1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
1.1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES
Territori en el qual l’aigua que precipiti anirà a parar al mateix riu. L'aigua de la pluja i la de
la fosa de la neu flueix per la superfície, en part s'evapora i en part es filtra al subsol i hi
forma aqüífers. La majoria dels rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes
a l'època del desglaç o de pluges, i amb estiatges intensos.
Les conques fluvials s'ordenen segons els vessants x on desguassen les seves aigües. Hi
ha els rius del vessant cantàbric i gallec, els rius del vessant atlàntic i els rius del vessant
mediterrani.
1.2. ELS RECURSOS HÍDRICS
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri d'agricultura,
Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha
assignat.
Rius: estiatge/crescudes
1.3. LES CONQUES I ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS (NOMÉS LECTURA)
- Vessant cantàbric i gallec. Els rius són nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un
nivell constant d'aigua a causa de la regularitat de les precipitacions, pròpies del clima
marítim al qual es troben associats. Són rius curts perquè les muntanyes on neixen estan
situades prop de la costa. Alguns d'aquests rius com el Sella, el Narcea, l'Aller i el Navia i
molts rius gallecs com el Sil són d'aigües netes. Altres, en canvi, estan més contaminats, com
el Nerbion, que passa per Bilbao, o el Miño en el curs baix.
- Atlàntic. Les conques hidrogràfiques atlàntiques són molt extenses; la majoria arrenquen
molt a prop del Mediterrani, però a causa de la inclinació del relleu de la Meseta desguassen
a l'Atlàntic. Així, el Tajo neix a 150 km del Mediterrani i desemboca a l'Atlàntic després
d'haver recorregut més de 1100 km; és el riu més llarg de la Península. Les conques del
vessant atlàntic (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir) acusen la sequera estival.
- Mediterrani. Llevat de l'Ebre, els rius d'aquest vessant formen conques petites, amb
desnivells acusats. Els estius secs provoquen estiatges més notables i prolongats com més
meridional i petita és la conca. Alguns rius, com el Guadalop, el Jiloca, la Sénia, el Túria i el
Mula, fins i tot alguns anys s'han arribat a assecar. En canvi, les pluges torrencials de la
tardor produeixen inundacions.
El Conveni de Ramsar:
Tractat internacional q promou la conservació i l'ús sostenible de les zones humides a tot el
món. Espanya, que va ratificar el conveni el 1982, té actualment 74 zones humides
catalogades a la llista Ramsar, que inclouen espais importants com el delta de l'Ebre, les
zones humides lacustres de Ruidera i Las Tablas de Daimiel, la zona humida palustre de
l'albufera de València, entre altres. Aquestes zones humides són crucials per a la
biodiversitat, ja que proporcionen hàbitats crítics per a moltes espècies d'ocells i altres
animals. Espanya ha adoptat diverses mesures per protegir les seves zones humides i ha
millorat el seu estat de conservació.
1.1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES
Territori en el qual l’aigua que precipiti anirà a parar al mateix riu. L'aigua de la pluja i la de
la fosa de la neu flueix per la superfície, en part s'evapora i en part es filtra al subsol i hi
forma aqüífers. La majoria dels rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes
a l'època del desglaç o de pluges, i amb estiatges intensos.
Les conques fluvials s'ordenen segons els vessants x on desguassen les seves aigües. Hi
ha els rius del vessant cantàbric i gallec, els rius del vessant atlàntic i els rius del vessant
mediterrani.
1.2. ELS RECURSOS HÍDRICS
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri d'agricultura,
Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha
assignat.
Rius: estiatge/crescudes
1.3. LES CONQUES I ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS (NOMÉS LECTURA)
- Vessant cantàbric i gallec. Els rius són nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un
nivell constant d'aigua a causa de la regularitat de les precipitacions, pròpies del clima
marítim al qual es troben associats. Són rius curts perquè les muntanyes on neixen estan
situades prop de la costa. Alguns d'aquests rius com el Sella, el Narcea, l'Aller i el Navia i
molts rius gallecs com el Sil són d'aigües netes. Altres, en canvi, estan més contaminats, com
el Nerbion, que passa per Bilbao, o el Miño en el curs baix.
- Atlàntic. Les conques hidrogràfiques atlàntiques són molt extenses; la majoria arrenquen
molt a prop del Mediterrani, però a causa de la inclinació del relleu de la Meseta desguassen
a l'Atlàntic. Així, el Tajo neix a 150 km del Mediterrani i desemboca a l'Atlàntic després
d'haver recorregut més de 1100 km; és el riu més llarg de la Península. Les conques del
vessant atlàntic (Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir) acusen la sequera estival.
- Mediterrani. Llevat de l'Ebre, els rius d'aquest vessant formen conques petites, amb
desnivells acusats. Els estius secs provoquen estiatges més notables i prolongats com més
meridional i petita és la conca. Alguns rius, com el Guadalop, el Jiloca, la Sénia, el Túria i el
Mula, fins i tot alguns anys s'han arribat a assecar. En canvi, les pluges torrencials de la
tardor produeixen inundacions.
El Conveni de Ramsar:
Tractat internacional q promou la conservació i l'ús sostenible de les zones humides a tot el
món. Espanya, que va ratificar el conveni el 1982, té actualment 74 zones humides
catalogades a la llista Ramsar, que inclouen espais importants com el delta de l'Ebre, les
zones humides lacustres de Ruidera i Las Tablas de Daimiel, la zona humida palustre de
l'albufera de València, entre altres. Aquestes zones humides són crucials per a la
biodiversitat, ja que proporcionen hàbitats crítics per a moltes espècies d'ocells i altres
animals. Espanya ha adoptat diverses mesures per protegir les seves zones humides i ha
millorat el seu estat de conservació.
