ORGANITZACIÓ POLÍTICA
MONARQUIA (753-509 AC)
Rei → cap polític de la ciutat. Poder absolut.
Senat → a qui el rei consultava x prendre decisions importants. Format per caps de les
famílies patrícies. Assessoraven al rei quan aquest ho necessitava. senat = cultura romana
(e.g. el tió).
Comicis → el rei els hi demanava consell sobre qüestions polítiques. Resta de ciutadans
reunits en assemblees. Només +18 amb dret a la ciutadania.
Tarquini el superb (pas a rep. → violació Lucrècia (fill), eliminar senat)
REPÚBLICA (509 AC-27 AC) SPQR senatus populusque romanus
x evitar poder centralitzat en 1 persona:
magistratures → patricis +18 dret de ciutadania. No cobraven. Elegits x poble en assemblea
al juliol xo entraven a l'any següent. La carrera política (cursus honorum) era progressiva,
haver fet servei militar (havien de tenir 31yrs). i calia passar x les magistratures següents:
qüestura, edilitat, pretura, consolat. Duren 1yr i 3yrs x passar a la següent. No podien
presentar-se fins que havien passat 5 anys de l’anterior vegada.
→ 2 tipus: ordinàries: quan política era estable.
extraord.: quan política estava en perill.
ordinàries:
➔ hi havia 2 representants x decidir amb col·legialitat.
➔ dret d'inviolatitat.
- cònsols (consules): representaven la max. aut. civil i militar. Convocaven i presidien
el senat. 2 max. representant
poder executiu. Quan deixaven de
ser-ho podien ser gov. d’una
província (procònsol).
- Pretors (praetores): administració
de la justícia. 1 pels ciutadans
romans (urbanus praetor) i un x
fora de la ciutat (peregrinus
praetor). Quan deixaven de ser-ho
podien ser gov. d’una provincia
(propraetor).
- Edils (aediles): administració
municipal. Festes religioses.
- Qüestors (quaestores): administraven el tresor públic (aerarium), recaptaven
impostos i lloguer, controlaven els comptes públics i dirigien l’arxiu oficial.
, - Censors (censores): elaboraven el cens dels ciutadans, que es feia cada 5 anys.
Tenien cura de la moralitat pública i controlaven els costums dels ciutadans. Càrrec
honorífic. Classificaven ciutadans econòmicament.
- * Tribuns de la plebs (tribuni plebis): defensaven la plebs contra els abusos dels
patricis.
extraord:
Dictador (dictator): plens poders, només podia governar durant 6 mesos.
mestre de cavalleria (magister equitum): el seu lloctinent. Decidien sobre la vida o la
mort dels ciutadans (imperium).
senat → càrrec vitalici. Màxima representació de la república. Ratificaven decisions
legislatives i executives. Estaven a la curia hostilia. Nomenats pels censors. (up to 900).
conv. x consols.
comicis o assemblees populars:
comicis curiats → assemblea per cúries, formada x patricis, la qual, amb la
constitució rep., va quedar reduïda a certes formalitats relig. i pol..
comicis centuriats → de tot el poble, patricis i plebeus. separats x classes. la més
activa. es reunia al Camp de Mart. dictava penes mort,
comicis tributs → en funció de lloc de residència. tasques legislatives. Es podia votar
x grups.
IMPERI (27 AC-476 DC) TRIUMVIRATS (hist)
El poder polític concentrat → emperador (Octavi 1r emperador) títol de → príncep (princeps
civitatis). → 1r de la urbs.
princep tenia 3 títols: August → poder religiós
Cèsar → poder civil
Emperador → poder militar
Antics ordres desapareixen - senat → passa a ser consell imperial (consilium principis)
Apareix funcionaris imperials:
- prefecte del pretori (praefectus praetorio) → cap guàrdia imperial i braç dret de
l'emperador
- prefecte de la ciutat (praefectus urbi) → Supervisava l'administració municipal i la
policia.
- prefecte dels queviures (praefectus annonae). S'ocupava de l'aprovisionament de la
ciutat.
A banda d'aquests funcionaris, n'hi havia uns altres, responsables d'una mena de
departaments o ministeris (scrinia), que s'ocupaven bàsicament d'afers administratius.
, SOCIETAT ROMANA
No hi havia diferenciació social fins k sistema econòmic es tornà + complex. jq emigra
població del Laci.
