2. LES 3 GRANS PREGUNTES FILOSÒFIQUES I EL GIR COPERNICÀ
Essent il·lustrat, la raó té un paper important en la seva filosofia. Diu que la raó és
l’instrument ppal i privilegiat de l’ésser humà en examinar el món i els aspectes ètics i
morals de l’home.
La raó té un ús teòric, quan és utilitzada per a conèixer la realitat que ens envolta i un ús
pràctic per a saber com ens hem de comportar en la nostra vida com a éssers morals.
X a Kant, la raó ens ha de guiar x respondre 3 grans preguntes filosòfiques que ha de fer
l’humà:
➔ Què puc saber? → Teoria del coneixement: paper teòric de la raó
➔ Què he de fer? → Ètica: paper pràctic de la raó
➔ Què puc esperar? → Història i religió: paper pràctic de la raó
3. EL PAPER PRÀCTIC DE LA RAÓ. L’ÈTICA FORMAL
X Kant, forma part de la nostra naturalesa humana conèixer què és allò que està bé i què és
allò que està malament. Si la raó en l'àmbit teòric ens ensenya a conèixer el món, en l'àmbit
pràctic ens permet distingir la diferència entre el bé i el mal. Així, tots els éssers humans,
tenim una raó teòric i una raó pràctica.
- RAÓ TEÒRICA: Ens diu el que és la realitat
- RAÓ PRÀCTICA: Ens diu com hem d’actuar en funció del que ha de ser. Capacitat
de raonar que ens dirà el que és bo i el que és dolent.
Kant proposa en la Crítica de la raó pràctica un nou tipus d’ètica, basada en aquesta
capacitat racional de l’ésser humà de distingir “a priori” el que fa que un acte sigui moral.
Allò que ha de guiar els nostres actes no ha de ser cap altre cosa que la pròpia raó, per tant,
la seva ètica es diferenciara de totes aquelles ètiques anteriors que condicionaven els actes
a les seves conseqüències. Així Kant, distingeix entre 2 tipus d’ètica:
2.1. ÈTIQUES MATERIALS O DE CONTINGUTS què has d fer pensant en les cq’s
Aquestes ètiques que dicten com ens hem de conformar tenint en compte les cq’s. Aquestes
ens diuen que una acció ha de ser considerada x les cq’s que aquestes tenen i en funció del
premi o càstig que rebrem. i.e., el que hem de fer, tenint en compte el que a posteriori
succeirà si fem aquest acte o aquest altre.
Aquest tipus cerca sempre una finalitat, un criteri extern a assolir sobre allò que serà bo per
a nosaltres o allò que ens farà feliços, i a partir d’allà els nostres actes estaran orientats a
aconseguir allò que volem.
Ex: Aristòtil deia que una acció és correcte si em fa feliç, o Epicur deia que una acció és correcte si
em proporciona plaer.
Kant no considera vàlides aquest tipus d’ètiques, ja que el que busca és crear una ètica
universal i que sigui vàlida per a tots els éssers humans. Kant no accepta una ètica
, “hipotètica” (si faig això, passarà allò) consistent en fugir d’un càstig ni perseguir un premi,
perquè allò que per a una persona és un premi per a una altra persona pot ser un càstig.
És per aquest motiu que diu que una ètica ha de ser capaç de superar les divergències dels
models ètics que s’han donat al llarg de la història i dels seus continguts.
2.2. ÈTICA FORMAL q has de fer seguint la raó
L’ètica de Kant, no ens dirà què hem de fer, no ens donarà continguts, sinó que a través del
criteri de la nostra raó deixarà que siguem nosaltres mateixos els que a través de la voluntat
seguim els imperatius que ens dicta la raó.
X tant, és una ètica que només considera els criteris de la raó a l’hora d’actuar i no els actes
que se’n deriven. En aquest sentit, és una ètica “a priori” i per tant universal: “La llei moral
només es concep com a objectivament necessària perquè pretén ser vàlida per a tothom
que tingui raó i voluntat”
La racionalitat serà el fonament objectiu de l’ètica, i en aquest sentit, les accions que es
derivin de seguir el criteri que ens dicta la raó com a éssers humans, seran accions
autònomes. No dependran
de cap autoritat exterior per
actuar sinó de la seva
pròpia raó.
L’ètica formal de Kant, és a
priori (no es basa en el que
passi) i autònoma (la raó
de l’ésser humà es dona a
si mateixa la llei).
4. LA BONA VOLUNTAT
I EL VALOR DE LES
ACCIONS (exam 3 exemples i dir quin deure és)
Abans de formular l’imperatiu categòric, Kant reflexiona sobre què fa que una acció sigui
moralment bona. Ell diu que l’única cosa que podem dir que és bona és la bona voluntat.
“En el món, ni fora del món, és possible pensar res que pugui considerar-se com absolutament bo, com que no
(...) tan sols una bona voluntat”.
Hi ha altres caract. dels humans que poden ser considerades com bones, e.g., la
intel·ligència o el coratge, xo aquestes no són absolutament bones, jq poden ser usades per
a finalitats dolentes.
