100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached 4.2 TrustPilot
logo-home
Summary

Summary Resumen La guerra civil Selectivitat

Rating
-
Sold
-
Pages
5
Uploaded on
25-06-2023
Written in
2022/2023

Resumen La guerra civil Selectivitat. Alumna que va treure un 9,5 a l'examen d'història a les PAU.

Institution
Course









Whoops! We can’t load your doc right now. Try again or contact support.

Connected book

Written for

Institution
Secondary school
Study
Bachillerato
Course
School year
2

Document information

Summarized whole book?
No
Which chapters are summarized?
12
Uploaded on
June 25, 2023
Number of pages
5
Written in
2022/2023
Type
Summary

Subjects

Content preview

LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil
Els insurrectes havien previst un cop d’estat per apoderar-se dels òrgans de govern, declarar
l’Estat de guerra i sufocar les oposicions.
1.1. L’aixecament militar
El pronunciament, anomenat “Alzamiento Nacional”, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i al
Marroc i l'endemà havia triomfat a la resta del Protectorat. El general Franco va prendre el
comandament de l'exèrcit Africà, el més preparat i armat de la República. El dia 18 es van
revoltar altres caps militars com Mola a Pamplona i Goded a Mallorca. Als militars s'hi van
afegir sectors civils de falangistes i carlins.
El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció, Casares Quiroga va dimiSr i
Azaña va nomenar José Giral cap de govern. La primera mesura presa: autoritzar el lliurament
d'armes als sindicats i als parSts del Front Popular, que juntament amb l'exèrcit lleial a la
República i la Guàrdia d'Assalt, van poder impedir l'èxit del pronunciament.
El pronunciament va triomfar, a Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears i Canàries i algunes
ciutats andaluses. Però va fracassar a Catalunya i Madrid, València, Múrcia, la franja
cantàbrica, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia.

1.2. La insurrecció a Catalunya
L'encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el general Goded. El cap militar que
tenia el comandament de Barcelona, Llano de la Encomienda, era lleial a la República i no
parScipava en el cop, alguns dels seus oficials sí i van aconseguir reunir tropes per ocupar la
ciutat, però van trobar una forta resistència de les forces de l'ordre lleials al govern i de les
organitzacions obreres.
Goded va detenir Llanos i va reorganitzar les tropes, però era massa tard. Al vespre va ser
assaltada la capitania general i el general Goded es va rendir i va ser deSngut.
La victòria va ser celebrada, però cal tenir en compte que a Catalunya els rebels comptaven
amb poc suport civil.

1.3. La consolidació dels bàndols
A finals de juliol els insurrectes ocupaven bona part del territori espanyol. La situació va
derivar cap a un enfrontament civil armat entre dos bàndols:
- Els insurrectes (militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes
i tradicionalistes): tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a
"nacionals" i catòlics. La seva intenció era "restablir l'ordre" per mitjà d'una dictadura
militar i permetre la recomposició d'un poder civil en forma de monarquia o república.
- Els lleials a la República (classes populars, obrers i empleats, peSta burgesia i pagesos
sense terres): defensaven la legiSmitat republicana i feien costat al Front Popular.

2. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?
L’esclat de la guerra es va veure com una confrontació entre les forces democràSques i
revolucionàries (socialistes i comunistes), i els règims feixistes (Alemanya i Itàlia). Es va creure
que s’estava produint un enfrontament armat que molts temien a escala mundial.
L’opinió democràSca progressista mundial va estar a favor de la República. En van ser
parSdaris els parSts obrers i l’URSS. Les forces conservadores de les democràcies (França, EUA
i Regne Unit) i els governs feixistes, veien en la insurrecció de Franco un fre al comunisme.

, Tant els insurrectes com el govern de la República van recórrer a l’exterior per trobar suport.
Els insurrectes van enviar agents als països feixistes per obtenir ajuda militar (avions i armes).
Els republicans van demanar col·laboració militar i políSca a França però els governants de les
democràcies van ser prudents perquè no volien que el conflicte s’escampés per Europa.
El Regne Unit: defensava una políSca de pacificació a l’Alemanya nazi i va dir a França que si
ajudava als republicans, la políSca internacional francesa no Sndria el suport britànic davant
l’amenaça de Hitler. França va crear un Comitè de No-intervenció. Això va consStuir una
injuskcia per la República i una de les causes per la qual va ser derrotada.

3. El Bàndol Republicà: Guerra i revolució
3.1. Un clima de revolució social
L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana.
L’Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser perseguits durant les
primeres setmanes (assassinats, crema d’esglésies...). La violència va arribar a ser extrema.
- La conformació d’un poder popular
Al juliol 1936 va sorgir un poder popular format al voltant dels sindicats i dels parSts
d’esquerres. Es van crear comitès locals que van subsStuir els ajuntaments.
Es va consStuir el Comitè de Milícies AnSfeixistes, que es va ocupar de la formació de les
columnes de milicians, ordre públic, organització del treball...
El govern de la República va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional i la creació de
batallons de voluntaris, on s’hi integraven les milícies populars.
A l’agost la situació es va agreujar perquè les tropes feixistes progressaven i això va posar en
qüesSó la dissolució de l’exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies.
- Col·lecSvitzacions i economia de guerra
Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses: o bé
perquè els empresaris havien fugit, deSnguts o assassinats, o bé perquè es van apoderar del
control i direcció de les empreses.
L'agost del 36 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista
de reorganització de l'economia. A l'octubre, es va promulgar el decret de col·lecSvitzacions,
que legalitzava el procés de col·lecSvista dut a terme fins aleshores.

3.2. El govern de Largo Caballero (1936-1937)
A Madrid, el setembre de 1936, Largo Caballero va formar un govern amb republicans i
socialistes; i s'hi van incorporar quatre ministres anarquistes, que va coincidir amb la decisió
de traslladar el govern de la República a València davant l'escomesa franquista sobre Madrid.
Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i
obreres, però va tenir problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Tot i que
parScipaven en un govern d'unitat, però els anarcosindicalistes no renunciaven a pracScar la
seva pròpia políSca.
A Catalunya, Companys va conSnuar com a president de la Generalitat i es va formar un govern
d'unitat presidit per Josep Tarradellas. Es va dissoldre el Comitè de Milícies AnSfeixistes i els
comitès locals van ser subsStuïts per ajuntaments.
- Els Fets de Maig del 1937
Els problemes que van afeblir definiSvament el govern de Largo Caballero van esclatar a
Barcelona els primers dies de maig del 1937. Les tensions van esclatar violentament quan les
forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici
de la Telefònica, amb el propòsit de fer-se amb el control de les comunicacions.
$10.30
Get access to the full document:

100% satisfaction guarantee
Immediately available after payment
Both online and in PDF
No strings attached

Get to know the seller
Seller avatar
rofayda

Also available in package deal

Get to know the seller

Seller avatar
rofayda
Follow You need to be logged in order to follow users or courses
Sold
0
Member since
2 year
Number of followers
0
Documents
5
Last sold
-

0.0

0 reviews

5
0
4
0
3
0
2
0
1
0

Recently viewed by you

Why students choose Stuvia

Created by fellow students, verified by reviews

Quality you can trust: written by students who passed their tests and reviewed by others who've used these notes.

Didn't get what you expected? Choose another document

No worries! You can instantly pick a different document that better fits what you're looking for.

Pay as you like, start learning right away

No subscription, no commitments. Pay the way you're used to via credit card and download your PDF document instantly.

Student with book image

“Bought, downloaded, and aced it. It really can be that simple.”

Alisha Student

Frequently asked questions