervenció d’una
administració
[Extensió orientaAva, veure arxiu carpeta)
11 de desembre= entregar treball
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
1. INTRODUCCIÓ
Conceptes generals bàsics:
- “PODER”
T. Hobbes: defineix el concepte “Poder” com el conjunt de mitjans dels que es disposa per
aconseguir un bé.
– En senAt ampli, “Poder” és la capacitat real per fer quelcom, possibilitat de reunir mitjans
per tal d’assolir un objecAu.
– Poder: ha estat definit per molts autors com la capacitat per obtenir l’obediència dels altres.
Relació en virtut de la qual una persona o un grup pot determinar les accions d’altres. En senAt
ampli, “poder social” és la capacitat de determinar interessadament el comportament de
tercers.
MAX WEBER defineix el concepte de “Poder” com probabilitat que té un actor dins una relació
social esAgui en posició de realitzar la seva volutat, malgrat les resistències que pugui suscitar.
• Història políNca de la humanitat: successió de diferents models de dominació d’uns homes
sobre altres. A totes les societats sorgeix la disAnció entre governants i governats (aquells
que disposen del domini VS els qui es sotmeten al criteri que governen).
La capacitat per obtenir obediència dels altres pot derivar de 3 fonts:
A. PODER COERCITIU: consisteix en la capacitat d’obtenir obediència mitjançant la privació
o amenaça de privació de vida, integritat, llibertat o possessions, per la força.
— Exemple: Relació Estat-ciutadans (Estat: monopoli coerció legíAma)
B. PODER PERSUASIU: Ideologia
— Exemple: Esglèsies-fidels; sindicats/parAts-afiliats
C. PODER RETRIBUTIU: relacions d’intercanvi
— Exemple: Esglèsies-fidels; sindicats/parAts-afiliats
ObjecNu dels règims políNcs: organitzar l’exercici del poder.
, PolíNca: AcAvitat consistent en el govern de les situacions socials mitjançant l’exercici del
poder. L’exercici del poder permet decidir entre les diferents opcions possibles de cada
situació, definir objecAus, prioritats i model organitzaAu.
- “PODER POLÍTIC”
Elements del poder políNc:
1) AUTORITAT
2) LEGITIMITAT
- “LEGITIMITAT”
LegiAmitat entesa com a qualitat del poder políAc de ser conforme a les creences dels
governats pel que fa a l’origen, forma o exercici. A la cultura occidental, la única legiAmitat
admissible és la legiAmitat democràAca (parAcipació dels governats en l’elecció o designació de
qui pren les decisions, de qui ostenta el poder políAc).
- “POLÍTICA”
— “PolíNca” en senAt ampli: govern de situacions socials per mitjà del poder social.
— “Poder social”: pot derivar del control de diferents recursos. Exemples de recursos: armes,
terra, fonts d’energia, matèries primeres, treball, capital, ideologia, religió, educació,
coneixement especialitzat…
— PolíNca en senNt estricte: acAvitat adreçada a governar la societat, per mitjà del poder
políAc.
— PolíNca: conjunt de pràcAques i de normes que emanen d’un o diversos actors públics.
Nota: Aquestes pràcAques poden adoptar diferents formes: intervenció, reglamentació,
provisió de prestacions, repressió, etc…
ALTRES DEFINICIONS DE “POLÍTICA”
- EAqueta d’un camp d’acAvitat concreta (políAca social, políAca exterior, políAca de
promoció de la plena ocupació, etc...).
- Proposta general (políAca progressista, conjunt de propostes d’un parAt).
- Mitjà per obtenir determinats fins (ex. políAca seguida pels sindicats o parAts per
resoldre un determinat conflicte).
- Decisions del govern (ex. PolíAca energèAca, políAca hidràulica) o resultat final obAngut
pel govern (ex. subsidi d’atur com a políAca per a compensar la falta de lloc de treball,
políAca imposiAva com a mesura de redistribució de la riquesa, etc…)
Trets bàsics que caracteritzen el món de la políNca (2):
1) CONFLICTE SOCIAL INHERENT– La políAca: és l’escenari en el que es gesAonen els conflictes
que apareixen en la societat, els conflictes socials (contradicció d’interessos socials).
2) NECESSITAT DE SOLUCIONS COL·LECTIVES A PROBLEMES COL·LECTIUS
, 2. LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES: CONCEPTE
Cal disAngir entre: (Es tracta de dos conceptes que comparteixen un mateix escenari i uns
mateixos trets, per bé que es tracta de nocions diferents).
a) PolíNca (“poliNcs”)
• Es refereix al debat sobre preferències públiques, sobre quines han de ser les prioritats
globals que han d’orientar l’acció de govern.
• És l’àmbit on se situa l’acció dels parAts políAcs, els seus programes electorals, debats
parlamentaris i orientació general del govern (prioritats del govern d’un país).
• Expressa la dimensió democràAca de l’Estat, la discussió d’objecAus generals.
b) PolíNques públiques (“policy”)
Designa l’acció de govern, per mitjà de l’Administració pública, encaminada a resoldre els
diferents problemes que se li encomanen. Amb independència de quines siguin les prioritats
generals, en els diferents àmbits d’actuació del govern l’Administració es veurà obligada a
donar resposta a demandes diverses de la societat. Aquestes accions configuren les políAques
públiques que s’estudiaran al llarg d’aquest curs.
PolíNques públiques: designen el paper de l’Administració com a instrument de l’Estat que ha
d’actuar per donar resposta a demandes socials concretes. Serveixen per a proposar solucions
a problemes concrets (parAculars o generals), té a veure amb l’Administració Pública.
Disciplina “Anàlisi de políNques públiques”
• Objecte: entendre i explicar el funcionament, les causes i les conseqüències dels
processos governamentals.
• Estudia els processos d’actuació dels poders públics. Estudia l’actuació de les autoritats
públiques a la societat (què fan els que governen? Quins resultats busquen aconseguir? A
través de quins mitjans?).
• Es diu que una políAca pública és un PROCÉS perquè NO es limita al resultat de la decisió
governamental sinó que s’ha d’entendre com el conjunt d’accions, processos, relacions
d’intercanvi entre diferents actors (socials, governs) que tenen lloc en els àmbits del poder
políAc.
FINALITATS DE L’ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
1) Estudiar el conAngut del programa governamental (objecAus de les decisions que pren
el govern, estudi de a qui van dirigides, qui hi parAcipa, com es duen a terme i amb qui,
etc…)
2) Estudiar els processos pels quals s’arriba a determinar el conAngut d’una políAca i, si
escau, l’absència de conAngut (les negociacions, els conflictes que es plantegen, les
col·laboracions amb altres actors implicats, les absències d’actors, etc…)
3) Estudi dels resultats d’aquests programes (el grau de compliment dels objecAus
plantejats, el seu èxit o fracàs)
4) Estudi de les conseqüències de les políAques públiques (tant les esperades com les
inesperades).
