2.DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL Publicats quan tornà a Ang., dp de l’exili,
presenten una defensa del dret de resistència vs poder abusiu de les monarquies absolutes.
1r tractat: Refuta les tesis de Robert Filmer a favor del poder natural i absolut dels reis.
2n tractat: Hi exposa la seva pròpia doctrina política.
LA REFUTACIÓ DE FILMER (- important)
El text de Filmer titulat Patriarca o el poder natural dels reis va ser reeditat el 1860, com a
propaganda promonàrquica. Tenint la bíblia com a base, diu q les societats polítiques s’han
d’organitzar com una família, i q com a una família tots han d’obeir al pare, a la societat civil
tothom ha d’obeir la monarca.
“L’únic govern legítim és la monarquia absoluta, jq els reis ho són x dret diví i descendeixen
del primer home, Adam, rebent d’ell l’autoritat natural.”
A aq. tesi Locke respon amb 4 contraarguments:
1) No hi ha proves q Adam rebés de Déu tals poders polítics. i.e. no hi ha proves q
Adam tingués cap autoritat adquirida x dret natural de paternitat ni x donació de Déu.
2) Si hagués tingut aq. poders, no hi ha cap prova q aq. poders hagin passat als seus
hereus.
3) Encara q els poders haguessin passat als seus hereus, no hi ha cap manera de
saber a quin d’ells li correspondria la successió.
4) Actualment, és impossible conèixer del cert quina seria la línia primogènita d’Adam.
X tant: el poder no està legitimat x raons de sang. Pretendre tenir legitimitat x governar
al·legant els drets d’herència, com els Stuart, és una pretensió il·legítima.
LA NOCIÓ DE PODER POLÍTIC (↑ important)
Deslegitimat el factor hereditari en un govern legítim, Locke fa el 2n tractat sobre el govern
civil exposant q entén ell per poder polític: “Entenc, x poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de
mort i, com a cq totes les penes inferiors, x la regulació i salvaguarda d la propietat, i a usar la força de la comunitat en
l’execució de tals lleis i la defensa de l’Estat vs agressions forasteres, i tot això en pro del bé públic”.
El poder polític és per definició un dret, i per tant una legitimitat. El dret té 2 condicions:
1) El governant té dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort.
2) El governant té dret a fer ús de la força per fer complir la llei.
Xo té una limitació decisiva. X a Locke, la distinció entre poders legítims i il·legítims, implica
l’humà té dret a desobeir i combatre el poder il·legítim: el q s’anomena, el dret de
resistència.
➔ El governant pot exercir el seu dret només en defensa de la propietat i contra les
agressions forasteres, en pro del bé comú.
, 3. L’ESTAT DE NATURALESA
X entendre millor l’origen del poder polític, Locke passa a considerar la situació anterior a la
seva existència, i les raons per les quals aq situació va donar lloc al naixement del poder
polític.
La condició de l’ésser humà en el context d’un poder polític constituït és l’estat civil. La
situació prèvia a la construcció d’aq. poder polític és l’estat natural. Quin és l’estat natural de
l’ésser humà i, pk l’ésser humà no hi roman, sinó q crea per a ell un nou estat: l’estat civil?
DEFINICIÓ DE L’ESTAT NATURAL
Un individu es troba en estat natural quan disposa sencerament de la seva llibertat: quan la
seva voluntat no depèn de cap altre home, només de la llei natural, i pot ordenar els seus
actes i disposar de les seves propietats sense demanar permís a ningú.
Aq. estat prepolític té les següents caract:
1) Estat d’igualtat: Tots som iguals per naturalesa, per aq. motiu ningú no té dret a
sotmetre a cap altre ésser humà.
2) Estat de llibertat: Cada individu pot disposar de la seva persona i els seus béns o
propietats com li plagui, sense dependre de ningú més.
3) Hi ha propietat per naturalesa i el seu fonament és el treball: El fonament natural
de la propietat és el treball. El q és producte del meu treball és meu i ningú té dret a
manllevar-m’ho.
En aq. estat de naturalesa hi ha una llei natural, voluntat del creador q regeix per a tothom a
través de la raó.
Q diu la llei natural?: Els homes tenen 4 drets naturals inalienables:
1) Dret a la vida: Ningú ens pot prendre la vida, ni pot atemptar contra la nostra vida ni
contra la nostra salut.
2) Dret a la llibertat: Ningú pot imposar la seva voluntat a un altre.
3) Dret a la propietat: Ningú pot disposar de les possessions d’un altre
4) Dret a la defensa: Tenim el dret de fer ús de les nostres facultats, incloent-hi la força
per protegir els drets anteriors. Aq. dret inclou la repressió i la reparació. La
repressora ha de ser proporcional a la falta comesa.
4. L’ESTAT DE GUERRA. COMPARACIÓ AMB HOBBES
Locke no va ser el 1r filòsof en parlar de l’estat de natura, com a un estadi prepolític, per
explicar la natura humana i la convivència amb els altres sense les lleis civils. Poc abans de
Locke, Thomas Hobbes (Eng. 1588-1679) ja havia parlat de l’home en estat de natura.
