GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Xavier Casals
1
, 6/2/23
TEMA 1: Informació i documentació
INTRODUCCIÓ
Documentació: disciplina científica que té per objecte l’estudi de la gestió eficient del coneixement social,
amb la finalitat de posar-lo a la disposició d’un col·lectiu d’usuaris o de la Humanitat en el seu conjunt;
l'objectiu últim és permetre i facilitar el procés d’obtenció́ de nous coneixements (Lluís Codina).
Creixement exponencial de la producció científica.
1. LA INFORMACIÓ
Þ Dada: informació mínima de contingut.
Þ Informació: és un conjunt de dades.
Þ Coneixement: el resultat de la interpretació de la informació. Perquè hi hagi coneixement
necessitem una informació i un codi que ens permeti interpretar-la.
o Cal saber interpretar la informació à diferència entre informació i coneixement.
Hem de tenir en compte que:
1. La informació és un conjunt de dades ordenades i interrelacionades en un context determinat i
són la base del coneixement.
2. Sense informació no podem realitzar cap activitat humana.
3. Amb informació que no sigui solvent prendrem males decisions.
La informació es considera un actiu i un valor democràtic.
1. És un valor estratègic tant important com els recursos energètics.
2. Transcendeix l’àmbit cultural cap al món empresarial i militar.
3. La informació genera coneixement i està a la base del progrés de les societats. Les societats que
inverteixen en recerca i ciència i tecnologia estan més ben posicionades.
4. La informació és un dret essencial per les llibertats.
2
,2. EL DOCUMENT
Þ Informació fixada en un suport i que ha estat fet amb la intenció de comunicar.
Þ Són el mitjà a través del qual l’home i les societats creades per aquest conserven i transmeten la
informació a través del temps i l’espai.
Þ La seva forma, suport, abundància i sistemes de distribució u accés han evolucionat sense parar
al llarg de la Història.
Þ Evolució dels suports: tauletes à papir à pergamí à paper.
3. LES FORMES DE COMUNICACIÓ
Þ Per a arribar als usuaris, la informació passa pel procés de comunicació.
Þ Aquesta comunicació pot establir-se per vies diverses: una conversa, una conferència, la televisió
o la ràdio, la consulta dels documents...
Þ Les formes de comunicació han canviat al llarg del temps i podem distingir tres grans revolucions:
o Invenció de l’escriptura.
§ Sistema de signes per a representar la paraula.
§ No és anterior al IV mil·lenni aC.
§ Invenció de l’alfabet à cultura fenícia de la primera meitat del segon mil·lenni.
§ Els grecs van crear l’alfabet definitiu.
o Impremta de Gutenberg.
§ Democratitza el saber.
§ Permet augmentar la distribució.
§ S. II dC descobriment a la Xina de la fabricació de paper.
§ Gutenberg la inventa entre 1440 i 1450.
o Internet.
§ Creador i distribuïdor de contingut.
§ Informació massiva.
§ Origen: militar, durant la Guerra Freda.
§ Projecte impulsat el 1966 pel departament de defensa dels EUA.
§ 1973, Arpanet desenvolupa el projecte i inicia la connexió de xarxes.
3
, 3.1. Els desafiaments
Þ Creixement exponencial de la informació i els documents.
Þ La irrupció del Big data.
Þ Nous canals d’informació i nous hàbits informacionals (xarxes socials).
Þ La no “neutralitat” dels algoritmes.
Þ La desinformació.
Þ La societat transparent.
Þ La protecció de les dades personals.
10/2/23
TEMA 2: Big Data i xarxes socials
1. BIG DATA
L’ús de les tecnologies i les dades ha permès crear una nova societat: Societat de la informació.
Societat estructurada a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC).
És un actiu d’informació de gran volum, alta velocitat i alta varietat que exigeix formes innovadores de
processament d’informació per millorar la visió i la presa de decisions.
Þ Els algoritmes fan que funcioni el Big data.
1.1. Què és el Big Data? (Kenneth Cukier)
No hi ha una definició definitiva sobre el Big Data o les macro-dades. Fa referència “a la idea que podem
fer amb una àmplia quantitat de dades coses que són impossibles d’assolir amb quantitats més petites. O
sigui: més no es només més. Més és diferent”.
Obtenim informació de coses que abans mai havíem enregistrat; mai vam pensar que tinguessin un
caràcter informatiu i ara les estem “datificant”. EX: geolocalització.
Tret fonamental de les macro-dades és la capacitat de reutilitzar-les. Són susceptibles de promoure nous
serveis i millorar els que ja existeixen.
El seu ús està canviant el món. S’observa en el món laboral, on seran destruïts els llocs de treball.
