1. El Pas Del Mite Al Logos: L’inici D’una Nova Mentalitat (I)
A l’antiga Grècia, i especialment arran del naixement de les polis gregues, es donen tota
una sèrie de condicions perquè els habitants d’aquell poble abandonin la seva concepció
mítica del món i cerquin un altre tipus de coneixement, + basat en el coneixement i
l’observació, que els facilités → millor comprensió del món.
Condicions: navegació i comerç, mobilitat geogràfica, creacions artístiques i religiositat
notablement antropomorfitzada.
QUÈ ÉS UN MITE? → Relat tradicional, que es refereix a esdeveniments que són
protagonitzats per éssers sobrenaturals, tals com déus, semidéus, herois, monstres o
personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen
(moraleja)
Són creences d'un poble o cultura. Considerats en conjunt, els mites conformen una
mitologia. La mitologia, com a tal, és el conjunt de relats i creences amb els quals un poble
s'ha explicat tradicionalment a si mateix l'origen i raó de ser de tot el que l'envolta.
2. PHÝSIS I ARKHÉ EN ELS JÒNICS: TALES DE MILET, ANAXIMANDRE I
ANAXÍMENES
Quan parlem del pas del mite a la raó, els primers discursos “racionals” dels
tenim testimoni estan focalitzats en fer servir el “logos” per explicar la naturalesa (phýsis).
Posteriorment, la filosofia es centrarà en la comprensió del món social, ètic i polític humà.
1
, A la colònia jònica de Milet, (màx. esplendor entre 750-550 a.c) , sorgeixen els que
històricament es consideren els 1rs pensadors presocràtics. El seu discurs racional → la
naturalesa i s’interessa x allò que hi ha inalterable en ella malgrat els canvis, transcendint el
món sensible. En aquest sentit fan la 1a distinció entre ésser i aparença, entre allò que les
coses són i allò que semblen ser.
La phýsis x aq autors feia referència a la naturalesa i al ppi de l’univers i a l’origen de tot.
Allò que els pensadors jònics cercaven és conegut com “ἀρχή”, que esdevenia el ppi
elemental de tot, i allò que roman malgrat els canvis.
TALES DE MILET (640-546 a.c) → filòsof, astrònom, matemàtic i legislador. Amb ell
→ inicia nova mentalitat del discurs racional.
Arkhé → l’aigua. Per a ell, l’aigua era l’origen de totes les coses. Explicada a partir de
l'observació de les coses. Segons ell → L’aigua es troba present en el ppi i final de la vida i
del fet que es troba abundantment en els tres estats de sòlid, líquid i gasós. També va estar
a Egipte i va observar com el desbordament del Nil fertilitzava el camp.
ANAXIMANDRE (611-547 a.c) → astrònom, geògraf i geòmetra i deixeble de Tales.
Arkhé → “apeiron”. → significa “el tot infinit en l’espai i el temps” ”etern i sense cap
determinació qualitativa”. Partint de la idea que cap dels elements (foc, aigua, terra, vent)
pot ser l’origen primordial de tot, es remet a l’apeiron com allò en el que tot hi neix, hi viu i
mor.
ANAXÍMENES (588-524 a.c) → deixeble d’Anaximandre.
Arkhé → l’aire. Torna a la visió de Tales de concretar en un element específic, el
ppi de tot i parla de la capacitat d’aquest d’autodesplegar-se → procés de
condensació i rarefacció.
Com a aproximació al seu mestre, l’aire és un element que no té gaires determinacions
(color, olor, gust...) xo està present en tot/els éssers vius.
3. ELS PITAGÒRICS: MATEMÀTIQUES I ARKHÉ
PITÀGORES (580-497 A.C) → fundador de la comunitat filosòfica “pitagòrics”. L'escola
pitagòrica va ser fundada en Crotona, sud d'Itàlia (Magna Grècia).
L’escola era una confraternitat, i s’organitzava amb regles específiques de convivència i
conducta. Els membres buscaven l'enriquiment intel·lectual.
Arkhé → el nombre → coneixem l’arkhé jq es pot expressar numèricament.
Els nombres → estruct. perf. i harmònica del cosmos. Tot pot expressar-se numèricament.
