1) Des del segle XIX el fenomen urbà ha transformat totalment el territori i la societat.
La majoria de la població viu en zones urbanes.
2) La globalització i el sorgiment d’una societat en xarxa estan transformant la
morfologia de ↑ ciutats, amb ↑ impactes ambientals i ↑ índex de pobresa.
3) Definim la ciutat global com un hub o node pk s’hi concentren empreses, capitals,
serveis financers, ↑ infraestructures i per la capacitat de generar tendències.
4) En la jerarquia de ciutats espanyoles, destaquen les àrees metropolitanes de Madrid
i Bcn, i d’altres com València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Saragossa.
1. LA CIUTAT ESPANYOLA DEL SEGLE XXI
1) La globalització ha donat protagonisme a les ciutats i exigeix cooperar i competir
entre si.
2) Les ciutats espanyoles pugnen x tenir reconeixement general i un posicionament
destacat a Europa i al món.
3) De tot això depèn que una ciutat prosperi o entri en decadència.
4) X això les ciutats competeixen x obtenir inversions a fi k estigui tan accessible i
connectada com sigui possible.
1.1. La desindustrialització de les ciutats
1) Durant el capitalisme tardà/postfordisme, hi ha hagut una ràpida industrialització de
determinades zones del món i les ciutats occidentals han perdut indústria; això ha
frenat el que havia estat el seu motor demogràfic.
2) A Esp. la desindustrialització ha tingut lloc a finals del s.XX i s’ha traduït en el
tancament de ↑ fàbriques que ocupaven milers de treballadors de Mdd, Bcn i Bilbao,
entre d’altres.
3) Malgrat la desindustrialització, bona part de les ciutats europees continuen vivint de
la indústria. A les ciutats trobem sectors capdavanters d’alta tecnologia i de recerca i
desenvolupament, situat ara a parcs tecnològics.
1.2. El renovat protagonisme de les grans ciutats
1) Els serveis són el motor de l’economia de les ciutats jq s’han de satisfer els nous
hàbits de consum.
2) La descentralització de la indústria no ha generat una desterciarització tot el contrari,
el sector serveis continua triant les ciutats per expandir-se jq estan millor
connectades i a prop dels mercats.
3) A causa de les xarxes de telecomunicacions, el control, la propietat i les decisions
sobre l’economia mundial, podem parlar que les grans ciutats s’han convertit en
ciutats globals que incideixen a escala planetària.
1.3. Les ciutats en un món global: la cooperació
1) En un món globalitzat les ciutats es veuen obligades a competir entre elles o
cooperar.
2) Algunes trien constituir xarxes i lobbies de ciutats per defensar interessos i assolir
objectius comuns.
3) A vegades, x estrènyer vincles les ciutats s’agermanen amb d’altres ciutats. P.e.
segons la web de l’Ajuntament de Mataró:
, “Des de l'any 1990 ens hem agermanat amb diferents municipis d'arreu d'Europa amb l'objectiu de mantenir
intercanvis a diferents nivells (escolars, esportius, musicals, juvenils, tècnics, institucionals, amb persones amb
disminució, amb gent gran...). Actualment, Mataró està agermanada amb els municipis alemanys de Dürnau i
Gammelshausen, la ciutat francesa de Créteil, la ciutat italiana de Corsico, la ciutat espanyola de Cehegín i la
ciutat nord-americana de Fort Lauderdale.“
1.4. Les ciutats en un món global: la competència Pk les ciutats s’adaptin a la
globalització cal:
Que tinguin certes infraestructures essencials de transports i que estiguin ben connectades
a la xarxa internacional de telecomunicacions i una bona imatge.
Les infraestructures de transports i de telecomunicacions
1) Les ciutats competeixen entre si per tenir una bona xarxa de transports i
telecomunicacions.
2) X això és tan important que s'ampliïn infraestructures com l’Aeroport Adolfo-Súarez -
Barajas o El Prat per acollir vols intercontinentals o Low Cost.
3) També és crucial que s’inverteixi en línies d’AVE que connectin les ciutats
espanyoles i altres països com França o Portugal.
La projecció d'una bona imatge internacional
1) Les ciutats necessiten una bona imatge internacional. Per vendre’s millor, dediquen
↑ diners al màrqueting i la propaganda.
2) Les ciutats espanyoles duen a terme renovacions urbanístiques x promocionar-se a
l’exterior aprofitant esdeveniments internacionals. Alguns dels més importants han
estat: Bcn 92’, les exposicions universals de Sevilla 92’ i Saragossa 08’ o la
inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao ’97.
3) Les ciutats tb tenen l’objectiu de ser seu d’organismes internacionals, de fires, de
congressos o exposicions com el Mobile World Congress a Bcn. Les ciutats + petites
també poden organitzar actes culturals o d’oci que aportin visitants al municipi com
la Fira Medieval de Vic, la Patum de Berga o Tarraco Viva a Tarragona. A Vilassar
destaca el Vilassar de Noir dedicat a la novela negra.
2. LES XARXES I ELS SISTEMES DE CIUTATS
En els darrers 50yrs en el sistema urbà espanyol han passat 2 coses:
1) Les ciutats s’han agrupat en uns eixos territorials ben definits (mapa esquerra portada).
2) Les ppals àrees metropolitanes han consolidat la seva importància respecte a la
resta de ciutats de l’estat (ppalment les de Bcn i Mdd).
Es pot establir una jerarquia de ciutats en funció del n° d’habitants i les funcions k realitzen.
Això vol dir k algunes seran + importants que d’altres i que dependran les unes de les altres
jq intercanvien fluxos de persones, de béns i de capitals.