MONARQUIA:
patricis → també els clients (sota la protecció de patrici a canvi de votar-lo a les eleccions)
plebeus → lliures xo no dret de ciutadania
esclaus (↓)
CLIENTS → Estrangers que es posaven sota la protecció d'un patrici (patronus), que els
mantenia, els defensava en els judicis i, fins i tot, els podia donar terres. Cada matí, el client,
amb una bossa sota el braç (sportula), visitava el patró (salutatio matutina), que li
proporcionava els queviures (menjar) necessaris per a aquell dia (els mantenia).
Servi Tul·li → 1a constitució romana → la societat es dividia en 5 classes, depenent de la
fortuna de cadascú. Això implicà el reconeixement dels plebeus com a ciutadans, xo sense
plens poders pol.
REPÚBLICA: revolta Mont sacre cq → drets a la plebs:
➔ Llei de les XII taules: posà les bases x igualar els drets entre patricis i plebeus.
➔ Llei canuleia: legalitzà el matrimoni entre patricis i plebeus.
➔ Lleis licínies: permeteren als plebeus l’accés al consolat.
Patricis → same
Plebeus → nobilitas (plebeus enriquits)
eques (cavallers) negocis/comerç
Esclaus → lliberts → 3 maneres d’atorgar llibertat al esclau (manumissió):
1) inscripció en el cens (censu).
2) declaració de l’amo en presència d’un pretor (per vindictam).
3) declaració de l’amo en el testament (testamento).
IMPERI:
Caracal·la dona dret de ciutadania a tots
Ordre senatorial → format x patricis/nobilitas
Ordre eqüestre → cavallers. Es dedicaven al comerç i càrrecs nou (e.g. conseller).
Plebs → vivien dels queviures
Esclaus:
➔ Sotmesos a paterfamilias (igual que a les altres èpoques).
➔ No eren persones sinó propietats.
➔ Villa: majordoma (vilica)
➔ Es prostituïen → ↑ beneficis x als amos (usada sexually x tothom)
➔ No podien ⚭ legalment.
➔ Els seus fills eren legitims i es convertien immediatament en esclaus
MONARQUIA (753-509 AC)
Rei → cap polític de la ciutat. Poder absolut.
Senat → a qui el rei consultava x prendre decisions importants. Format per caps de les
famílies patrícies. Assessoraven al rei quan aquest ho necessitava. senat = cultura romana
(e.g. el tió).
Comicis → el rei els hi demanava consell sobre qüestions polítiques. Resta de ciutadans
reunits en assemblees. Només +18 amb dret a la ciutadania.
Tarquini el superb (pas a rep. → violació Lucrècia (fill), eliminar senat)
REPÚBLICA (509 AC-27 AC) SPQR senatus populusque romanus
x evitar poder centralitzat en 1 persona:
magistratures → patricis +18 dret de ciutadania. No cobraven. Elegits x poble en assemblea
al juliol xo entraven a l'any següent. La carrera política (cursus honorum) era progressiva,
haver fet servei militar (havien de tenir 31yrs). i calia passar x les magistratures següents:
qüestura, edilitat, pretura, consolat. Duren 1yr i 3yrs x passar a la següent. No podien
presentar-se fins que havien passat 5 anys de l’anterior vegada.
→ 2 tipus: ordinàries: quan política era estable.
extraord.: quan política estava en perill.
ordinàries:
➔ hi havia 2 representants x decidir amb col·legialitat.
➔ dret d'inviolatitat.
- cònsols (consules): representaven la max. aut. civil i militar. Convocaven i presidien
el senat. 2 max. representant
poder executiu. Quan deixaven de
ser-ho podien ser gov. d’una
província (procònsol).
- Pretors (praetores): administració
de la justícia. 1 pels ciutadans
romans (urbanus praetor) i un x
fora de la ciutat (peregrinus
praetor). Quan deixaven de ser-ho
podien ser gov. d’una provincia
(propraetor).
- Edils (aediles): administració
municipal. Festes religioses.
- Qüestors (quaestores): administraven el tresor públic (aerarium), recaptaven
impostos i lloguer, controlaven els comptes públics i dirigien l’arxiu oficial.
, - Censors (censores): elaboraven el cens dels ciutadans, que es feia cada 5 anys.
