100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached 4.2 TrustPilot
logo-home
Summary

Summary Resum La segona república selectivitat

Rating
-
Sold
-
Pages
6
Uploaded on
25-06-2023
Written in
2022/2023

Resumen La Segona República Selectivitat. Alumna que va treure un 9,5 a l'examen d'història a les PAU.

Institution
Course









Whoops! We can’t load your doc right now. Try again or contact support.

Connected book

Written for

Institution
Secondary school
Study
Bachillerato
Course
School year
2

Document information

Summarized whole book?
No
Which chapters are summarized?
11
Uploaded on
June 25, 2023
Number of pages
6
Written in
2022/2023
Type
Summary

Subjects

Content preview

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)
1. Per què unes eleccions municipals van dur a la república?
El 12 d’abril del 1931 les eleccions municipals van adquirir un caire plebiscitari per a la
monarquia. Hi va triomfar la conjunció republicanosocialista.
A Catalunya el parAt vencedor va ser ERC. El 14 d’abril Francesc Macià, va proclamar la
República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
Alfons XIII va abandonar Espanya. A Madrid els representants dels parAts que van signar el
Pacte de Sant SebasAà van consAtuir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá Zamora.
La iniciaAva dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional, es va
demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a les Corts
ConsAtuents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia.
El govern de la República va decretar mesures com: la concessió d’una amnisAa general per
als presos políAcs, la proclamació de les llibertats políAques i sindicals i la designació d’alts
càrrecs de l’Administració. Va convocar unes eleccions a Corts ConsAtuents, que van acabar
amb la victòria de la conjunció republicanosocialista.
Els sectors més reaccionaris de la jerarquia eclesiàsAca, encapçalats per l’arquebisbe de Toledo
i el cardenal Segura, van manifestar l’oposició al règim republicà, que va comportar una onada
anAclerical popular, i alguns convents i edificis religiosos van ser incendiats a Madrid, Sevilla…

2. El nou règim republicà
2.1. La ConsAtució del 1931
La ConsAtució, aprovada el 9 de desembre del 1931, tenia un caràcter democràAc i
progressista: s’emmarcava com a República de treballadors de totes les classes socials, i el
caire idealista i pacifista es reflecAa en la renúncia de la guerra com a mitjà per a relacions
internacionals.
- L’Estat configurat integralment, però possibilitat de consAtuir governs autònoms.
- Sobirania popular, la forma de govern republicana.
- Corts unicamerals i una divisió de poders. El poder legislaAu: Parlament.
- Àmplia declaració de drets i llibertats. Igualtat davant la llei, l’educació i la feina i la no-
discriminació per origen, sexe o riquesa.
- L’educació primària obligatòria i gratuïta.
- Facultat del govern per expropiar béns d’uAlitat social i es definia el treball com una
obligació social.
- Sufragi universal.
- Estat laic i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

La definició i defensa dels drets socials i individuals van provocar debats entre dretes i
esquerres. La ConsAtució va tenir el rebuig dels parAts de dreta i dels sectors catòlics i
republicans moderats. Alcalá-Zamora (va dimiAr perquè no estava d’acord amb el conAngut
religiós) va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña va ser president del govern.

2.2. El sistema de parAts i de sindicats
- A l’esquerra, els parRts republicans, eren parAdaris de fer reformes, però sense
postures revolucionàries. El PSOE era el parAt més sòlid. El corrent socialdemòcrata
era parAdari d’endarrerir els plantejaments revolucionaris; el corrent revolucionari,
representat per la UGT. El PCE, sorgit de la branca bolxevic del socialisme.

, En el sindicat anarquista CNT, es van enfrontar els trenAstes amb una orientació
moderada, i el corrent més radical, un sector revolucionari que defensava la via insurreccional.
- Les opcions de centredreta: representades pels seguidors d’Alcalá Zamora i pel
ParRdo Republicano Radical de Lerroux, que va fracassar com a projecte políAc. CEDA
de Gil Robles defensava la propietat agrària i els interessos dels propietaris, i el
tradicional pes de l’Esglèsia i l’exèrcit.
- Grups monàrquics, com Renovación Española, defensava un cop d’Estat.
- Grups de caire nacional socialista i feixista van crear les Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista (JONS), que es van unir amb Falange Española, parAt dirigit per José
Antonio Primo de Rivera. La seva ideologia era anAdemocràAca i nacionalista.

3. La Generalitat i l’Estatut d’Autonomia del 1932
3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
Les negociacions amb el govern provisional van comportar el reconeixement d’un govern
autonòmic, la Generalitat de Catalunya, que assumia els recursos i les competències de les
quatre diputacions catalanes i Francesc Macià va ser el seu president.
El govern català va convocar una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut que
definís el marc insAtucional de l’autonomia català i les competències a assumir. Al santuari de
Núria van redactar un avantprojecte, lliurat al govern de la Generalitat el 20/06/31.
L’Estatut de Núria parAa del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de
Catalunya, declarava el català llengua oficial amb el castellà i preveia la possibilitat de federar-
se amb els països de parla catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en
ensenyament, cultura, sanitat... Per al finançament autonòmic disposava de la gesAó dels
impostos directes mentre que els indirectes eren gesAonats per l’Administració central.
Un plebiscit popular es va aprovar l’Estatut amb un 99% dels vots. Les dones hi van expressar
el seu suport en un document amb signatures.

3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles
A Catalunya, els resultats de les eleccions a Corts consAtuents eren favorables a l’esquerra, i
van donaven suport a l’Estatut de Núria. Macià el va presentar a les Corts de Madrid per
començar-ne la tramitació parlamentària, però no va ser fàcil.
En la discussió parlamentària s’hi van manifestar tres posicions: la del govern central, parAdari
de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de parlamentaris catalans, que
reclamaven una autonomia àmplia; i la de l’oposició de dretes, que considerava que l’Estatut
perillava la unitat d’Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en posició de privilegi.
La ferma posició del president Azaña a favor de l’autonomia i el fort rebuig dels republicans a
l’intent de cop d’Estat militar pel general Sanjurjo van ser decisius per a l’aprovació a les Corts
de l’Estatut el 9 de setembre.

3.3. L’Estatut de 1932
L’Estatut aprovat per les Corts era diferent del de Núria però conservava les insAtucions
bàsiques. Catalunya es consAtuïa en regió autònoma dins l’Estat espanyol, amb una sobirania
limitada, i el català i el castellà eren llengües cooficials.
Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administraAu intern,
i àmplies en ordre públic i juspcia. La majoria de competències eren comparAdes amb l’Estat.
Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’havien de resoldre per mitjà del Tribunal de
GaranAes ConsAtucionals.
$10.30
Get access to the full document:

100% satisfaction guarantee
Immediately available after payment
Both online and in PDF
No strings attached

Get to know the seller
Seller avatar
rofayda

Also available in package deal

Get to know the seller

Seller avatar
rofayda
Follow You need to be logged in order to follow users or courses
Sold
0
Member since
2 year
Number of followers
0
Documents
5
Last sold
-

0.0

0 reviews

5
0
4
0
3
0
2
0
1
0

Recently viewed by you

Why students choose Stuvia

Created by fellow students, verified by reviews

Quality you can trust: written by students who passed their tests and reviewed by others who've used these notes.

Didn't get what you expected? Choose another document

No worries! You can instantly pick a different document that better fits what you're looking for.

Pay as you like, start learning right away

No subscription, no commitments. Pay the way you're used to via credit card and download your PDF document instantly.

Student with book image

“Bought, downloaded, and aced it. It really can be that simple.”

Alisha Student

Frequently asked questions