5. ELS PAISATGES DE
CATALUNYA (PANTÀ SAU/SUSQUEDA)
5.1. ELS CANVIS EN ELS
PAISATGES
El creixement econòmic, la
generalització de la vida urbana i la
integració de Cat. dins els fluxos
globals han provocat grans
transformacions en el territori català
durant els darrers anys. L'abast i la
intensitat d'aquests canvis han
modificat algunes de les pautes
tradicionals en l'organització del
territori. Amb el temps s’ha difuminat
la delimitació clara entre el camp i la
ciutat, de manera que l'habitual
divisió entre rural i urbà és cada cop -
útil per descriure el que passa en
bona part del territori català. Alhora, les ciutats han sofert notables processos de
rehabilitació, millores urbanes i transformacions considerables que han canviat radicalment
la seva fesomia.
Aquests canvis han implicat una modificació dels nostres paisatges, com ha succeït a altres
països desenvolupats d'Europa. En les darreres dècades, els paisatges tradicionals, que
eren resultat d'una llarga i lenta interacció entre els elements del medi natural i l'activitat
humana, han donat pas a la uniformització i banalització de molts paisatges,
Paisatge: component important de la qualitat de vida de les poblacions i que promou les
accions dels governs a favor de la conservació, l'ordenació dels paisatges i la sensibilització
de la població envers el patrimoni paisatgístic”.
5.3. EL PLA ESTRATÈGIC DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA
Cat. té una tradició en la protecció dels seus espais naturals. Actualment, el sistema
d'espais naturals protegits a Catalunya depèn de la legislació catalana, espanyola i europea.
Els parcs nacionals (a Catalunya hi ha el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) deriven de
les reserves naturals (integrals i parcials) i els paratges d'interès nacional ven de les normes
estatals, mentre que els parcs naturals (n'hi ha 14), depenen de la Generalitat i les
diputacions.
Més del 30% del territori té alguna figura de protecció. A més, demostra la gran diversitat
natural de què gaudim
El Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya (2014- 2024) té 2 fases.
, 1) 2014-2017: preveu l'aprovació de tres nous parcs naturals: Capçaleres del Ter i del
Freser (declarat el setembre de 2015), el del Montsec i el de les Muntanyes de
Prades.
2) 2018-2024: se centra en la incorporació d'altres espais que millorin la
representativitat i la distribució territorial dels espais de protecció natural específica.
6. REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
El canvi climàtic és la modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps
i en l'àmbit global Sobre el clima hi influeixen molts fenòmens: l’orbita de la Terra el tipus i la
quantitat d'insolació, la composició de l'atmosfera, la disposició dels continents i els corrents
marins.
Al llarg de la història del nostre planeta aquests fenòmens han anat variant de manera
natural això; vol dir que certament, sempre hi ha hagut canvis climàtics
6.1. EL CANVI CLIMÀTIC
Els humans són els agents que poden influir sobre el canvi climàtic. La quantitat i intensitat
de les accions humanes sobre el planeta comporten transformacions molt notables de les
condicions climàtiques a una gran velocitat.
Per referir-se al canvi climàtic d'origen humà: s'utilitza també l'expressió canvi climàtic
antropogènic Les accions humanes d'avui no solament estan condicionant el clima a llarg
termini sinó en el futur més pròxim
L'EFECTE D'HIVERNACLE I L'ESCALFAMENT GLOBAL (esquema Fran)
Efecte hivernacle: L'energia solar escalfa la superfície terrestre, que retorna a l'espai
exterior una part d'aquesta energia (un 37.5%), mentre que la resta és retinguda pels gasos
de les capes superiors de l'atmosfera, i això en provoca l'escalfament.
Sense aquest efecte, la temperatura mitjana a la Terra seria -22°C: els oceans podrien
glaçar-se i la vida humana seria impossible tal com la coneixem ara. Gràcies a l'efecte
d'hivernacle, la temperatura mitjana és de 14 °C.
Els darrers anys la proporció dels gasos que provoquen aquest efecte (CO2, metà i CFC,
entre d'altres) s'ha elevat molt, de manera que impedeix que surti a l'espai exterior part de
l'energia que emet la superfície de la Terra.
Com a cq, puja la temperatura de l'atmosfera i s'origina un procés d'escalfament global i de
canvi climàtic antropogènic.
Anteriorment, la Terra experimentà canvis climàtics, xo l'actual és tan ràpid que els sistemes
naturals no poden assimilar correctament les alteracions.