Tenien cura de la moralitat pública i controlaven els costums dels ciutadans. Càrrec
honorífic. Classificaven ciutadans econòmicament.
- * Tribuns de la plebs (tribuni plebis): defensaven la plebs contra els abusos dels
patricis.
extraord:
Dictador (dictator): plens poders, només podia governar durant 6 mesos.
mestre de cavalleria (magister equitum): el seu lloctinent. Decidien sobre la vida o la
mort dels ciutadans (imperium).
senat → càrrec vitalici. Màxima representació de la república. Ratificaven decisions
legislatives i executives. Estaven a la curia hostilia. Nomenats pels censors. (up to 900).
conv. x consols.
comicis o assemblees populars:
comicis curiats → assemblea per cúries, formada x patricis, la qual, amb la
constitució rep., va quedar reduïda a certes formalitats relig. i pol..
comicis centuriats → de tot el poble, patricis i plebeus. separats x classes. la més
activa. es reunia al Camp de Mart. dictava penes mort,
comicis tributs → en funció de lloc de residència. tasques legislatives. Es podia votar
x grups.
IMPERI (27 AC-476 DC) TRIUMVIRATS (hist)
El poder polític concentrat → emperador (Octavi 1r emperador) títol de → príncep (princeps
civitatis). → 1r de la urbs.
princep tenia 3 títols: August → poder religiós
Cèsar → poder civil
Emperador → poder militar
Antics ordres desapareixen - senat → passa a ser consell imperial (consilium principis)
Apareix funcionaris imperials:
- prefecte del pretori (praefectus praetorio) → cap guàrdia imperial i braç dret de
l'emperador
- prefecte de la ciutat (praefectus urbi) → Supervisava l'administració municipal i la
policia.
- prefecte dels queviures (praefectus annonae). S'ocupava de l'aprovisionament de la
ciutat.
A banda d'aquests funcionaris, n'hi havia uns altres, responsables d'una mena de
departaments o ministeris (scrinia), que s'ocupaven bàsicament d'afers administratius.
, SOCIETAT ROMANA
No hi havia diferenciació social fins k sistema econòmic es tornà + complex. jq emigra
població del Laci.
MONARQUIA:
patricis → també els clients (sota la protecció de patrici a canvi de votar-lo a les eleccions)
plebeus → lliures xo no dret de ciutadania
esclaus (↓)
CLIENTS → Estrangers que es posaven sota la protecció d'un patrici (patronus), que els
mantenia, els defensava en els judicis i, fins i tot, els podia donar terres. Cada matí, el client,
amb una bossa sota el braç (sportula), visitava el patró (salutatio matutina), que li
proporcionava els queviures (menjar) necessaris per a aquell dia (els mantenia).
Servi Tul·li → 1a constitució romana → la societat es dividia en 5 classes, depenent de la
fortuna de cadascú. Això implicà el reconeixement dels plebeus com a ciutadans, xo sense
plens poders pol.
REPÚBLICA: revolta Mont sacre cq → drets a la plebs:
➔ Llei de les XII taules: posà les bases x igualar els drets entre patricis i plebeus.
➔ Llei canuleia: legalitzà el matrimoni entre patricis i plebeus.
➔ Lleis licínies: permeteren als plebeus l’accés al consolat.
Patricis → same
Plebeus → nobilitas (plebeus enriquits)
eques (cavallers) negocis/comerç
Esclaus → lliberts → 3 maneres d’atorgar llibertat al esclau (manumissió):
1) inscripció en el cens (censu).
2) declaració de l’amo en presència d’un pretor (per vindictam).
3) declaració de l’amo en el testament (testamento).
IMPERI:
Caracal·la dona dret de ciutadania a tots
Ordre senatorial → format x patricis/nobilitas
Ordre eqüestre → cavallers. Es dedicaven al comerç i càrrecs nou (e.g. conseller).
Plebs → vivien dels queviures
Esclaus:
➔ Sotmesos a paterfamilias (igual que a les altres èpoques).
➔ No eren persones sinó propietats.
➔ Villa: majordoma (vilica)
➔ Es prostituïen → ↑ beneficis x als amos (usada sexually x tothom)
➔ No podien ⚭ legalment.
➔ Els seus fills eren legitims i es convertien immediatament en esclaus
