1. EL CONCEPTE DE CIUTAT
Es concentren la població, act i serveis. També es considera una mercaderia, perquè és un
producte que es compra i es ven, es pot especular amb el preu. A més, a les ciutats hi
coincideixen diferents interessos.
Els ajuntaments, mitjançant plans urbanístics, dissenyen i donen resposta als problemes de
la ciutat i del seu futur creixement, influenciats pels agents socials productors de ciutat.
Un nucli de població és considerat ciutat o no en funció de les circumstàncies de cada país.
1.1. Els criteris que defineixen la ciutat
El nombre d’habitants: Tot i que sembla un criteri homogeni no ho és.
Països Baixos >20.000
Espanya >10.000
Bèlgica/Àustria >5.000
França/Portugal >2.000
Suècia >200
La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat: La concentració en un espai
reduït d’habitants, habitatges, activitats, etc, pot ser un altre indicador. Podem considerar
ciutat si hi ha una densitat elevada.
➔ Problemàtica 1: Alguns barris residencials tenen densitats baixes, com les
urbanitzacions de cases unifamiliars, o una estructura discontínua i no obstant es
consideren ciutat.
➔ Problemàtica 2: Al medi rural també podem trobar hàbitat concentrat i dens, la qual
cosa ens diu que aquest indicador cada cop és menys decisiu.
L’activitat econòmica de la població: Les ciutats es caracteritzen per tenir una ↑ diversitat
d’activitats econòmiques, sobretot del sector serveis.
➔ Problemàtica: Hi ha ciutats com alguns ports pesquers o algunes localitats
cerealístiques o olivareres del centre i sud de la península on el sector primari és el
més important. Es coneixen com a pobles ↑ o ciutats rurals.
L’organització i influència territorial: Les ciutats són centres de poder, creativitat i
d’oportunitats que generen fluxos de persones, productes i capital. Això fa que esdevinguin
nodes ben connectats a la xarxa de transports. A més a més, les ciutats tenen influència en
un territori més extens que el seu espai agrari immediat.
L’arquitectura i l’urbanisme: Podem trobar edificis alts i avingudes amples i llargues, i a
diferència dels pobles, creixen ↑ ràpidament.
, L’estil de vida i de relacions socials: Hi ha + tolerància i dinamisme cultural, i la
possibilitat de ser anònim és +↑.
➔ Problemàtica: No a tothom de les ciutats li agrada el ritme de vida ràpid, i per això
aprofiten els caps de setmana i les vacances per gaudir del camp. A més a més, hi
ha algunes persones que trien com una opció la neoruralitat i marxen de les ciutats.
La concentració de funcions: Les funcions que predominen a una ciutat són determinades
per les activitats i les professions dels seus habitants. Aquestes funcions urbanes,
justifiquen, l’existència i el desenvolupament de la ciutat i aporten els recursos necessaris
per a la vida urbana.
2. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT
2.1. Els agents socials productors de la ciutat
➔ Els propietaris privats del sòl urbà: Propietaris que opten per construir edificis que
passen a ser promotors immobiliaris disposats a vendre o llogar el sòl i les
edificacions.
Els promotors immobiliaris solen ser ↑ poderosos i influents i especulen amb els €. Els
beneficis es poden ampliar si els solars i edificis tenen una qualitat específica (renda
diferencial) e.g. una bona ubicació. X això els pressionen els ajuntaments pk modifiquin els
seus plans urbanístics.
Hi ha petits propietaris que no volen perdre la inversió realitzada o també busquen obtenir
un benefici. cq → contribueix a ↑ de preus de lloguer/compra.
➔ Els empresaris: Industrials i de serveis. Volen col·locar el seu negoci en el millor
lloc possible. Com que generen ↑ llocs de treball estables reclamen a les
administracions les ↑ condicions. (e.g. Mataró Park)
↑ fàbriques antigues actualment s’han desplaçat a polígons industrials de la perifèria o han
tancat. Les fàbriques que han tancat al centre han donat lloc a grans espais que solen
vendre altres agents.
➔ Els poders públics: Administració pública, ajuntaments, diputacions i governs
autonòmics.
Redacten plans d’urbanisme que especifiquen quins usos pot tenir cada terreny urbà. Poden
planificar i legislar, i ajuden a regular el creixement.
➔ Els moviments socials urbans: Els ciutadans reclamen la garantia de les
necessitats bàsiques (habitatge, transport, educació, sanitat, oci…) Cerquen
maximitzar el benestar i minimitzar els aspectes negatius.
El que fan depèn de la classe social/barri, de si tenen contactes a l’administració pública,
coneixements, etc.