2.1. El model de jerarquia urbana a Espanya
La majoria de la població viu en zones urbanes.
2) La globalització i el sorgiment d’una societat en xarxa estan transformant la
morfologia de ↑ ciutats, amb ↑ impactes ambientals i ↑ índex de pobresa.
3) Definim la ciutat global com un hub o node pk s’hi concentren empreses, capitals,
serveis financers, ↑ infraestructures i per la capacitat de generar tendències.
4) En la jerarquia de ciutats espanyoles, destaquen les àrees metropolitanes de Madrid
i Bcn, i d’altres com València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i Saragossa.
1. LA CIUTAT ESPANYOLA DEL SEGLE XXI
1) La globalització ha donat protagonisme a les ciutats i exigeix cooperar i competir
entre si.
2) Les ciutats espanyoles pugnen x tenir reconeixement general i un posicionament
destacat a Europa i al món.
3) De tot això depèn que una ciutat prosperi o entri en decadència.
4) X això les ciutats competeixen x obtenir inversions a fi k estigui tan accessible i
connectada com sigui possible.
1.1. La desindustrialització de les ciutats
1) Durant el capitalisme tardà/postfordisme, hi ha hagut una ràpida industrialització de
determinades zones del món i les ciutats occidentals han perdut indústria; això ha
frenat el que havia estat el seu motor demogràfic.
2) A Esp. la desindustrialització ha tingut lloc a finals del s.XX i s’ha traduït en el
tancament de ↑ fàbriques que ocupaven milers de treballadors de Mdd, Bcn i Bilbao,
entre d’altres.
3) Malgrat la desindustrialització, bona part de les ciutats europees continuen vivint de
la indústria. A les ciutats trobem sectors capdavanters d’alta tecnologia i de recerca i
desenvolupament, situat ara a parcs tecnològics.
1.2. El renovat protagonisme de les grans ciutats
1) Els serveis són el motor de l’economia de les ciutats jq s’han de satisfer els nous
hàbits de consum.
2) La descentralització de la indústria no ha generat una desterciarització tot el contrari,
el sector serveis continua triant les ciutats per expandir-se jq estan millor
connectades i a prop dels mercats.
3) A causa de les xarxes de telecomunicacions, el control, la propietat i les decisions
sobre l’economia mundial, podem parlar que les grans ciutats s’han convertit en
ciutats globals que incideixen a escala planetària.
1.3. Les ciutats en un món global: la cooperació
1) En un món globalitzat les ciutats es veuen obligades a competir entre elles o
cooperar.
2) Algunes trien constituir xarxes i lobbies de ciutats per defensar interessos i assolir
objectius comuns.
3) A vegades, x estrènyer vincles les ciutats s’agermanen amb d’altres ciutats. P.e.
segons la web de l’Ajuntament de Mataró:
, “Des de l'any 1990 ens hem agermanat amb diferents municipis d'arreu d'Europa amb l'objectiu de mantenir
intercanvis a diferents nivells (escolars, esportius, musicals, juvenils, tècnics, institucionals, amb persones amb
disminució, amb gent gran...). Actualment, Mataró està agermanada amb els municipis alemanys de Dürnau i
Gammelshausen, la ciutat francesa de Créteil, la ciutat italiana de Corsico, la ciutat espanyola de Cehegín i la
ciutat nord-americana de Fort Lauderdale.“
1.4. Les ciutats en un món global: la competència Pk les ciutats s’adaptin a la
globalització cal:
Que tinguin certes infraestructures essencials de transports i que estiguin ben connectades
a la xarxa internacional de telecomunicacions i una bona imatge.
Les infraestructures de transports i de telecomunicacions
1) Les ciutats competeixen entre si per tenir una bona xarxa de transports i
telecomunicacions.
2) X això és tan important que s'ampliïn infraestructures com l’Aeroport Adolfo-Súarez -
Barajas o El Prat per acollir vols intercontinentals o Low Cost.
3) També és crucial que s’inverteixi en línies d’AVE que connectin les ciutats
espanyoles i altres països com França o Portugal.
La projecció d'una bona imatge internacional
1) Les ciutats necessiten una bona imatge internacional. Per vendre’s millor, dediquen
↑ diners al màrqueting i la propaganda.
2) Les ciutats espanyoles duen a terme renovacions urbanístiques x promocionar-se a
l’exterior aprofitant esdeveniments internacionals. Alguns dels més importants han
estat: Bcn 92’, les exposicions universals de Sevilla 92’ i Saragossa 08’ o la
inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao ’97.
3) Les ciutats tb tenen l’objectiu de ser seu d’organismes internacionals, de fires, de
congressos o exposicions com el Mobile World Congress a Bcn. Les ciutats + petites
també poden organitzar actes culturals o d’oci que aportin visitants al municipi com
la Fira Medieval de Vic, la Patum de Berga o Tarraco Viva a Tarragona. A Vilassar
destaca el Vilassar de Noir dedicat a la novela negra.
2. LES XARXES I ELS SISTEMES DE CIUTATS
En els darrers 50yrs en el sistema urbà espanyol han passat 2 coses:
1) Les ciutats s’han agrupat en uns eixos territorials ben definits (mapa esquerra portada).
2) Les ppals àrees metropolitanes han consolidat la seva importància respecte a la
resta de ciutats de l’estat (ppalment les de Bcn i Mdd).
Es pot establir una jerarquia de ciutats en funció del n° d’habitants i les funcions k realitzen.
Això vol dir k algunes seran + importants que d’altres i que dependran les unes de les altres
jq intercanvien fluxos de persones, de béns i de capitals.
2.1. El model de jerarquia urbana a Espanya