Homo homini lupus est: L’home és un llop per a l’home
presenten una defensa del dret de resistència vs poder abusiu de les monarquies absolutes.
1r tractat: Refuta les tesis de Robert Filmer a favor del poder natural i absolut dels reis.
2n tractat: Hi exposa la seva pròpia doctrina política.
LA REFUTACIÓ DE FILMER (- important)
El text de Filmer titulat Patriarca o el poder natural dels reis va ser reeditat el 1860, com a
propaganda promonàrquica. Tenint la bíblia com a base, diu q les societats polítiques s’han
d’organitzar com una família, i q com a una família tots han d’obeir al pare, a la societat civil
tothom ha d’obeir la monarca.
“L’únic govern legítim és la monarquia absoluta, jq els reis ho són x dret diví i descendeixen
del primer home, Adam, rebent d’ell l’autoritat natural.”
A aq. tesi Locke respon amb 4 contraarguments:
1) No hi ha proves q Adam rebés de Déu tals poders polítics. i.e. no hi ha proves q
Adam tingués cap autoritat adquirida x dret natural de paternitat ni x donació de Déu.
2) Si hagués tingut aq. poders, no hi ha cap prova q aq. poders hagin passat als seus
hereus.
3) Encara q els poders haguessin passat als seus hereus, no hi ha cap manera de
saber a quin d’ells li correspondria la successió.
4) Actualment, és impossible conèixer del cert quina seria la línia primogènita d’Adam.
X tant: el poder no està legitimat x raons de sang. Pretendre tenir legitimitat x governar
al·legant els drets d’herència, com els Stuart, és una pretensió il·legítima.
LA NOCIÓ DE PODER POLÍTIC (↑ important)
Deslegitimat el factor hereditari en un govern legítim, Locke fa el 2n tractat sobre el govern
civil exposant q entén ell per poder polític: “Entenc, x poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de
mort i, com a cq totes les penes inferiors, x la regulació i salvaguarda d la propietat, i a usar la força de la comunitat en
l’execució de tals lleis i la defensa de l’Estat vs agressions forasteres, i tot això en pro del bé públic”.
El poder polític és per definició un dret, i per tant una legitimitat. El dret té 2 condicions:
1) El governant té dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort.
2) El governant té dret a fer ús de la força per fer complir la llei.
Xo té una limitació decisiva. X a Locke, la distinció entre poders legítims i il·legítims, implica
l’humà té dret a desobeir i combatre el poder il·legítim: el q s’anomena, el dret de
resistència.
➔ El governant pot exercir el seu dret només en defensa de la propietat i contra les
agressions forasteres, en pro del bé comú.
, 3. L’ESTAT DE NATURALESA
X entendre millor l’origen del poder polític, Locke passa a considerar la situació anterior a la
seva existència, i les raons per les quals aq situació va donar lloc al naixement del poder
polític.
La condició de l’ésser humà en el context d’un poder polític constituït és l’estat civil. La
situació prèvia a la construcció d’aq. poder polític és l’estat natural. Quin és l’estat natural de
l’ésser humà i, pk l’ésser humà no hi roman, sinó q crea per a ell un nou estat: l’estat civil?
DEFINICIÓ DE L’ESTAT NATURAL
Un individu es troba en estat natural quan disposa sencerament de la seva llibertat: quan la
seva voluntat no depèn de cap altre home, només de la llei natural, i pot ordenar els seus
actes i disposar de les seves propietats sense demanar permís a ningú.
Aq. estat prepolític té les següents caract:
1) Estat d’igualtat: Tots som iguals per naturalesa, per aq. motiu ningú no té dret a
sotmetre a cap altre ésser humà.
2) Estat de llibertat: Cada individu pot disposar de la seva persona i els seus béns o
propietats com li plagui, sense dependre de ningú més.
3) Hi ha propietat per naturalesa i el seu fonament és el treball: El fonament natural
de la propietat és el treball. El q és producte del meu treball és meu i ningú té dret a
manllevar-m’ho.
En aq. estat de naturalesa hi ha una llei natural, voluntat del creador q regeix per a tothom a
través de la raó.
Q diu la llei natural?: Els homes tenen 4 drets naturals inalienables:
1) Dret a la vida: Ningú ens pot prendre la vida, ni pot atemptar contra la nostra vida ni
contra la nostra salut.
2) Dret a la llibertat: Ningú pot imposar la seva voluntat a un altre.
3) Dret a la propietat: Ningú pot disposar de les possessions d’un altre
4) Dret a la defensa: Tenim el dret de fer ús de les nostres facultats, incloent-hi la força
per protegir els drets anteriors. Aq. dret inclou la repressió i la reparació. La
repressora ha de ser proporcional a la falta comesa.
4. L’ESTAT DE GUERRA. COMPARACIÓ AMB HOBBES
Locke no va ser el 1r filòsof en parlar de l’estat de natura, com a un estadi prepolític, per
explicar la natura humana i la convivència amb els altres sense les lleis civils. Poc abans de
Locke, Thomas Hobbes (Eng. 1588-1679) ja havia parlat de l’home en estat de natura.
Homo homini lupus est: L’home és un llop per a l’home