Es poden expressar individualment o en grup; poden organitzar-se en associacions de
Es concentren la població, act i serveis. També es considera una mercaderia, perquè és un
producte que es compra i es ven, es pot especular amb el preu. A més, a les ciutats hi
coincideixen diferents interessos.
Els ajuntaments, mitjançant plans urbanístics, dissenyen i donen resposta als problemes de
la ciutat i del seu futur creixement, influenciats pels agents socials productors de ciutat.
Un nucli de població és considerat ciutat o no en funció de les circumstàncies de cada país.
1.1. Els criteris que defineixen la ciutat
El nombre d’habitants: Tot i que sembla un criteri homogeni no ho és.
Països Baixos >20.000
Espanya >10.000
Bèlgica/Àustria >5.000
França/Portugal >2.000
Suècia >200
La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat: La concentració en un espai
reduït d’habitants, habitatges, activitats, etc, pot ser un altre indicador. Podem considerar
ciutat si hi ha una densitat elevada.
➔ Problemàtica 1: Alguns barris residencials tenen densitats baixes, com les
urbanitzacions de cases unifamiliars, o una estructura discontínua i no obstant es
consideren ciutat.
➔ Problemàtica 2: Al medi rural també podem trobar hàbitat concentrat i dens, la qual
cosa ens diu que aquest indicador cada cop és menys decisiu.
L’activitat econòmica de la població: Les ciutats es caracteritzen per tenir una ↑ diversitat
d’activitats econòmiques, sobretot del sector serveis.
➔ Problemàtica: Hi ha ciutats com alguns ports pesquers o algunes localitats
cerealístiques o olivareres del centre i sud de la península on el sector primari és el
més important. Es coneixen com a pobles ↑ o ciutats rurals.
L’organització i influència territorial: Les ciutats són centres de poder, creativitat i
d’oportunitats que generen fluxos de persones, productes i capital. Això fa que esdevinguin
nodes ben connectats a la xarxa de transports. A més a més, les ciutats tenen influència en
un territori més extens que el seu espai agrari immediat.
L’arquitectura i l’urbanisme: Podem trobar edificis alts i avingudes amples i llargues, i a
diferència dels pobles, creixen ↑ ràpidament.
, L’estil de vida i de relacions socials: Hi ha + tolerància i dinamisme cultural, i la
possibilitat de ser anònim és +↑.
➔ Problemàtica: No a tothom de les ciutats li agrada el ritme de vida ràpid, i per això
aprofiten els caps de setmana i les vacances per gaudir del camp. A més a més, hi
ha algunes persones que trien com una opció la neoruralitat i marxen de les ciutats.
La concentració de funcions: Les funcions que predominen a una ciutat són determinades
per les activitats i les professions dels seus habitants. Aquestes funcions urbanes,
justifiquen, l’existència i el desenvolupament de la ciutat i aporten els recursos necessaris
per a la vida urbana.
2. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT
2.1. Els agents socials productors de la ciutat
➔ Els propietaris privats del sòl urbà: Propietaris que opten per construir edificis que
passen a ser promotors immobiliaris disposats a vendre o llogar el sòl i les
edificacions.
Els promotors immobiliaris solen ser ↑ poderosos i influents i especulen amb els €. Els
beneficis es poden ampliar si els solars i edificis tenen una qualitat específica (renda
diferencial) e.g. una bona ubicació. X això els pressionen els ajuntaments pk modifiquin els
seus plans urbanístics.
Hi ha petits propietaris que no volen perdre la inversió realitzada o també busquen obtenir
un benefici. cq → contribueix a ↑ de preus de lloguer/compra.
➔ Els empresaris: Industrials i de serveis. Volen col·locar el seu negoci en el millor
lloc possible. Com que generen ↑ llocs de treball estables reclamen a les
administracions les ↑ condicions. (e.g. Mataró Park)
↑ fàbriques antigues actualment s’han desplaçat a polígons industrials de la perifèria o han
tancat. Les fàbriques que han tancat al centre han donat lloc a grans espais que solen
vendre altres agents.
➔ Els poders públics: Administració pública, ajuntaments, diputacions i governs
autonòmics.
Redacten plans d’urbanisme que especifiquen quins usos pot tenir cada terreny urbà. Poden
planificar i legislar, i ajuden a regular el creixement.
➔ Els moviments socials urbans: Els ciutadans reclamen la garantia de les
necessitats bàsiques (habitatge, transport, educació, sanitat, oci…) Cerquen
maximitzar el benestar i minimitzar els aspectes negatius.
El que fan depèn de la classe social/barri, de si tenen contactes a l’administració pública,
coneixements, etc.
Es poden expressar individualment o en grup; poden organitzar-se en associacions de