2
A l’antiga Grècia, i especialment arran del naixement de les polis gregues, es donen tota
una sèrie de condicions perquè els habitants d’aquell poble abandonin la seva concepció
mítica del món i cerquin un altre tipus de coneixement, + basat en el coneixement i
l’observació, que els facilités → millor comprensió del món.
Condicions: navegació i comerç, mobilitat geogràfica, creacions artístiques i religiositat
notablement antropomorfitzada.
QUÈ ÉS UN MITE? → Relat tradicional, que es refereix a esdeveniments que són
protagonitzats per éssers sobrenaturals, tals com déus, semidéus, herois, monstres o
personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen
(moraleja)
Són creences d'un poble o cultura. Considerats en conjunt, els mites conformen una
mitologia. La mitologia, com a tal, és el conjunt de relats i creences amb els quals un poble
s'ha explicat tradicionalment a si mateix l'origen i raó de ser de tot el que l'envolta.
2. PHÝSIS I ARKHÉ EN ELS JÒNICS: TALES DE MILET, ANAXIMANDRE I
ANAXÍMENES
Quan parlem del pas del mite a la raó, els primers discursos “racionals” dels
tenim testimoni estan focalitzats en fer servir el “logos” per explicar la naturalesa (phýsis).
Posteriorment, la filosofia es centrarà en la comprensió del món social, ètic i polític humà.
1
, A la colònia jònica de Milet, (màx. esplendor entre 750-550 a.c) , sorgeixen els que
històricament es consideren els 1rs pensadors presocràtics. El seu discurs racional → la
naturalesa i s’interessa x allò que hi ha inalterable en ella malgrat els canvis, transcendint el
món sensible. En aquest sentit fan la 1a distinció entre ésser i aparença, entre allò que les
coses són i allò que semblen ser.
La phýsis x aq autors feia referència a la naturalesa i al ppi de l’univers i a l’origen de tot.
Allò que els pensadors jònics cercaven és conegut com “ἀρχή”, que esdevenia el ppi
elemental de tot, i allò que roman malgrat els canvis.
TALES DE MILET (640-546 a.c) → filòsof, astrònom, matemàtic i legislador. Amb ell
→ inicia nova mentalitat del discurs racional.
Arkhé → l’aigua. Per a ell, l’aigua era l’origen de totes les coses. Explicada a partir de
l'observació de les coses. Segons ell → L’aigua es troba present en el ppi i final de la vida i
del fet que es troba abundantment en els tres estats de sòlid, líquid i gasós. També va estar
a Egipte i va observar com el desbordament del Nil fertilitzava el camp.
ANAXIMANDRE (611-547 a.c) → astrònom, geògraf i geòmetra i deixeble de Tales.
Arkhé → “apeiron”. → significa “el tot infinit en l’espai i el temps” ”etern i sense cap
determinació qualitativa”. Partint de la idea que cap dels elements (foc, aigua, terra, vent)
pot ser l’origen primordial de tot, es remet a l’apeiron com allò en el que tot hi neix, hi viu i
mor.
ANAXÍMENES (588-524 a.c) → deixeble d’Anaximandre.
Arkhé → l’aire. Torna a la visió de Tales de concretar en un element específic, el
ppi de tot i parla de la capacitat d’aquest d’autodesplegar-se → procés de
condensació i rarefacció.
Com a aproximació al seu mestre, l’aire és un element que no té gaires determinacions
(color, olor, gust...) xo està present en tot/els éssers vius.
3. ELS PITAGÒRICS: MATEMÀTIQUES I ARKHÉ
PITÀGORES (580-497 A.C) → fundador de la comunitat filosòfica “pitagòrics”. L'escola
pitagòrica va ser fundada en Crotona, sud d'Itàlia (Magna Grècia).
L’escola era una confraternitat, i s’organitzava amb regles específiques de convivència i
conducta. Els membres buscaven l'enriquiment intel·lectual.
Arkhé → el nombre → coneixem l’arkhé jq es pot expressar numèricament.
Els nombres → estruct. perf. i harmònica del cosmos. Tot pot expressar-se numèricament.
2