CATALUNYA (PANTÀ SAU/SUSQUEDA)
5.1. ELS CANVIS EN ELS
PAISATGES
El creixement econòmic, la
generalització de la vida urbana i la
integració de Cat. dins els fluxos
globals han provocat grans
transformacions en el territori català
durant els darrers anys. L'abast i la
intensitat d'aquests canvis han
modificat algunes de les pautes
tradicionals en l'organització del
territori. Amb el temps s’ha difuminat
la delimitació clara entre el camp i la
ciutat, de manera que l'habitual
divisió entre rural i urbà és cada cop -
útil per descriure el que passa en
bona part del territori català. Alhora, les ciutats han sofert notables processos de
rehabilitació, millores urbanes i transformacions considerables que han canviat radicalment
la seva fesomia.
Aquests canvis han implicat una modificació dels nostres paisatges, com ha succeït a altres
països desenvolupats d'Europa. En les darreres dècades, els paisatges tradicionals, que
eren resultat d'una llarga i lenta interacció entre els elements del medi natural i l'activitat
humana, han donat pas a la uniformització i banalització de molts paisatges,
Paisatge: component important de la qualitat de vida de les poblacions i que promou les
accions dels governs a favor de la conservació, l'ordenació dels paisatges i la sensibilització
de la població envers el patrimoni paisatgístic”.
5.3. EL PLA ESTRATÈGIC DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA
Cat. té una tradició en la protecció dels seus espais naturals. Actualment, el sistema
d'espais naturals protegits a Catalunya depèn de la legislació catalana, espanyola i europea.
Els parcs nacionals (a Catalunya hi ha el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) deriven de
les reserves naturals (integrals i parcials) i els paratges d'interès nacional ven de les normes
estatals, mentre que els parcs naturals (n'hi ha 14), depenen de la Generalitat i les
diputacions.
Més del 30% del territori té alguna figura de protecció. A més, demostra la gran diversitat
natural de què gaudim
El Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya (2014- 2024) té 2 fases.
, 1) 2014-2017: preveu l'aprovació de tres nous parcs naturals: Capçaleres del Ter i del
Freser (declarat el setembre de 2015), el del Montsec i el de les Muntanyes de
Prades.
2) 2018-2024: se centra en la incorporació d'altres espais que millorin la
representativitat i la distribució territorial dels espais de protecció natural específica.
6. REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
El canvi climàtic és la modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps
i en l'àmbit global Sobre el clima hi influeixen molts fenòmens: l’orbita de la Terra el tipus i la
quantitat d'insolació, la composició de l'atmosfera, la disposició dels continents i els corrents
marins.
Al llarg de la història del nostre planeta aquests fenòmens han anat variant de manera
natural això; vol dir que certament, sempre hi ha hagut canvis climàtics
6.1. EL CANVI CLIMÀTIC
Els humans són els agents que poden influir sobre el canvi climàtic. La quantitat i intensitat
de les accions humanes sobre el planeta comporten transformacions molt notables de les
condicions climàtiques a una gran velocitat.
Per referir-se al canvi climàtic d'origen humà: s'utilitza també l'expressió canvi climàtic
antropogènic Les accions humanes d'avui no solament estan condicionant el clima a llarg
termini sinó en el futur més pròxim
L'EFECTE D'HIVERNACLE I L'ESCALFAMENT GLOBAL (esquema Fran)
Efecte hivernacle: L'energia solar escalfa la superfície terrestre, que retorna a l'espai
exterior una part d'aquesta energia (un 37.5%), mentre que la resta és retinguda pels gasos
de les capes superiors de l'atmosfera, i això en provoca l'escalfament.
Sense aquest efecte, la temperatura mitjana a la Terra seria -22°C: els oceans podrien
glaçar-se i la vida humana seria impossible tal com la coneixem ara. Gràcies a l'efecte
d'hivernacle, la temperatura mitjana és de 14 °C.
Els darrers anys la proporció dels gasos que provoquen aquest efecte (CO2, metà i CFC,
entre d'altres) s'ha elevat molt, de manera que impedeix que surti a l'espai exterior part de
l'energia que emet la superfície de la Terra.
Com a cq, puja la temperatura de l'atmosfera i s'origina un procés d'escalfament global i de
canvi climàtic antropogènic.
Anteriorment, la Terra experimentà canvis climàtics, xo l'actual és tan ràpid que els sistemes
naturals no poden assimilar correctament les alteracions.