Quan podrem dir que una voluntat és absolutament bona? Kant diu que per tenir valor
moral, l’acció ha de ser no només conforme al deure, sinó per deure. X l’afirmació, Kant
parla de 3 tipus d’accions:
4.1- LES ACCIONS CONTRÀRIES AL DEURE
Essent il·lustrat, la raó té un paper important en la seva filosofia. Diu que la raó és
l’instrument ppal i privilegiat de l’ésser humà en examinar el món i els aspectes ètics i
morals de l’home.
La raó té un ús teòric, quan és utilitzada per a conèixer la realitat que ens envolta i un ús
pràctic per a saber com ens hem de comportar en la nostra vida com a éssers morals.
X a Kant, la raó ens ha de guiar x respondre 3 grans preguntes filosòfiques que ha de fer
l’humà:
➔ Què puc saber? → Teoria del coneixement: paper teòric de la raó
➔ Què he de fer? → Ètica: paper pràctic de la raó
➔ Què puc esperar? → Història i religió: paper pràctic de la raó
3. EL PAPER PRÀCTIC DE LA RAÓ. L’ÈTICA FORMAL
X Kant, forma part de la nostra naturalesa humana conèixer què és allò que està bé i què és
allò que està malament. Si la raó en l'àmbit teòric ens ensenya a conèixer el món, en l'àmbit
pràctic ens permet distingir la diferència entre el bé i el mal. Així, tots els éssers humans,
tenim una raó teòric i una raó pràctica.
- RAÓ TEÒRICA: Ens diu el que és la realitat
- RAÓ PRÀCTICA: Ens diu com hem d’actuar en funció del que ha de ser. Capacitat
de raonar que ens dirà el que és bo i el que és dolent.
Kant proposa en la Crítica de la raó pràctica un nou tipus d’ètica, basada en aquesta
capacitat racional de l’ésser humà de distingir “a priori” el que fa que un acte sigui moral.
Allò que ha de guiar els nostres actes no ha de ser cap altre cosa que la pròpia raó, per tant,
la seva ètica es diferenciara de totes aquelles ètiques anteriors que condicionaven els actes
a les seves conseqüències. Així Kant, distingeix entre 2 tipus d’ètica:
2.1. ÈTIQUES MATERIALS O DE CONTINGUTS què has d fer pensant en les cq’s
Aquestes ètiques que dicten com ens hem de conformar tenint en compte les cq’s. Aquestes
ens diuen que una acció ha de ser considerada x les cq’s que aquestes tenen i en funció del
premi o càstig que rebrem. i.e., el que hem de fer, tenint en compte el que a posteriori
succeirà si fem aquest acte o aquest altre.
Aquest tipus cerca sempre una finalitat, un criteri extern a assolir sobre allò que serà bo per
a nosaltres o allò que ens farà feliços, i a partir d’allà els nostres actes estaran orientats a
aconseguir allò que volem.
Ex: Aristòtil deia que una acció és correcte si em fa feliç, o Epicur deia que una acció és correcte si
em proporciona plaer.
Kant no considera vàlides aquest tipus d’ètiques, ja que el que busca és crear una ètica
universal i que sigui vàlida per a tots els éssers humans. Kant no accepta una ètica
, “hipotètica” (si faig això, passarà allò) consistent en fugir d’un càstig ni perseguir un premi,
perquè allò que per a una persona és un premi per a una altra persona pot ser un càstig.
És per aquest motiu que diu que una ètica ha de ser capaç de superar les divergències dels
models ètics que s’han donat al llarg de la història i dels seus continguts.
2.2. ÈTICA FORMAL q has de fer seguint la raó
L’ètica de Kant, no ens dirà què hem de fer, no ens donarà continguts, sinó que a través del
criteri de la nostra raó deixarà que siguem nosaltres mateixos els que a través de la voluntat
seguim els imperatius que ens dicta la raó.
X tant, és una ètica que només considera els criteris de la raó a l’hora d’actuar i no els actes
que se’n deriven. En aquest sentit, és una ètica “a priori” i per tant universal: “La llei moral
només es concep com a objectivament necessària perquè pretén ser vàlida per a tothom
que tingui raó i voluntat”
La racionalitat serà el fonament objectiu de l’ètica, i en aquest sentit, les accions que es
derivin de seguir el criteri que ens dicta la raó com a éssers humans, seran accions
autònomes. No dependran
de cap autoritat exterior per
actuar sinó de la seva
pròpia raó.
L’ètica formal de Kant, és a
priori (no es basa en el que
passi) i autònoma (la raó
de l’ésser humà es dona a
si mateixa la llei).
4. LA BONA VOLUNTAT
I EL VALOR DE LES
ACCIONS (exam 3 exemples i dir quin deure és)
Abans de formular l’imperatiu categòric, Kant reflexiona sobre què fa que una acció sigui
moralment bona. Ell diu que l’única cosa que podem dir que és bona és la bona voluntat.
“En el món, ni fora del món, és possible pensar res que pugui considerar-se com absolutament bo, com que no
(...) tan sols una bona voluntat”.
Hi ha altres caract. dels humans que poden ser considerades com bones, e.g., la
intel·ligència o el coratge, xo aquestes no són absolutament bones, jq poden ser usades per
a finalitats dolentes.
Quan podrem dir que una voluntat és absolutament bona? Kant diu que per tenir valor
moral, l’acció ha de ser no només conforme al deure, sinó per deure. X l’afirmació, Kant
parla de 3 tipus d’accions:
4.1- LES ACCIONS CONTRÀRIES AL DEURE