4
Xavier Casals
1
, 6/2/23
TEMA 1: Informació i documentació
INTRODUCCIÓ
Documentació: disciplina científica que té per objecte l’estudi de la gestió eficient del coneixement social,
amb la finalitat de posar-lo a la disposició d’un col·lectiu d’usuaris o de la Humanitat en el seu conjunt;
l'objectiu últim és permetre i facilitar el procés d’obtenció́ de nous coneixements (Lluís Codina).
Creixement exponencial de la producció científica.
1. LA INFORMACIÓ
Þ Dada: informació mínima de contingut.
Þ Informació: és un conjunt de dades.
Þ Coneixement: el resultat de la interpretació de la informació. Perquè hi hagi coneixement
necessitem una informació i un codi que ens permeti interpretar-la.
o Cal saber interpretar la informació à diferència entre informació i coneixement.
Hem de tenir en compte que:
1. La informació és un conjunt de dades ordenades i interrelacionades en un context determinat i
són la base del coneixement.
2. Sense informació no podem realitzar cap activitat humana.
3. Amb informació que no sigui solvent prendrem males decisions.
La informació es considera un actiu i un valor democràtic.
1. És un valor estratègic tant important com els recursos energètics.
2. Transcendeix l’àmbit cultural cap al món empresarial i militar.
3. La informació genera coneixement i està a la base del progrés de les societats. Les societats que
inverteixen en recerca i ciència i tecnologia estan més ben posicionades.
4. La informació és un dret essencial per les llibertats.
2
,2. EL DOCUMENT
Þ Informació fixada en un suport i que ha estat fet amb la intenció de comunicar.
Þ Són el mitjà a través del qual l’home i les societats creades per aquest conserven i transmeten la
informació a través del temps i l’espai.
Þ La seva forma, suport, abundància i sistemes de distribució u accés han evolucionat sense parar
al llarg de la Història.
Þ Evolució dels suports: tauletes à papir à pergamí à paper.
3. LES FORMES DE COMUNICACIÓ
Þ Per a arribar als usuaris, la informació passa pel procés de comunicació.
Þ Aquesta comunicació pot establir-se per vies diverses: una conversa, una conferència, la televisió
o la ràdio, la consulta dels documents...
Þ Les formes de comunicació han canviat al llarg del temps i podem distingir tres grans revolucions:
o Invenció de l’escriptura.
§ Sistema de signes per a representar la paraula.
§ No és anterior al IV mil·lenni aC.
§ Invenció de l’alfabet à cultura fenícia de la primera meitat del segon mil·lenni.
§ Els grecs van crear l’alfabet definitiu.
o Impremta de Gutenberg.
§ Democratitza el saber.
§ Permet augmentar la distribució.
§ S. II dC descobriment a la Xina de la fabricació de paper.
§ Gutenberg la inventa entre 1440 i 1450.
o Internet.
§ Creador i distribuïdor de contingut.
§ Informació massiva.
§ Origen: militar, durant la Guerra Freda.
§ Projecte impulsat el 1966 pel departament de defensa dels EUA.
§ 1973, Arpanet desenvolupa el projecte i inicia la connexió de xarxes.
3
, 3.1. Els desafiaments
Þ Creixement exponencial de la informació i els documents.
Þ La irrupció del Big data.
Þ Nous canals d’informació i nous hàbits informacionals (xarxes socials).
Þ La no “neutralitat” dels algoritmes.
Þ La desinformació.
Þ La societat transparent.
Þ La protecció de les dades personals.
10/2/23
TEMA 2: Big Data i xarxes socials
1. BIG DATA
L’ús de les tecnologies i les dades ha permès crear una nova societat: Societat de la informació.
Societat estructurada a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC).
És un actiu d’informació de gran volum, alta velocitat i alta varietat que exigeix formes innovadores de
processament d’informació per millorar la visió i la presa de decisions.
Þ Els algoritmes fan que funcioni el Big data.
1.1. Què és el Big Data? (Kenneth Cukier)
No hi ha una definició definitiva sobre el Big Data o les macro-dades. Fa referència “a la idea que podem
fer amb una àmplia quantitat de dades coses que són impossibles d’assolir amb quantitats més petites. O
sigui: més no es només més. Més és diferent”.
Obtenim informació de coses que abans mai havíem enregistrat; mai vam pensar que tinguessin un
caràcter informatiu i ara les estem “datificant”. EX: geolocalització.
Tret fonamental de les macro-dades és la capacitat de reutilitzar-les. Són susceptibles de promoure nous
serveis i millorar els que ja existeixen.
El seu ús està canviant el món. S’observa en el món laboral, on seran destruïts els llocs de treball.
4
